tema 10 Flashcards
integración del due en espanya
ART 96 CE: és l’article que estableix la clàusula d’intangibilitat dels TI. Tenim un sistema monista moderat.
Els TI formaran part de l’ordenament intern però només un cop publicats oficialment a Espanya (requisit
de la publicació al BOE). ‘Els TI vàlidament celebrats, un cop publicats oficialment a Espanya, formaran
part de l’ordenament intern. Les seves disposicions només podran ser derogades, modificades o suspeses
en la forma prevista en els propis tractats o d’acord amb les normes generals del DIP’.
Declaració 1/2004 del TC espanyol de 13 de desembre de 2004, à Fonament jurídic (II)
que es el DOUE
El DOUE (Diario Oficial de la Unión Europea) es la publicación oficial de la Unión Europea donde se recogen las normas, decisiones, comunicaciones y actos jurídicos adoptados por las instituciones de la UE. Es esencial para el estudio del Derecho de la UE, ya que contiene legislación vigente, jurisprudencia y actos oficiales.
quina és la diferencia entre aplicabilitat immediata i aplicabilitat directe?
Aplicabilitat immediata: es refereix a l’aspecte formal. Les normes de dret europeu són
aplicables directament, no requereixen formalitats d’introducció i recepció (no estem davant
d’un sistema dualista).
Ø Aplicabilitat directa (self executing): es refereix a l’aspecte material. L’aplicabilitat directa d’una
norma de dret internacional fa referència a l’aptitud d’aquesta norma per ser aplicable en
l’àmbit intern d’un Estat sense necessitat que l’Estat adopti cap mesura interna d’execució. Hi
ha normes de dret europeu que tenen aplicabilitat directa (ex. reglaments), i altres que no (ex.
directives, tot i que en algun cas en podrien tenir). L’aplicabilitat directa és un mitjà molt eficaç
per evitar el problema tradicional dels Estats que trigaven excessivament en complir les seves
obligacions internacionals.
que és l’efecte directe?
L’efecte directe és la qualitat per la qual pot generar drets i obligacions als particulars.
Qualitat normativa que tenen algunes normes produin efectes juridics sense necesitat de que l’estat faci cap mena d’intervenció estatal. I per tant els particulars poden invocar els drets de la normativa.
Els reglaments son aplicables directament i tenen efecte directe. Les directives no tenen efecte directe, necesita una norma de transposició per recollirla en una norma nacional de transposició.
Una directiva te capacitat per figurar drets i obligacions si ha passat el plaç de transposició, o hi ha una transposició incorrecte.
Les que tenen aplicabilitat directa per
naturalesa són els reglaments i les direccions. Els reglaments es presumeixen amb aptitud normativa i
s’apliquen sense problemes en qualsevol tipus de relació jurídica. Aquesta qualitat només es pot atribuir
a les directives quan es donen determinades circumstàncies. La presumpció que juga en el cas de les
directives és que no tenen eficàcia directa
Aquesta qualitat es pressuposa en el cas dels reglaments, en la mesura que aquests es defineixen en el
TFUE com a normes directament aplicables. La presumpció a favor de l’eficàcia directa dels reglaments
pot ser destruïda en casos concrets. Només es pot atribuir a les directives quan es donen determinades
circumstàncies. La presumpció que juga en el cas de les directives és que no tenen eficàcia directa.
Quan la norma disposa d’efecte directe, el tribunal nacional ha de procurar, en primer lloc, trobar una
interpretació del seu ordenament intern conforme amb la norma europea. Si aquesta operació no és
possible, correspon llavors inaplicat la norma nacional que obstaculitzi l’aplicabilitat de la norma europea
o invocar aquesta directament. Si ninguna d’aquestes opcions és tampoc viable, el particular podrà exercir
una acció de responsabilitat patrimonial contra l’EM que ha infringit el DUE.
Hi ha normes que poden tenir efectes anàlegs a l’aplicabilitat directa, els quals serien els efectes directes.
No tenen aplicabilitat directe però sí aptitud normativa. Tindran efectes directes.
diferencias entre aptitud normativa i aplicabilitat directe
Aptitud normativa significa que una norma té la capacitat de generar obligacions i drets en abstracte, però això no vol dir que es pugui aplicar immediatament sense cap intermediari.
