Sistema nerviós. Flashcards
Neurona
Unitat anatòmics i fisològica del sistema nerviós. És la cèl·lula més especialitzada del nostre organisme. La seua capacitat de reproducció està molt limitada. Són molt peculiars tant per la seua forma i estructura com pel seu funcionament.
Funció de la neurona
Formen el teixit nerviós i s’especialitzen en la transmissió de l’impuls nerviós.
Parts de la neurona
-Cos neuronal o soma: conté el nucli i els orgànuls citoplasmàtics.
-Axò: prolongació citoplasmàtica que s’encarrega de portar l’impuls nerviós des d’el cos neuronal a una altra neurona.
-Dendrite: prolongacions curtes del cos neuronal que reben l’impuls nerviós procedent d’una altra neurona.
Classificació neurones
-Estuctura: monopolars, multipolars o estrelada.
-Funció: sensitives, motores i d’associació.
Corrent nerviós
El transmet i el generen les neurones.
Impuls que es produeix quan una neurona rep un estímul, s’originen en la seua membrana uns canvis elèctrics que la comencen a recorrer en la seua totalitat desde les dendrites a l’axó.
Sinapsis
Connexió funcional entre l’extrem d’una neurona i altra. Més concretament, l’extrem final de l’axó d’una neurona i les dendrites de la neurona contigua.
Eixe espai s’anomena bretxa o fenedura sinàptica.
Al final de l’axó, hi han unes vesícules que contenen neurotransmissors. Quan l¡impuls nerviós arriba a l’extrem de l’axó, les vesíscules exploten i els neurotransmissors s’alliberen a la bretxa sinàptica. S’uneixen a les membranes de les dentrites de les neurones següents i d’aquesta forma, s’inica un impuls nou.
La sinapsis són punts de control de la transmissió del corrent nerviós, ja que, en funció del tipus de neurotransmissors, la freqüència i la intensitat dels impulsosm aquest pot continuar o no.
Funció de relació funcions
Les seues funcions són:
-Adaptar l’organisme a les condicions canviants que es donen tant en el medi intern com el medi extern.
-Relacionar i coorinar les parts del nostre cos perquè actuen com una unitat.
Sistemes de la funció de relació
-Sistema nerviós.
-Sistema endocrí.
Homeòstasi
Propietat dels organismes que els permeten mantenir la seua estabilitat davant de les variacions del medi intern. S’aconsegueix gràcies als processos homeostàtics.
Processos homeostàtics
Duen a terme l’homeòstasi i permeten mantenir les condicions normals del funionament dels òrgans a pesar de que hi han altres factors que canvien: temperatura, concentració de diverses molècules a la sang o quantitat d’aigua dels teixits.
Funcionen com a un dispositiu de retroalimentació negativa: quan detecten una alteració en un factor determinat, es posen en marza una sèrie de mecanismes a l’organisme que els torna al seu valor normal.
Glucosa
-Nivells de glucosa alts: el pàncrees segrega insulina i les cèl·lules del cos absorbeixen glucosa
-Nivells de glucosa baixos: el pàcrees segrega glucagó i el fetge allibera insulina.
Com funciona qualsevol acte del sistema nerviós?
El medi ambient i el nostre organisme produeixen uns canvis. La informació dels canvis és captada pels òrgans sensorials en forma d’estímuls. Aquests òrgans transformen els estímuls en impulsos nerviosos que es transmeten al sistema nerviós. Aquest sistema rep, processa i elabora respostes als òrgans efectors, els quals poden ser:
-Aparell locomotor: resposta motora. format pels ossos i músculs. S’encarrega del moviment de l’organisme.
-Aparell endocrí: resposta secretora. Produeix hormones que regulen el funcionament del nostre organisme. Format per glàndules endocrines.
Funcions del sistema nerviós
-Centralitza la informació.
-Processa la informació.
-Relaciona la informació transmesa pels òrgans sensorials.
-Interpreta aquesta informació i n’elabora les respostes adequades.
-Transfereix les respostes necessàries als òrgans esfectors.
-Coordina el funcionament de tots els òrgans.
-Dua terme funcions intel”lectuals i mentals.
-Responsable de les emocions i sentiments.
Sistema nerviós central
Format per centres nerviosos que intregren la informació dels estímuls, la coordinen i n’elaboren respostes.
Està protegit per:
-Crani i columna vertebreal, en l’interior dels quals hi ha:
-Tres membranes denominades mengines situades entre la protecció òssia i els òrgans nerviosos. Sós la duràmeter, aracnoide i piràmeter. Entre aqueste hi ha un liquid cefaloraquidi que amorteix l’efecte dels colps dels centres nerviosos.
Teixits del seistema nerviós centrals
-Substància gris: cossos neuronals i dendrites. Són els centres de control i desenvolupen determinades funcions.
-Substància blanca: conté axons coberts de mielina.
Mèdul·la espinal
Cordó nerviós que recorre l’interior de la columna vertebral. De la mèdul·la espinal parteixen nervis cap a tots els loocs de l’organisme excepte al cap.
Teixits mèdul·la espinal
-Gris: es troba al cente i té forma d’ales de papal·lona. En el seu interior, hi ha un conducte menut anomentat epèndima, amb líquid cefaloraquidi que recorre el cos de dalt a baix.
-Blanca: es troba en la part externa.
Funcions de la mèdul·la espinal
-Dur a terme els actes reflexos, on s’elaboren respostes sense que el cervell pense.
-Porta els impulssos sensitius cap al cervell i les ordres motores procedents d’aquest als òrgans efectors.
Encèfal
S’allotja dins del crani i conté 4 regions.
Bulb raquidi
Constitueix la prolongació de la mèdul·la.
Conté diverses zones de substància gris envoltada de substància blanca.
Hi passen les vies nervioses ascendents (mèdul·la espinal) i descendents (cervell). Es creuen de tal forma que una meitat del cervell s’encarrega de la meitat contrària del cos.
Regula el bàtex cardíac, la pressió sanguínia i la ventilació pulmonar.
Teixits bulb raquidi
Conté diverses zones de substància gris envoltada de substància blanca.
Tronc cerebral funcions
-Regula els estats de son i vigília.
-Els reflexos visuals i auditius.
-La pressió sanguínia.
-Comunicació amb el cervell i d’altres parts de l’encéfal.
-Selecció d’estímuls que passaran al cervell.
Tronc cerebral hipotàlem
Es connecta i controla la hipòfisi, que segrega hormones reguladores a la resta de l’organisme.
Cerebel
Tembé conegut com l’arbre de la vida.
Té substància gris a l’exterior i substància blanca a l’interior.
Rep la informació relativa a l’equilibri i l’envia a l’orella i regula l’activitat dels músculs que intevenen en mantenir-ho.
Coordina les ordres motores que envia el cervell perquè els moviments siguien precisos.
