T7 Flashcards
1
Q
1ª etapa de la crisi del sistema de la restauració
A
1898-1914, període regeneracionista
2
Q
Dimissió de Sagasta
A
1899
3
Q
Inici del govern regeneracionista de Silvela
A
1899
4
Q
Tancament de les caixes a Catalunya
A
1899
5
Q
Conseqüències del tancament de caixes
A
Al 1901 es torna al sistema torn partit
6
Q
Esclat 1ª guerra mundial
A
1914
7
Q
Regeneracionisme
A
Neteja del sistema des de dins, per donar una imatge de democràcia i que la burgesia i classes mitjes votessin
8
Q
Dimissió Silvela
A
1900
9
Q
Conseqüències dimissió de Silvela
A
Sagasta torna al govern el 1901
10
Q
Èxit de la Lliga Regionalista a Catalunya
A
1901
11
Q
Context internacional
A
Pau Armada, consolidació del marxisme (comunisme i socialisme) amb la 2ª AIT, poder de la UGT anarquista - conflictivitat obrera, segona revolució industrial a Espanya
12
Q
Majoria d’edat d’Alfons XIII
A
1902
13
Q
Segon govern de Silvela
A
1902
14
Q
Partit conservador de Maura
A
1903
15
Q
Figura del rei en la crisi
A
El rei serà un dels factors que provocarà la crisi del sistema ja que té una arrel intervencionista germànica (per part de mare alemanya) que el portarà a intervenir en política
16
Q
Constitució de 1876
A
Soberania compartida entre el rei i les Corts
17
Q
Alfons XIII entra en l’acadèmia militar
A
1902
18
Q
Mancances i problemes durant la crisi
A
La classe mitjana és apolítica, hi ha una crisi en els partits dinàstics, segueix el sistema polaritzat, hi ha un resorgiment dels militars (peninsulars i africanistes), hi ha mancances de la 2ª revolució industrial (no hi ha hagut reforma agrària), hi ha un conflicte regionalista i obrer
19
Q
Inestabilitat governamental
A
Del 1898 al 1923 hi ha 44 governs
20
Q
2 projectes regeneracionistes (fracassats)
A
El de Maura (conservador) i el de Canalejas (liberal)
21
Q
Antoni Maura
A
Inicia en una secció dins del Partit Liberal de Sagasta però passa al Partit Conservador de Cànovas quan mor Gamazo
22
Q
Teoria política de la revolució des de dalt
A
Fer reformes que repercuteixin en la població per involucrar a les classes mitjanes en política, tot i haver-hi un risc que no surtin votats els partits dinàstics (legitimitat)
23
Q
Conflicte amb el rei a BCN
A
Al 1904, el rei visita BCN amb Maura (on gairebé és assassinat per anarquistes) i hi ha un problema entre els dos per l’elecció del Cap de l’Estat i paral·lelament hi ha l’escissió de la Lliga Regionalista
24
Q
Conflicte del Cap d’Estat
A
Maura escull un Cap de l’Estat major, però el rei escull un altre paral·lelament, incomplint la Constitució.
