T7 Flashcards
1ª etapa de la crisi del sistema de la restauració
1898-1914, període regeneracionista
Dimissió de Sagasta
1899
Inici del govern regeneracionista de Silvela
1899
Tancament de les caixes a Catalunya
1899
Conseqüències del tancament de caixes
Al 1901 es torna al sistema torn partit
Esclat 1ª guerra mundial
1914
Regeneracionisme
Neteja del sistema des de dins, per donar una imatge de democràcia i que la burgesia i classes mitjes votessin
Dimissió Silvela
1900
Conseqüències dimissió de Silvela
Sagasta torna al govern el 1901
Èxit de la Lliga Regionalista a Catalunya
1901
Context internacional
Pau Armada, consolidació del marxisme (comunisme i socialisme) amb la 2ª AIT, poder de la UGT anarquista - conflictivitat obrera, segona revolució industrial a Espanya
Majoria d’edat d’Alfons XIII
1902
Segon govern de Silvela
1902
Partit conservador de Maura
1903
Figura del rei en la crisi
El rei serà un dels factors que provocarà la crisi del sistema ja que té una arrel intervencionista germànica (per part de mare alemanya) que el portarà a intervenir en política
Constitució de 1876
Soberania compartida entre el rei i les Corts
Alfons XIII entra en l’acadèmia militar
1902
Mancances i problemes durant la crisi
La classe mitjana és apolítica, hi ha una crisi en els partits dinàstics, segueix el sistema polaritzat, hi ha un resorgiment dels militars (peninsulars i africanistes), hi ha mancances de la 2ª revolució industrial (no hi ha hagut reforma agrària), hi ha un conflicte regionalista i obrer
Inestabilitat governamental
Del 1898 al 1923 hi ha 44 governs
2 projectes regeneracionistes (fracassats)
El de Maura (conservador) i el de Canalejas (liberal)
Antoni Maura
Inicia en una secció dins del Partit Liberal de Sagasta però passa al Partit Conservador de Cànovas quan mor Gamazo
Teoria política de la revolució des de dalt
Fer reformes que repercuteixin en la població per involucrar a les classes mitjanes en política, tot i haver-hi un risc que no surtin votats els partits dinàstics (legitimitat)
Conflicte amb el rei a BCN
Al 1904, el rei visita BCN amb Maura (on gairebé és assassinat per anarquistes) i hi ha un problema entre els dos per l’elecció del Cap de l’Estat i paral·lelament hi ha l’escissió de la Lliga Regionalista
Conflicte del Cap d’Estat
Maura escull un Cap de l’Estat major, però el rei escull un altre paral·lelament, incomplint la Constitució.
Conseqüències del conflicte entre el rei i Maura
Maura dimiteix per no denunciar el rei (trencaria el sistema) i és substituit pel general Azcárraga
Escissió de la Lliga Regionalista
Es divideix en la branca conservadora (+monàrquica) de Cambó i la branca liberal, després del debat sobre si rebre el rei a BCN o no
Governs de Maura
Govern curt de 1903 a 1904 i govern llarg de 1907 a 1909
Llei Electoral
1907
Reformes de Maura
Prohibeix les llistes encasillades i els cacics, reforma l’administració local d’acord amb Cambó, inverteix en agricultura (tot i que no arriba a fer una reforma)
Instituto Nacional de Previsión (INP)
Es crea el 1908, és precedent a la seguretat social (sanitat)
Setmana Tràgica a BCN
El 1909 hi ha una gran revolució anarquista a BCN
Govern de José Canalejas
De 1910 a 1912 fa un projecte de reformes des del Partit Liberal a nivell d’esglèsia, nivell social i territorial
Llei del candau
Al 1910 Canalejas aprova aquesta llei que separa l’Esglèsia de l’Estat, prohibint la creació d’organitzacions religioses, reclamant l’autoritat de l’Estat en sectors com l’educació
Llei de lleves
Canalejas fa aquesta llei per recuperar votants que van al PSOE
Reformes socials
Llei de lleves, reducció de la jornada laboral a 9h, llei de reclutament, lleis de millora laboral i llei de la cadira
Llei de Reclutament
Servei militar obligatori per homes (tot i que els rics podien fer menys), al 1912
Lleis de millora laboral
1912
Llei de la cadira
Els empresaris havien de tenir cadires per les treballadores d’empreses tèxtils
Reformes territorials
Reforma agrària
Abolició de l’impost de consums
Al 1911 es comença un control del preu de productes de primera necessitat
Creixement del PSOE
Les classes mitjanes intelectuals passaven a votar en partits republicans o socialistes, i el PSOE guanyava vots al se el partit més moderat del moviment obrer i després de fets com la Setmana Tràgica
Llei de Mancomunitats
Al 1912 permet que es facin unions (mancomunitats) en les seves governacions civils
Unió de diputacions a Catalunya
Mancomunitat catalana creada per administrar alguns serveis públics el 1914 sota el nom de Mancomunitat de Catalunya
Assassinat de Canalejas per anarquistes
1912
Fracàs dels sistemes regeneracionistes
No incorporen els sectors socials extremistes, ni socialistes ni republicans
Unió Republicana de Almerón
Es crea el 1903 i vol tornar a la Constitució de 1869, tenen Corts constituents, reunifiquen els partits republicans a excepció del Partit Republicà Dels Federalistes (PRDF) = 1 partit de masses
Alejandro Lerroux
Líder d’una secció de la Unió Republicana i té un discurs anticatalanista, anticlerical, populista, animant a la rebel·lió contra el sistema dinàstic, els catalanistes i l’Esglèsia, creant problemes amb la pròpia Unió Republicana
Partit Republicà Radical
Creat per A. Lerroux el 1908 un cop expulsat després dels Fets del Cu-cut!, caracteritzat per un ideari personalista i l’afavoriment de l’extrema dreta
Partits carlins
Partido Católico Nacional, Partit Jaumista, Partit Tradicionalista i Comunió Tradicionalista
Partido Católico Nacional
1888, Nocedal
Partit Jaumista
Jaume de Borbó
Partit Tradicionalista
1919, primer partit de masses carlí
Comunió Tradicionalista
1931, on s’integren carlins, tradicionalistes i integristes
Requeté
Organització que vol actuar en la ciutat contra el republicanisme i l’obrerisme
Canvi teòric dins del marxisme
Es divideixen en comunistes (ortodoxos) i socialdemòcrates (revisionistes) - PSOE
Objectiu del PSOE
Aconseguir la possibilitat de governar
Escissió dins del PSOE
Al 1921 es fa l’escissió, creant el partit comunista
3ª AIT a Moscou
1919, on es redacten les noves bases comunistes de Lenin
Trienni Bolxevic
Del 1918 al 1921 hi ha 3 líders russos: Lenin (filòsof), Stalin (comunista amb el seu partit PCUS) i Troski (exèrcit)
Internacionalització de la revolució russa
Lenin comença a traslladar la revolució russa a altres països a partir de 1917
“Revolució russa” a EEUU
Es crea l’FBI per perseguir els comunistes
“Revolució russa” a Espanya
Hi ha revolucions agrícoles, anarquistes (màxima expansió a inicis del s. XX) i creació del partit comunista
Divisió de l’anarquisme
Anarcosindicalistes (estructura en sindicats com la CNT) i anarcocolectivisme (estructures agrícoles - MIR)
MIR
Comunitats d’agricultors jornalers anarquistes