T7' Flashcards
Unió de diputacions a Catalunya
Mancomunitat catalana creada per administrar alguns serveis públics el 1914 sota el nom de Mancomunitat de Catalunya
Paper de la Lliga Regionalista en la Mancomunitat
Té la presidència: primer Enric Prat de la Riba, després Josep Puig i Cadafalch i finalment Alfons Sala, i organitza i distribueix els pressupostos, les comissions tècniques i auxiliars, un consell permanent, una assamblea general, electors…
Escoles creades a partir de la Mancomunitat
L’escola del treball, l’escola industrial, l’escola d’administració
Discurs autonomista
De la Mancomunitat sorgeixen aspiracions d’autogovern per poder fer lleis i es creen partits independentistes
Normativització del català
Pompeu Fabra, creant una identitat catalana
Projecte Estatut d’Autonomia catalana
Hi ha un projecte autonomista d’esquerres que vol trencar el sistema i un projecte autonomista de la Lliga que és regeneracionista (“a la catalana”), a partir de la Mancomunitat
Pacte de Sant Gervasi
Al 1914 la Lliga Regionalista, els lerrouxistes i la Unió Catalanista pacten la seva unió
Context de la primera guerra mundial
Crisis del Marroc i l’arxiduc és assassinat a Sarajevo
Esclat 1ª guerra mundial
1914
Situació Espanya en la 1ª guerra mundial
Es converteix en neutral i aliat econòmic dels dos bàndols, ja que tenia acords econòmics amb UK i França i relació familiar amb Alemanya
Triple entesa
França, Gran Bretanya i Rússia
Aliança
Alemanya, Itàlia i Àustria
Divisió dins d’Espanya per la 1ª guerra mundial
Aliadòfils - recolzen la triple entesa i germanòfils - recolzen l’aliança
Situació Suïssa en la 1ª guerra mundial
Es declara neutral per la convivència de nacionalitats diverses i aspectes econòmics
Conseqüències neutralitat d’Espanya
Hi ha un augment de la producció, però no augmenten els salaris - augmenta el cost de vida (inflació), tampoc hi ha modernització ni industralització, ni augment fiscal (impostos) – vagues, violència treballadora, pistolerisme
Entrada d’EEUU a la 1ª guerra mundial
Els alemanys enfonsen el vaixell Lusitània (casus bèl·lic) i el 1917 EEUU entra amb un contracte d’abastiment de la triple entesa
Gran crisi espanyola
El 1917 hi ha una gran crisi a Espanya que afecta el sector militar, social i polític
Crisi militar
Els militars africanistes (Marroc) se salten la Constitució i ascendeixen per tenir més mèrits de guerra, el que fa que els militars peninsulars demanin una revisió dels mèrits de guerra i del número d’oficials
Juntes de Defensa
Sindicat creat pels militars peninsulars per revisar els mèrits de guerra i el número d’oficials
Crisi social
Augment de vagues, afiliats a la CNT i UGT, el 1917 hi ha una vaga general conjunta de la CNT i UGT (a BCN s’aplica la llei marcial - intervé l’exèrcit)
Crisi política
Eduardo Dato puja al poder i intenta evitar una “revolució russa” a Espanya per un govern de concentració (ajunta partits polítics), a més de tancar el congrés i governar per decret
Conseqüències de la crisi política
Cambó convoca unes sessions parlamentàries alternatives a Barcelona, creant una Assamblea de Parlamentaris el 1917
Assamblea de Parlamentaris
És un fracàs ja que Cambó assumeix una tasca del president i s’envia l’exèrcit, a més de perjudicar la relació de la Lliga amb els partits dinàstics i conflictes amb altres partits catalanistes
Partit Republicà Català
1917, partit d’esquerres de Lluís Companys
Congrés a Sants de la CNT
El 1918 es fa un Congrés a Sants per la CNT, per posar ordre a l’anarquisme, amb els líders Salvador Seguí i Àngel Pestaña
Vaga de la Canadenca
Després de l’acomiadament d’un centenar de treballadors d’aquesta empresa elèctrica important, la CNT convoca una vaga general el 1919 a tota BCN que paral·litza la ciutat per manca de llum durant 2 mesos
Conseqüències vaga de la Canadenca
L’empresa torna a contractar els treballadors, s’augmenten els salaris tot i la crisi i es redueix la jornada laboral a 8h
Conflictes derivats de la vaga de la Canadenca
Comença una onada d’enfrontaments entre patronal i sindicats, els empresaris amenacen de no pagar impostos i fer locaut (lockout) i això fa una onada d’atemptats contra les forces de l’ordre per grups d’anarquistes d’acció directa com “Los solidarios”
Pistolerisme
Entre 1916 i 1923 hi ha un creixement de la violència armada i hi ha molts atemptats entre empresaris i obrers, creant un Estat d’excepció
Morts per pistolerisme
Moren molts empresaris i encara més obrers i figures reconegudes com Salvador Seguí i Eduardo Dato, el president del moment
Trienni Bolxevic
Del 1918 al 1921 hi ha 3 líders russos: Lenin (filòsof), Stalin (comunista amb el seu partit PCUS) i Troski (exèrcit)
3ª AIT a Moscou
1919, on es redacten les noves bases comunistes de Lenin
Internacionalització de la revolució russa
Lenin comença a traslladar la revolució russa a altres països a partir de 1917
“Revolució russa” a EEUU
Es crea l’FBI per perseguir els comunistes
“Revolució russa” a Espanya
Hi ha revolucions agrícoles, anarquistes (màxima expansió a inicis del s. XX) i creació del partit comunista
Divisió de l’anarquisme
Anarcosindicalistes (estructura en sindicats com la CNT) i anarcocolectivisme (estructures agrícoles - MIR)