tema 7 Flashcards
que és un acte administratiu
La legislació no proporciona una definició exacta d’“acte administratiu”, per la qual cosa
cal recórrer a definicions doctrinals i teòriques per identificar quan ens trobem davant d’un acte administratiu.
Un acte administratiu es defineix com un acte jurídic no normatiu emès per una Administració Pública en
exercici d’una potestat administrativa, aplicant l’ordenament jurídic (dret adm), i que s’exhaureix en el seu
compliment.
Característiques de l’acte administratiu:
* És un acte jurídic: Genera efectes jurídics en l’esfera jurídica dels interessats i de l’Administració.
Tenen transcendència legal.
* No té caràcter normatiu: No és una norma ni una font del dret, sinó una aplicació singular de
l’ordenament jurídic.
* És unilateral: L’Administració el dicta de manera unilateral en exercici de les seves potestats o
competencies. Aquesta característica el diferencia dels contractes o convenis, que són acords
bilaterals.
* Sotmès al Dret Administratiu: Aplica normes pròpies d’aquest àmbit.
Classificació actes administratius
- Segons el subjecte destinatari
Actes singulars: dirigits a una o més persones determinades. → Notificació directa.
Actes generals: dirigits a una pluralitat indeterminada. → Publicació oficial (BOE, DOGC, portals).
2. Segons la transcendència jurídica
Actes decisoris: creen, modifiquen o extingeixen drets o situacions jurídiques.
Actes no decisoris: no tenen efectes jurídics, però poden ser:
Informatius
Acreditatius (ex. certificats)
Judicis de valor (ex. dictàmens)
Propostes (entre administracions)
3. Segons el contingut i la incidència per als destinataris
Actes favorables: creen/amplien drets → Difícilment revocables.
Actes desfavorables (de gravamen): limiten drets, imposen obligacions o sancions.
Actes d’efecte ambivalent: efectes positius i negatius per al mateix interessat.
→ Clau per a anul·lacions i silenci administratiu.
4. Segons el marge d’apreciació administrativa
Actes reglats: sense marge d’apreciació, estrictament segons norma. → Substituïbles si són anul·lats.
Actes discrecionals: amb marge d’apreciació. → No poden substituir-se automàticament.
5. Segons la forma d’exteriorització
Actes expressos: emesos de manera formal i dins de termini.
Actes presumptes: derivats de la inactivitat.
→ Silenci administratiu (positiu o negatiu), caducitat, etc.
6. Segons la incidència en el procediment
Actes definitius: resolen el procediment. → Impugnables directament.
Actes de tràmit: preparen la decisió. → No impugnables, excepte si són qualificats:
decideixen el fons
impedeixen continuar
causen indefensió
generen perjudici irreparable
7. Segons si són impugnables
Actes ferms: no es poden recórrer (exhaurit el termini).
Actes no ferms: encara recurribles dins termini.
→ Diferència entre fermesa administrativa i judicial.
8. Segons el contingut
Acte originari: estableix per primera vegada un dret u obligació.
Acte confirmatori: ratifica decisions prèvies. → No recurrible.
9. Segons la incidència processal
Actes que posen fi al procediment: permeten recurs contenciós directe.
Actes que no posen fi: requereixen recurs administratiu previ.
requisits del acte administratiu
- Requisits subjectius
Competència material i territorial (art. 34.1)
Dictat per l’òrgan administratiu competent.
Imparcialitat (arts. 23 i 24 Llei 40/2015)
Absència d’interès personal, parentesc o conflicte.
📑 2. Requisits formals
Tramitació adequada del procediment (art. 34.1)
Compliment dels tràmits legals.
Forma escrita i electrònica (art. 36)
Excepte ordres verbals justificades.
Motivació (art. 35)
Raons, fets i fonaments jurídics,
📜 3. Requisits materials
Contingut possible (art. 47.1.c)
Ha de ser jurídicament i materialment executable.
Contingut determinat (art. 34.2)
Clar i precís en els seus efectes.
Ajustat a l’ordenament jurídic (art. 34.2)
Respecte de la legalitat vigent.
Adequat a la finalitat legal (art. 34.2)
Prohibit desviació de poder (arts. 48.1 i 70.2).
Principi de proporcionalitat:
Idoneïtat, necessitat, proporcionalitat estricta (arts. 4 Llei 40/2015 i 34.2 Llei 39/2015).
Quan s’ha de motivar un acte administratiu?
Segons l’article 35 de la Llei 39/2015, la motivació és obligatòria en aquests casos:
Quan es deneguen sol·licituds o peticions d’interessats.
Quan es resolgui en contra de l’informe previ o proposta.
Quan es revoquin actes anteriors que reconeixien drets.
Quan es dictin actes discrecionals: cal explicar l’opció triada.
Quan es dictin sancions o es limitin drets.
Quan es resolgui un recurs administratiu.
Quan es canviï de criteri respecte d’una actuació administrativa anterior.
Aquesta motivació ha de contenir:
Una referència breu als fets.
Els fonaments de dret que justifiquen la decisió.
Els graus d’invalidesa, la nul.litat de ple dret
causes: actes i administracións que lesionin els drets fonamentals de la CE, els que siguin dictats per una autoritat o organización que no te competencia de fer-ho , els que tinguin un contingut impossible, els que siguin constitutius d’infracció penal o es dictin com a consequencia d’aquesta, els dictats prescindint totalment del procediment legalment establert, Actes que
atorguen drets o poders a algú sense que aquesta persona compleixi els requisits legals
necessaris per obtenir-los, Qualsevol altre que s’estableixi expressament en una disposició amb rang de llei.
nulitat de ple dret dels reglaments
- vulnerin la CE, les lleis o altres disposicións administratives amb rang superior, regulin materies reservades a la llei, Estableixin la retroactivitat de disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets
individuals.
quins son els efectes de la nulitat
s’haura d’invocar i utilitzar els mitjans juridics per demostrar que concorren alguna de les causes de nulitat establertes. efectes: ineficacia absoluta del acte (com si no hagués existit mai), imprescriptible: es pot impugnar en qualsevol moment), no esmeanble (no es pot corretgir ni modificar), Declaració de nul·litat amb efectes retroactius (efectes ex tunc): L’acte mai ha existit, i es
“borrarà” completament.
Causes d’anulabilitat
infracció del ordenament juridico,
(inclou la desviació de poder), vicis formals, vicis materials (afecten al contingut o compliment), actuacions fora de termini establert (si la naturalesa del termini ho imposa).
quins son els efectes de l’anulabilitat ?
✅ Prescripció
➡️ Es pot impugnar durant un termini limitat. Passat aquest termini, es considera vàlid definitivament.
✅ Efectes ex nunc
➡️ La nul·litat només afecta a partir de la declaració. No té efectes retroactius.
✅ Invocació i convalidació
➡️ Cal que els vicis siguin invocats per les parts. Alguns es poden subsanar o convalidar (ex: tràmit omès).
🔸 Irregularitats no invalidants:
❌ No tot defecte implica anul·lació. Només si és greu o essencial.
🔹 Exemples:
Defectes de forma sense indefensió → No anul·la.
Errors materials corregibles → No anul·la.
Incompliment de terminis no essencials → No anul·la.
🧠 Exemple: Si et donen 20 dies en lloc de 15 per presentar documents, però no et perjudica → l’acte segueix essent vàlid.
