Sistema nerviós. Flashcards
Neurona
Unitat anatòmics i fisològica del sistema nerviós. És la cèl·lula més especialitzada del nostre organisme. La seua capacitat de reproducció està molt limitada. Són molt peculiars tant per la seua forma i estructura com pel seu funcionament.
Funció de la neurona
Formen el teixit nerviós i s’especialitzen en la transmissió de l’impuls nerviós.
Parts de la neurona
-Cos neuronal o soma: conté el nucli i els orgànuls citoplasmàtics.
-Axò: prolongació citoplasmàtica que s’encarrega de portar l’impuls nerviós des d’el cos neuronal a una altra neurona.
-Dendrite: prolongacions curtes del cos neuronal que reben l’impuls nerviós procedent d’una altra neurona.
Classificació neurones
-Estuctura: monopolars, multipolars o estrelada.
-Funció: sensitives, motores i d’associació.
Corrent nerviós
El transmet i el generen les neurones.
Impuls que es produeix quan una neurona rep un estímul, s’originen en la seua membrana uns canvis elèctrics que la comencen a recorrer en la seua totalitat desde les dendrites a l’axó.
Sinapsis
Connexió funcional entre l’extrem d’una neurona i altra. Més concretament, l’extrem final de l’axó d’una neurona i les dendrites de la neurona contigua.
Eixe espai s’anomena bretxa o fenedura sinàptica.
Al final de l’axó, hi han unes vesícules que contenen neurotransmissors. Quan l¡impuls nerviós arriba a l’extrem de l’axó, les vesíscules exploten i els neurotransmissors s’alliberen a la bretxa sinàptica. S’uneixen a les membranes de les dentrites de les neurones següents i d’aquesta forma, s’inica un impuls nou.
La sinapsis són punts de control de la transmissió del corrent nerviós, ja que, en funció del tipus de neurotransmissors, la freqüència i la intensitat dels impulsosm aquest pot continuar o no.
Funció de relació funcions
Les seues funcions són:
-Adaptar l’organisme a les condicions canviants que es donen tant en el medi intern com el medi extern.
-Relacionar i coorinar les parts del nostre cos perquè actuen com una unitat.
Sistemes de la funció de relació
-Sistema nerviós.
-Sistema endocrí.
Homeòstasi
Propietat dels organismes que els permeten mantenir la seua estabilitat davant de les variacions del medi intern. S’aconsegueix gràcies als processos homeostàtics.
Processos homeostàtics
Duen a terme l’homeòstasi i permeten mantenir les condicions normals del funionament dels òrgans a pesar de que hi han altres factors que canvien: temperatura, concentració de diverses molècules a la sang o quantitat d’aigua dels teixits.
Funcionen com a un dispositiu de retroalimentació negativa: quan detecten una alteració en un factor determinat, es posen en marza una sèrie de mecanismes a l’organisme que els torna al seu valor normal.
Glucosa
-Nivells de glucosa alts: el pàncrees segrega insulina i les cèl·lules del cos absorbeixen glucosa
-Nivells de glucosa baixos: el pàcrees segrega glucagó i el fetge allibera insulina.
Com funciona qualsevol acte del sistema nerviós?
El medi ambient i el nostre organisme produeixen uns canvis. La informació dels canvis és captada pels òrgans sensorials en forma d’estímuls. Aquests òrgans transformen els estímuls en impulsos nerviosos que es transmeten al sistema nerviós. Aquest sistema rep, processa i elabora respostes als òrgans efectors, els quals poden ser:
-Aparell locomotor: resposta motora. format pels ossos i músculs. S’encarrega del moviment de l’organisme.
-Aparell endocrí: resposta secretora. Produeix hormones que regulen el funcionament del nostre organisme. Format per glàndules endocrines.
Funcions del sistema nerviós
-Centralitza la informació.
-Processa la informació.
-Relaciona la informació transmesa pels òrgans sensorials.
-Interpreta aquesta informació i n’elabora les respostes adequades.
-Transfereix les respostes necessàries als òrgans esfectors.
-Coordina el funcionament de tots els òrgans.
-Dua terme funcions intel”lectuals i mentals.
-Responsable de les emocions i sentiments.
Sistema nerviós central
Format per centres nerviosos que intregren la informació dels estímuls, la coordinen i n’elaboren respostes.
Està protegit per:
-Crani i columna vertebreal, en l’interior dels quals hi ha:
-Tres membranes denominades mengines situades entre la protecció òssia i els òrgans nerviosos. Sós la duràmeter, aracnoide i piràmeter. Entre aqueste hi ha un liquid cefaloraquidi que amorteix l’efecte dels colps dels centres nerviosos.
Teixits del seistema nerviós centrals
-Substància gris: cossos neuronals i dendrites. Són els centres de control i desenvolupen determinades funcions.
-Substància blanca: conté axons coberts de mielina.