T2 Flashcards

1
Q

Despotisme il·lustrat del s. XVIII

A

Reforma econòmica - +poder als burgesos

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

Reformes de Carles III

A

Despotisme il·lustrat, 1788

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

1789

A

Revolució Francesa, quan ho veu Carles IV, cancel·la la reforma il·lustrada de Carles III

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

1789-1792

A

Constitució 1791, el rei francès fuig però l’atrapen - guanyen els girondins

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

Jacobins

A

Prenen el poder als girondins al 1793 i maten el rei de França

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

La Gran Guerra

A

Al matar al rei de França, Espanya declara la guerra a França

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

Tractat de Sant Ildefons

A

Tractat de pau amb França al 1796

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

Cop d’estat França

A

Napoleó fa un cop d’estat i puja al poder al 1796

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

Guerra Espanya-Anglaterra

A

Napoleó obliga a Carles IV a enfrontar-se a Anglaterra, Espanya perd a la batalla de Trafalgar al 1805

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

Conseqüències Guerra Espanya-Anglaterra

A

Crisi econòmica, malestar social i rebuig a Godoy, primer ministre de Carles IV

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

Conseqüències guerres perdudes (França i Anglaterra)

A

L’aristocràcia i els burgesos es revolten contra Godoy i Carles IV, qui demana ajuda a Napoleó Bonaparte

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

Tractat de Fontainebleau

A

Tractat on Carles IV dona el poder a Napoleó al 1807

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

Guerra del Francès

A

Conquesta d’Espanya per part de Napoleó amb el suport del propi exèrcit espanyol (1808-1814)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

Període napoleònic a Espanya

A

1808-1814, quan té el poder atorgat pel mateix Carles IV i duu a terme la conquesta

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

Conseqüències de l’ocupació francesa

A

La reacció popular en contra porta al motín d’Aranjuez (destitució de Godoy) i l’abdicació de Carles IV - intervenció de Napoleó, aconseguint les capitulacions de Baiona al 1807

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

Capitulacions de Baiona

A

Josep Bonaparte es nombra rei d’Espanya i el fill de Carles IV, Ferran VII, és retingut a Baiona

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
17
Q

Conseqüències de la Coronació de Josep I

A

Revoltes populars del 2 de maig a Madrid, creació de la resistència i Ferran VII com a símbol de la resistència

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
18
Q

Divisió de la societat en la Guerra del Francès

A

Afrancessats, que volen la conquesta de França per adoptar les reformes liberals, liberals espanyols, volen fer reformes liberals però estan en contra de França, i absolutistes espanyols, volen el règim absolutista i estan en contra de França

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
19
Q

La resistència

A

Liberals espanyols + absolutistes espanyols, estan en contra de França

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
20
Q

Organització de la resistència

A

Creació de juntes clandestines de defensa dirigides per militars de l’exèrcit espanyol

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
21
Q

Etapes de la Guerra del Francès

A

1ª: 1808 - èxits de la resistència, 2ª: 1808-1812 - domini francès, guerra de guerrilles i Junta Suprema, 3ª: 1812-1813 - derrota francesa

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
22
Q

Guerra de guerrilles

A

Atacs per sorpresa d’uns quants escamots que anaven debilitant els francesos

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
23
Q

Junta Suprema

A

Organització per crear un exèrcit regular formada pels representants de les altres juntes, reunits a Cadis, prop de territori anglès (aliats), si arribaven o si morien eren substituits per cadisians (liberals). Creada a 1812

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
24
Q

Constitució de Cadis

A

Constitució liberal de la Junta Suprema del 1812, però no s’aplica perquè Espanya és sota el mandat de Napoleó