25
Conseqüències del conflicte entre el rei i Maura
Maura dimiteix per no denunciar el rei (trencaria el sistema) i és substituit pel general Azcárraga
26
Escissió de la Lliga Regionalista
Es divideix en la branca conservadora (+monàrquica) de Cambó i la branca liberal, després del debat sobre si rebre el rei a BCN o no
27
Governs de Maura
Govern curt de 1903 a 1904 i govern llarg de 1907 a 1909
28
Llei Electoral
1907
29
Reformes de Maura
Prohibeix les llistes encasillades i els cacics, reforma l'administració local d'acord amb Cambó, inverteix en agricultura (tot i que no arriba a fer una reforma)
30
Instituto Nacional de Previsión (INP)
Es crea el 1908, és precedent a la seguretat social (sanitat)
31
Setmana Tràgica a BCN
El 1909 hi ha una gran revolució anarquista a BCN
32
Govern de José Canalejas
De 1910 a 1912 fa un projecte de reformes des del Partit Liberal a nivell d'esglèsia, nivell social i territorial
33
Llei del candau
Al 1910 Canalejas aprova aquesta llei que separa l'Esglèsia de l'Estat, prohibint la creació d'organitzacions religioses, reclamant l'autoritat de l'Estat en sectors com l'educació
34
Llei de lleves
Canalejas fa aquesta llei per recuperar votants que van al PSOE
35
Reformes socials
Llei de lleves, reducció de la jornada laboral a 9h, llei de reclutament, lleis de millora laboral i llei de la cadira
36
Llei de Reclutament
Servei militar obligatori per homes (tot i que els rics podien fer menys), al 1912
37
Lleis de millora laboral
1912
38
Llei de la cadira
Els empresaris havien de tenir cadires per les treballadores d'empreses tèxtils
39
Reformes territorials
Reforma agrària
40
Abolició de l'impost de consums
Al 1911 es comença un control del preu de productes de primera necessitat
41
Creixement del PSOE
Les classes mitjanes intelectuals passaven a votar en partits republicans o socialistes, i el PSOE guanyava vots al se el partit més moderat del moviment obrer i després de fets com la Setmana Tràgica
42
Llei de Mancomunitats
Al 1912 permet que es facin unions (mancomunitats) en les seves governacions civils
43
Unió de diputacions a Catalunya
Mancomunitat catalana creada per administrar alguns serveis públics el 1914 sota el nom de Mancomunitat de Catalunya
44
Assassinat de Canalejas per anarquistes
1912
45
Fracàs dels sistemes regeneracionistes
No incorporen els sectors socials extremistes, ni socialistes ni republicans
46
Unió Republicana de Almerón
Es crea el 1903 i vol tornar a la Constitució de 1869, tenen Corts constituents, reunifiquen els partits republicans a excepció del Partit Republicà Dels Federalistes (PRDF) = 1 partit de masses
47
Alejandro Lerroux
Líder d'una secció de la Unió Republicana i té un discurs anticatalanista, anticlerical, populista, animant a la rebel·lió contra el sistema dinàstic, els catalanistes i l'Esglèsia, creant problemes amb la pròpia Unió Republicana
48
Partit Republicà Radical
Creat per A. Lerroux el 1908 un cop expulsat després dels Fets del Cu-cut!, caracteritzat per un ideari personalista i l'afavoriment de l'extrema dreta
49
Partits carlins
Partido Católico Nacional, Partit Jaumista, Partit Tradicionalista i Comunió Tradicionalista
50
Partido Católico Nacional
1888, Nocedal
51
Partit Jaumista
Jaume de Borbó
52
Partit Tradicionalista
1919, primer partit de masses carlí
53
Comunió Tradicionalista
1931, on s'integren carlins, tradicionalistes i integristes
54
Requeté
Organització que vol actuar en la ciutat contra el republicanisme i l'obrerisme
55
Canvi teòric dins del marxisme
Es divideixen en comunistes (ortodoxos) i socialdemòcrates (revisionistes) - PSOE
