Tema 5. Les Corts generals Flashcards
Funció principal de les Corts i qui li atorga
Representació de tot el poble espanyol. Aquesta funció li atorga la Constitució.
A quin títol de la Constitució es regulen les Corts Generals?
Al Títol III.
Funcions de les Corts Generals
Exerceixen la potestat legislativa de l’Estat, aproven els seus pressupostos, controlen l’acció del Govern i tenen les altres competències que els atribueixi la Constitució. Són inviolables.
Caràcters generals i funcions de les Corts
- Institució bàsica del sistema representatiu. Legitimació democràtica directa que s’actualitza periòdicament a través d’eleccions generals.
- Posició de preeminència respecte resta institucions. Sistema parlamentari i relació de confiança amb el Govern (parlamentarisme racionalitzat).
- Estructura bicameral (bicameralisme imperfecte o desigual)
- Òrgan deliberant
- Inviolabilitat de les cambres (art. 66.3CE): absència de coaccions en l’exercici de les seves funcions per evitar alterar la lliure formació de la voluntat del Parlament.
- Autonomia parlamentària (de cada cambra)
Estructura i composició de les cambres
Estructura bicameral
Institució complexa conformada per dos òrgans simples:
- Congrés dels Diputats (Cambra Baixa). Cambra de representació del poble espanyol
- Senat (Cambra Alta/Segona Cambra). Cambra de representació territorial
Bicameralisme imperfecte o desigual (tant en composició com en funcions)
Composició del Congrés
L’article 68.1 de la CE permet que estigui format per un mínim de 300 diputats i un màxim de 400.
La Llei Orgànica 5/1985 (del règim electoral general) (LOREG, art. 162) ho determina en 350.
Sistema electoral del Congrés
Circumscripció electoral: província (art. 68.2 CE)
Distribució del nombre total d’escons: mínim 2 diputats per província, 1 per cada ciutat autonòmica (Ceuta i Melilla), els 248 restants es reparteixen en proporció de la població.
Fórmula proporcional: variant d’Hondt (no proporcionalitat estricta)
Llistes: completes/”tancades” (tants candidats com càrrecs per ser elegits) i ordenades/”bloquejades”, ordre intern de la candidatura ve fixat pel partit, el votant no decideix)
Barrera electoral: 3% vots vàlids emesos en la circumscripció per aconseguir escó al Congrés
Dret de sufragi actiu i passiu: nacionals
Que es el Senat?
Cambra de representació territorial (finalitat: representar els territoris que formen l’Estat espanyol)
Composició del Senat
Actualment 265 senadors: 208 fixos + 57 (nombre variable segons població de les CCAA)
Sistema electoral del Senat
Senadors provincials elegits pels ciutadans (208).
• Elecció per sufragi directe, igual, lliure i secret. Circumscripció provincia (com el Congrés).
- Llistes obertes i desbloquejades: Cada partit té una llista i es pot escollir quin candidat escollim i es poden barrejar candidats de diferents partits i el seu ordre.
- He d’escollir 3 encara que surtin 4 a cada provincia.
Senadors de designació autonòmica (56 en aquesta legislatura)
• Designats pels parlaments de les CCAA.
• 1 per cada CA i 1 més per cada milió d’habitants de cada CA, per tant la xifra de senadors pot variar.
Estatut dels parlamentaris
Conjunt de drets, deures i prerrogatives que tenen els parlamentaris relacionats amb les seves funcions (art. 6 CE) per tal de garantir la funció de representació.
Qui pot accedir al càrrec de parlamentari?
Els espanyols majors d’edat, segons la LOREG (Llei Orgànica de Règim Electoral General) , excepte si la seva situació s’inscriu en alguna de les causes d’inelegibilitat esmentades en art. 70 CE i arts. 6 i 154 LOREG, entre d’altres. Ex: membres de la Família Reial, membres dels diferents òrgans estatals o els condemnats per sentència ferma a pena privativa de llibertat (durant el temps que duri la pena)
Les causes d’inelegibilitat
Es refereixen al moment previ a les eleccions i impedeixen ser candidat per trobar-se en una situació personal determinada.
Incompatibilitats dels parlamentaris
Es refereix al moment posterior a la celebració de les eleccions. S’haurà d’optar només per una de les dues funcions o càrrecs. Si no opta, suposa una renúncia a seu escó.