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
25
Ofensiva de Wellington
Quan Napoleó retira bona part dels seus soldats per atacar Ucraïna per aconseguir cereals (on moren la majoria per l'hivern), el general anglès Wellington fa una ofensiva aliada, derrotant els francesos (1812-1813)
26
Tractat de Valençay
Tractat de pau amb França al 1813
27
Reformes de la Constitució de Cadis
Divisió de poders, monarquia parlamentària, sufragi indirecte censatari, declaració dels Drets de l'Home, abolició de la Inquisició i l'esclavitud, igualtat davant la llei, llibertats polítiques i religió catòlica única
28
Regnat de Ferran VII
1814-1833
29
Manifest dels perses
Ferran VII torna a l'Antic Règim i persegueix els afrancessats i liberals
30
Congrés de Viena
Restauració de l'absolutisme a Europa amb la Santa Aliança al 1814-15
31
Trienni liberal
Pronunciament dels liberals (comandant Riego) per posar ordre i obligar al rei a aprovar la Constitució de Cadis (1820-1823)
32
Els Cent Mil Fills de Sant Lluís
Intervenció de l'exèrcit francès de la Santa Aliança a Espanya, tornant a l'absolutisme al 1823
33
Dècada ominosa
Dècada d'absolutisme a Espanya en la que es reprimeixen els liberals
34
Guerra dels Malcontents
S'intenten fer reformes liberals però acaba en una guerra fallida contra els absolutistes al 1827
35
Herència Ferran VII
Només té filles, que no poden ser reines per la Llei Sàlica, pel que l'hereu hauria de ser el seu germà Carles Mª Isidre (absolutista)
36
Pragmàtica sanció de la Llei Sàlica
Al llit de mort, Ferran VII (o més aviat la seva dona Mª Cristina (liberal moderada)) signa la sanció de la Llei Sàlica, pel que la seva filla Isabel II puja al tro reial i no el seu germà Carles
37
Independència de les colònies americanes
Les colònies americanes es comencen a independitzar entre el 1810 i el 1824
38
Regnat d'Isabel II
1833-1868, de 1833 a 1843 la regència la té la seva mare (fins al 1839) i Espartero després, i de 1843 a 1868 ja té la regència ella al ser major d'edat
39
Conseqüència de la Coronació d'Isabel II
Primera guerra carlina entre els isabelins (liberals) i els carlins (absolutistes) entre el 1833 i el 1839
40
Constitució liberal de 1837
Quan els liberals radicals (Mendizábal) pujen al poder el 1835 i aproven una constitució liberal que pren les terres dels nobles i les ven a menor preu als camperols
41
Inversió dels diners de la Constitució de 1837
Els diners obtinguts de vendre les terres de nobles a camperols, en comptes d'invertir-los en indústria per començar una reforma il·lustrada i la revolució industrial, van cap a la guerra carlina, pel bàndol isabelí
42
Abraçada de Bergara entre Espartero i Maroto
Els isabelins guanyen els carlins i la guerra acaba amb l'abraçada simbòlica entre els dirigents d'ambdós bàndols al 1839
43
Regència d'Espartero
Passa a ser autoritari, el que provoca les revoltes obreres amb sentiment nacionalista, les Jamàncies, i Espartero les resol bombardejant Barcelona al 1843
44
Conseqüències bombardejos Barcelona
Hi ha un desprestigi d'Espartero que acaba amb que Narváez organitza un pronunciament militar amb el suport dels liberals moderats per aturar les seves polítiques
45
Liberals moderats
Són acristòcrates que volen ordre públic, soberania compartida entre el rei i les corts i sufragi censatari
46
Liberals progressistes
Són la petita burgesia, comerciants i artesans que volen una sobirania nacional (les institucions com el Parlament tenen el poder), sufragi restringit però més ampli, lliberatat de premsa, milicies nacionals (cos de vigilància que viuen al territori) i la limitació del poder de la Corona
47
Partits de liberals progressistes
Partit demòcrata i Unió liberal
48
Partit demòcrata
Creat al 1849, sufragi universal masculí, llibertat individual i instrucció pública
49
Unió liberal
Creada al 1854, és un entremig de moderats i progressistes
50
República francesa
La República francesa es crea al 1848 i alhora s'instaura la democràcia
51
Dècada moderada
Entre el 1843 i el 1853 es comencen a fer reformes liberals pels moderats: creació de províncies i governadors civils, modernització de l'administració pública (oposicions i meritocràcia), millores en la recaptació d'impostos (llei Mon), canvis en l'ensenyament (llei Moyano - educació primària obligatòria però no gratuïta), creació de la Guàrdia Civil i el Codi Penal de 1848, llei de ferrocarrils de 1851 (de tamany menor per estalviar ferro però impideix l'accés a la resta de països) (xarxa centralitzada passant per Madrid), acords amb l'Església (Concordat de 1851 amb el Vaticà) i la Constitució de 1845
52
Pronunciament de Vicalvarada
Liberals progressistes + Espartero imposen la Constitució de 1837, fan les desamortitzacions civils de Madoz i trenquen els acords de l'Abraçada de Bergara al 1854
53
Desamortitzacions civils de Madoz
Es prenen terres de nobles i esglèsia i es venen a camperols, els diners obtinguts van per la indústria
54
Conseqüències del trencament de l'Abraçada de Bergara
Isabel II no es casa amb el fill de Carles Mª Isidre (absolutista) però es casa amb un altre cosí seu amb qui discuteix molt i acaba amb el desprestigi de la monarquia, i esclata la Segona guerra carlina
55
Segona guerra carlina
1846-1849
56
Partits del bienni progressista
Partit demòcrata, dirigit pel general Prim, i el partit liberal (entre moderat i progressista), dirigit pel general O'Donnell
57
Pronunciament moderat-centralista
O'Donnell fa un pronunciament, i comença la unió liberal i moderada
58
Unió liberal i moderada
Entre 1856 i 1868, es torna a la Constitució de 1845 (moderada) retornant les terres a l'esglèsia i reduint la llibertat de premsa, s'exten el ferrocarril, el textil català, les entitas financeres, la siderúrgica vasca amb inversions angleses (Segona Revolució Industrial però amb mancances de la primera revolució industrial), Espanya té un desprestigi internacional per perdre guerres contra les seves antigues colònies (Mèxic, Perú, Cotxinxina...)
59
Crisi capitalista mundial
Espanya s'endeuta, té moltes despeses, tensió social, revoltes de camperols i amenaça de començar la tercera guerra carlina
60
Conseqüències de la crisi
El pacte d'Ostende al 1866, culpant a la reina i el sistema
61
La Gloriosa
Esclata la gran revolució liberal al 1868