T11. La Segona República i la Catalunya autònoma Flashcards
Proclamació de la Segona República
La victòria dels republicans a les eleccions del 12 d’abril suposa la proclamació de la Segona República el 14 d’abril del 1931 i la retirada d’Alfons XIII cap a l’exili.
Govern provisional
Es forma un govern provisional republicanosocialista, liderat per Niceto Alcalá Zamora i format pels membres del Pacte de Sant Sebastià (republicans, socialistes i nacionalistes catalans i gallecs).
Com a mesures, creen l’Estatut Jurídic Provisional de la República, que és un conjunt de lleis bàsiques fins a la redacció d’una nova Constitució. A més, convoquen eleccions a les Corts Constituents, amnistien als presos polítics, introdueixen reformes agràries i comencen les negociacions amb els nacionalistes perifèrics.
Se’ls hi oposen els monàrquics, el catalanisme conservador, el PNB, els comunistes (volen la revolució social) i els anarquistes (apolítics).
Convoquen les eleccions el 28 de juny i la victòria és dels republicanosocialistes. Manuel Azaña es converteix en president del govern i Zamora en president de la República.
Proclamació de la República catalana
A Catalunya, el triomf és dels republicans amb la victòria de l’Esquerra Republicana de Catalunya.
El 14 d’abril del 1931, el seu dirigent, Francesc Macià, declara la República catalana dins la “Federació de Repúbliques Ibèriques”. Però sorgeix un conflicte entre el govern provisional i els catalans, ja que s’havia negociat l’autonomia, no la independència. Llavors, la comissió del govern viatja a Barcelona per negociar i s’estableix un règim autonòmic. El 21 d’abril es constitueix la Generalitat provisional de Catalunya dirigida per Macià.
La Constitució del 1931
La Constitució té un caràcter democràtic i progressista, defineix a Espanya com una República de treballadors de totes les classes i com un Estat integral amb possibilitat d’autonomies. La sobirania és del poble i hi ha una divisió de poder clàssica, el poder legislatiu recau sobre les Corts unicamerals, l’executiu sobre el president del govern, el president de la República i el Consell de Ministres i la judicial sobre els tribunals i jurats. A més, té una àmplia declaració de drets i llibertats: s’estableix el sufragi universal (incloent-hi el vot a la dona), la separació d’Església i Estat, el matrimoni civil i el divorci i la igualtat davant la llei, el treball i l’educació.
També contempla la possibilitat de l’expropiació forçosa i la socialització de la propietat i la nacionalització dels serveis públics.
Els temes del dret de vot a la dona, la laïcitat de l’Estat, la prohibició als ordes religiosos d’impartir l’ensenyament i l’expulsió dels jesuïtes causa debats parlamentaris tensos. Al final, la Constitució s’acaba aprovant el 9 de desembre del 1931 amb una oposició per part dels partits de dretes, la burgesia i l’Església.
Nous partits, tendències i ideologies
Sorgeixen un nou tipus de partits, diferenciats dels antics formats per nobles i cacics. Aquests tenen una afiliació un gran nombre de seguidors reals. L’aparició de múltiples partits polítics causa una tendència general d’unir-se en coalicions, ja que és l’única forma d’aconseguir majories en les eleccions.
Els partits d’esquerres defensen la laïcitat de l’Estat, la democratització de l’exèrcit, la implantació de reformes agràries, laborals i socials i la possibilitat d’autonomies. Mentre que els de dretes s’oposen a totes aquestes accions.
Partits d’esquerres
Republicans:
Acción Republicana –> Izquierda Republicana (1934) d’Azaña.
Autonomistes:
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) de F. Macià i Lluís Companys
Obrers:
PSOE de Prieto
PCE de J. Díaz i D. Ibárruri
Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) d’Andreu Nin
Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)
Sindicats:
UGT de Largo Caballero
CNT
- Sector moderat: trentistes
- Sector radical: Federació Anarquista Ibèrica (FAI)
Partits de dreta
Republicans:
Centredreta –> Partit Republicà Radical (PRR) de Lerroux
Dreta –> Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) de Gil Robles
Autonomistes:
Lliga Catalana (Cambó)
Partit Nacionalista Basc (PNB)
Monàrquics:
Renovación Española
Comunión Tradicionalista (carlins)
Autoritaris:
Junta de Ofensiva Nacional Sinidicalista (JONS) de Redono, Ledesma
Falange Espanyola de J. Antonio Primo de Rivera.
