TEMA 4 Flashcards

1
Q

Extinció del fisc (efectes)

A

Els nobles desobedien al monarca, i es sentien poderosos per impartir violència als vassalls i al poble 🡪 Violència incontrolada.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

Les reformes per aturar la violencia dels nobles i poderosos contra els vassalls i el poble

A

Pau de Déu: protecció als més desfavorits. Qui ataqui una vídua, un camperol… se’l condemna per anatema i se li envia al infern. Tenen arrels carolíngies i germàniques. Dret d’asil eclesiàstic. Una part de la Pau de Déu son les Sagreres, el lloc sagrat. Tot allò que està dins d’un radi de 30 passes respecte l’església és terreny sagrat, no pots atacar a ningú dins d’aquets territori, sinó vas a l’infern. La gent se’n va a viure a prop de les esglésies. Configura la demografia del país per l’alta concentració de població. I l’alta demanda de m2 propers a l’església. L’església cobrava un lloguer en aquell territori, també hi havia un interès econòmic.

Treva de Déu: fonamentada amb el calendari litúrgic. No pots cometre crims durant el calendari litúrgic (Nadal, quaresma, Sant Pau, Sant Pere). Tampoc pots tocar a les persones que tornen de l’església, cosa que incentiva que la població acudeixi a les mises.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

989

A

Els pactes s’esdevenen a l’ASSAMBLEA DE CHARROUX al 989. Aquestes institucions (Pau i Treva) pacifiquen al territori.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

1030

A

Concili de Vic 1030: s’amplia la treva de déu des de dijous al vespre fins al dilluns. S’amplia la protecció a mercaders i mercants. Es castiga la falsificació de la moneda.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

1033

A

Concili de Vic 1033: acudeixen també civils. És la fi del període eclesiàstic de pau i treva, i s’inicia el període civil.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

1054

A

Concili de Narbona 1054: es codifiquen els acords de pau i treva en un codi de 29 capítols.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

1064

A

Concili de Barcelona 1064: copien la codificació, i desenvolupen la pau i treva a Catalunya, a partir de Ramon Berenguer. A partir d’aquí es comença a entendre com a pau pública.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

1065

A

Toluges 1065: Encara assisteixen més civils i més laics. Sorgeix una crisi de pau i treva.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

1096-1131

A

Ramon Berenguer III: 1096-1131. Predomini del casal de BCN respecte altres comptats. “Independència eclesiàstica”, Tarragona torna a ser seu episcopal. Ramon fa servir la pau i treva per incentivar la reconquesta.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

1108

A

RBIII: Concedeix la protecció del compte als repobladors d’Olèrdola després de la reconquesta.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

1118

A

Ramon Berenguer III concedeix protecció als habitants de la Cerdanya i als animals de conreu i de producció agrària. Comença a plantejar-se el Bovatge, un impost pel bestiar.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

1131

A

Assemblea a Barcelona. Ramon Berenguer IV conquereix Tortosa i Lleida.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

1134

A

RBIV: necessita l’ajuda dels monestirs cistercencs, els templers i els hospitalers. Ramon els cedeix un percentatge dels territoris que conquereixin. També els atorga pau i treva, ningú els podrà atacar.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

1137

A

Ramon Berenguer IV es casa amb Peronella d’Aragó, i neix Alfons el Cast, el primer compte rei, compte de Barcelona i Rei d’Aragó.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

Alfons el Cast (us de PiT)

A

Fa servir la pau i treva com a eina política, passa a ser el rei qui atorga la pau, no la treva.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

1173

A

Alfons el Cast: Assemblea de Fondarella. S’aprofundeix en la pau del rei i la treva de Déu. El text passa a ser les Constitucions de pau i treva. S’aprofundeix tant que es discuteixen discussions d’àmbit civil. S’incorporen els camins i les vies com a patrimoni públic de protecció. Per primer cop, aquells que no respectin la pau de déu, seran castigats amb delicte de besa majestat.
Constitució = llei pactada entre les corts i el rei.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
17
Q