3 requisits formals per a que el parlamentari electe adquireixi la condició plena de parlamentari
- Presentació a la Secretaria General de la Cambra de la credencial d’electe expedida per l’administració electoral.
- La presentació de la seva declaració d’activitats i dels seus béns patrimonials, a l’efecte de possibles incompatibilitats.
- La prestació de jurament o promesa d’acatar la Constitució
Què passa si no s’adquireix la condició plena de parlamentari passades 3 sessions parlamentàries?
El candidat electe no gaudirà dels drets i prerrogatives propis dels parlamentaris.
Causes de pèrdua de la condició de parlamentari
- Finalització del mandat (4 anys).
- Renúncia del càrrec.
- Sentència judicial que anul·li l’elecció o la proclamació.
- Mort o incapacitació judicial.
- Condemna o pena d’inhabilitació absoluta o especial per a l’exercici de càrrec públic disposada per sentència judicial ferma.
Deures dels parlamentaris
- Assistir a les sessions plenàries i a les comissions de les quals formen part.
- Respectar l’ordre, la cortesia i la disciplina parlamentàries.
- No divulgar les actuacions que reglamentàriament puguin tenir el caràcter de secretes.
- No invocar la seva condició de parlamentari per a actes mercantils.
Prerrogatives dels parlamentaris (irrenunciables)
INVIOLABILITAT (art. 71.1 CE): Exempció de responsabilitat dels parlamentaris per opinions i vots emesos en exercici de les seves funcions. Permanent.
IMMUNITAT (art 71.2 CE): Prohibició de detenció llevat delicte flagrant. No processament llevat autorització de la Cambra. Suplicatori (sol·licitud d’aixecament de la immunitat). Abast temporal.
FUR ESPECIAL (art. 71.3 CE): El Tribunal Suprem és l’únic competent per a jutjar-los.
Òrgans de Govern o direcció de les cambres
PRESIDÈNCIA: Màxima autoritat de la Cambra. Escollit per Majoria absoluta entre els seus membres. Funcions: dirigir els debats, fer complir el reglament i interpretar-ho en cas de dubtes, exercir funcions disciplinàries.
MESA: Òrgan rector de la cambra. (President, 4 Vicepresidents CD -2 al Senat- i 4 Secretaris). Cada parlamentari proposa un nom per cada càrrec. Funcions: organització treball parlamentari, admissió a tràmit i qualificació d’escrits, fixar calendari.
JUNTA DE PORTAVEUS: Formada pels portaveus dels diferents grups parlamentaris. La seva funció és la direcció política de la cambra, fixen l’ordre del dia de les sessions plenàries, quins són els temes que s’han de debatre. El vot és ponderat.
Òrgans de treball i funcionament de les cambres
PLE: Discussió i aprovació de la majoria d’actes parlamentaris.
COMISSIONS: reprodueixen a petita escala la mateixa composició que tingués el ple (mini ple). Cada diputat ha de formar part d’una comissió (com a mínim). Estan organitzades per matèries.
PONÈNCIA: òrgan intern de les comissions, treball tècnic i polític.
GRUPS PARLAMENTARIS. Agrupació de parlamentaris amb una mateixa ideologia política. Traducció parlamentària de les forces polítiques que es presenten a les eleccions.
DIPUTACIÓ PERMANENT (art. 78 CE): Una per cada cambra. 21 membres designats pels grups parlamentaris. Vetlla per les funcions del ple (cambra) quan no estan reunits (vacacions parlamentàries o dissolució de les cambres).
Grups parlamentaris a les cambres
CONGRÈS: Mínim 15 diputats o:
• 5 + 15% vots vàlidament emesos en les circumscripcions presentades (afavoreix partits nacionalistes)
• 5 + 5% vots vàlidament emesos en àmbit nacional
SENAT: Mínim 10 senadors. Grups territorials: mínim 3 senadors, dins de cada Grup Parlamentari
Constitució de les cambres
Les cambres es constitueixen, obligatòriament, en el termini de 25 dies després de les eleccions (art. 68.6 CE).
Quant duren les cambres?
La legislatura és de 4 anys. Aquest període es pot escurçar però mai es pot ampliar. Finalitzats aquest 4 anys, les cambres s’han de dissoldre automàticament.