Fusió en 1934 –> Falange Espanyol de les JONS
L’Estatut de Núria
Posterior a la constitució de la Generalitat mitjançant l’establiment d’un règim autònom es busca elaborar un projecte d’Estatut per definir l’estructura legal i administrativa de les competències de la Generalitat.
Es convoca una reunió al Santuari de Núria i es redacta l’Estatut de Núria que s’entrega al govern provisional català el 20 de juny del 1931. Aquest Estatut considera a la República com a federal i defineix a Catalunya com un Estat autònom dins de la República espanyola. La sobirania resideix sobre el poble català. Declara que la Generalitat té plenes competències i es fa càrrec de la gestió d’impostos directes. A més, estableix al català com a llengua oficial, seguit pel castellà i preveu la possibilitat de federar les regions de parla catalana.
Aquesta és presentada a les Corts el 18 d’agost del 1931.
Debats parlamentaris a causa de l’Estatut de Núria
L’Estatut de Núria és presentat a les Corts el 18 d’agost del 1931. Defineix a Catalunya com un Estat autònom dins la República espanyola, però, la Constitució declara a Espanya un Estat integral amb la possibilitat d’autonomies. De forma que sorgeixen una sèrie de debats parlamentaris on apareixen tres posicionaments diferents: els partidaris d’una autonomia total (partits autonomistes), partidaris d’una autonomia moderada (republicans i socialistes) i els partidaris de la unitat de la nació (partits de dretes).
La ferma posició d’Azaña a favor de l’Estatut i el rebuig cap a l’intent fallit del cop de Sanjurjo (1932) suposa l’aprovació de l’Estatut.
L’Estatut del 1932
L’Estatut aprovat a les Corts és diferent del de Núria. En primer lloc, defineix a Catalunya com una regió autònoma dins l’Estat espanyol, en segon lloc, el català i el castellà s’estableixen com a llengües oficials. Finalment, el govern català té competències de dret civil, jurídiques, administratives i recupera els Mossos d’Esquadra, però aquestes competències són limitades i compartides amb l’Estat.
Els conflictes entre la Generalitat i l’Estat s’hauran de resoldre mitjançant el Tribunal de Garanties Constitucionals.
Partits catalans
Lliga Regionalista
- F. Cambó
- De dretes i conservador
- Suport dels grans propietaris industrials i agrícoles
- Força reduïda
- 1933 –> Lliga Catalana
Esquerra Republicana de Catalunya
- F. Macià i Lluís Companys
- D’esquerres i republicà
- Suport de les classes populars
- Força electoral i social
Partit Obrer d’Unificació Marxista (Andreu Nin)
Partit Socialista Unificat de Catalunya
Reforma social i laboral
L’encarregat de fer aquestes reformes va ser Largo Caballero, ministre de Treball.
S’elabora la Llei de Contractes de Treball, que estableix les normes de contractació (durada, salari mínim, vacances…), la Llei de Termes Municipals, obliga els empresaris a contractar els obrers que resideixen en el municipi on es troba el lloc de feina i la Llei de jurats mixtos, per fer mediació en els conflictes laborals mitjançant un representant del Ministeri de Treball. A més, es fixa la jornada laboral de vuit hores.
Reforma agrària
És la reforma agrària, ja que la meitat de la població forma part del sector primari i hi ha una mala distribució de terres que causa la desigualtat en el camp i la misèria i pobresa dels petits propietaris i jornalers. Té com a objectiu millorar la situació dels grups més afectats i vulnerables a la situació i modernitzar l’agricultura espanyola.
S’estableix una jornada de vuit hores i un salari mínim junt amb la prohibició de posar fi als arrendaments i l’obligació dels propietaris a conrear les terres aptes. S’elabora la Llei de Reforma Agrària (1932) i es crea juntament l’Institut de la Reforma Agrària (IRA), que és l’encarregat d’expropiar les terres aptes per al cultiu mal conreades (amb indemnitzacions) o no conreades (sense indemnitzacions) per poder establir en elles famílies de camperols pobres.
Els resultats són molt limitats, ja que és una llei difícil d’aplicar, l’IRA té un pressupost escàs i per l’oposició dels grans propietaris. De manera que s’expropia un nombre menor de terres del previst i augmenten les protestes dels camperols per la lentitud en l’aplicació de les reformes. Augmenta l’oposició dels propietaris cap a la República i es radicalitzen els camperols a l’anarquisme i utilitzen la violència per ocupar terres i enfrontar-se a l’ordre públic.
