Tema 14 Flashcards
quines funcions té el TJUE
a) Funcions típiques d’un Tribunal internacional : resol conflictes entre estats.
b) Funcions de Tribunal intern:
Ø Justícia constitucional: quan examina la validesa de normes de dret derivat respecte dels
tractats constitutius. Quan examina la competència de la UE per tal de fer normes.
Ø Justícia administrativa: resol conflictes que provenen d’actes administratius dictats en
execució del DUE. Quan examina la legalitat de les normes d’execució i quan fa el control
de l’actuació de les institucions de la UE respecte persones
Ø Funcions de justícia regulador: intèrpret suprem del DUE, la interpretació valida del DUE
provindrà de les seves ST, en general de les qüestions prejudicials.
Ø Tribunal superior o de cassació: les stc del tribunal general podran ser recorregudes en
cassació pel TJUE.
quin es el sistema de recursos de control?
CONTROL DE L’EXECUCIÓ I APLICACIÓ PER PART DELS EM DEL DUE: És un bloc de control de
l’activitat que fan els Estats membres (si ho fan bé o no).
s Recurs per incompliment (258-260 TFUE): quan un estat incompleix el DUE per la no
aplicació o l’aplicació incorrecte duna norma comunitària. El TJUE pot declarar que hi ha
incompliment i imposar una multa coercitiva.
s Qüestió prejudicial (267 TJUE): mecanisme que indirectament permet constatar el grau
d’incompliment del due per part dels EEMM. En aquestes sentències s’indicarà al jutge
intern com ha d’interpretar la norma comunitària alhora de resoldre el litigi.
2) GARANTIA DEL RESPECTE DEL DUE PER PART D’INSTITUCIONS I ÒRGANS UE. Altre conjunt de
recursos que mirem si els institucions i els òrgans han “fet bé les coses”.
A. Control de la legalitat dels actes de les institucions.
> Recurs d’anul·lació: controlar legalitat de l’activitat quan la Institució hagi actuar
positivament en contra del marc de legalitat de la UE (263-264 TFUE) Ens diu si
una norma de la UE és nul·la.
> Excepció d’il·legalitat: recurs complementari al recurs d’anul·lació. (277 TFUE).
Ens diu si una norma de la UE és il·legal.
> Qüestió prejudicial de validesa: el tribunal intern pregunta per la validesa d’una
norma europea. Aquí si l’acte europeu (difícil) es invàlid, permet que l’estat intern
no l’apliqui. (267.1.B) TFUE) ens diu si una norma de la UE és invàlida.
B. Control de la legalitat de l’activitat o inactivitat de les institucions.
ª Recurs d’inactivitat o omissió (265 TFUE): constatar que un organisme o institució
no ha actuat (ha de fer una cosa i no la fa).
ª Recurs de responsabilitat extracontractual (268 I 340 TFUE): tot allò que facin
organismes o institució que provoqui un dany normalment a particulars (però no
s’exclou la possibilitat que sigui als estats) i això comporti un dret a indemnització.
à Quan la UE pel fet de fer o no fer alguna cosa ha causat un dany.
C. Control previ de compatibilitat dels tractats amb el DUE 218 TFUE: abans de ratificar un
acord internacional, les institucions poden activar aquest control (es una competència
facultativa) resultat: dictamen formalment no vinculant. Però si no el compleixes després
tindràs un recurs d’anul·lació.
quin es el sistema de recursos de poders?
Vies de plena jurisdicció: son aquelles en el que el TJUE pot reposar la situació que s’ha creat
injustament. Recursos sobre sancions i multes i de responsabilitat extracontractual. (261 TFUE)
à Ex: Si una multa no s’ha posat bé, et tornen els diners i indemnització.
ª Vies d’anul·lació: anul·lem la norma → si el recurs es exitós i es demostra que lacte es nul, el
tribunal retirara de l’ordenament la norma que ha estat declarada nul·la. Es un sistema de
depuració.
- Recurs d’anul·lació (263-264 TFUE)
ª Vies de declaració: el tribunal declara coses. Ex: declara que hi ha hagut un incompliment, declara
la validesa d’una norma, etc. Declara que la demanda era correcte.
ü Qüestions prejudicials d’interpretació i de validesa (ART.267)
ü Recurs per incompliment dels estats membres (ART.258-260)
ü Excepció d’il·legalitat (ART. 277)
ü Opinions consultives (ART. 218)
ü Recurs d’inactivitat (ART. 265)
de recursos
SEGON EL TIPUS DE RECURS → perspectiva formal.
v Recursos directes o contenciosos: accions plantejades directament davant un tribunal de la Unió,
s’inicia un procés judicial. Tenim un litigi (es duu davant del TJUE i aquest acaba resolent el
conflicte, donant la raó a una de les parts). Competència exclusiva dels tribunals de la UE,
garantint-se el monopoli d’enjudiciament.
