tema 6 Flashcards
Que és el procedimentales adminidtratiu
El procediment administratiu consisteix en una sèrie de tràmits que permeten obtenir i
processar informació abans d’adoptar una decisió que tingui efectes jurídics (com
l’aprovació d’un reglament, un acte administratiu o un contracte).
La diferència principal entre les dues activitats administratives és que l’activitat amb
efectes jurídics requereix seguir un procediment previ (principi de procediment previ).
Sense aquesta seqüència de tràmits, l’actuació administrativa podria ser considerada
il·legal.
Encara que hi ha un procediment administratiu general (regulat per la Llei 39/2015), cada
administració pot establir procediments específics en funció de les seves competències i
matèries concretes. Així, en cada tràmit cal analitzar quina normativa és aplicable.
Qui no és considèrat interessat?
❖ Persones que simplement volen defensar la legalitat (excepte en casos en què la
llei permet l’acció pública, com en temes ambientals o urbanístics).
o Exemple. En un procediment d’eutanàsia, un pare que vol oposar-se al
procediment del seu fill no és interessat legítim si aquest és major d’edat i
ha pres la decisió voluntàriament.
❖ Els denunciants NO són automàticament interessats, a menys que tinguin un dret
o interès legítim afectat pel procediment.
Drets dels interessats en un procedimentales administratiu
Dret a conèixer en qualsevol moment l’estat de la tramitació dels
procediments i obtenir còpies d’aquests.
Dret a identificar les autoritats i el personal al servei de les administracions
sota la responsabilitat dels quals es tramiten els procediments.
Dret a formular al·legacions i aportar documents en qualsevol fase del
procediment.
Dret a no presentar documents originals llevat que la normativa aplicable
estableixi el contrari.
Dret a no presentar documents que no estiguin exigits per la normativa
aplicable.
Dret a no presentar documents que ja estiguin en poder de les administracions
públiques o que hagin estat elaborats per aquestes.
Dret a obtenir informació i orientació sobre els requisits jurídics o tècnics que
les disposicions vigents imposin als projectes, actuacions o sol·licituds que es
proposin dur a terme.
Dret a exigir responsabilitats a les administracions públiques i al seu personal.
Formes d’iniciació dels procediments
D’ofici: Iniciativa pròpia. L’òrgan administratiu competent inicia el
procediment per iniciativa pròpia.
Per ordre d’un superior.
Petició raonada d’altres òrgans.
Denúncia (art. 62)
A instància de part:
Participació dels interessats i la ciutadania en el procés administratiu
tràmite d’alegacions (exclusiu interessats), tràmit d’audiència (interessats, tràmit d’informació pública, tràmit de proves (interessats), tràmit d’informes o dictàmens (administració)
Classificació dels informes i dictàmens
Segons l’obligació de demanar-los
❖ Preceptius. Són obligatoris i l’Administració els ha de sol·licitar abans de
resoldre. Si no es demanen quan és preceptiu, la decisió administrativa pot
ser anul·lada.
❖ Facultatius. No són obligatoris, però l’Administració els pot demanar si ho
considera convenient.
Emma Perálvarez Hernández
Segons la seva vinculació a la decisió
❖ Vinculants. L’Administració està obligada a seguir el que estableixi l’informe
o dictamen. Condicionen la decisió final.
❖ No vinculants. La seva funció és merament orientativa. L’Administració pot
prendre una decisió diferent al que indiqui l’informe.
❖ Ostatius. No condicionen totalment la decisió, però sí que poden limitar les
opcions disponibles. Ex: En els procediments de revisió d’ofici, és necessari
sol·licitar l’opinió d’un òrgan consultiu. Si aquest òrgan diu que la revisió no
és possible, no es podrà fer. En canvi, si diu que sí, l’Administració podrà
decidir si la fa o no.
FASE DE FINALITZACIÓ DEL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU
L’Obligació de resoldre
L’Administració té un termini concret per resoldre sempre, segons l’article 21 de la
Llei 39/2015. Això significa que hi ha un moment en què ha de prendre una decisió i,
si no ho fa dins del termini, es produeixen uns efectes jurídics determinats.
Formes de terminació normal. Són les formes desitjables i habituals de finalització
del procediment.
i. Resolució expressa
És la forma més habitual de finalització del procediment administratiu. Es tracta d’un
acte administratiu, és a dir, una decisió unilateral de l’Administració que resol
definitivament totes les qüestions plantejades en el procediment (principi de
congruència).
Té efectes jurídics i, en determinats casos, ha de ser motivada. Ha d’indicar el règim
de recursos que pot interposar l’interessat si no està d’acord. En cas de desacord,
l’interessat pot presentar un recurs administratiu o acudir a la via judicial.
ii. Terminació convencional
En aquest cas, l’Administració no pren una decisió unilateral, sinó que arriba a un
acord amb l’interessat.
* És menys freqüent, ja que pot donar lloc a pràctiques contràries a
l’ordenament jurídic.
* La normativa sectorial específica ha de preveure aquesta possibilitat.
* Té la forma d’un acord o conveni, similar a un contracte, però sense caràcter
sinal·lagmàtic.
* Eximeix l’Administració de dictar una resolució expressa posterior.
* No pot ser contrari a l’ordenament jurídic ni alterar les competències de
l’Administració.
Exemples
Expropiacions forçoses: L’Administració pot fixar el justipreu unilateralment o arribar
a un acord amb l’interessat.
Responsabilitat patrimonial: Quan un particular sol·licita una indemnització i
l’Administració considera que té dret a rebre-la, es pot pactar una quantitat.
iii. Formes de terminació anormal
Són formes de finalització que es donen en determinats casos, encara que no siguin
les desitjables.
1. Impossibilitat material de continuar el procediment
CONSEQÜÈNCIES DE LA FALTA DE RESOLUCIÓ
Depèn del tipus de procediment:
A. Procediments amb efectes desfavorables per a l’interessat. Caducitat del
procediment: Si l’Administració no resol dins del termini, el procediment caduca i
s’arxiva.
És una garantia per a l’interessat, però l’Administració pot iniciar un nou
procediment.
B. Procediments amb efectes favorables per a l’interessat
Silenci administratiu positiu. Si el procediment és iniciat a instància de part, i la
normativa sectorial no diu el contrari, l’Administració ha d’entendre estimat el que
es demanava.
Excepcions: Certs casos tenen silenci negatiu (art. 24 LPAC), com ara:
* Responsabilitat patrimonial de l’Administració.
* Peticions que impliquin transferència de béns públics.
* Activitats que puguin danyar el medi ambient.
Silenci administratiu negatiu.Si el procediment és iniciat d’ofici, la petició
s’entén desestimada.