Reforma religiosa
Es vol limitar el poder i la influència de l’Església, secularitzant la vida social i política.
S’estableix en la Constitució l’aconfessionalitat de l’Estat, el matrimoni civil i el divorci. Hi ha llibertat de cultes però sense cap finançament per part de l’Estat. Se secularitzen els cementeris i s’estableix la Llei de Congregacions, que limita la possessió de béns dels ordes religiosos i permet la seva dissolució si són un perill per l’Estat.
Com a conseqüència, l’Església catòlica es converteix en una de les majors enemigues de la República. El govern expulsa al cardenal Segura i dissol i expulsa als jesuïtes a causa d’uns enfrontaments. A més, augmenta el sentiment anticlericalista en les classes populars.
Reforma militar
La reforma militar vol acabar amb el nombre elevat d’oficials, les lleis especials de l’exèrcit i el perill a un cop d’estat.
S’aplica una Llei de Retir de l’Oficialitat que dona l’elecció als oficials de jurar la Constitució o de retirar-se amb un sou íntegre. Es tanca l’Acadèmia Militar de Saragossa, se suprimeixen les capitanies generals i es racionalitza el sistema d’ascensos i escales.
Com a conseqüència, disminueix el nombre d’oficials i el pressupost dels militars. Augmenta el malestar en alguns sectors (africanistes) i no s’aconsegueix modernitzar l’exèrcit. Hi ha un intent fallit de cop d’estat del general Sanjurjo el 1932 i el 1933 es crea la Unió Militar Espanyola (UME), una organització militar de dretes, clandestina i colpista. Es crea la Guàrdia d’Assalt, una força d’ordre públic creada per i fidel a la República.
Reforma autònoma
La Constitució del 1931 declara a Espanya com un Estat integral amb la possibilitat d’autonomies.
La Generalitat presenta l’Estatut de Núria l’agost del 1931 que causa debats parlamentaris, però s’acaba aprovant l’Estatut d’Autonomia el 1932.
El PNB i els carlins presenten un projecte d’Estatut (Estatut d’Estrella) el 1931 que no s’acaba aprovant a causa del caràcter confessional i de dretes del projecte i la posterior divisió entre els dos grups. El PNB torna a presentar un Estatut basc el 1936 que s’aprova gràcies a un pacte entre els nacionalistes, els socialistes i els republicans. Aguirre es converteix en el primer lehendakari. L’Estatut gallec és presentat el 1936, però no s’aprova a causa de la Guerra Civil, ja que Galícia queda en el bàndol nacional.
Reforma educativa i obra cultural
Aquesta reforma vol garantir el dret a una educació liberal i laica a tota la població.
Es creen aproximadament 10.000 escoles de primària mixtes i laiques i es creen les Missions Pedagògiques que tenen com a fi fer arribar la cultura a les zones més rurals, mitjançant la introducció a biblioteques, cinemes, teatres…
La Generalitat republicana
(no tasques)
L’aprovació de l’Estatut del 1932 permet conèixer les competències de la Generalitat i es convoquen les eleccions el novembre del 1932. La victòria és de l’ERC, la força hegemonia. El president Macià mor el 1933 i és substituït per Lluís Companys.
Reformes de la Generalitat republicana
En l’àmbit econòmic es crea el servei d’estadística, l’Institut d’Investigacions Econòmiques i la Caixa de Dipòsits.
En l’àmbit agrícola es fomenta la creació de cooperatives i de centres d’experimentació agrícola. Es dona suport als rabassaires (arrendataris de vinyes) mitjançant la reducció del 50% de les rendes que paguen i la creació de la Llei de Contractes de Conreu (1934). Aquesta llei obliga la durada mínima de 6 anys dels contractes d’arrendament i permet al pagès assolir les terres si les ha treballades 18 anys i paga el seu valor.
En l’àmbit sociosanitari es crea la Llei de Bases (1934) que organitza els serveis de Sanitat i Assistència Social. També es millora la xarxa d’hospitals, es promouen campanyes de prevenció, vacunació i higiene, s’organitzen els serveis d’assistència i previsió social, és dona accés a atenció psiquiàtrica i es creen organismes socials com l’Institut Contra l’Atur Forçós i el Consell de Treball.
