T7. La Restauració borbònica Flashcards
Causes de la Resturació
- Cánovas del Castillo (President del govern) va preprar la tornada de la monarquia borbònica (Manifest de Sandhust del 1 de desembre del 1874)
- Recolzament i reconeixement internacional per la monarquia
- El cop d’estat a favor del rei del general Martínez Campos el 29 de desembre del 1874.
Constitució del 1876
- La Corona i les Corts bicamerals comparteixen la sobirania
- La Corona té dret al vet, el poder legislatiu amb les Corts i el poder executiu (nomenament dels ministres)
- La religió católica és l’oficial de l’Estat
- Declaració de drets àmplia, però restringida per lleis posteriors.
Lleis complemenàries:
- Lleis electorals: sufragi censatari fins el 1890
- Lleis d’Ajuntaments: la Corona té el poder de triar i llevar als alcaldes.
- Lleis d’Impremta (1879): censura previa i Tribunal de l’Impremta per jutjar atacs al sistema (derogada l’any 1883).
- Sistema centralista: els ajuntaments i les diputacions estaven sota control governamental
- La legalització de tots els partits té lloc el 1881
El fi de la III Guerra Carlina
Cànovas va enviar al general Campos a lluitar contra els carlins.
- S’acaba la guerra amb la rendició dels carlins l’any 1876 a País Basc i Navarra.
- Carles VII és exilia a França
- S’aboleix el règim foral a les dues comunitats i s’estalbleix un sistema de concerts econòmics, otrogant l’autonomia fiscal de les regions.
El fi de la Guerra dels Deu Anys (1868- 1878)
Es van enviar noves tropes i es van fer negociacions a Cuba fins que van pactar a signar la Pau de Zanjón l’any 1878. L’Estat espanyol prometia a la colonia:
- Amnisita dels pressoners cubans
- Abolició de l’esclavitud
- Reformes administratives i polítiques
- Dret d’elegir els diputats a les Corts
El retard i incompliment d’aquestes mesures causa la Guerra Chiquita (1879).
Els 3 pilars dels sitema bipartidista
- La Corona fa d’arbitre polític, no intervé directament en la política
- Els dos partits (conservadors i liberals) alternen el poder
- L’exèrcit es retira de la vida política, se li lleva el protagonisme. Serveix com a últim recurs en cas de què perilli el sistema.
El torn pacífic/dinàstic
Què és i com té lloc? Quin és l’objectiu? Per què ho fan?
En aquesta etapa té lloc el torn dinàstic entre el partit conservador de Cánovas i el partit liberal de Sagasta, alternen el poder de forma pacífica per garantir l’estabilitat. Quan un partit es desgasta o sorgeix un problema, el rei crida a l’‘altre partit perquè governi.
L’objectiu d’aquest sistema era evitar el govern dels republicans i els carlins i mantenir a l’exèrcit fora del poder polític.
Aquest torn té lloc perque els dos partits coincideixen en aspectes essencials:
- La defensa de la monarquia, la Constitució i la propietat privada.
- Els dos partits són de notables i no de masses (de nobles i burgesos)
- Tots dos partits tenen el recolzament de les classe mitjana benestant, la burgesia i la noblesa.
Què té lloc a partir del 1885?
Respecte al sistema bipartidista
Entre els anys 1876 i 1885 hi ha un bon funcionament del sistema. Però, Alfons XII mor el 1885 i comença la regència de Maria Cristina. Es signa el Pacte del Pardo, per assegurar la continuitat del torn pacífic. Amb la condició de què sigui el torn dels liberals, doncs comença el llarg govern liberal de Sagasta (1885 - 1890), durant la qual prenen les seguents mesures:
- La llibertat d’associació (1887)
- L’ablició de l’esclavitud (1888)
- El sufragi universal (1890)
Durant la dècada del 90, començen a sorgir divisions internes dins dels dos partits i té lloc l’assassinat de Cánovas per un anarquista italià (1897).
Els partits dinàstics a Catalunya
Els conservadors catalans formaven part de la Lliga de l’Ordre Social, entre els quals destaquen Duran i Bas, Manuel Girona, Joan Mañé Flaquer i Josep Ferrer i Vidal.
