Tema 1: Microbiologia dels aliments Flashcards
Que és la mcirobiologia dels aliments?
La microbiologia dels aliments estudia els microorganismes que creixen en els aliments i com l’ambient dels aliments influeixen en ells.
En que es basa la microbiologia dels aliments?
- Microorganismes presents: si són propis o impropis dels aliments, Són importants els orígens i factors dels quals depèn la presència, supervivència i multiplicació en els aliments, sent la supervivència el més important.
- Efectes derivats de la presència dels microorganismes en els aliments: deteriorament i malalties en el consumidor
- Cirteris i límits microbiològics per controlar els microorganimses i evitar els seuse efectes derivats, es basen en legislació i normativa.
En l’antiguitat hi havien dos tipus d’activitats, quines eren?
- Les beneficioses des del punt de vista dels aliments com les fermetnacions.
- Les perjudicials associades a malalties alimentàries.
Que és el deterior?
El deterior és la putrefacció dels aliments, als aliments els hi passava alguna cosa en funció de amb que estaven en contacte.
Que és la conservació?
La conservació és el retard del deterior en alguns aliments. Això el que feia era reduir les malalties infeccioses o no d’origen alimentari.
A l’antiguitat, quins metodes de censervació es portavne a terme?
Els mètodes de conservació es feien de manera accidental, com la sal, fumat, la pèrdua d’aigua (dessecació solar) i, sobretot, la neu permetia conservar-los
Quan van millorar els mètodes de conservació?
Els mètodes de conservació no van millorar fins la Revolució Industrial del segle XVIII on ja es van crear els congeladors, les neveres, els sistemes d’enllaunat (conserves) que assegurarien la conservació dels aliments.
Qui era Leeuwenhoek?
Era un fabricant de teixits. Va descobrir els microorganismes, concretament els animàlculs, que eren petits animals, diversos i ubics.
Que va fer Robert Hooke?
Va demostrar que Leeuwenhoek tenia raó. Com li va donar laraó, es va acceptar a la Royal Society of London. També va fer microscopis més grans, compostos amb dues lents.
Per que tres coses es coneix a Robert Hooke?
- Va establir el concepte de cel.
- Va descriure els fongs filamentosos, floridures
- Cre el primer llibre il·lustrat amb imathe de microscopia.
Quines dues teories s’havien d’analitzar i resoldre al segle XIX?
- Teoria de la generació espontània
- Teoria de le smalalties infeccioses.
Per poder estudiar això es necessitaven noves tècniques d’estudi–>tècniques de cultiu.
Quines dues teories hi havien en relació a la generació espontània?
- Biogènesi: la vida a partir de la vida
- Abiogènesi: és la teoria de la generació espontània. La vida es genera a partir de matèria inerta, no viva.
Quins dos experiments va fer Francesco Redi? Explica el que sàpiques.
- En l’experiment A va ficar la carn dins de contenidors completament oberts.
- En l’experiment B va ficar la carn dins de contenidors tancats hermèticament.
Com en el cas B no entrava aire, on els defensors de la generació espontània deien que l’aire era essencial per activar el procés, deien que s’havia vist afectat la qualitat de l’aire i per això en l’experiment B no hi havia hagut creixement.
Quin tercer experiment va fer Francesco Redi?
Va fer el tercer experiment on al contenidor va posar una gasa. Va veure que sobre les gases hi havia ous i larves de mosques i que la carn estava igual que en el cas B. volia dir que l’aire no era tan necessari per contaminar la carn. Va posar el punt final a la generació espontània per animals i plantes, això sent a l’any 1668.
Que va fer Needham?
abiogènesi, va bullir líquid, brou i el va deixar destapat sempre. Quan el bullia i el deixava destapar al cap d’un temps es tornava tèrbol, hi havia el creixement de
microorganismes. Deia que l’aire era necessari per activar la matèria per a
que donés vida.
Que va fer Spallanzani?
bigènesi, va fer el mateix que Needham, però segellant el tub.
Aquí no hi havia creixement i podia estar molt de temps indefinit en aquest
estat. Quan s’obria ràpidament hi havia creixement de microorganismes i es
tornava tèrbol. Ell deia que hi havia els microorganismes en l’aire.
Que va fer Louis Pasteur?
va descobrir que els microorganismes eren ubics i que cap ésser viu sorgeix per
generació espontània. Defensava la biogènesi. Va fer experiment amb amtras amb coll de cigne.
Explica l’experiment amb el matras de coll de cigne
Va utilitzar els seus matraus amb coll de cigne i va fer un experiment. Va posar
líquid, va aplicar calor per deformar el coll i crear el coll de cigne, i va posar-ho en
ebullició. El que fa l’ebullició és eliminar l’aire calent. Un cop això, va deixar refredar
el contingut, de manera que tornava a entrar l’aire, però va veure que no hi havia
ni terbolesa ni contaminació. Això era perquè la pols i microorganismes es quedaven en el coll de cigne i no entraven en contacte amb el medi de cultiu, en canvi l’aire sí que entrava.
Que va crear John Tyndall?
Va crear un mètode anomenat tindalització, consisteix en una esterilització per escalfament discontinu. Va veure que hi havia algunes formes microbianes que no s’acabaven d’eliminar en presència de la calor que utilitzava.formes microbianes de repòs molt resistents al calor
Que va fer Ferdinand Cohn?
botànic que li agradava estudiar les formes resistents al calor i, utilitzant el cicle de vida de Bacillus¸ va veure que amb la calor hi havia part dels Bacillus que es morien (parts vegetatives) i d’altres parts que resistien. D’aquí van sorgir les espores microbianes que era molt fàcil que germinessin quan les condicions fossin bones i formar una cèl·lula vegetativa.
Que va fer Nicolas Appert?
Contamporani amb Napoleó Bonaparte, va fer un mètode per a que els aliments no es deterioresin. Va fer un mètode senzill: s’agafava una ampolla de vidre, va ficar un aliment a l’interior, va posar un tap de suro, va subjectar el tap amb l’ampolla amb filferro i després va segellar amb cera el contingut. Ho va posar en ebullició i va veure que es podia mantenir durant molt de temps. Això és el que es va anomenar com a appertització
Que és l’apperització?
Fa referencia a l’enllaunat, conserves, etc.
Quines noves tecniques es van portar a terme per saber més sobre les malaltie sinfeccioseS?
- Saber qui era l’agent causal–>aïllar i purificar el microorganisme que causava la malaltia: cultiu pur o axènic.
- Fer créixer els microorganismes–>amb medi líquid no sabem el tipus de microorganisme–>medi sòlid per poder-los veure: medis de cultius que fossin purs o axènics
Que va dir Fanny Hesse
li va dir al seu home que hi havia l’agar que l’utilitzava per fer melmelades i el podia utilitzar com a medi sòlid per fer créixer els microorganismes.
Que va fer Julius Richard Petri?
va crear les plaques de petri que eren de vidre, les quals es reutilitzaven constantment i calien netejar-les bé. Si no ho feien, corrien el risc d’infectar-se pel microorganisme.