- Recurs per incompliment.
- Recurs d’anul·lació.
- Recurs per inactivitat o omissió.
160
- Excepció d’il·legalitat.
- Acció de responsabilitat extracontractual.
- Recursos especials: terceria, revisió…
v Recursos indirectes o prejudicials: incidents processals substanciats davant un tribunal de la UE
o nacional, en el marc d’un procés ja existent. El litigi es queda a nivell intern. Es resol com s’ha
d’aplicar el DUE per resoldre el conflicte a nivell intern.
- Qüestió prejudicial. ART. 267 TFUE
- Reenviament.
v Atribucions consultives 218 TFUE: és la consulta sobre la conformitat amb els Tractats
Constitutius d’acords internacionals fets per la UE un cop han estat adoptats.
Com es el procediment del tjue? Fase escrita
- Fase escrita (siempre obligatoria)
A) Recursos directos
Se inicia cuando un legitimado interpone un escrito de recurso (demanda).
El TJUE notifica al demandado, registra el recurso y lo publica en el Diario Oficial de la UE.
El Tribunal puede adoptar medidas provisionales para garantizar la eficacia del Derecho de la UE (DUE).
Procedimiento inquisitivo: el TJUE ordena y organiza las fases.
Se permite la intervención de terceros que quieran apoyar a una de las partes (plazo de 3 meses).
Se desarrolla una fase contradictoria con:
Escrito de contestación del demandado.
Réplica y dúplica (las partes responden mutuamente).
Finaliza con un informe preliminar del juez ponente, que resume el caso y plantea si es necesaria la intervención del Abogado General, quien elabora unas conclusiones previas a la sentencia.
B) Recursos indirectos (cuestiones prejudiciales)
Un juez de un Estado Miembro plantea una cuestión al TJUE cuando tiene dudas sobre la interpretación o validez del DUE.
Se abre un plazo de 2 meses para que los Estados, instituciones de la UE y partes interesadas presenten alegaciones por escrito.
Se publica en todas las lenguas oficiales de la UE (efectos generales, erga omnes).
El TJUE responde interpretando la norma o resolviendo sobre la validez del acto.
No es un procedimiento contradictorio, ya que no resuelve un conflicto entre partes.
Fase oral
- Fase oral (ocasional)
A) Recursos directos
No siempre hay fase oral.
Si la hay, incluye una vista, donde:
Se lee el informe preliminar.
Las partes pueden complementar sus argumentos.
Se pueden presentar peritos y testigos.
Luego, si procede, se presentan las conclusiones del Abogado General.
Deliberación secreta en francés.
B) Recursos indirectos
Normalmente, no hay fase oral.
Si el TJUE lo considera necesario y las partes están de acuerdo, se celebra una vista para complementar argumentos.
Qui pot iniciar un recurs d’incompliment?
Legitimación activa: Solo pueden presentar un recurso de infracción:
Comisión Europea
Estados Miembros (EM)
Banco Europeo de Inversiones y BCE (pero solo en su ámbito de competencia).
Los particulares NO pueden presentar un recurso de infracción, pero pueden:
Denunciar a la Comisión Europea, quien decide si actúa o no (discrecionalidad).
Colaborar con un Estado Miembro (EM) para que este inicie el procedimiento.
Usar una cuestión prejudicial en un tribunal nacional para que el TJUE aclare el Derecho de la UE.
Quins son els recursos directes pel TJUE?
Tenim els recursos de control d’actes de EM : Recurs d’incompliment. I els recursos de control d’actes de les institucions: Recurs d’anulacio, recurs d’inactivitat i recurs de responsabilidad extracontractual
Defineix recurs d’incompliment?
Naturalesa i objecte del procediment: El recurs d’incompliment té com a objectiu controlar
l’aplicació de les normes de dret de la Unió Europea (DUE) pels Estats membres. Permet també
precisar les obligacions d’aquests Estats. Aquest procediment és excepcional i inclou una fase
prèvia per intentar resoldre el conflicte abans de portar-lo al Tribunal de Justícia de la Unió
Europea (TJUE).
* Fase precontenciosa: La fase precontenciosa busca una solució amistosa. Pot ser iniciada per la
Comissió Europea o per un Estat membre. La Comissió comença el procediment enviant un
requeriment a l’Estat suposadament infractor per iniciar el diàleg. L’Estat pot defensar-se i, si no
es resol la situació, la Comissió pot emetre un dictamen motivat i decidir si continuar amb el
procediment o presentar un recurs davant del TJUE.
