tema 8 Flashcards
acords internacionals segons les competencies
a) Segons la forma d’atribució
ü Explicites o expresses.
ü Implícites (únicament per AAII, ART 216 TFUE)
ü Subsidiàries (ART. 352 TFUE)
3 TFUE b) Segons la naturalesa o relació amb competències residuals dels estats.
× Exclusives: únicament la Unió té el poder de negociació i celebració de l’acord. L’ART. especifica els àmbits en els que la Unió té competència exclusiva per celebrar acords internacionals: la unió duanera, l’establiment de normes sobre competència per al bon funcionament del mercat comú, política monetària, conservació de recursos biològics marins i política pesquera.
× Compartides.
× Complementàries.
*En relació a les competències compartides i les complementàries, els acords internacionals que farà la
Unió seran acords mixtos: la Unió serà participant dels acords i els hauran de ratificar tant la Unió com els
Estats membres. Com que s’entén que la Unió no té prou competència, fem participar als Estats membres:
tant la Unió com els Estats membres seran subjectes/parts. Les altres competències podran ser exercides
en exclusiva per la Unió. L’art. 4 TFUE estableix quines són les competències compartides.
quins tipus d’acords internacionals distingim?
comercials, de cooperació i d’associació
que son els acords comercials, els de cooperacio i els d’associacio?
Acuerdos Comerciales (Art. 207 TFUE)
Son herramientas de la política comercial de la UE que regulan el comercio con terceros países. Incluyen medidas sobre aranceles comunes, restricciones cuantitativas y cualitativas a la importación y exportación, así como cláusulas contra prácticas desleales (dumping, trabajo infantil). También pueden contener disposiciones sobre inversión, servicios y propiedad intelectual.
Ejemplos:
CETA (Canadá): Reducción de aranceles hasta en un 99%.
TTIP (EE.UU.): Negociaciones congeladas.
Otros acuerdos con Japón, Singapur, Vietnam, México, MERCOSUR, Australia, Nueva Zelanda, etc.
La UE promueve estos acuerdos para facilitar el comercio y garantizar previsibilidad, además de trabajar en la creación de un tribunal multilateral para resolver litigios de inversión.
Acuerdos de Cooperación (Art. 211 TFUE)
Son acuerdos mixtos que incluyen cláusulas comerciales, pero con un enfoque más amplio. Buscan:
Desarrollo económico y social.
Inserción de países en la economía global.
Lucha contra la pobreza.
Promoción de la democracia y derechos humanos.
Incluyen diálogos políticos y cooperación en sectores industriales, agrícolas y financieros. La UE los usa también para gestionar la migración con países de África y tránsito.
Ejemplos:
Acuerdos de Cotonú (ACP) con 79 países de África, el Caribe y el Pacífico.
Asociación Euro-Mediterránea para promover estabilidad en el Mediterráneo.
Acuerdos de Asociación (Art. 217 TFUE)
Establecen marcos de cooperación política, comercial, social y de seguridad con terceros países. Originalmente diseñados para preparar la adhesión de nuevos Estados miembros a la UE.
Ejemplo:
Turquía (1963): Acuerdo de asociación sin perspectivas claras de adhesión.
También se aplican a otros países con relaciones estrechas con la UE, como los del Mediterráneo. Implican institucionalización con órganos de seguimiento (Asamblea Parlamentaria, Comité Ministerial Mixto).
Procediment de la celebracio d’acords internacionals
- Iniciátiva de negociació de l’acord per la comisión i l’alt representante de la unio per assumptes exteriors, seguretat i justicia
- consell autoritza les negociacions del acord i comencen a fer el proces de negociació amb un negociador
- Consell firma l’acord i adopta lautorització per fimar l’acords
- celebracio del acordeón, consell adopta desicio per formalitzar i celebrar l’acord
- informacio continua del parlamento europeu
- desicio per unanimitat
font del dret primari en diferents nivells
El Dret Internacional és una font del Dret de la Unió Europea en diferents nivells, depenent del context en què s’apliqui:
Dret Primari: Els tractats fundacionals de la UE són formalment acords internacionals, per tant, el Dret Internacional és una font directa del dret de la Unió. Tot i això, el Tribunal de Justícia de la UE interpreta aquests tractats com una “carta constitucional”, posant èmfasi en la sobirania dels Estats membres en el procés de revisió dels tractats.
Dret Complementari: Quan la UE no té competència exclusiva en una matèria, els Estats membres poden adoptar acords internacionals que, encara que siguin formalment estatals, tenen com a finalitat assolir objectius comunitaris.
Àrees amb Competència Marginal de la UE: En àmbits com la Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC), on la UE té un paper limitat, les normes aplicades són principalment de Dret Internacional i no dret comunitari.
Costums i Principis Generals del Dret Internacional: Són referències fonamentals per a la protecció dels drets fonamentals i altres principis bàsics en el marc jurídic de la UE.
Acords Internacionals:
Celebrats per la UE: Són part de l’ordenament jurídic de la Unió.
Que vinculen la UE: Quan la UE assumeix competències en àmbits abans gestionats pels Estats membres, pot quedar vinculada per acords internacionals previs, especialment en matèria de comerç. Un exemple és la jurisprudència del cas International Fruit Company (1972), on es va analitzar si el GATT era un paràmetre de validesa del dret de la UE.
Finalment, la UE actua com un subjecte de Dret Internacional i està obligada a respectar-lo quan adopta normes, com es va establir en la sentència Racke (1998), on el Tribunal de Justícia va confirmar que la UE ha de respectar les normes del Dret Internacional consuetudinari, fins i tot si no està formalment vinculada a tractats com el Conveni de Viena sobre el Dret dels Tractats.
dret complementari com a DI
El dret complementari és un conjunt d’acords internacionals que fan els Estats membres en l’àmbit de les seves pròpies competències, però que tenen com a objectiu aconseguir finalitats de la Unió Europea. Això significa que, encara que formalment siguin acords internacionals entre Estats, el seu contingut i la seva funció estan molt relacionats amb el dret de la UE.
Característiques del dret complementari
Formalment, és Dret Internacional, perquè són acords entre Estats.
Funcionalment, està vinculat a la UE, perquè persegueix els seus objectius i sovint compta amb la participació de les seves institucions.
Procediment simplificat, ja que aquests acords es conclouen de manera ràpida i amb pocs requisits formals (molts cops en forma de declaracions o decisions).
Adopció per unanimitat, el que significa que tots els Estats membres han d’estar d’acord.
Força obligatòria, perquè un cop signats, tenen efectes jurídics per als Estats que els han ratificat.