Estaven oposats a les reformes liberals, a la tolerancia de cultes i el centralisme de l’Estat. Defensaven el dret civil català i el proteccionime econòmic.
Entre els liberals catalans trobem a Victor Falaguer i Francesc Rius i Taulet. Aquests defensaven la llibertat individual, la negociació i el compliment de les promeses amb Cuba i el sufragi universal. Estaven en contra de la influència de l’esglesia i la volien reduir. Difonien les seves idees a través de La Vanguardia.
Tots els membres es distancien dels seus repsectius partits i s’aproximen al catalanisme.
Quins eren els partits marginats pel sistema?
Només anomena’ls (líder, divisions…)
- Els republicans, els més importants eren els federals, liderats per Pi i Maragall i, els centralistes, liderats per Salmerón.
- Els carlins, dividits en dos grups: aquells que eren partidaris de Carles VII i els que eren partidaris de Ramón Nocedal
- Els socialistes
Els republicans
Van ser perseguits i atacats posterior al cop d’Estat de Martínez Campos. Però, van seguir difonent les seves idees.
Quan es va establir el sufragi universal masculí l’any 1890, es va crear la Unión Republicana, formada pels federals, els progressites i els centralistes/unitaris.
Els carlistes
Deprés de la derrota del 1876, els partidaris de Carles VII van acceptar a Alfons XII com a rei, van rebutjar l’antic règim i van acceptar el capitalisme.
Van crear la Unión Católica (1881) i es van inorporar en els partits conservadors.
Els partidaris de Ramón Nocedal van crear un partit católic integrista anomenat el Partido Nacional Católico (1888), que es va canviar a la Comunión Tradicionalista el 1890. A Catalunya, Fèlix Sardà i Salvany va formar part d’aquest partit.
L’esglèsia catòlica catalana va pressionar, concretament Josep Moragdes, a rebutjar el carlisme.
Els socialistes
Tenien com a líder a Pablo Iglesias. Van passar de la Nueva Federación Madrileña (1872) a la Agrupación Socialista Madrilña i després, van fundar el PSOE (Partido Socialista Obrero Espaol) el 1878.
Van fundar el UGT (la Unión General de Trabajadores) l’any 1888.
Tenien influencia a Madrid, País Basc i Astúries.
Raons per les que el sistema de la Restauració no era democràtic
- Sufragi censatari: va passar a ser universal masculí el 1890, però les dones seguien sense poder votar.
- Donaven major imortància als districtes rurals
- Manipulació i frau electoral: El ministre de Governació feia el encasellat (encasillado), assignava els escons previ a les eleccions i transmetia les decisions als governadors de les provinices que feien acords amb els cacics i els alcaldes per assegurar-se de què sortissin les decisions decidides des de dalt.
- La figura dels cacics: homes amb influencia social i econòmica, que compraven vots i amenaçaven als electors. A més, eren la raó per a la qual hi havia un fals cens electoral (votaven els morts). Tenia lloc la tupinada, el conjunt de trampes electorals per poder manipular els resultats.
Antecedents de la crisi d’ultramar
La Guerra dels Deu Anys (1868 - 1878)
La Pau de Zanjón (1878)
La Guerra Chiquita (1879)
Causes de la guerra de Cuba (1895 - 1898)
- Política colonialista: tot era decidit per Espanya
- Nacionalisme cubà liderat pels burgesos i recolzat pels esclaus
- Partit Autonomista Cubà es converteix en el Partit Revolucionari Cubà (1892), liderat per Jose Martí, i reclmane la independencia.
- El incompliment de la Pau de Zanjón, el seu Pla de Reformes va ser rebutjada a les Corts els 1893.
- L’intervencionalisme econòmic d’Espanya entre Cuba i EUA amb l’Aranzel Cánovas. (Política proteccionista)
Etapes de la Guerra de Cuba (1895 - 1898)
Primera etapa:
- Envien a Martínez Campos
- Volen negociar i utilitzar la repressió militar
Segona etapa:
- Posterior al fracàs de Campos, envien a Valeriano Weyler, a favor de la repressió.
