T8 Flashcards
Eleccions municipals de 1931
Les forces polítiques i els sectors urbans voten amb mentalitat d’un plebiscit sobre la monarquia
Resultats eleccions
A les ciutats predomina el republicanisme amb diferència però globalment surt 51% de vots monàrquics, provinents principalment del camp (potser manipulats per cacics)
Conseqüències eleccions
Els ciutadans surten al carrer a proclamar la República
II República
1931-1936, de 1936-1939 es considera període de Guerra Civil tot i que la República és manté tot i ser conflictiva
Etapes II República
Etapa zero o període de govern provisional el 1931, bienni reformista/progressista (centre esquerra) de 1931 a 1933, bienni negre/conservador (dreta) de 1933 a 1936 i període del front popular (esquerres) el 1936
Projecte Berenguer
Projectava un sistema de la restauració buscant l’ordre
Objectius del Pacte de San Sebastià
Proclamar l’Estat republicà (neix d’intel·lectuals no del poble), l’Estat autonòmic i establir i consolidar la llibertat política i religiosa
Fracàs del Pacte de San Sebastià
Alguns revolucionaris s’avancen a la revolució a Jaca i són detinguts, pel que la resta s’exilien
Líders del Pacte de San Sebastià
Niceto Alcalá Zamora i Manuel Azaña (pertany a la ILE)
Himne de Riego
Aquest himne militar serà l’himne de la II República
Objectius de l’Estat republicà
Acordar la relació Estat-Esglèsia, el paper de l’exèrcit, garantir la governabilitat, la reforma agrària, acordar el paper de les organitzacions sindicals, regionalisme, el paper de la dona, crear una nova constitució i regular el poder extrem de l’oligarquia espanyola
Sufragisme espanyol
És un sufragisme avançat que aconsegueix fer el primer projecte (refutat) de vot femení el 1912
Exili del rei Alfons XIII
El rei marxa però no abdica en ningú, enduent-se els seus drets dinàstics, dient que ho fa per evitar una guerra civil
Govern provisional
Niceto Alcalá Zamora és president, aquest govern és per redactar una nova Constitució, convocar un parlament (convocar eleccions legislatives)
Dimissió Niceto Alcalá Zamora
El 1936 deixa de ser president de la República
President de la República vs del govern
El de la República és cap d’Estat (representa i duu a terme polítiques exteriors) i el del govern fa les polítiques internes de la República
Partit Dreta Republicana
Partit de dretes centrista de Niceto Alcalá Zamora
Amnistia dels presos polítics
El govern provisional fa una amnistia dels presos del Pacte de San Sebastià
Característiques ideològiques del govern provisional
Hi ha una gran varietat ideològica unida per un objectiu comú per primer cop a Espanya, el que dona confiança a les classes mitjanes
Esquerra Republicana de Catalunya
Coalició sorgida el 1931 per presentar els dos partits junts a les eleccions municipals, accolint dissidents de la Lliga
Canvi de nom de la Lliga
Passa a dir-se Lliga Catalana el 1933 i es torna més de dretes
Creació POUM
Partit troskista catalanista creat el 1935
Creació PSUC
Partit stalinista catalanista creat el 1936
Model marxista de Lenin
Inclou la propietat privada dins del model, Troski hi està d’acord però Stalin no
Divisió ideològica comunisme
Es trenquen els partits comunistes europeus segons si segueixen la ideologia de Troski (seguint a Lenin) o la de Stalin
Proclamació de la República Espanyola a Catalunya
Lluís Companys surt al balcó de la Mancomunitat a procramar-la abans que s’hagués proclamat oficialment a Espanya
Proclamació de l’Estat Català
Francesc Macià proclama l’Estat Català dins la república federal espanyola encara quan no s’ha proclamat oficialment ni s’ha decidit quin tipus de república serà
Proclamació oficial de la República
Es proclama una república unitaria un cop es pacta amb Macià i ha de desproclamar l’Estat Català a canvi de constituir oficialment un govern provisional per Catalunya (Generalitat) i la redacció d’un projecte d’Estatut d’Autonomia
Sufragi eleccions legislatives
En les eleccions legislatives convocades pel govern provisional no poden votar les dones però podien ser electores
Diputades dones
Clara Campoamor (PRR) que participa en la redacció de la Constitució i Victòria Ken (PRRS)
Resultats eleccions legislatives
Es fa una coalició republicanosocialista dels 3 partits més votats, el primer va ser PSOE
Presidència després de les eleccions legislatives
Niceto Alcalá Zamora és el president de la República i Manuel Azaña el president del govern, mentre que el PSOE tindrà altres ministres i no la presidència ja que no és un partit republicà
Problemes als quals s’enfronta la República
Depuració i paper de l’exèrcit, ordre al moviment obrer, peticions dels sectors nacionalistes, paper de l’Esglèsia, necessitats industrials i rurals, incloure totes les forces polítiques en la República i modernització cultural, social i econòmica
Dimissió de Lerroux
En la redacció de la Constitució dimiteix perquè no està d’acord amb la relació catalanista
Aprovació del sufragi femení
