TEMA 7 Flashcards
Funcio membranes cel
Transport
Comunicació
Estructura
Model mosaic fluid
Model de bicapalipidica amb proteines incloses a menbrana
Fluid: per acids grassos saturats que no estan compactats
Mosaic: per disposicio heterogenea de les proteines
Tipus lipids membranos
Glicolipis
Colesterol
Fosfolipids
Fosfolipids
Poden ser dos esfingomielina i fosfoglicerids
Fosfoglicerids
Tenen grup fosfats
Formats per dos cadenes acids grassos hidrofibiques (apolar)
Glicerol
Part variable (polar) pot ser PE,PC,PS,PI
PE
fosfatildiletanolamina
PC
fosfatidilcolina
PS
fosfatidilserina
PI
fosfatidilinositol
Colesterol
Es troba intercalat als fosfolipids
Impedeixen que es compactin i cristalitzin per tant mes rigidesa
Disminueix permeabilitat en molec solubles en h20 i la fluïdesa.
A més, si la temperatura és baixa, el colesterol permet mantenir la fluïdesa en condicions extremes, perquè aquesta no cristalitzi. Si el colesterol augmenta, hi ha un efecte de repulsió en algun tipus de lípid com el PC perquè les cadenes són curtes i els colesterols no estan massa separat
Glicolipids
Permeten reconeixer senyals exterior cels
Zones carregades que interaccionen amb ca2+ permeten transmissio neuronal
Aporten heterogeneitat organuls membrana
Asimetria membrana
Els lipids estan distrubuita de forma diferent a la membrana (respecte el citosol i la part extrecelular)
Cap a fora hi ha esfingomielina, pc, pi i glicolipids
Cap a dins hi ha pe i ps
Balsa lipidica
Zones de membrana riques en esfingolipids i colesterol que aporten rigidesa i es van fent i desfent.
Quina es la funcio de la asimetria de la membrana plasmatica?
Hi ha una senyal extracel que activa proteina receptora
Queda activitat enzim intracelular
Talla lipids fosforilats
Salliberen grups fosfat
Fosforilen pi
Activen transcripcio gens i senyalitzacio
Tipus proteines
1) transmembrana : travessen membrana
2) periferiques: no travessen
3) ancorades a membrana
4) unides a lipids (glicoproteines)
5) sense interaccions covalents
Experiments per estudiar proteines a la membrana
Anticossos
Fluorescencia
Actualment que es sap del model del mosaic fluid?
Les prot tenen funcions mes importants que els lipids
+ mosaic que fluid
Que avantatges te la multicelularitat
Permeten fer essers mes diversos amb capacitat despecialitzarse
Tipus dunions en teixits animals
- unio oclusiva
- unio mitjançant canals (GAP)
- unio danclatges/adherents
Unions oclusives: caracteristiques i funcions
1) Formen barrera permeabilitat selectiva entre lamines de cel epitelials per tant afavoreix el transport transcelular
2) participen en el manteniment de la polaritat de cels epitelials
3) formades per ocludines i claudines (prt transmembrana encarregades destiblir contacte cel-cel)
4) ajunten cels epitelials duna lamina epitelial de manera que no deixen espai a les seves membranes per tant limiten la difusio de subs solubles extrecelulars
Unions GAP propietats
1) Canals intercel. que permeten el pas dions i molec petites a cel adjacents
2) permet connexio electrica entre cel que uneix, facilitant, per ex, sinapsis elec.