* Fase contenciosa: En aquesta fase, el TJUE examina el fons del recurs, excepte en casos
d’inadmissibilitat, com quan el recurs no té coherència amb el requeriment inicial o el dictamen
motivat, o quan no s’han concedit terminis raonables per a la defensa de l’Estat. L’incompliment
es pot perseguir mitjançant el principi de responsabilitat dels Estats o per recurs d’incompliment.
Els Estats poden defensar-se amb arguments com la reciprocitat, justificacions internes,
separació de poders o força major.
* Sentència d’incompliment: La sentència declarativa d’incompliment pot imposar una multa als
Estats membres. En el cas de la sentència Comissió contra Grècia (2000), es va imposar per primer
cop una multa com a mesura coercitiva.
recursos d’anulació
El recurs d’anul·lació és un instrument essencial per garantir que els actes de les institucions de la UE respectin el Dret de la Unió. Permet que tant els Estats com les institucions europees impugnin mesures que considerin il·legals. No obstant això, només es poden impugnar aquells actes que tinguin efectes jurídics sobre tercers, i la competència per resoldre el recurs correspon principalment al Tribunal General, amb certes excepcions que són competència del TJUE. Els subjectes que poden presentar aquest recurs són, en general, aquells que estan directament afectats per l’acte impugnat. Això inclou:
Les institucions de la UE (Comissió, Parlament Europeu, Consell, etc.) poden impugnar actes adoptats per altres institucions.
Els Estats membres poden presentar recurs si consideren que un acte de la UE viola les seves competències o drets.
Els particulars (persones físiques o jurídiques) poden presentar el recurs si l’acte els afecta de manera directa i individual. Això vol dir que l’acte ha de tenir efectes directes sobre ells, com per exemple un reglament que imposi una càrrega específica a una persona o empresa.
el recurso d’inactivitat
El recurs d’inactivitat es fonamenta en el control de la legalitat de la inacció de les institucions de la Unió Europea, amb l’objectiu de verificar si la seva falta d’actuació infringeix el dret de la Unió. Aquest recurs és de competència del Tribunal General, tot i que en certs casos la competència pot recaure en el Tribunal de Justícia, especialment quan l’Estat membre o la institució de la UE recorre contra l’abstenció del Parlament Europeu (PE), del Consell o d’ambdós, o en els casos d’abstenció de la Comissió en relació amb la sol·licitud d’un Estat membre per participar en una cooperació reforçada. El recurs d’inactivitat pot ser impugnat quan una institució, com el PE, el Consell, la Comissió o el BCE, es nega a realitzar un acte obligatori, ja sigui per una infracció del Tractat o del dret originari o derivat. La legitimitat activa per presentar aquest recurs correspon a les institucions de la UE, als Estats membres, i també als particulars, sempre que no se’ls hagi adreçat un acte diferent d’una recomanació o d’un dictamen. Els particulars han de demostrar un interès legítim per interposar el recurs i, en general, només podran impugnar omissions que afectin els seus drets de manera individual i directa. En el procediment, es distingeixen dues fases: la fase pre-contenciosa, en la qual s’ofereix un termini de dos mesos a les institucions perquè actuïn després d’un requeriment, i la fase contenciosa, en la qual, si no es produeix cap actuació en aquest termini, es pot interposar el recurs d’inactivitat en un termini de dos mesos. La sentència que es dicti pel Tribunal de Justícia tindrà efectes declaratius i imposarà a la institució corresponent l’obligació de realitzar l’acte omès, d’acord amb l’article 266 del TFUE, però el Tribunal no podrà determinar la manera en què ha d’actuar la institució. Si l’objecte del procés desapareix a causa de la fi de l’omissió, el procés es considera inadmissible, i si la institució continua amb la seva inactivitat, podria ser exigida responsabilitat i indemnització pels danys causats.
recursos de responsabilitat extracontractual
El recurs de responsabilitat extracontractual, regulat per l’article 268 del TFUE, és un mecanisme processal dissenyat perquè els subjectes de dret de la Unió Europea puguin sol·licitar una indemnització pels danys i perjudicis causats per les institucions o els seus agents en l’exercici de les seves activitats. Aquest recurs s’emmarca dins dels principis generals comuns dels Estats membres, i la seva finalitat és reparar els danys causats per actuacions de la Unió que, en ocasions, poden generar perjudicis als administrats. La competència per conèixer les accions de responsabilitat extracontractual correspon al Tribunal General. Aquest recurs es caracteritza per ser autònom respecte a altres tipus de recurs com els d’incompliment o anul·lació, ja que no cal que hi hagi una sentència prèvia sobre aquestes qüestions per poder presentar una demanda per responsabilitat extracontractual. En cas que es tracti de responsabilitat contractual, aquesta estarà regida per les normes del contracte en qüestió.
