T4 Flashcards
Canvis economics de la 1 revolució industrial
Economia agraria de subsistencia - economia industrial capitalista
Canvis socials de la 1 revolucio industrial
Societat rural estamental - societat urbana de classes
Reformes necessaries per la 1 revolucio industrial
+ produccio agraria, + ma d’obra, suficient capital, + comerç, innovacions tecniques, mentalitat empresarial (emprenedoria), marc politic favorable
Augment de produccio agraria
Creacio de cooperatives agraries
Suficient capital
Public o privat - per invertir en l’agricultura i la industria - + ma d’obra
Innovacions tecniques
Comença amb la maquina de vapor (1833)
Marc politic favorable
Lleis lliurecanvistes - afavorir el comerç (1842, 1870)
Reformes previes a Espanya
No es fan les reformes, excepte a Catalunya que si es fa una petita 1 revolucio industrial amb capital privat alhora que altres països europeus (pero sense un marc politic adequat ja que depen de l’Estat espanyol)
Situacio agraria a Espanya
Regim senyorial, latifiundis, domini directe/util/rabassa morta, transhumancia (pastureig de ramats d’ovelles) - tot s’exporta en comptes de fer textil espanyol
Situacio agraria a Catalunya
La Guerra Civil catalana acaba amb el feudalisme, hi ha agricultors de rabassa morta de vinya, blat, olives, etc.
Crisi de la fil·loxera
Plaga de fil·loxera (insecte) que es menja les arrels (rabassa) (1870)
Conseqüencies de la crisi de la fil·loxera
Canvien els contractes de rabassa morta i els agricultors passen a ser jornalers (treballen per temporades)
Creixement demografic a Espanya
Procés lent que augmenta amb l’èxode rural (els camperols van a la ciutat) a Catalunya (on sí hi ha certa revolució industrial) però a la resta d’Espanya no (fins a finals de segle XIX)
Reformes urbanistiques
Es fan a Catalunya i així augmenten les constructores (sector terciari - serveis) i les inversions en cimenteres cap al final del segle XIX (ex: Pla Ildefons Cerdà)
Fonts d’energia
No hi ha carbó ni ferro, per tant utilitzen energia hidràulica (Catalunya) (1869)
Exode rural
El 70% de la població espanyola encara viu al camp a principis del s. XX mentre a Europa era el 50%
Conseqüencies de la poblacio rural
L’analfabetisme era molt alt (90%) en comparació amb Europa (9%)
Migracions a Catalunya
Imigracions pel creixement industrial (rural - urbà) i emigracions a Amèrica Llatina per buscar treball
Problemes de la industria catalana
Depen del mercat i la competència amb altres països - Catalunya demana a l’Estat espanyol que no importi de França o Bèlgica (que és més barat) i comprin a indústries catalanes - proteccionisme
Proteccionisme
Lleis d’impostos més alts a productes estrangers - eliminar competència - no hi ha intercanvi amb altres països (ja que també pujaran impostos) (1827)
Mines de carbo i ferro
Es troben mines al nord d’Espanya i Anglaterra fa un contracte per explotar-les - endarreriment en el desenvolupament industrial
Sector textil
Màquina de vapor + teixidora que movia els fils + mecànic que posava carbó
Berguedanes
Màquines de vapor teixidores copiades d’Anglaterra
Fam del coto
Després de la guerra de secessió a EEUU (1861-1865), hi ha la fam del cotó i Catalunya es queda endarrerida
Creixement d’EEUU
EEUU torna a explotar cotó a baix preu al 1874 i Catalunya torna a la producció
Febre d’or
Entre 1874 i 1890 hi ha un creaixement en indústria amb la millora de la màquinaria, el control del mercat colonial, la diversificació del capital (Borsa - ferrocarril), creació del banc de crèdit
Borsa de Barcelona
Es crea al 1860, incloent la indústria química (tints), metal·lúrgica (maquinària), la paperera i el suro
Caracteristiques industria catalana
Petites empreses, metalls lleugers, mancança de matèries primeres i proteccionisme
Mineries a Espanya
Díficil obtenció de carbó: primer a Màlaga (1826-1856), després extracció escocesa a Astúries (1864-1879), creació d’alts forns al port de Bilbao (1882), finalmente a Biscaia (1876-)
Creació del convertidor de Bessemer
Espanya crea un convertidor de ferro a acer i es converteix en el principal exportador de ferro a Europa (1885)
Societat polaritzada industrialment
Les úniques zones industrials a Espanya són Catalunya i el País Vasc
Canvis energetics segona revolucio industrial
Del carbó i el ferro es passa a petroli i l’electricitat
Reforma social segona revolucio industrial
Reforma agrària + industrialització + liberalisme = fi d’estaments, igualtat jurídica i responsabilitats fiscals i drets
Classe mitjana
