T8. El catalanisme Flashcards
Precedent
El Decret de Nova Planta (1716) va fer que a principis del s. XIX, el català hagués desaparegut com a llengua administrativa, d’ensenyament i d’actes oficials, a favor del castellà. Malgrat això, la identitat catalana va seguir pervivint, el català era utilitzat en la vida quotidiana i per a escriure textos. Fins i tot, es van mantenir tradicions i costums. Diverses entitats, publicacions i revistes van defensar l’ús del català i estaven a favor de la recuperació de la història i les tradicions culturals. Per tant, el moviment reivindicatiu català va ser iniciat per la societa civil i no el món oficial (ajuntaments, diputacions…).
La Renaixença
La Renaixença és un moviment cultural a Catalunya que vol recuperar al català com a llengua pública, cultural i literària. Sorgeix a la dècada del 1830, concretament, el seu inici està marcat per la publicació de La Patria (1833), obra en català, de Bonaventura Carles Aribau i la publicació de Lo Gaiter del Llobregat de Joaquim Rubió i Ors, que proposa l’ús del català com a llengua literària.
La Renaixença culta
L’any 1859 es comencen a celebrar els moderns Jocs Florals, concursos literaris, que volen recuperar el català pur i culte i fer una recerca de les arrels de la identitat catalan. Premien als millors textos escris en un català antic (llemosí), propi de l’edat mitjana. Destaquen les figures de Manuel Milà i Fontanal i de Víctor Balaguer.
La Reinaxença popular
Defensen el català “que es parla” i l’introdueixen en la literatura i el teatre, mitjançant temes populars. Tenen polèmiques amb els defensors del català culte. Destaquen figures com Josep Anselm Clavé, qui contribueix en que el català estigui present entre les classes populars mitjançant la societat de corals, que cantaven cançons catalanes. Abdó Terrades va escriure obres teatrals satíriques de caràcter anitmonarquic en català i Frederic Soler (Serafí Pitarra), va renovar el teatre popular mitjançant les sevs sàtires i caricatures.
Sorgeixen publicacions de diari com el Diari Català, La Campana de Gràcia, La Tramuntana…
Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer ajuden a popularitzar els Jocs Florals, de manera que es convertiexen en una festa cívica, que serveix com a plataforma per als autors i per a la llengua catalana.
Com era definida Espanya per les diferents constitucions?
Espanya era definida com una nació única i centralista, on la sobirania nacional resideix en les Corts.
Quins van ser els primers moviments anticentralistes?
La construcció de l’Estat liberal va ser criticada pels sectors catalans, que proposaven plantejaments federals i autònoms.
Els primers moviments en contra del centralisme van ser les bullangues (moviment popular), de caràcter violent. Van tenir lloc entre 1835 i 1843, la insurrecció de la Jamància (1842) va ser l’última gran bullanga. Demanava l’autonomia i la descentralització de l’Estat, va ser fortament reprimida.
La dècada moderada
Durant la dècada moderada (1844 - 1854) el centralisme va augmentar i es va aplicar una política més repressiva. Alguns moderats catalans, en desacord amb aquests canvis, van distanciar-se dels seus companys espanyols. Figures com Balmes, Mañé i Flaquer i Duran i Bas, van defensar la descentralització de l’Estat.
Aparició del federalisme
El 1868 apareix el Partit Republicà Democràtic Federal, liderat per Pi i Maragall, les idees federals de la qual van tenir gran influència a Catalunya.
Pacte de Tortosa
El Pacte de Tortosa va ser firmat pels federals catalans i els representants dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó. Van acordar impulsar el federalisme en l’Estat espanyol i reconèixer la realitat històrica de la Corona d’Aragó.
La Constitució del 1873
Durant la Primera República, els federalistes inicien el projecte de la Constitució del 1873, en el qual defineixen a Espanya formada per 17 estats. Però a causa de la Restauració (1874), els republicans perden la seva influència i es fragmenta el partit.
