TEMA 5 Flashcards
Els mals usos
són exercicis abusius sobre els camperols, hi han 6 que són més importants. Tenen un origen públic, no deriven d’un contracte, sinó de normativa pública, com els usatges.
Els mals usos poden ser segons l’origen:
Origen judicial o d’origen de la senyoria territorial
Origen judicial:
ÀRSIA i CUGÚRGIA
ÀRSIA
la indemnització que rep el senyor feudal en cas d’incendi o malbaratament del mas o la finca, s’estableix un procediment judicial per veure qui ho ha provocat, i el camperol ha de pagar 1/3 dels béns que li queden.
CUGÚRGIA
l’adulteri femení, deriva de l’usatge XCI. Pot ser adulteri de la dona sense el consentiment del marit, on el marit i el senyor feudal es reparteixen cadascú el 50% dels béns de la dona. Si és consentit pel marit, el senyor feudal s’ho reparteix ell mateix la seva part. Si l’adulteri es fa per temor o malament del marit( el marit li obliga a prostituir-se), l’adúltera no perd els seus béns, i es pot separar del marit per la via de les ordalies.
Origen de la senyoria territorial o dependència personal:
EIXORQUIA, INTESTIA, FIRMA D’ESPONSALICI FORÇAT i REMENÇA
EIXORQUIA
mort sense hereu. Eixorquia dels nobles: en cas de mort del noble, el príncep es queda amb els béns immobles del noble. Eixorquia dels no nobles: el senyor té dret a quedar-s’ho tot.
INTESTIA
mort sense testament, el senyor es queda 1/3 part en cas que el difunt deixi dona i fill, ½ si només hi ha dona, o tot si no hi ha cap familiar més.
FIRMA D’ESPONSACIDI FORÇAT
el pagès ha de garantir els drets del dot i del esqueix de la dona mitjançant la garantia hipotecària del mas. El senyor feudal cobra un 10% del valor en garantia.
REMENÇA
subjecció física d’un pagès a un mas, no es pot anar. Ha d’estar físicament i treballar en el mas.
Corts de 1283
A les Corts es reconeix el dret de maltractar als vassalls. S’estableix per primera vegada el pactisme polític (les constitucions només son valides si les aproven el rei conjuntament amb les Corts) i el iuscentrisme polític (posar el dret en la vida política). S’amplia la remença, els oficials reials no protegiran als remences.
Des del segle XIV
els remences van buscar la protecció dels monarques de la Corona d’Aragó, com Pere III i Joan I, que en diferents moments van intentar intervindre i limitar els abusos feudals. Tot i això, la noblesa es va resistir i va defensar els seus privilegis.
(1462-1472)
El conflicte va escalar fins a la Primera Guerra Civil Catalana , en què els remenços van recolzar Joan II d’Aragó contra la Generalitat i la noblesa catalana. Tot i la victòria del rei, la situació dels camperols no va millorar immediatament.
Sentència Arbitral de Guadalupe el 1486
Va ser sota el regnat de Ferran II d’Aragó quan es va assolir la solució definitiva amb la Sentència Arbitral de Guadalupe el 1486, la qual va abolir els mals usos i va atorgar la llibertat als remences a canvi d’un pagament compensatori.