56
Objectiu del PSOE
Aconseguir la possibilitat de governar
57
Escissió dins del PSOE
Al 1921 es fa l'escissió, creant el partit comunista
58
3ª AIT a Moscou
1919, on es redacten les noves bases comunistes de Lenin
59
Trienni Bolxevic
Del 1918 al 1921 hi ha 3 líders russos: Lenin (filòsof), Stalin (comunista amb el seu partit PCUS) i Troski (exèrcit)
60
Internacionalització de la revolució russa
Lenin comença a traslladar la revolució russa a altres països a partir de 1917
61
"Revolució russa" a EEUU
Es crea l'FBI per perseguir els comunistes
62
"Revolució russa" a Espanya
Hi ha revolucions agrícoles, anarquistes (màxima expansió a inicis del s. XX) i creació del partit comunista
63
Divisió de l'anarquisme
Anarcosindicalistes (estructura en sindicats com la CNT) i anarcocolectivisme (estructures agrícoles - MIR)
64
MIR
Comunitats d'agricultors jornalers anarquistes
65
Afiliats de la CNT
Abans de la Guerra Civil tenen 1 milió i mig, molts més que la UGT
66
Solidaritat obrera
Sindicat precedent a la CNT creat el 1907 que vol posar ordre al moviment anarquista, seguint les bases de Bakunin (després passarà a ser una revista)
67
Branca conservadora de la Lliga Regionalista
Creada el 1904, recolzarà els partits dinàstics i acabarà tenint rellevància amb la Mancomunitat de Catalunya
68
Solidaritat catalana
Del 1906 al 1909, és més progressista dins del catalanisme
69
Pacte de Sant Gervasi
Al 1914 la Lliga Regionalista, els lerrouxistes i la Unió Catalanista pacten la seva unió
70
Unió Socialista de Catalunya
1923, precedent al PSC, marxista-catalanista
71
Estat Català
1922, partit centralista independentista de Francesc Macià
72
Partit Republicà Català
1917, partit d'esquerres de Lluís Companys
73
Esquerra Republicana de Catalunya
1931, coalició d'Estat Català i el Partit Republicà Català
74
Presidència en ERC
F. Macià de 1931 a 1933 i L. Companys de 1933 a 1941
75
Fets del Cu-Cut!
El 1905 es publica una vinyeta antimilitarista dient que la Lliga Regionalista està guanyant més (vots) que l'exèrcit que tenen moltes pèrdues a colònies d'Àfrica (Marroc i Rif)
76
Conseqüències dels fets del Cu-Cut!
Es suspenen les publicacions i Montero Ríos dimiteix
77
Llei de Jurisdiccions
El 1905 s'aprova aquesta llei que dicta que ofendre l'exèrcit és un delicte d'Estat, és a dir, és com ofendre el rei o la bandera
78
Conseqüències llei de jurisdiccions
Hi ha manifestacions, revoltes, vagues... a BCN
79
El Programa del Tivoli
El 1907 Solidaritat catalana fa eleccions provincials on presenten aquest programa contra la llei de Jurisdiccions, el sistema...
80
La Setmana Tràgica
Casus bèl·lic que provoca un esclat en massa d'ira descontrolada
81
Precedents a la setmana tràgica
El 1885 hi ha la conferència de Berlin on es reparteixen les colònies entre les potències europees, al 1905 hi ha el primer conflicte del Marroc, i això porta a la conferència d'Algesires
82
Conferència d'Algesires
El 1906 es fa aquesta conferència en la que Alemanya adverteix a França i Espanya que intervindria al Marroc i al Rif (on posa una indústria) si no controlen la situació
83
Conseqüència de la conferència d'Algesires
França posa diners i soldats i Espanya hauria de fer el mateix, convertint els ciutadans en soldats i això causa la Setmana Tràgica
84
Paper de la Lliga Regionalista en la Mancomunitat
Té la presidència: primer Enric Prat de la Riba, després Josep Puig i Cadafalch i finalment Alfons Sala, i organitza i distribueix els pressupostos, les comissions tècniques i auxiliars, un consell permanent, una assamblea general, electors...