1188

A

Alfons el Cast: Assemblea de Girona competència de perseguir qui vulnerin la pau del rei als VEGUERS, funcionaris reials que castigaven. L’extensió de pau i treva entra en conflicte amb els nobles i els seus poders. El rei rep el suport de la burgesia (ciutats)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
18
Q

1202

A

durant el seu regnat s’agreuja el conflicte entre monarca i nobles. Els nobles es neguen a respectar els Usatges i la pau i treva. Això fa que Pere I fa concessions als nobles a l’Assemblea de Cervera el 1202 🡪 ius maletractandi: dret dels nobles a maltractar els seus vassalls, incomplint la pau i treva. Mals usos

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
19
Q

1213

A

Pere I mor a la batalla de Moret. Jaume I és el successor.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
20
Q

1214

A

Jaume I: Assemblea de Lleida per primer cop acudeixen les viles i ciutats representades, sorgint les primeres Corts de Catalunya. Es crea el funcionari PAER, l’encarregat de vigilar la pau i treva a les ciutats

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
21
Q

1218

A

Jaume I: Assemblea de Vilafranca Jaume I amplia la pau i treva als jueus i sarraïns.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
22
Q

1225

A

Jaume I: Assemblea de Tortosa per primera vegada consten com a assistents representants de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa, les grans ciutats.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
23
Q

1228

A

Jaume I: Assemblea de Barcelona S’acaba de codificar un text de pau i treva definitiu, i s’acorda la conquesta de Mallorca. Els textos de pau i treva son vigents fins al 1714.