3) estructures dinamiques que sobren i tanquen
4) regulades x disminucio ph, augment concentracio intracel de ca2+
5) regulen permeabilitat
6) formades x connexines ( 6 connexines formen 1 connexo)
7) importants en comunicacio intercel
Unions danclatge (tipus)
De cel a cel :
- unio adherent
- desmosoma
De matriu a cel:
- matriu unida a actina
- hemidesmosoma
Unions adherents
Mantenen cel unides gracies a cadherines
Es troben a prop de les unions estretes
cadherines propietats
Intervenen unio cel-cel
Suneixen al citoesquelet a partir de catenines (proteines adaptadores)
Ajuden a la cooperacio celular per aconseguir una optima comunicacio gracies a ladhesio de familes de cadherines (40 membres)
Ecadherina la mes important
Dominis cadeherines
Tenen dominis extracelulars i citoplasmatics
Els ions calci permeten unio dominis cel adjacents i formen dimers cis
Quan els dimers saparellen amb altres dimers formen dimers trans i les cels suneixen
Desmosomes propietats
Els desmosomes són estructures cel·lulars que mantenen adherides les cèl·lules i que a part de ser molt abundants en les cèl·lules epitelials també ho són en les musculars i en les nervioses.
Aquesta unió està mediada per cadherines (desmogleina i desmocolina) que actuen com a llocs d’anclatge pels filaments intermedis els quals formen una xarxa estructural al citoplasma proporcionant una certa rigidesa. Permeten a més, un cert moviment entre les cèl·lules que estan unides per ells (desmosomes)
Hemidesmosomes
Els hemidesmosomes són unions focals que uneixen cèl·lules epitelials de la matriu extracel·lular que forma la làmina basa. No obstant, tenen una morfologia similar a la dels desmosomes. A l’interior de la membrana plasmàtica les integrines s’uneixen a filaments intermedis de queratina. A la part externa de la membrana plasmàtica les integrines s’uneixen a la proteïna laminina present a la membrana basal. Per això els hemidesmosomes no uneixen cèl·lules entre si, sinó cèl·lules a la membrana basal.
Aquestes estructures es troben distribuïdes en el teixit epitelial i ajuden a distribuir la resistència i la força que s’exerceixen sobre ell
Integrines
Les integrines formen part de les molècules d’adhesió celular. Són proteïnes de membrana formades per dues cadenes, la alfa i la beta (glicoproteines que no
están unides covalentment). Hi ha més de 20 estructures diferents, 18 subunitats alfa i 8 subunitats beta que codifiquen per diferents gens. Tenen una cua intracel·lular curta (C- terminal tail) i un domini extracel·lular (N-terminal domain). Activen vies de senyalització intracel·lular.
S’uneixen a lligands amb baixa afinitat. El fet que tinguin múltiples llocs d’anclatge pels lligands proporciona “agilitat”. S’uneixen a proteïnes de la matriu extracel·lular com la fibronectina i la laminia o bé altres molècules d’adhesió.
La fibronectina de la matriu extracel·lular uneix les integrines a la superfície de la cèl·lula gràcies a les seva
seqüència d’aminoàcis rgd
Com es poden activar les integrines
Podem activar les integrines de dues maneres:
- Outside-in activation: un lligand extracel·lular separa les dues cadenes de la integrina. La cadena beta s’uneix a una proteïna anomenada talin i desfà la unió intracel·lular.
- Inside-out activation: les senyals intracel·lulars activen la proteïna talin que uneix fortament la cadena. Els dominis extracel·lulars s’uneixen fortament als seus lligands.
Com afecta la temperatura a la fluidesa?
Quan mes baixa la temperatura mes fluidesa
Explica l’experiment dels anticossos
- Agafem cèl·lules de ratolí i humanes i les fusionem.
- Aportem anticossos específics del ratolí i dels humans fluorescents per la cèl·lula.
- Les incubem durant un temps i veurem com al cap d’uns minuts, la fluorescència ha quedat repartida per tota la membrana. Això vol dir que les proteïnes s’han mogut. Això ens permet estudiar el moviment de la membrana.
Explica l’experiment de la fluorescència
- Posem fluorescència a la membrana d’una cèl·lula.
- Amb un làser eliminem una part d’aquesta fluorescència.
- Al cap d’una estona, observarem que la fluorescència queda repartida per tota la membrana. Això vol dir que els lípids de membrana tenen moviment.