85
Escoles creades a partir de la Mancomunitat
L'escola del treball, l'escola industrial, l'escola d'administració
86
Normativització del català
Pompeu Fabra, creant una identitat catalana
87
Discurs autonomista
De la Mancomunitat sorgeixen aspiracions d'autogovern per poder fer lleis i es creen partits independentistes
88
Context de la primera guerra mundial
Crisis del Marroc i l'arxiduc és assassinat a Sarajevo
89
Situació Espanya en la 1ª guerra mundial
Es converteix en neutral i aliat econòmic dels dos bàndols, ja que tenia acords econòmics amb UK i França i relació familiar amb Alemanya
90
Triple entesa
França, Gran Bretanya i Rússia
91
Aliança
Alemanya, Itàlia i Àustria
92
Divisió dins d'Espanya per la 1ª guerra mundial
Aliadòfils - recolzen la triple entesa i germanòfils - recolzen l'aliança
93
Situació Suïssa en la 1ª guerra mundial
Es declara neutral per la convivència de nacionalitats diverses i aspectes econòmics
94
Conseqüències neutralitat d'Espanya
Hi ha un augment de la producció, però no augmenten els salaris - augmenta el cost de vida (inflació), tampoc hi ha modernització ni industralització, ni augment fiscal (impostos) -- vagues, violència treballadora, pistolerisme
95
Entrada d'EEUU a la 1ª guerra mundial
Els alemanys enfonsen el vaixell Lusitània (casus bèl·lic) i el 1915 EEUU entra amb un contracte d'abastiment de la triple entesa
96
Gran crisi espanyola
El 1917 hi ha una gran crisi a Espanya que afecta el sector militar, social i polític
97
Crisi militar
Els militars africanistes (Marroc) se salten la Constitució i ascendeixen per tenir més mèrits de guerra, el que fa que els militars peninsulars demanin una revisió dels mèrits de guerra i del número d'oficials
98
Juntes de Defensa
Sindicat creat pels militars peninsulars per revisar els mèrits de guerra i el número d'oficials
99
Crisi social
Augment de vagues, afiliats a la CNT i UGT, el 1917 hi ha una vaga general conjunta de la CNT i UGT (a BCN s'aplica la llei marcial - intervé l'exèrcit)
100
Crisi política
Eduardo Dato puja al poder i intenta evitar una "revolució russa" a Espanya per un govern de concentració (ajunta partits polítics), a més de tancar el congrés i governar per decret
101
Conseqüències de la crisi política
Cambó convoca unes sessions parlamentàries alternatives a Barcelona, creant una Assamblea de Parlamentaris el 1917
102
Assamblea de Parlamentaris
És un fracàs ja que Cambó assumeix una tasca del president i s'envia l'exèrcit, a més de perjudicar la relació de la Lliga amb els partits dinàstics i conflictes amb altres partits catalanistes
103
Final del torn partit
Per la manca de lideratge, manca d'estabilitat, derrotes a la zona d'Annual (Marroc) i una generació que vol canviar el sistema, el sistema torn partit acaba el 1921 amb el govern de concentració
104
Inestabilitat dels governs de concentració
Del 1921 al 1923 hi ha 10 governs de concentració
105
Projecte Estatut d'Autonomia catalana
Hi ha un projecte autonomista d'esquerres que vol trencar el sistema i un projecte autonomista de la Lliga que és regeneracionista ("a la catalana"), a partir de la Mancomunitat
106
Projecte dels 100 anys
Projecte independentista de F. Macià de 1922, que deia que al cap de 100 anys Catalunya seria independent
107
Anticatalanisme
Sorgeix una branca anticatalanista que vol fer boicot als productes catalans
108
Feliços anys 20 a Espanya
Com va ser neutral a la guerra, no entra en les dinàmiques geopolítiques de postguerra
109
Control anarquista de fàbriques
L'anarquisme arribar a controlar fàbriques on la majoria d'obrers són afiliats de la CNT, creant un enfrontament del creixement econòmic i obrer
110
Situació econòmica i social de principis del s XX
Hi ha una alta mortalitat infantil, augmenta l'èxode rural lentament i el sector terciari està estancat
111
Grip espanyola
Hi ha una pandèmia notificada per Espanya (d'aquí el nom) entre 1918 i 1920 que causa uns 100 milions de morts al món i 600000 a Espanya