24
Q

1714

A

Finalització de la vigencia dels textos de PiT

25
Contingut dels Usatges
Fragments del Liber Capitulars dels reis francs Resolucions de les Corts Fragments del Decret de Gracià (dret canònic) Fragments de les etimologies de Sant Isidor de Sevilla Fragments de pau i treva Costums feudals
26
Constitució de 1251
s’imposa la relació de fonts, és a dir, quin dret s’aplica de forma prioritària. El primer que s’ha d’aplicar son els Usatges, i prohibeix la llei visigòtica, el Liber. Usatges 🡪 Constitucions 🡪 Costums + seny natural
27
Glossadors més importants:
Jaume de Montjuic, Jaume de Vallseca, Guillem de Vallseca i Jaume Callís, qui fou comentarista.
28
Esponsalici
contracte entre famílies per casar els fills. Es poden establir les clàusules relacionals, on, per exemple, si la parella no té fills, el patrimoni no es modifica de família.
29
Escreix
donació al matrimoni.
30
EMFITEUSI
el seu desenvolupament deriva de la propietat vinculada, qui té un feu que no pot vendre, pot posar-li valor amb la divisió de domini directe i l’útil.
31
Usatge prínceps namque
El princep et crida i s’esdevé un retoc de campana al territori, comencen a cridar als oficials. Tots els homes aptes han d’agafar armes per defensar el territori, siguin de l’estrat que siguin. S’ha de donar una invasió des de fora fins a dins del territori. Només el rei o el compte de Barcelona de forma indelegable, pot cridar el prínceps namque. L’usatge durava fins que s’acabava la invasió. És un usatge redimible, a partir de Pere III. Això vol dir que pots evitar anar a la guerra si pagues diners, convertint el prínceps namque en un impost. Així contracta/finança els almogàvers com a mercenaris, privatitzant la guerra. S’esdevé una tradició de no tenir un exèrcit regular. Això va provocar el 1737 que els borbons van cridar als catalans, i no van anar. Problema de les quintes.
32
Emfiteusi
Característiques: No suposa una venda de la finca cap al pagès, l’emfiteuta. Possibilita que propietaris que tenien la propietat vinculada (no es podia vendre), amb aquest contracte li podien posar valor. El fideïcomissari també aprofitava l’emfiteusi, ja que no podia vendre tampoc la propietat. El domini directe era superior al domini útil, ja que sí que implicava la propietat. El domini útil esdevé dret transmissible, per tant, es podia heretar,
33
Pensió
és el cens, allò que es paga anualment en quantitat o en suma, en diners o en espècie. 3 tipus: Cens preservatiu: cedeix una finca amb el dret de percebre una pensió anual, no es dona a Catalunya. Cens enfitèutic o cànon: es dona a Catalunya, cedim l’ús de la finca a canvi d’una pensió, amb els drets de fadiga, lluïsme... Cens Consignatiu: garantia respecte al préstec, un propietari d’una finca imposa un gravamen d’una pensió concreta en compensació d’un préstec, jo dono un préstec i la persona estableix una garantia sobre una finca seva de que hem retornarà el préstec mitjançant el cens, molt semblant a una hipoteca.
34
Pensió justa
mitjançant el pagament 20 anys, iguala el valor de la finca, sinó és desproporcionada.
35
Millores
hi ha una obligació del pagès per millorar la terra, no es cedeix per no fer re. Podien pactar invertir una quantitat a la finca per l’emfiteuta (pagès), o construir una casa. Igualment, seguirà sent propietat del emfitèutic. Obligació de no malmetre la finca, sinó s’aplica el comís.
36
Firma:
Es dona per part qui té el domini directe quan l’emfiteuta vol transmetre el seu ús de domini útil, per tant, és el consentiment del propietari. Implica la pèrdua de reclamar les pensions no pagades anteriorment, i s’obre el termini de lluïsme o fadiga, ja que es posa en coneixement la voluntat i les condicions de la venda de domini útil. No es pot transmetre cap domini útil sense la firma del dominador directe,sinó havia de pagar un lluïsme duplicat.
37
Lluïsme:
també s’anomena terç, és el pagament d’una part de la transmissió del domini útil, per exemple, tinc el domini útil però ja no puc cultivar, i venc el meu domini útil a un altre pagès, amb la firma del dominador directe. Qui el compra haurà de pagar un 10% del valor del domini útil a qui té el domini directe. Pot ser intervivos o mortis causa la transmissió, i per les donacions. Qualsevol negoci del domini útil, el cobra el dominador directe:
38
Fadiga:
incompatible amb l’exercici del lluïsme, jo soc un pagès que ven el domini útil a un altre pagès, i el dominador directe pot comprar-li el domini útil, per tal de tenir la propietat total de la finca. Té un termini de 2 mesos per exercir el dret de fadiga, o en altres constitucions posava 30 dies. És transmissible a tot el principat (menys a Girona); jo soc el dominador directe i puc cedir el dret de fadiga al meu germà, per exemple. És un dret patrimonial.
39
Comís
Pena patrimonial, la privació de la possessió de la finca. En tot el dret català es manté la pena de comís si el pagès està deteriorant la finca, si s’abandona la finca per un any o si transmet la finca dient que és loidal, és a dir, mentint dient que la finca és propietat seva.
40
Domini directe