En l’àmbit educatiu i cultural es creen escoles de primària, secundària i d’estudis professionals, juntament amb l’Institut Escola (centres on té lloc la renovació pedagògica). Es millora la situació i els salaris dels mestres i es dota de centres de recerca i autonomia a la UB. Finalment, es promouen colònies d’estiu, biblioteques populars i la normalització del català.
El fi del govern republicanosocialista
La situació es caracteritza per la gran oposició de l’Església, els burgesos, els monàrquics i gran part dels militars cap a la República juntament amb el malestar de sectors socials a causa de la lentitud en l’aplicació de les reformes. La CNT té un sector moderat que es mostra fidel al govern, però la FAI vol la revolució i, junt amb aquesta, la UGT i el PCE radicalitzen les seves postures i animen als pagesos a revoltar-se.
A més, el país i el món es troba en un context social, econòmic i polític molt complicat.
Les vagues i protestes augmenten el 1932. Tenen lloc nombroses ocupacions de terres i ajuntaments, cremes de registres civils i col·lectivitzacions de propietats. Que són reprimits per la Guàrdia Civil i la Guàrdia d’Assalt.
Com a exemple, es pot destacar la revolta de Casas Viejas, en el qual un poble de pagesos van ocupar les terres, tancar les carreteres i robar els armes a la Guàrdia Civil que va anar a posar fi a la situació. La revolta acabà amb la Guàrdia d’Assalt que imposa una dura repressió sobre els camperols. Aquest succés va provocar moltes crítiques pel bàndol de dretes.
Aquestes vagues i oposició desgasten el govern republicanosocialista i acaben amb la dimissió del president del govern Azaña. Llavors, el president de la República convoca les eleccions el novembre del 1933.
Resultats de les eleccions del 1933
Les eleccions del novembre del 1933 tenen com a resultat la victòria de dretes i de centre. Guanya la CEDA i el Partit Radical Republicà de Lerroux. Malgrat que la CEDA va tenir el major nombre de vots, Zamora nomena Lerroux president del govern per por a causar una guerra civil. La CEDA accepta amb la condició que es faci el que exigeix.
La paralització de les reformes
La CEDA exigeix al govern de Lerroux la paralització de les reformes. Respecte a la reforma agrària, es retornen les terres als propietaris qui es vengen dels camperols pobres a qui se’ls anul·la la concessió de terres. S’estableix la llibertat de contractació i augmenta la tensió al camp. Quant a la militar, continua vigent, però s’amnistien als implicats en el cop de Sanjurjo (1932). Respecte a la religiosa, es restaura el finançament a l’Església catòlica i s’intenta signar un nou concordat amb la Santa Seu, això implica un retall en el pressupost de les reformes educatives. Finalment, en les reformes de les autonomies, es paralitza la Llei de Contractes de Conreu de la Generalitat i el projecte d’estatut basc del PNB.
Conseqüències de la paralització de les reformes
La paralització de les reformes causa la radicalització del moviment obrer, la promoció de la revolució social per part del PSOE i la UGT i l’extensió de vagues i conflictes a tot el país que tenen un pes important a Espanya.
Davant aquest descontrol, la CEDA exigeix fermesa i l’entrada al govern a Lerroux. Llavors, quan entren els ministres de la CEDA al govern la conflictivitat social augmenta considerablement. La UGT convoca una vaga general. El govern declara l’estat de guerra a tot el país. Però, sobretot, destaquen els intents de revolució a Astúries i federals a Catalunya.
La Revolució d’Astúries (1934)
Davant l’entrada dels ministres de la CEDA, la UGT convoca una vaga general. El govern declara l’estat de guerra a tot el país. Però, sobretot, destaquen els intents de revolució a Astúries i federals a Catalunya.
A Astúries, els anarquistes, socialistes i comunistes inicien la revolució social, organitzant als miners qui ocupen pobles i casernes de la Guàrdia Civil, substitueixen als ajuntaments per comitès revolucionaris, aboleixen la propietat privada i declaren la República Socialista d’Astúries a Oviedo.
Llavors, la resposta del govern és enviar l’exèrcit d’Àfrica, la Legión, encapçalada per Franco. Els revolucionaris asturians resisteixen deu dies, però hi ha una duríssima repressió que posa fi a la revolució i acaba amb milers de morts i ferits.
