Tema 2 Flashcards
Actuacions juridiques de les administracions
es classifiquen en tres categories principals:
i. Reglaments. Normes jurídiques de caràcter general i abstracte dictades
per l’Administració. Formen part de les fonts del dret.
ii. Actes administratius. Decisions unilaterals que afecten situacions
concretes i particulars.
iii. Contractes i convenis. Acords bilaterals entre l’Administració i altres
subjectes.
Totes aquestes actuacions han d’estar sempre sotmeses a l’ordenament jurídic i no poden
anar en contra de la llei ni dels principis generals del dret.
Limits de l’activitat de les administracions
Reserva de llei expressa: L’Administració només pot actuar si una llei ho permet, especialment en matèries amb reserva legal (ex. protecció del medi ambient, art. 45 CE).
Reserva de llei en limitació de drets: Per imposar restriccions, sancions o obligacions, cal una habilitació legal expressa (ex. policia administrativa, sancions, expropiacions).
Vinculació negativa: L’Administració pot actuar si no hi ha una norma que ho prohibeixi (ex. un ajuntament no pot crear un hospital si la sanitat és competència de la Generalitat o de l’Estat).
Marc legal i principis generals: Ha d’actuar dins les seves competències, seguir el procediment establert i respectar principis com seguretat jurídica, proporcionalitat i legalitat pressupostària (ex. contractes públics, art. 34 Llei 9/2017).
Que son les potestats administratives?
son els poders juridcis mitjançant els quals ladministració actua, son atribuits per l’OJ.L’Administració Pública actua mitjançant potestats administratives, que són poders jurídics atorgats per la llei per satisfer l’interès general.
Característiques:
Atribució legal: Són concedides per lleis o reglaments.
Caràcter genèric: Són per àmbits d’actuació generals, no per casos concrets.
Finalitat: Són poders per complir amb l’interès general de manera eficaç. No són arbitràries ni il·limitades.
Exemple: Per regular els habitatges turístics, l’Administració pot exercir potestats com la autoritzadora (llicències), de control (verificació de requisits), d’inspecció (inspeccions), i sancionadora (multes per infraccions).
Finalitat legítima: Cada potestat ha de servir un interès públic concret, com la protecció del medi ambient o la construcció d’infraestructures.
Classes de potestats administratives pel seu contingut
potestat d’autorització, sancionadora, d’inspecció, d’expropiació, tributaria, de foment.
Classes de potestats segons la forma d’atribució
Potestats reglades i discreciónals. Reglades: llei determina de manera estricta quina ha de ser l’actuació de l’administració. Control judicial total+substitució.Discreciónals: llei estableix un marge de desició entre diverses opcions legalment vàlides.
Discrecionalitat politica: gran marge i control politic sense substitució.
Discreciónalitat tècnica: per prendre desicions basades en coneixaments cientifics, tecnics o profesionals.Criteris objectius derivats dels coneixaments especialitzats.Control judicial+substitució.
Conceptes juridics indeterminats: interpretació de la nroma per l’administració(interes public, urgencia…) Control no substitució
Posicions juridiques del ciutada davant l’administracio
Situacions juridiques actives de poder: dret subjectiu, interes legitim i interes simple. Situacions juridiques passives de deure: deures, obligacions i càrregues. Subjecció: general (tots els ciutadants), especial (persones amb relació especifica i continuada amb l’administració)