el senyor feudal té un feu que no el vol treballar
41
Domini útil
el pagès o el camperol que conrea el terreny.
42
Possessió
Dret del titular del domini útil per utilitzar-la. Té la protecció interdictal, els interdictes son uns procediments ràpids de protecció de la possessió, per tant… té protecció jurídica. També implica que el titular d’aquest domini pot edificar, i evitar que el senyor directe construeixi o destrueixi el que ell ha construït. És un dret transmissible, els hereus de l’emfiteuta poden continuar amb la possessió, el subemfiteuta tindrà la possessió.
43
Fruïció
Dret d’utilitzar la propietat i fer seus els fruits. Implica una proximitat entre l’emfiteusi i l’usufruit. EL pagès pot variar el cultiu, sempre i quan aquest canvi de cultiu no perjudiqui algun dels drets del senyor directe.
44
Disposa de la cosa
Pot vendre el domini útil, amb el consentiment del senyor directe mitjançant la firma. Pot ser a canvi d’un preu o per donació, o per herència. En principi ha de ser sempre transmesa perpètuament, no pot ser temporal.
45
Presumpció d’irredimilitat
El cens no és redimible, l’emfiteuta no pot resoldre per ell mateix el contracte. Però pot renunciar a l’emfiteuta, si s’han pagat totes les quotes i es retornen les escriptures. El directe sempre haurà d’acceptar la renúncia, i les càrregues s’extingeixen, però algunes de les càrregues mai es poden extingir si afecten a la finca.
46
Altres tipus d'emfiteusi
Establiment de nua percepció: el titular del domini directe no té dret a cobrar el lluïsme, però sí la pensió i el dret de fadiga. Establiment sense domini: es té dret a cobrar la pensió, però no al lluïsme ni la fadiga.
47
Senyoria territorial
Cert domini sobre els homes i sobre el conjunt del territori sobre un espai determinat.
48
Mayorazgo
La propietat vinculada és el feu, a Castella anomenat Mayorazgo (contracte unilateral pel qual una propietat es vincula, el senyor estableix una terra que es pot transmetre als seus hereus. Aquestes propietats no es poden vendre ni hipotecar, només contractes de lloguer de màxim de 9 anys)
49
Fogatge
un impost anual a les famílies que resideixen a un indret, serveix per determinar quanta gent viu en un territori. Sol ser una quantitat de diners, o en espècie. És una càrrega feudal.
50
quístia
impost dels vassalls per pagar al senyor feudal que els protegeix. Es paga anualment per cada casa del poble per una “seguretat”.
51
Altres drets dels senyors feudals
Dret a l’aigua, dret a distribuir l’aigua entre els seus vassalls. Dret a herbes, el senyor és propietari d’un percentatge de les herbes del seu territori, implica que els pagesos que volen portar el seu bestiar a pastar en aquelles herbes li han de pagar al senyor. Camins, boscos i roques, el senyor gestiona camins, boscos i roques del territori, si el pagès vol pedra o llenya ha de pagar al senyor.
52
La Jova 3 tipos
Senyorial: obligació del vassall de treballar gratis pel seu senyor, per exemple, reformar el seu castell. Cada casa hi va en funció de la seva capacitat de treball. Emfitèutica: cens de treball, el titular del domini útil paga la pensió mitjançant la força física de treball. Comunitària: obligació de prestació de treball d’una comunitat per la conservació de camins, sèquies…
53
Forn:
dret senyorial monopolístic, tothom ha de coure el pa al forn del senyor feudal, hi ha la clàssica, la puja del pa, els vassalls havien de pagar o donar una part del pa elaborat, i la a pagar a qui l’utilitzi. cessió del forn: un tercer gestiona el forn a partir d’un ACENS, paga una quota al senyor
54
Molins:
totes les persones sota la seva senyoria han de moldre el cereal al seu molí, tenint un control exhaustiu de la producció cerealística al seu territori -> Dret de moltura, el senyor es queda Una setzena o una vinticuatrena part del blat. Mesada del vi: dret del senyor a prohibir, durant un mes, la comercialització del vi als seus vassalls.
55
Senyoria jurisdiccional:
Mer imperi i Mixt imperi. El senyor jutja els casos del territori. El mer imperi comportava penes de mort, de mutilació. El mixt imperi era la capacitat de jutjar qüestions civils. Sempre podien ser apel·lats davant el Veguer (funcionari de justícia) o la Cúria Reial. És la clau de volta de tot el sistema, ja que si algú no complia les seves obligacions, el mateix senyor els condemnava.
56
Participació en les rendes eclesiàstiques (DELME)
obligació de pagar una desena o dotzena part de la producció a les autoritats eclesiàstiques un percentatge del producte. Capbreu: fonament no mental del litigi. Acumulació originària: l’acumulació dels béns apropiats dels vassalls per controlar la oferta i el preu del bé. Entren dins del delma béns com els animals, per exemple, si neixen 12 garrins, els monjos del monestir s’apropien de un d’ells. A finals del s.XVIII es considera abusiu el delma.
57
Propietats Senyorials:
Propietat aloidal: propietat senyorial sense cap restricció. Propietat vinculada: el feu, les propietats atorgades de l’església i el fideïcomís, els quals no es podien vende. Es desenvolupen els censos o establiments.