TEMA 4 Flashcards
Extinció del fisc (efectes)
Els nobles desobedien al monarca, i es sentien poderosos per impartir violència als vassalls i al poble 🡪 Violència incontrolada.
Les reformes per aturar la violencia dels nobles i poderosos contra els vassalls i el poble
Pau de Déu: protecció als més desfavorits. Qui ataqui una vídua, un camperol… se’l condemna per anatema i se li envia al infern. Tenen arrels carolíngies i germàniques. Dret d’asil eclesiàstic. Una part de la Pau de Déu son les Sagreres, el lloc sagrat. Tot allò que està dins d’un radi de 30 passes respecte l’església és terreny sagrat, no pots atacar a ningú dins d’aquets territori, sinó vas a l’infern. La gent se’n va a viure a prop de les esglésies. Configura la demografia del país per l’alta concentració de població. I l’alta demanda de m2 propers a l’església. L’església cobrava un lloguer en aquell territori, també hi havia un interès econòmic.
Treva de Déu: fonamentada amb el calendari litúrgic. No pots cometre crims durant el calendari litúrgic (Nadal, quaresma, Sant Pau, Sant Pere). Tampoc pots tocar a les persones que tornen de l’església, cosa que incentiva que la població acudeixi a les mises.
989
Els pactes s’esdevenen a l’ASSAMBLEA DE CHARROUX al 989. Aquestes institucions (Pau i Treva) pacifiquen al territori.
1030
Concili de Vic 1030: s’amplia la treva de déu des de dijous al vespre fins al dilluns. S’amplia la protecció a mercaders i mercants. Es castiga la falsificació de la moneda.
1033
Concili de Vic 1033: acudeixen també civils. És la fi del període eclesiàstic de pau i treva, i s’inicia el període civil.
1054
Concili de Narbona 1054: es codifiquen els acords de pau i treva en un codi de 29 capítols.
1064
Concili de Barcelona 1064: copien la codificació, i desenvolupen la pau i treva a Catalunya, a partir de Ramon Berenguer. A partir d’aquí es comença a entendre com a pau pública.
1065
Toluges 1065: Encara assisteixen més civils i més laics. Sorgeix una crisi de pau i treva.
1096-1131
Ramon Berenguer III: 1096-1131. Predomini del casal de BCN respecte altres comptats. “Independència eclesiàstica”, Tarragona torna a ser seu episcopal. Ramon fa servir la pau i treva per incentivar la reconquesta.
1108
RBIII: Concedeix la protecció del compte als repobladors d’Olèrdola després de la reconquesta.
1118
Ramon Berenguer III concedeix protecció als habitants de la Cerdanya i als animals de conreu i de producció agrària. Comença a plantejar-se el Bovatge, un impost pel bestiar.
1131
Assemblea a Barcelona. Ramon Berenguer IV conquereix Tortosa i Lleida.
1134
RBIV: necessita l’ajuda dels monestirs cistercencs, els templers i els hospitalers. Ramon els cedeix un percentatge dels territoris que conquereixin. També els atorga pau i treva, ningú els podrà atacar.
1137
Ramon Berenguer IV es casa amb Peronella d’Aragó, i neix Alfons el Cast, el primer compte rei, compte de Barcelona i Rei d’Aragó.
Alfons el Cast (us de PiT)
Fa servir la pau i treva com a eina política, passa a ser el rei qui atorga la pau, no la treva.
1173
Alfons el Cast: Assemblea de Fondarella. S’aprofundeix en la pau del rei i la treva de Déu. El text passa a ser les Constitucions de pau i treva. S’aprofundeix tant que es discuteixen discussions d’àmbit civil. S’incorporen els camins i les vies com a patrimoni públic de protecció. Per primer cop, aquells que no respectin la pau de déu, seran castigats amb delicte de besa majestat.
Constitució = llei pactada entre les corts i el rei.
1188
Alfons el Cast: Assemblea de Girona competència de perseguir qui vulnerin la pau del rei als VEGUERS, funcionaris reials que castigaven. L’extensió de pau i treva entra en conflicte amb els nobles i els seus poders. El rei rep el suport de la burgesia (ciutats)
1202
durant el seu regnat s’agreuja el conflicte entre monarca i nobles. Els nobles es neguen a respectar els Usatges i la pau i treva. Això fa que Pere I fa concessions als nobles a l’Assemblea de Cervera el 1202 🡪 ius maletractandi: dret dels nobles a maltractar els seus vassalls, incomplint la pau i treva. Mals usos
1213
Pere I mor a la batalla de Moret. Jaume I és el successor.
1214
Jaume I: Assemblea de Lleida per primer cop acudeixen les viles i ciutats representades, sorgint les primeres Corts de Catalunya. Es crea el funcionari PAER, l’encarregat de vigilar la pau i treva a les ciutats
1218
Jaume I: Assemblea de Vilafranca Jaume I amplia la pau i treva als jueus i sarraïns.
1225
Jaume I: Assemblea de Tortosa per primera vegada consten com a assistents representants de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa, les grans ciutats.
1228
Jaume I: Assemblea de Barcelona S’acaba de codificar un text de pau i treva definitiu, i s’acorda la conquesta de Mallorca. Els textos de pau i treva son vigents fins al 1714.
1714
Finalització de la vigencia dels textos de PiT