Clara Campoamor aconsegueix l’aprovació dins la nova Constitució tot hi certes queixes de les esquerres ja que diuen que les dones rurals votarien les dretes, queixa que no aplicaven als homes. El PSOE sí ho recolza
Diferència Clara Campoamor i Victòria Ken
Victòria Ken argumenta que haurien de votar només dones amb estudis, mentre que Clara Campoamor no feia distinció com s’aplicava als homes
Constitució de 1931
República democràtica de treballadors (socialdemòcrata), sobirania popular, unitarisme compatible amb autonomies, no hi ha religió oficial, renunciació a la guerra com a política (inter)nacional, llei d’associacions religioses, sufragi universal a partir de 23 anys, matrimoni igualitari i divorci de mutu acord, dret d’expropiació de l’Estat, poder legislatiu amb 1 cambra de les Corts, poder executiu en el govern i poder judicial independent dels altres, educació gratuïta i laica
Resposta de l’Esglèsia davant la Constitució de 1931
Per la llei d’associacions religioses, el Vaticà excomulga l’Estat espanyol i l’article sobre el divorci de mutu acord escandalitza l’Esglèsia
Divisió dins la CNT respecte la República
Els trentistes (F. Montseny) recolzen la República mentre que la FAI (Durruti) valoren que és una República burgesa
Partits feixistes
Falange i JONS
6 reformes del bienni reformista
Religiosa, de l’exèrcit, agrària, de l’Estat, en l’educació i la cultura i la laboral
Reforma religiosa
L’Esglèsia perd poder en diversos sectors, es redacta la llei de Congregacions religioses i es secularitza la societat
Divisió de la identitat catòlica
Alguns religiosos estan d’acord amb la reforma religiosa mentre altres comencen una protesta política atacada en contra per anarquistes
Recolzament de la CEDA a religiosos
Recolzen els religioses en contra de les reformes ja que veuen a les dones com dispositius religiosos
Llei de Congregacions Religioses
Perden finançament públic, per tant són com organitzacions o sindicats comuns
Reforma de l’exèrcit
Es vol evitar que l’exèrcit tingui paper polític i quedi subjugat a la Constitució com un cos de funcionaris sota el poder de l’Estat, trencar la macrocefàlia i eliminar la corrupció dels militars africanistes
Jurament de fidelitat dels militars
Els militars havien de jurar la seva fidelitat a la Constitució i la República i si no ho feien eren jubilats o desplaçats per no donar una imatge conflictiva a la República
Desplaçament de Francisco Franco
És enviat a Canàries ja que no recolza la República i allà crearà un imperi
Creació Guàrdia d’Assalt
El 1932 es crea un cos no militaritzat per controlar la societat
Recolzament de la CEDA a militars
Recolzen els militars que s’oposen a les directrius de la República
La Sanjurjada
El 1932 hi ha un pronunciament reuinint les oposicions a la República
Reforma agrària
Es vol acabar amb els latifundis i millorar la situació dels jornalers a partir de l’expropiació de terres d’aristòcrates terratinents, però no es pot fer indemnització perquè no hi ha diners
Conseqüències de l’expropiació de terres sense indemnització
Els aristòcrates protesten i els camperols també ja que uns es queden sense terres i els altres sense feina, el que augmenta les revoltes agràries de la CNT
Conseqüències de les revoltes de camperols
S’envia la guàrdia civil o la guàrdia d’assalt contra els camperols, tot i que aquesta resposta no és ben vista per part de les esquerres (divisió dins les esquerres)
Estatut de Núria
Avantprojecte d’Estatut d’Autonomia a Catalunya el 1932 que redacta diverses transferències abans de redactar-se la Constitució, més de 90% de competències entre les quals hi ha la oficialitat de la llengua catalana, la possibilitat d’agregar territoris a Catalunya i dona per entès la república federal
Transferències
Competències de l’Estat espanyol que passen a gestionar-se en l’autonomia
Estatut d’Euskadi
Redactat el 1936 però al poc temps s’aboleix
Estatut gallec
Redactat el 1936 però no s’arriba a aprovar
Reforma en educació i cultura
És una reforma priotària i exitosa que porta evidents canvis inmediats com: l’augment d’un 50% del pressupost per crear noves escoles mixtes, laiques, gratuïtes i modernes, creació de llocs d’inspecció educativa, adequació horaria per a que els nens puguin ajudar a casa després, reforma curricular i pedagògica
Símbol de les dones professores
Les reformes en educació repercuteixen en el perfil laboral i les dones professores es converteixen en un símbol de la República ja que amb l’educació es perpetuen els valors republicans
Missions pedagògiques
Formació dels adults i companyies per fer arribar la lectura, teatre, música i literatura
Reformes laborals
Reformes presentades per Largo Caballero però mai són implementades: 7 dies de vacances per any, 40h de treball per setmana, assegurances socials, augment de salaris, recolzament als sindicats, prohibició de l’acomiadament per vagues, llei de contractes de treball i llei de jurats mixtos
Llei de jurats mixtos