Josep M. Vallès
Josep M. Vallès va ser el principal referent del federalisme a Catalunya i va proposar la redacció d’una Constitució de l’Estat Català dins la Federació Espanyola (1883).
Valentí Almirall (fins a 1880)
Valentí Almirall, dirigent del federalisme, és una figura imprescindible del catalanisme polític. Funda l’associació de La Jove Catalunya (1870) i el Diari Català (1879). El 1880 convoca el Primer Congrés Catalanista, que té milers de participants i del qual és el líder. Acorden defensar el dret civil català, fundar l’Acadèmia de la Llengua Catalana i crear un partit polític interclassista dels diferents sectors catalans (Centre Català).
El Centre Català
Almirall abandona el 1881 al republicanisme federal i, un any més tard, funda un partit anomenat el Centre Català. Era un grup que comprenia a tots els diferents sectors de Catalunya, tenia un programa reivindicatiu i promulgava el catalanisme.
El 1883 convoca el Segon Congrés Catalanista, en el qual es critica als partits dinàstics monàrquics de Catalunya i impulsen als polítics a participar en organitzacions catalanes. Queda inacabat perquè es manifesten les diferències entre els participants.
Missatge de Greuges (1885)
El Centre Català una reunió el 1885, en la qual es redacta el Missatge a Greuges (Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña) principalment per Almirall, que és presentat a Alfons XII. Expressen el seu sentiment anticentralista, proposant una monarquia regionalista (posen exemples d’altres imperis amb aquest funcionament) i defensen la llengua, el dret civil i el proteccionisme català.
Aquesta redacció és el primer manifest polític unitari del catalanisme.
Lo catalanisme
El 1886 Almirall publica Lo Catalanisme i estableix les bases ideològiques del catalanisme progressista. Proposa el seu projecte, que es basa en crear una organització interclassista de tots els sectors catalans amb suficient poder polític per influior en les eleccions.
Fracàs del projecte d’Almirall
El projecte d’Almirall suposa un fracàs per tres raons principals. Va esmentar un catalanisme massa republicà, el qual no va ser acceptat pels burgesos que es trobaven units als partits monàrquics. Tampoc tenia una base popular, no comptava amb el suport de les classes populars. Finalment, es va posicionar en contra de l’Exposició Universal de Barcelona (1888), organitzada pels burgesos i que suposava ser un gran prestigi, ja que era una reunió a nivell internacional.
Aquests factors van suposar en la desaparició del Centre Català (1888), la pèrdua d’influència d’Almirall i el fi del catalanisme progressista.
La Lliga de Catalunya
El 1887 apareix el partit la Lliga de Catalunya, una escissió del Centre Català, de caràcter conservador. Comptava amb el suport de brugesos com Puig i Cadalafach, Domènech i Montaner, Verdaguer… Aquest partit reivindicava la llengua, el dret civil, el proteccionisme i l’autonomia catalana.
Com a primera inciativa van redactar el Misstage a al Reina Regent el 1888, en el qual demanaven autonomia per a Catalunya, unes Corts pròpies, la decisió sobre el nombre de soldats, el català com a llengua oficial i Tribunals de Justícia i càrrecs controlats per catalans.
El 1889 realitzen una campanya en defensa al dret civil català i aconsegueixen canviar la redacció del Codi Civil, es considerat la primera victòria del catalanisme.
Origens del catalanisme conservador
Durant l’Estat liberal, l’Esglèsia es mostrava a favor del carlisme, ja que era de caràcter conservador i catòlic. Però, amb la derrota dels carlins durant la Restauració i el suport de la Santa Seu a Alfons XII, el clero s’apropa al partit dinàstic conservador.
Respecte a Catalunya, el clero català s’introdueix en el catalanisme conservador, impulsat per Jaume Collell i Josep Moragdes. Té lloc el vigatanisme, un moviment intel·lectual, cultural i religiós.
