TEMA 6

Question 1

½ s.X

Answer 1

comencen les buides dels comtes catalans per forçar els andalusís d’anar cap el sud

Question 2

Fi del XI

Answer 2

nova etapa de reconquesta de terres. En 50 anys conquereixen totes les valls del Segre i de l’Ebre.
1090: Tarragona
1105: Balaguer
1148: Tortosa
1149: Lleida
1170: Terol.

Question 3

1090

Answer 3

Tarragona

Question 4

1105

Answer 4

Balaguer

Question 5

1148

Answer 5

Tortosa

Question 6

1149

Answer 6

Lleida

Question 7

1170

Answer 7

Terol

Question 8

Repartiment

Answer 8

És el concepte per definir la reconquesta. Aquest repartiment es fa mitjançant documents en forma de piràmide, i es van començar a reunir cap el s.XIII, amb els LLIBRES DE REPARTIMENT. Aquests llibres registren la distribució de les rendes derivades i la repartició de terres derivades de la reconquesta.

Question 9

s.XI i XII:

Answer 9

No tenim gaire documentació, no hi havia llibre de repartiments, però sí que hi ha documents dispersos, com els contractes d’establiment i les cartes de poblament. També tenim documents de les abadies i altres estances religioses.

Question 10

Documentació que tenim (forma jeràrquica)

Answer 10

1. Pactes de formació de l’Host
2. Documents comtals de repartiment
3. Cartes de poblament
4. Establiments i subestabliments

Question 11

1. Pactes de formació de l’Host

Answer 11

Pactes que el compte formalitza amb els seus aliats abans de marxar. Ningú anava a la guerra sense prèviament haver firmat el tracte. Un exemple és a la Assemblea de Girona 1143, Ramon Berenguer IV acordà amb els templers que es quedaran 1/5 part dels territoris que conquereixin.

Question 12

2. Documents comtals de repartiment

Answer 12

Són els documents on el compte li cedeix jurídicament la terra en qüestió. S’esmenta el destinatari (qui ha acompanyat el rei a la batalla), el motiu de la recompensa, els béns transferits (molins, masos…) i el més important: s’estableix el règim jurídic de la terra (alou o feu).

Question 13

3. Cartes de poblament

Answer 13

Hi ha de 2 tipus, les generals i les Particulars. Són diplomes, la finalitat dels quals és incentivar el repoblament mitjançant excepcions de molts tipus, com ara quan el senyor feudal concedeix a un conjunt de pobladors presents i futurs, no pagaran la Jova, per exemple. Es creen privilegis. D’aquestes cartes es van evolucionant, arribant als Llibres de Costums. Les Cartes “Particulars” són una externalització del fenomen de repoblament. S’encarrega a una família o conjunt de persones que aconsegueixin colons, a canvi de terres.

Question 14

4. Establiments i subestabliments

Answer 14

censos emfitèutics. Lliguen al camperol a la terra. Hi ha gran quantitat de documents. Hi consta la persona que firma en nom del senyor feudal, el tipus de terra gestionada (secà, regà…), la parcel·la, la renda, taxes addicionals, la durada i si hi ha lluïsme o fadiga.

Question 15

La dinàmica de les conquestes ve dinamitzada, sobretot, per dos factors

Answer 15

Increment d’hereus nobles i Manca de participació de les viles i ciutats a les reconquestes

Question 16

Increment d’hereus nobles

Answer 16

volen crear el seu propi patrimoni, i s’apunten a la conquesta. El Compte els vol, ja que forjava l’estructura feudal. Butlla Papal d’Eugeni III de 1147 PREGUNTA TIPUS TEST: Els deia que reconquerir l’ Al-Àndalus era una manera d’ajudar a l’església, així els comptes tenien un altre incentiu pels nobles de reconquerir

Question 17

Manca de participació de les viles i ciutats a les reconquestes

Answer 17

a Castella les viles i ciutats conreen hosts pròpies per guerrejar, però les catalanes no. Això comporta que els comtes catalans hagin de recorres a les ordres militars: Templers, Hospitalers i Cistercencs. Quan esdevé la croada contra els templers, els hospitalers es queden part del seu patrimoni. Això provoca que moltes terres de la Catalunya Nova siguin propietats en feu de les ordres religioses.

Question 18

Corts de Barcelona 1283 Pere II el Gran

Answer 18

té una dona siciliana que diu que té drets successoris a Sicília, i Pere II va a conquerir Sicília, però no tenia exèrcit, així que necessitava diners per contractar mercenaris. Les Corts i Barcelona li donen el que poden, estableixen el iuscentrisme polític i el pactisme jurídic. S’estableix el concepte de constitució, les normes generals del principat, les que no es poden promulgar ni modificar sense l’acord del rei i les corts, no es podia modificar unilateralment.

Question 19

MECANISMES DE CONTROL DE LA OBSERVANÇA

Answer 19

1. Reforma de la justícia
2. Redreç de la Generalitat a les Corts de Barcelona de 1413
3. Figura del jurament
4. Purga de taula
5. Procediments de la Visita
6. Memorials de Greuges
7. Declaració de Contrafaccions
8. Ambaixades del rei
9. Publicació de memorials

Question 20

Reforma de la justícia

Answer 20

Finals del s.XIV, fins les Corts de Barcelona de 1409. Es concreta amb la obligació dels funcionaris de justícia d’aplicar forçosament el dret català (usatges, constitucions, capítols de cort, dret municipal, dret comú, l’equitat i la bona raó). És de forma supletòria, on no hi ha una solució en un, es fa servir un altre. Suposa que els jutges i funcionaris no aplicaran les normes o ordres del rei que vagin en contra del dret.