112
Creació de la Unió Soviètica
1921
113
Declaracions de la 3ª AIT
Es declara que els que formin d'aquesta AIT han de seguir el PCUS (marxisme comunista)
114
Conseqüències de les declaracions de la 3ª AIT
Alguns partits revisionistes se'n van de la AIT i passen a ser socialdemòcrates com el PSOE i d'allà sorgeix una escissió de seguidors del PCUS: el partit comunista que sí formarà part de la AIT
115
Congrés a Sants de la CNT
El 1918 es fa un Congrés a Sants per la CNT, per posar ordre a l'anarquisme, amb els líders Salvador Seguí i Àngel Pestaña
116
Vaga de la Canadenca
Després de l'acomiadament d'un centenar de treballadors d'aquesta empresa elèctrica important, la CNT convoca una vaga general el 1919 a tota BCN que paral·litza la ciutat per manca de llum durant 2 mesos
117
Conseqüències vaga de la Canadenca
L'empresa torna a contractar els treballadors, s'augmenten els salaris tot i la crisi i es redueix la jornada laboral a 8h
118
Conflictes derivats de la vaga de la Canadenca
Comença una onada d'enfrontaments entre patronal i sindicats, els empresaris amenacen de no pagar impostos i fer locaut (lockout) i això fa una onada d'atemptats contra les forces de l'ordre per grups d'anarquistes d'acció directa com "Los solidarios"
119
Pistolerisme
Entre 1916 i 1923 hi ha un creixement de la violència armada i hi ha molts atemptats entre empresaris i obrers, creant un Estat d'excepció
120
Morts per pistolerisme
Moren molts empresaris i encara més obrers i figures reconegudes com Salvador Seguí i Eduardo Dato, el president del moment
121
Situació problemàtica al Marroc a principis de s XX
Els soldats estan poc preparats, manca de recursos, falta de motivació i alta corrupció dels militars africanistes
122
Desastre d'Annual
El 1921 el general Silvestre fa un pla fallit no comunicat on moren 13000 soldats espanyols a Annual, Marroc
123
Expedient Picasso
S'obre un expedient per investigar com es va autoritzar el pla d'Annual no comunicat i es diu que havia estat el rei Alfons XIII qui l'havia autoritzat, incomplint la Constitució
124
Destrucció expedient Picasso
Es destrueix abans de presentar-se a les Corts ja que s'anava a acusar el rei, i això és el "casus bèl·lic" del cop d'estat de Primo de Rivera
125
Cop d'Estat de Miguel Primo de Rivera
El 1923 aquest militar peninsular fa un cop d'estat per "rematar al enfermo" d'Espanya, quan en realitat "estrangula un recién nacido", el projecte democràtic ple que estava sorgint
126
Precedents al cop d'Estat de Primo de Rivera
Incapacitata política per contenir un cop d'Estat, pistolerisme i revoltes obreres, crisi econòmica (no hi ha reforma agrícola), crisi social, crisi política, crisi militar, derrota d'Annual, alta corrupció i creixement del catalanisme autonomista
127
Dictadura de Primo de Rivera
Del 1923 al 1930
128
Confiança del rei en Primo de Rivera
El rei confiava més en els militars africanistes com Francisco Franco i els veia com herois mentre que no tenia tanta confiança amb els militars peninsulars (funcionaris) com Primo de Rivera
129
Etapes de la dictadura de Primo de Rivera
El directori militar del 1923 al 1925, el directori civil de 1925 a 1929 i la "dictablanda", període de transició + eleccions, de 1929 a 1930
130
Raons del suport de la Lliga Regionalista a Primo de Rivera
Són monàrquics, volen estabilitat i són majoritàriament burgesos industrials desfavorits pel moviment obrer
131
Dictadura anticatalanista
Primo de Rivera és centralista, unitari i anticatalanista, pel que anul·la la Mancomunitat de Catalunya el 1925 i prohibeix el català (s'aprova la cesura)
132
Directori militar
Es declara un Estat de guerra, es pretèn acabar amb el conflicte del Marroc invertint més pressupost i prohibint alternatives polítiques = militarització de la societat
133
La Unión Patriótica