🔹 Aplicabilitat directa significa que la norma s’aplica automàticament dins els Estats membres sense necessitat d’un acte de transposició o desenvolupament normatiu.
que cal tenir en compte en lefecte directe?
la obligatorietat, la plenitude d’efectes amb aptitud normativa: norma clara i precisa, incondicional (no esta subjecta a cap condicio ni excepcio) i completa. i els tipus de relacions: verticals o horitzontals
Que cal tenir en compte perquè una directiva tingui efecte directe
- Obligatorietat
- Plenitud d’efectes: la directiva ha de tenir aptitud normativa. Per tenir-ne, ha de ser:
o Clara i precisa: ha de ser imperativa, estar destinada a produir efectes jurídics.
o Completa i jurídicament perfecta: la norma ha de ser suficient (“bastar-se”) per
si sola. És a dir, no ha de necessitar mesures complementaries per la seva
aplicació (l’operador jurídic ha de poder saber com resoldre un litigi que entri
dins l’àmbit d’aplicació de la norma). En cas que la norma sí que necessiti
mesures complementàries per la seva aplicació, aquestes no han de suposar
cap marge de discrecionalitat pels Estats.
o Incondicional: la norma no pot estar subjecta a termini, reserva o altres
condicions - Estats com a destinataris: la norma ha d’estar dirigida a l’Estat. Només podrà tenir
efectes directes en les relacions verticals ascendents:
o Efecte directe vertical ascendent? Sí: un Estat no pot oposar el seu propi
incompliment als particulars que són beneficiaris de la norma de dret
comunitari.
125
o Efecte directe vertical descendent? No: una autoritat nacional no pot emparar-
se davant d’un particular en una disposició d’una directiva respecte la qual
encara no s’ha produït la necessària adaptació del dret nacional (STJCE
Kolpinghuis Nijmegen 1987).
o Efecte horitzontal? No: una directiva no pot crear obligacions per si sola a un
particular (STJCE Marshall 1986).
quins son els tipus d’invocabilitat?
no necesariament sera sempre la invocabilitat per reconeixer drets sino que: Invocabilitat d’exclusió → Es vol inaplicar una norma interna perquè entra en conflicte amb el Dret de la UE.
Exemple: Si una llei nacional contradiu un reglament de la UE, el jutge ha de deixar d’aplicar la llei nacional.
No implica substituir la norma nacional per una norma de la UE, simplement s’elimina del cas concret.
2️⃣ Invocabilitat de substitució → Es vol inaplicar una norma interna i aplicar en el seu lloc la norma de la UE.
Exemple: Si una directiva no transposada és prou clara, precisa i incondicional, un particular pot invocar-la per substituir la norma nacional contrària.
Aquí sí que hi ha aplicabilitat directa.
3️⃣ Invocabilitat per obtenir efectes diferents del seu contingut literal
🔸 Interpretació conforme: Els jutges i autoritats nacionals han d’interpretar el dret intern de manera compatible amb el Dret de la UE.
Exemple clàssic: Sentència Marleasing (1990) → El TJUE va establir que, encara que una directiva no tingui efecte directe, les autoritats nacionals han d’interpretar les seves lleis internes d’acord amb ella.
que és la interpretació conforme?
La interpretació conforme és un principi jurídic que obliga els jutges nacionals a interpretar les lleis internes
de manera que coincideixin amb el dret de la Unió Europea (UE), sempre que sigui possible. Això es fa per
garantir el respecte a principis fonamentals com la cooperació lleial entre els estats membres, la primacia
del dret de la UE i l’aplicabilitat directa de les normes comunitàries.
quins son els tres tipus de normes pel que fa a la aplicabilitat directe del due?
Dret originari: Els drets fonamentals de la UE, com els valors democràtics, no tenen aplicabilitat
directa perquè no són prou clars ni específics. Per a altres normes, com els tractats, sí que
poden tenir aplicabilitat directa si compleixen els requisits de ser clars, precisos i incondicionals.
* Dret derivat:
o Reglaments: Tenen aplicabilitat directa, tal com es va establir en la sentència Politi
(1971).
o Directives: Tenen efecte directe només en relació amb els estats membres (efecte
vertical ascendent) però no entre ciutadans (efecte horitzontal) o en els drets contra
l’Estat (efecte vertical descendent).
o Decisions: Són aplicables directament entre les parts implicades (sentència Grad,
1970).
* Acords internacionals: Els acords internacionals que la Unió Europea signa amb altres països o
organitzacions poden tenir efecte directe, sempre que siguin “self-executing”, és a dir, que
siguin prou clars i complets per ser aplicats sense necessitat d’una llei nacional addicional.