Proposa un tribunal popular per empatitzar en casos de conflictes laborals i tenir un tribunal específic: el tribunal del treball
Motius pels que no s’apliquen les reformes laborals
Oposició de la patronal, crisi mundial que provoca l’augment de l’atur i reformes lentes i insuficients que augmenten la conflictivitat laboral
Conflicte “català”
Hi ha tres postures davant l’avantprojecte d’Estatut: el govern central, catalans a favor i oposició dels espanyols unitaris, el que arriba a causar el boicot de productes catalans
Estatuts catalans
Núria, Sau i Miravet
Projecte final d’Estatut de Núria
Defineix Catalunya com regió autònoma i no com Estat, poder de la Generalitat però no del poble, no es poden agregar territoris, cooficialitat de la llengua catalana i castellana, ordre públic mantingut per mossos d’esquadra, administració de justícia per un Tribunal Superior de Justícia català, dret civil català, creació d’un Tribunal de Cassació de Catalunya i creació de comarques, en resum, dels 52 articles de l’avantprojecte se’n mantenen 18
Eleccions parlamentàries a Catalunya
El 1932 es fan eleccions i guanya ERC, escollint de president de la Generalitat a F. Macià
Presidència de Lluís Companys
Passa a ser president de la Generalitat el 1933, quan F. Macià mor
Problemes de la coalició republicanosocialista
Crisi econòmica mundial (crack del 29) que provoca la crispació social, política econòmica no eficient ja que no es fan totes les reformes - desencantament, conflictivitat social pels trentistes i la FAI - procés revolucionari que causa un conflicte sobre si enviar la Guàrdia d’Assalt (Azaña) o no (PSOE), oposició dels sectors de dretes i creixement del feixisme
Creixement del feixisme a Europa
Victòria de Hitler, èxit del feixisme italià, cop d’Estat a Portugal, creació de la FALANGE i Jons a Espanya
Discurs de la CEDA
Polític-religiós, unitari, centralista, en contra del divorci, a favor de l’educació religiosa, dret de la propietat i no expropiacions, en contra de la llei de reforma agrària
Unió Militar Espanyola
Creada el 1934 (UME)
Trencament de la coalició d’esquerres
El 1933 degut a un conflicte entre anarquistes i la Guàrdia d’Assalt a Casaviejas, on moren varis camperols
Eleccions legislatives de 1933
Les esquerres es presenten fraccionades i les dretes juntes (CEDA), la CNT convoca l’abstenció, primer cop que voten les dones
Resultats eleccions legislatives de 1933
Guanyen les dretes però Niceto Alcalá Zamora nega la presidència a Gil Robles perquè desconfia de la CEDA i passa el govern al PRR de Lerroux
Dimissió de Lerroux
Com que es paral·litzen moltes reformes que havien estat recolzades per ell mateix, dimiteix i Zamora nega la presidència de Gil Robles i passa a ser Ricardo Samper (PRR)
Reunió Gil Robles i Hitler
Es reuneixen el 1934, mostrant que la CEDA està derivant a la ultradreta com a resultat de no estar inclosa dins el sistema republicà
Unió de FALANGE i Jons
1934
Llei de Contractes de Conreu
Reforma agrícola definitiva proposada per Catalunya ja que tenen transferències i no aturen pel bienni negre
Conseqüències Llei de Contractes de Conreu
Lerroux torna al govern i no aprova la llei, però la Generalitat no accepta la retallada i en conseqüència: vaga general UGT+CNT+revoltes obreres per l’aturada de reformes industrials, L. Companys declara l’Estat Català i els Fets d’Octubre
Fets d’Octubre de 1934
Vaga general a prop de la victòria anarquista amb el focus a Catalunya i Astúries
Conseqüències de les revoltes, l’Estat Català i els Fets d’Octubre
Es declara l’Estat de guerra, es detenen 3500 persones, es suspèn l’Estatut, la Lliga pren la Generalitat i anul·la competències, per tercer cop Gil Robles és denegat la presidència
Conseqüències dels Fets d’Octubre de 1934
Confiança dels anarquistes en la seva força, es nomenen ministres de la CEDA i Gil Robles passa a ser ministre de guerra, cohesió de les esquerres contra les dretes i Franco és nomenat cap de l’Estat major
Cas Strauss
Els progressistes treuen aquest cas de malversació de fons públic que inclou membres del PRR i això fa que es trenqui la coalició de Zamora i la CEDA
Eleccions legislatives de 1936
Es presenta el front popular (front d’esquerres a Catalunya amb Companys com a símbol) = PSOE+comunista+IR(Azaña)+Unió Republicana, contra la dreta espanyola = CEDA+Bloque nacional, aquest cop la CNT sí que vota
Resultats eleccions legislatives de 1936
Guanya l’esquerra amb el 59%
Conseqüències dels resultats de les eleccions
Zamora dimiteix amenaçat de mort per l’extrema dreta, Azaña es converteix en president de la República i torna a posar en marxa les reformes però la crispació social augmenta a nivell popular, d’empreses i per part de la dreta violenta
Darrers dies de la 2ª República
El general Mola s’envia a Navarra, Godet a Balears, Franco a Canàries i els dos assassinats per part de la dreta i l’esquerra acceleren el pronunciament militar de 1936 que inicia la Guerra Civil Espanyola
