Tema 2. Constitució espanyola de 1978 Flashcards
La Constitució Espanyola és va elaborar l’any…
1978
Origen de la Constitució de 1978
Transició i procés constituent
Llei per a la Reforma Política (4 gener 1977)
Llei pont (passava d’una dictadura a un Estat democràtic). Va ser sotmesa a referèndum, i els resultats donaven a veure que la societat espanyola estava a favor per transitar cap a una democràcia. També hi havia pressió internacional.
Nous principis de la Llei per a la Reforma Política (4 gener 1977)
- Democràcia, sobirania popular; supremacia de la llei; reconeixements de drets inviolables; sufragi universal i pluralisme polític.
- Creació d’unes Corts Generals bicamerals
- Regulació de la iniciativa i procés de “reforma constitucional”
- Facultat del Rei (art 5): El rei pot convocar un referèndum vinculant si no s’arriba a un acord en la creació de les Corts.
Eleccions Generals 15 juny 1977
- Primeres eleccions democràtiques des de la 2a República
- Amb els resultats d’aquestes eleccions, sorgeixen les Corts i s’encarregaran de formar la nova Constitució.
Fases del procés constituent
El consens com a mètode i com a resultat. (Pactar coses sabent que la percepció pot ser molt diferent.)
- Formació d’una comissió constitucional dins del Congrés dels Diputats (Comissió i Ple Congrés // Comissió i Ple Senat).
- Ratificada pel Rei
Elements per al consens en l’elaboració i contingut de la Constitució
- Constitucionalitzar dos principis contradictoris (art. 2 CE) (idea d’unitat de l’Estat espanyol, i Estat espanyol repartit en territoris autònoms → Centralitzat vs descentralitzat)
- Ús de conceptes jurídics indeterminats (art. 15 CE, art. 16.3 CE) (previsions jurídiques les quals no estan clares quin és el seu sentit i, per tant, s’haurà de determinar)
- Desconstitucionalització de matèries (Títol VIII) (les comunitats en la distribució territorial de l’Estat)
Qüestions claus en el procés constituent
- Distribució territorial del poder: federalistes, autonomia política o descentralització administrativa. Si havia de ser autoritari, descentralitzar, federalista… (art. 2 CE) (Títol VIII)
- Relacions Església-Estat, en relació als drets educatius. (art. 16.3 CE)
- Forma de govern: Monarquia o República → consens entre totes les forces polítiques per a que hi hagués una monarquia parlamentària. (art. 1.3 CE)
- Drets i llibertats: quins han de ser-hi a la Constitució?
Influències de la tradició constitucional sobre la Constitució de 1978
- Ha de ser una monarquia (tradició monàrquica)
- Ha de ser parlament bicameral (bicameralisme)
- Forma de govern parlamentària, descentralització de l’Estat (oberta), Tribunal de Garanties Constitucionals
Influències del Constitucionalisme europeu
- Sistema federal alemany: Forma d’Estat: Estat social i democràtic de Dret. Moció de censura constructiva.
- Const. portuguesa: la Constitució havia de garantir els drets i llibertats, i mostrar els valors de la Constitució (part dogmàtica)
- Const. Italiana: Permet diferenciar grups i col·lectius // marc disseny territorial
- Const. francesa: lleis orgàniques
Estructura de la Constitució Espanyola
- Preàmbul: actes que expressen la idea de la Constitució. No té valor jurídic, només interpretatiu.
- Títol preliminar: explica les grans decisions polítiques de l’Estat.
- Part dogmàtica → Títol I. Dret i llibertats dels ciutadans (art. 10-55)
- Part orgànica: regula distribució del poder de forma horitzontal (funció legislativa, executiva i judicial) i vertical (entre Estat, Comunitats Autònomes, municipis)→ Títol II - Títol X (art. 56-169)
Constitució com a norma suprema
- Té un valor jurídic
- No és norma programàtica, no estableix un programa
- Art. 9.1 → té caràcter vinculant → SUPREMACIA EN L’ORDENAMENT JURÍDIC
Valor jurídic suprem de la Constitució
Norma jurídica superior i suprema del nostre ordenament jurídic (lex superior).
Té una força activa per modificar tot allò anterior que sigui incompatible amb els seus preceptes; imposa els seus preceptes a totes les normes de l’ordenament jurídic.
Capacitats de la Constitució
Derogació: totes les normes anteriors incompatibles amb els seus preceptes PERDEN VIGÈNCIA.
Interpretació conforme: tot l’ordenament jurídic ha d’interpretar-se conforme a la Constitució.
Anul·lació: declara invàlides i nul·les les normes inferiors que contradiguin els principis constitucionals actuals.
Rigidesa: força passiva que indica la resistència de la Constitució a veure’s modificada si no és a través del procediment de reforma que ella mateixa estableix (ordinari/agreujat).
Força activa de la Constitució
La capacitat per imposar els seus preceptes davant de qualsevol norma, sigui anterior o posterior.