- Concentren als camperols i els tanquen als pobles, causant la mort de moltes persones per fam i la destrucció de l’economia.
Tercera etapa:
- Assassinat de Cánovas (1897)
- El nou govern liberal ofereix el sufragi universal masculí, l’igualtat amb els peninsulars, l’autonomia aranzelaria, autonomia política. Cuba no accepta, només volen la independencia.
Intervenció dels EUA (1898)
- Enfonsament del Maine (vaixell nord-americà) per una explotació d’origen sospitos causa la declaració de guerra dels EUA cap als espanyols, a qui culpen.
- L’exèrcit espanyol està en males condicions, amb soldats desmotivats i pessimistes, no poden fer front a la potència americana.
- EUA enfonsa la flota espanyola a Santiago i Cavite
- Espanya es rendeix i signa la pau
Com perd Espanya les colonies de Filipines i Puerto Rico?
A Filipines hi havia un moviment autonomista que es va transformar en revolucionari, liderat per Jose Rizal.
A Puerto Rico hi havia un partit autonomista i els van concedir l’auonomia el 1896, per tant, no hi havien molts partidaris dels EUA.
De totes formes, Espanya perd les dues colonies amb l’intervenció dels EUA a l’any 1898.
La Pau de París (1898)
- Cuba s’independitza i queda sota el control econòmic i polític dels EUA.
- Puerto Rico, les Filipines i Guam passen a la sobirania nord-americana.
- Espanya ven les illes Carolines i les illes Palaos a Alemanya i les Illes Joló als EUA (1899).
L’economia durant i posterior a la guerra de Cuba
Durant la guerra (1895 - 1898) hi ha inestabilitat economica a causa de la caiguda del comerç i les despeses de la guerra.
Posterior a la guerra hi ha estabilitat economica, ja que la perdua de les colonies suposa el capital repatriat, la baixada de la inflació i la reducció de les despeses.
La política posterior al desastre del 98
La política és estable, continua el torn dinàstic, però aquest succes marca l’inici de la crisi de la Restauració. A més, augmenten les crítiques al sistema i es demana la transparencia electoral.
La moral ideològica posterior al desastre del 98
La societat i els polítics prenen consciència de la situació pèssima d’Espanya i la necessitat de modernitzar-se. Sorgeix el regeneracionisme, ideat per Joaquin Costa, i proposa les seguents mesures:
- La modernització de l’economia
- Potenciar a la classe mitjana
- Invertir en infraestructures i educació
- Transparencia electoral
- Europeïtzar el país
- Major autonomia local
Els efectes culturals del desastre del 98
Sorgeix la Generació del 98 i el noucentisme, un grup d’autors intel·lectuals que, a través de les seves obres, critiquen i reflexionen, des de un punt de vista pessimista, la situació espanyola.
Posicionament dels militars posterior al desastre del 98
Els militas, que van estar exclosos de la vida política fins ara, començen a desconfiar en els polítics i intervenen cada cop més en la política, prenent posicions d’autoritat.
Interessos catalans a Cuba
Els interessos dels catalans augmenta quan es interessos comercials de Cba augmenten. Molts catalans industrials decideixen traslladar-se a l’illa i invertir en els seus negocis, eren coneguts com a indians (pel teixit d’indianes).
Aquest comerç català és afavorit pel proteccionisme, l’aranzel Cánovas, i la derogació del Tractat de Comerç amb els EUA (1894). Van suposar un augment en les exportacions d’aiguardent i tèxtils.
Posicionament dels catalans davant la guerra de Cuba (1895 - 1898)
- Els catalanistes estaven dividits entre els que eren partidaris de la guerra (extrem conservador) i els que eren comprensius de la situació cubana.
- El foment de treball nacional (Patronal Catalana) i les classes benestants recolzaven la guerra.
- Els republicans federals van ser els únics en enforntar-se a la guerra i criticar-la.
- Les classes populares rebtujaven les guerres i les quintes
- La Reinaxença i la Veu de Catalunya (diaris), van denunciar el incompliment de les promeses de la Pau de Zanjón i la necessitat de negociar la pau amb la colonia.