Conseqüències de la Revolució d’Astúries (1934)
Posterior a la revolució, la CEDA pren més força al govern. Gil Robles, el seu dirigent, és nomenat ministre de Guerra i Franco cap de l’Estat Major. Hi ha una dura aplicació de les condemnes, retornen els jesuïtes i es suspèn l’Estatut Català. A més, es declara l’elaboració d’un nou projecte de Constitució que vol abolir el divorci i la possibilitat de socialitzar la propietat, revisar les autonomies…
L’esquerra decideix unir forces per enfrontar-se a la dreta i comencen a formar el Front Popular.
Crisi del bienni conservador
La CEDA declara l’elaboració d’un nou projecte de Constitució que vol abolir el divorci i la possibilitat de socialitzar la propietat, revisar les autonomies…
Però aquest projecte mai s’arriba a aprovar per la crisi que comença el 1935. Lerroux acaba immers en dos casos greus de corrupció (el cas d’estraperlo i el cas de Nombela). Queda fora del govern i del Partit Radical i Zamora decideix convocar les eleccions el febrer del 1936.
La revolta de Catalunya
Davant l’entrada de la CEDA al govern de dretes, a Catalunya, Lluís Companys declara la República catalana dins de la República espanyola com a intent d’evitar la paralització de les competències autonòmiques de la Generalitat. Tota l’esquerra, menys la CNT, organitzen una vaga general. Però la negativa de la CNT (qui tenia una gran afiliació i nombres de seguidors) i l’escassa participació dels ciutadans causen el fracàs del moviment. El govern declara l’estat de guerra, envia a l’exèrcit i ocupa la Generalitat.
Com a conseqüència, se suspèn l’autonomia, la Generalitat i els ajuntaments. El govern català és detingut i condemnat junt amb milers d’altres persones involucrades. Es clausuren les entitats educatives i els pagesos beneficiats per la Llei de Contractes de Conreu són desnonats. Es nomena un militar com a president provisional de la Generalitat.
Les eleccions del 1936
Les eleccions del febrer del 1936 es caracteritzen per la divisió en dos bàndols. Per una banda, està la coalició d’esquerres, el Front Popular, formada pels republicans d’esquerres, els socialistes, comunistes i nacionalistes. Tenen un programa comú d’amnistia per als presos de la revolució d’octubre i volen retornar a les reformes del bienni reformista. Per altra banda, està el bloc nacional, format per la CEDA, els monàrquics i els carlins. No són una coalició electoral, ja que mai confeccionen un programa comú i una candidatura conjunta.
La victòria és del Front Popular que triomfen a les grans ciutats, zones industrials i a la perifèria del país. La dreta no accepta la derrota i conspira en acabar amb la República.
El govern del Front Popular
Davant la victòria d’aquest govern, Zamora, president de la República, dimiteix. És substituït per Azaña qui nomena Casares Quiroga president del govern.
L’actuació d’aquest govern es basa en l’amnistia dels presos de la Revolució d’Astúries (1934), la restauració de l’autonomia i del govern català, la negociació de l’autonomia basca i gallega i la posa en marxa de les reformes del bienni reformista.
Però es troba amb conflictes tant pels sectors conservadors com pels d’esquerres. La dreta davant la derrota tanca moltes fàbriques, repatria capitals, baixa la inversió i l’Església es posiciona en contra del nou govern. L’esquerra demana l’acceleració de les reformes mitjançant la radicalització dels anarquistes, l’apropament dels socialistes al comunisme i les vagues al carrer i la ciutat.
La Falange Española promou l’enfrontament civil, la violència cap als dirigents d’esquerres i la preparació d’un cop d’estat i l’esquerra respon amb violència. Per tant, durant aquests mesos hi ha un clima d’enfrontament social que acaba amb l’inici de la Guerra Civil.
La preparació del cop d’estat del 1936
La conspiració militar de l’UME és organitzada pel general Mola i encapçalada pel general Sanjurjo amb l’exèrcit d’Àfrica com a reserva. Té el suport de la burgesia bancària, la CEDA, els falangistes, els carlins, la Itàlia feixista i l’Església. Madrid i Barcelona sent les ciutats claus del cop.
Tots tenen clar que volen posar fi a la República, però tenen diferents idees de l’objectiu final. Mola vol una dictadura militar, els falangistes un règim feixista, els carlins una monarquia tradicionalista i la CEDA una monarquia alfonsina.
Esclata quan té lloc l’assassinat de Calvo Sotelo, un monàrquic assassinat pels militants d’esquerres com a resposta de l’assassinat del tinent Castillo a mans dels falangistes.
La insurrecció comença el 17 de juliol al Marroc i s’estén a Espanya el 18 de juliol.