Josep Torres i Bages
Josep Torres i Bages és una figura clau vigatanista i dona suport a un catalanisme d’arrels cristianes. El 1892 publica La Tradició Catalana, una obra que refusa el canvi social, estableix els pilars de l’espèrit català (la família, la propietat i la religió), presenta una edat mitjana idealitzada i defensa el regionalisme allunyat de l’acció política.
La Unió Catalanista
La Unió Catalanista es forma el 1891, escissió de la Lliga de Catalunya, és proposada per Narcís Verdaguer i Callís, que vol coordinar tots els grups catalanistes comarcals. Té com a objectiu ser una federació per a tots els grups i entitats catalanes (vol arribar a la Catalunya rural), difondre les idees regionalistes i elaborar un programa comú.
Les Bases de Manresa
La Unió Catalanista convoca una assamblea a Manresa on s’estableixen les Bases de Manresa (1892) (Bases per la Constitució Regional Catalana). Consta d’un document format per 17 articles en el qual es decideix com hauria de ser una Catalunya autònoma. El Principat tindria plena sobirania, decidiria la legislació, la justícia i l’educació, s’encarregaria de fabricar les monedes, el català seria l’única llengua oficial, el servei militar seria voluntari, els càrrecs serien ocupats exclusivsament per catalans i es tornarien a establir antigues institucions. Aquest document consolida els principis del catalanisme polític.
Què suposa el Desastre del 98 per al catalanisme?
EL Desastre del 98 va permetre la introducció del catalanisme a la vida política. La pèrdua de les colònies va suposar el desprestigi dels partits dinàstics i l’ineficàcia de la regeneració política. Això afavoreix al catalanisme, que té liders consolidats, un cos doctrinari elaborat i suport social. A més, sorgeix un grup de joves intel·lectuals catalanistes que critiquen als partits dinàstics i busquen participar en les eleccions.
El Tancament de Caixes
A causa de l’endeutament de la guerra, el govern de Silvela decideix establir pressupostos restrictius i alçar els impostos als industrials i comercials (gran part de la població catalana).
La Junta de la Lliga de Defensa Industrial i Comercial convoca una reunió en el que s’acorda no pagar els impostos i tancar els negocis en protesta. Per tant, el 1899 té lloc el moviment del Tancament de Caixes, liderat per la burgesia i recolzat pel Foment del Treball Nacional.
Entre els mesos d’abril i juny del 1900 té lloc una vaga de contribuents i manifestacions violentes a Barcelona. Es declara l’estat de guerra i dimiteixen figures polítiques com Duran i Bas i l’alcalde Robert, per donar suport al moviment.
Té lloc una vaga general que dura una setmana i aconsegueix alliberar als burgesos empressonats per les autoritats militars. Aquesta victòria és utilitzada per impulsar el catalanisme polític.
Unió Regionalista
El 1899 apareix la Unió Regionalista, un partit polític format pels burgesos catalans que van participar en el Tancament de Caixes. Reivindiquen l’autonomia de Catalunya i són conservadors.
Centre Nacional Català
El grup que publica La Veu de Catalunya, decideix abandonar la Unió Catalanista i crea el partit del Centre Nacional Català. Reivindiquen l’autonomia de Catalunya i són conservadors. El formen homes com Duran i Ventosa, Riba, Carner…
Eleccions del 1901
Quan tenen lloc les eleccions del 1901, la Unió Regionalista i el Centre Nacional Català decideixen presentar una candidatura unitària, que rep el nom de la Candidatura dels Quatre Presidents, ja que els líders eren o són presidents d’entitats catalanes importants (Albert Rusiñol, Bartomeu Robert, Lluís Domènech i Montaner i Sebastià Torres).
Guanyen les eleccions a Barcelona i es converteixen en els primers diputats regionalistes i catalans a les Corts. Aquest triomf impulsa la unió dels dos partits, que formen la Lliga Regionalista de caràcter conservador.