Question 21

Redreç de la Generalitat a les Corts de Barcelona de 1413

Answer 21

Es concreta amb la obligació de redactar una compilació del dret vigent fins aleshores.
Marti l’Humà mor sense descendència, i hi ha una reunió a Casp, on es reuneixen representants dels 3 regnes: Catalunya, Aragó i València, 3 representants de cada, per decidir qui volen que sigui el seu rei. Apareix Ferran I, nebot de Martí l’Humà. Els representants de Casp obliguen a Ferran a jurar fidelitat als drets de cada territori (mostra del pactisme jurídic, de la limitació del poder del monarca). Si no ho jurava, no li deixaven ser rei. Li treuen a Ferran la possibilitat de compilar dret. Sorgeix la primera compilació.

Question 22

Figura del jurament

Answer 22

El rei reconeix que està per sota del dret, i jura respectar els drets dels territoris. Els funcionaris quan juraven el dret, es feien responsables del seu propi compliment del dret.

Question 23

Purga de taula

Answer 23

procediment que es crea per depurar responsabilitats dels funcionaris reials locals: el Veguer i el Batlle. Aquesta depuració la duen a terme els Jutges de taula, i aquests jutges investiguen els veguers i els batlles una vegada han acabat el seu càrrec, ja que era temporal. Es van molts procediments. Dirigit als funcionaris més importants.

Question 24

Procediments de la Visita

Answer 24

el podia exercir el rei, la generalitat, els municipis o els barons cap als seus propis funcionaris. Era un procediment secret, el funcionari no sabia que l’estaven investigant. Un cop se li presentaven els càrrecs, els funcionaris tenia dret a escriure una carta de defensa. Al funcionari se’l podia absoldre, condemnar o redactar recomanacions al rei, municipi… per millorar les pràctiques administratives. Enfocat als funcionaris més locals i, per tant, menys importants.

Question 25

Memorials de Greuges

Answer 25

S’inicien al s.XIV, com a practica parlamentària, a les Corts. Es fa amb una comissió paritària interestamental, els 3 estaments nomenen 3 persones, qui redacten el contingut del memorial, els greuges que se li presenten cada estament. El rei podia cometre greuges. Es feia una derivació de la responsabilitat del rei cap als funcionaris, qui a vegades desobeïen la seva paraula, no cumplint l’OJ. Els greuges podien ser generals o particulars, com violacions judicials o extrajudicials que no és poguessin reparar per procediments ordinaris (purga-taules). També s’incloïen sentències no revisables, les que no admetien recurs, però havien hagut vulneracions en el procediment. Finalment s’incloïen les revocacions de privilegis o provisions d’oficis sense causa justa. El memorial de greuges, una vegada presentat, aquest es presentava abans del donatiu, abans que les corts donessin diners al monarca (a partir d’impostos, gravàmens...). Una vegada el memorial s’acceptava pel rei, la reparació dels greuges es feia amb un procediment executiu judicial.

Question 26

Declaració de Contrafaccions

Answer 26

cal parlar de la constitució “Poc Valdria” del 1481. És la manifestació jurídica del iuscentrisme, el rei i els funcionaris han de complir el dret per tenir iurisdictio. Estava adreçada a la reial audiència, però a les Corts de Barcelona de 1702-1704 de Felip V, és quan es crea el Tribunal de Contrafaccions. La creació d’una contrafacció cap a un funcionari suposa la revocació de l’acte il·lícit, la restitució de l’estat anterior i la indemnització a la víctima. Comporta l’excomunió, la pèrdua i la inhabilitació de l’ofici. Tenia una composició mixta, 6 jutges, 3 del rei i 3 dels braços. Va funcionar de forma autònoma, durant poc temps. La seva existència demostra la submissió del rei i dels funcionaris a un organisme no controlat per ell. Hi ha 2 moments de la seva activitat: 1702-1705: Tot i que no es reuneix de forma permanent, arriba a jutjar 18 casos, amb 10 sentenciats, i 8 sense sentència, dels que no tenen, destaquem un que va suposar la suspensió de l’acte reial potestat, sense sentència, l’acte va quedar sense efecte. 4 procediments van atacar al virrei, però van ser aturats. Els 18 casos vans ser d’abusos salarials, decisions arbitràries, detencions sense garanties processals, processos judicials erronis i vulneracions de drets polítics i electorals. En 15 casos la Diputació fou acusació pública, i en 3 casos la acusació va ser particular. 1705-1714: No va funcionar casi, només consta una causa. Es parla d’un pacte entre la monarquia i les institucions per evitar publicar els mals actes de l’Arxiduc Carles.

Question 27

Ambaixades del rei

Answer 27

Delegacions de les corts que se’n van a la cort reial a explicar un greuge, demanar un privilegi... Comença la mobilització de l'opinió pública (de les elits), publicant-se els memorials de greuges, un procediment intern de corts, els membres del estament publiquen els memorials si els reis no els fan cas.