Partit únic per militaritzar la societat creat el 1924, tot i no tenir seguiment social com el feixisme italià de Mussolini de 1922 i el de Franco més tard, sino que és un filofeixisme
134
4 columnes jòniques de Puig i Cadafalch
Es construeixen a BCN 4 columnes simbolitzant la bandera catalana el 1929, però són enderrocades per la dictadura de Primo de Rivera
135
Desacord de la Lliga Regionalista amb la dictadura
La Lliga està en desacord amb les mesures anticatalanistes com l'anul·lació de la Mancomunitat, la prohibició del català i l'enderrocament de les columnes de Puig i Cadafalch
136
Tercio de Extranjeros = La Legió
Cos d'èlit militar creat el 1926 per acabar amb el problema al Rif, donant una nova concepció de l'exèrcit espanyol que participa en política
137
Victòria del Marroc
1926, gràcies al desembarcament d'Alhucemas i el paper fonamental de La Legió
138
Desembarcament d'Alhucemas
Primer desembarcament amfibi el 1926, en el que es fa un atac aeri i terrestre, que destaca per la seva gran coordinació de França i Espanya que serà un model estratègic pel futur
139
Derrota d'Abd-el-Krim
Mor el líder de l'exèrcit rifeny, marcant la fi del problema del Marroc
140
Conseqüències de la victòria del Marroc
Dona popularitat al dictador, però deixa Espanya en un estat econòmic deficient
141
Dinàmiques internacionals d'Espanya postguerra
No participa en dinàmiques internacionals econòmiques i necessita legitimitat democràtica a la dictadura
142
Plebiscit
Es convoca el 1926 per consolidar la dictadura i demostrar el recolzament social per donar legitimitat democràtica a la dictadura
143
Asamblea Nacional Consultiva
Asamblea per crear una nova constitució, tot i que no ho arriba a fer
144
Intencions econòmiques en la dictadura
Es volen augmentar els impostos i consolidar la 2ª revolució industrial
145
Creació d'empreses en la dictadura
La telefònica, CAMPSA, Endesa
146
CAMPSA
Empresa de refinament de petroli
147
Endesa
Primera empresa d'electricitat, per modernitzar i desenvolupar tecnològicament
148
Intervenció d'Estat en economia
L'Estat intervé en l'economia ja que no hi ha inversions internacionals
149
Qualitat de vida
La qualitat de vida empitjorarà ja que pujaran els preus i el salari no es canviarà, a més de que sorgirà una èlit que s'aprofitarà dels fons públics
150
Código del Trabajo i Organització Corporativa Nacional
Creada el 1926, intenta agrupar els treballadors però segueixen formant part de la CNT clandestinament, encara quan es legalitza la UGT
151
La Sanjuanada
Aixecament cívic-militar contra Primo de Rivera el 1926
152
Revoltes de l'exèrcit a partir de 1927
Alguna part reivindica la seva funció original i es revolta per tornar a ser un cos de funcionaris sota el poder de l'Estat
153
Revoltes de les Universitats a partir de 1927
Es revoltaven en contra de l'aïllament intel·lectual
154
Revoltes republicanes a partir de 1927
Contra Alfons XIII, ja que la seva figura està desprestigiada mentre ell culpa a Primo de Rivera, perdent la confiança amb ell
155
Revoltes populars a partir de 1927
Augmenten les vagues, acció de la CNT, PSOE i UGT per la situació econòmica
156
Exposició Universal de Barcelona de Montjuic de 1929
Posa en evidència que Espanya està endarrerida culturalment en contrast amb l'arquitectura moderna alemanya (ex: el pavelló moderna de Van der Rhoe)
157
Modernització de Barcelona
Construcció de l'aeroport al 1920, i del 1920 al 1930 apareixen nous barris, és multicultural i molt populada
158
Caiguda de la dictadura
El rei demana a Primo de Rivera que dimiteixi (1930) i és substituit pel general peninsular Berenguer en el període de transició, dictablanda
159
Error Berenguer
En comptes de convocar eleccions legislatives, no s'atreveix i convoca eleccions municipals, pel que és criticat pels sectors progressistes i conservadors
160
Pacte de San Sebastià
Cop d'Estat popular pel PSOE, els republicans i els catalanistes d'esquerres, al 1930
161
Eleccions municipals
El 1931, el que inicia la 2ª república espanyola