Es crea una classe mitjana que estabilitza lentament la societat, que són molts de la baixa noblesa que perden els privilegis senyorials amb professions liberals, apolítics i liberals
Classes socials
Noblesa: alta i baixa, Esglèsia, burgesia: comercial, agrària i industrial, classe baixa/popular: artesans, pagesos, proletariat
Noblesa
Nobiliaris amb terres, privilegis senyorials, poder polític
Burgesia
Comercial i financera (alta burgesia), totes fan activitats d’oci d’alta cultura com anar a l’òpera, al Liceu, a l’hipòdrom, estil modernista, etc
Proletariat
Males condicions de vida - moviment obrer, oci en ateneus - alfabetització, i futbol
Sectors
Primari - agricultura, secundari - indústria, terciari - serveis
Asociacions de socors
Asociacions obreres amb una caixa comuna, amb sentiment de germandat que mostra una conciència del problema i una projecció del futur (1839)
Sindicats obrers a Catalunya
Sorgeixen a partir de les asociacions de socors, el primer va ser del sector textil (1840)
Moviments del 1854
Moviment ludita cremant les màquines, moviment caritista que escriu als diaris queixant-se per injustícies obreres
El quart poder
El poder de la premsa que altera l’opinió pública
Conflicte de les selfactines
Moviment ludita crement les selfactines (màquines del sector textil)
Vaga general
Al 1855 es fa una vaga general i el general O’Donnel fa una intervenció militar
Prohibició de les asociacions obreres
1857
Conflicte agrari
Al 1840 comença la crema de cultius i matança del bestiar fins la culminació amb el bandolerisme al 1870
Socialisme utòpic
1815-1848
Fundadors socialisme utopic
Rousseau influeix però els principals són Blanqui + Marx i Engels (Manifest comunista)
Propietats del socialisme utopic
Pau, harmonia, igualtat, solidaritat, filantropia, amor fraternal, no violència i crítica al capitalisme
Falansteri
Edifici amb totes les facilitats necessàries per la vida per aportar felicitat als treballadors i que rebin confiança
Dialeg amb l’empresari
Es planteja des del socialisme utòpic amb el falansteri per Oxen i Fourier
Diferencia socialisme utopic i cientific
L’utòpic busca el diàleg amb l’empresari i el científic busca el diàleg amb l’Estat (universalització)
Socialistes utopics a Catalunya
Felip Montlau i Narcís Monturiol - diari “El vapor” (1830)
Anarquisme
Emancipació de la indústria mitjançant la destrucció, basat en Locke - drets naturals i llibertat individual, organitzacions en grups
Divisió socialisme científic
Marxisme (Marx i Engels) i anarquisme (Bakunin)
Marxisme
Responsabilitat de l’Estat, en contra del capitalisme d’Adam Smith, moviment obrer a carrec dels obrers, acabar amb el sistema burges mitjançant el mateix sistema i materialisme historic - comparacio d’elements historics, basat en Hegel
AIT
Asociació Internacional de Treballadors a Londres el 1864, promou el marxisme i la germandat i està en contra de l’anarquisme
Unió de l’anarquisme a la AIT
S’uneixen al 1868 tot i les diferències
Giuseppe Fanelli
Va a Espanya com a representant anarquista de la AIT i crea la secció espanyola de la AIT al 1870
FRE
Federación Regional España del 1870 (secció de la AIT) que vol millorar les condicions de vida dels obrers, la vaga com a forma d’acció i protesta, la seu a Madrid, apoliticisme (anarquisme) i revolució social per via directa (violència)
Paul Lafargue
El gendre de Marx va a Madrid per implementar el marxisme amb un partit polític (1871)
Comuna de París
Al 1871 es prohibeixen les reunions de la AIT després d’una gran revolució obrera i els anarquistes són expulsats de la AIT al 1872
FTRE
Federació de Treballadors de la Regió Espanyola al 1881 fundada per Paul Lafargue
PSOE
Partit Socialista Obrer Espanyol creat al 1879 (marxista)
Restauració Borbònica
El FRE i el FTRE es declaren il·legals
Dissolució de la AIT
Al 1876 per les diferències entre marxistes
Separació marxistes
Comunistes i revisionestes (socialistes)
La Mano Negra
Sindicat anarquista a Andalusia que llença una bomba al Liceu al 1893
Divisió anarquistes
Els d’acció directa i els d’acció de masses (anarcosindicalistes)
Anarcosindicalistes
No són apolítics i formen sindicats i la solidaritat obrera al 1907
Processos de Montjuic
1897
CNT
Confederació Nacional del Treball, sindicat creat al 1910 pels anarquistes
Polítiques de PSOE
Sufragi universal masculí, dret d’associació, manifestació i reunió, prohibició del treball infantil, reducció de la jornada laboral
Diari “El socialista”
1886
UGT
Unió General de Treballadors creada al 1888 i es fa el 1r Congrés a Barcelona
Partit comunista
Creat al 1921 de la separació d’una part del PSOE
