TEMA 8 Flashcards
Guerra dels 30 anys Espanya França
1618-1648
Política uniformista del Conde Duque de Olivares
creació de la unión de armes, tots els pobles hispànics participen en règim d’igualtat en els conflictes bèl·lics. És una contradicció amb les constitucions catalanes (usatge del prínceps namque).
Guerra dels segadors
1640-1652
Tractat dels Pirineus 1652,
implica que Castella i França arriba a la pau, per la qual França es queda els comtats catalans per sobre dels Pirineus. Hi ha una manca de respecte dels reis Habsburg a les constitucions catalanes.
1700
Carles II canvia el seu testament i estableix com a Hereu de les corones hispàniques a Felip d’Anjou, 2n net de Lluís XIV, rei de França. Lluís accepta el testament de Carles, i fa una cerimònia a Versalles el 16-11-1700, on proclama rei de les corones hispàniques al seu net.
1701
Felip V jura el càrrec, i al mateix any, a les Corts de Barcelona jura les constitucions catalanes. Reuneix les Corts i acorden la publicació de la 3a compilació del Dret Català.
Causes de la guerra europea
- Les tropes franceses estan de forma pacífica al Flandes Espanyol
- El parlament de París reconeix expressament els drets dinàstics de Felip V sobre la corona Francesa
- 1701: el govern espanyol de Felip V cedeix el asiento de negros a la companyia francesa de Guinea. És un contracte entre una entitat pública (govern) i una privada.
- -1703 la cort Austríaca nomena Carles com a legítim hereu de les corones hispàniques, xocant amb Felip V.
2 tractats que posen fi a la guerra europea:
Tractat d’Ultrecht (1713)
Tractat de Rastatt
Suports Guerra Europea
El Regne de Castella dona suport a Felip V, i els territoris de la corona d’Aragó trenca el seu vincle de Fidelitat amb Felip V, i s’apropen a Carles d’Àustria.
1713
Tractat d’Ultrecht (1713): participen els regnes hispànics, Anglaterra i Països Baixos. Limitació comercial amb els Francesos. Es cedeix a Anglaterra el monopoli del comerç d’esclaus. L’objectiu de les potències europees és evitar la unió del regnes hispànics amb França. Espanya cedeix Gibraltar i Menorca a Anglaterra.
Tractat de Rastatt
entre Espanya i Àustria
Decrets de Nova Planta
El primer que es crea correspon a València, el 1707
Decret de Nova Planta d’Aragó 1711
Decret de Nova Planta Català 1716
Decret de Nova Planta a Valencia 1707
És una prova per ordenar el territori jurídicament després de la guerra. Apareix la figura del jurista castellà Melchor de Macanaz, ideòleg dels Decrets de Nova Planta. Es fonamenta en 3 pilars:
Pilar militar: hi ha una capitania general
Governatiu-judicial: les funcions de separacions de poders estan juntes
Financer: chancillería (no cancillería). És on es guardaven els segells reials.
Deroga expressament tot el dret del regne de València, provocant un caos jurídic. Durant un temps hi ha un col·lapse, i no es cobren impostos.
Decret de Nova Planta d’Aragó 1711
manté Aragó el seu Dret Civil Propi, per tal que no passi com a València. Incrementa la pressió fiscal amb impostos de la corona castellana. Augmenta la pobresa dels ciutadans.
Decret de Nova Planta Català 1716
Macanaz considera que fa falta més complexitat per redactar-lo. S’encarreguen 3 estudis de 3 juristes: Francesc Ametller (filipista), José Patiño i Melchor de Macanaz
Ametller anul·la totes les institucions catalanes, però opta per mantenir el dret processal penal, el dret civil i divideix Catalunya en 12 corregimientos. L’informe de Patiño és molt semblant.
Suprimeix totes les institucions polítiques i administratives, i les que limitaven el poder del monarca. Desapareixen les Corts.
Es manté el dret civil, penal, processal i mercantil català.
Control dels gremis. Suprimeixen tot el funcionariat català, però mantenen els funcionaris de base. Es prohibeix anar armat. Neguen les constitucions de Catalunya.
Fossilització del dret català: la única FdD era la voluntat del monarca, qui no volia modernitzar el dret civil i mercantil català, resultant ineficient.
