Herència Flashcards
Gen letal
Gen que provoca la mort de l’organisme quan està present en un determinat genotip, normalment en condició homozigòtica.
Interacció gènica
Fenomen en que dos o més gens diferents influencien un mateix caràcter fenotípic, afectant conjuntament el resultat final.
Herència intermèdia
Quan dols al·lels d’un mateix gen s’expressen per igual en l’híbrid (són equipotents).
L’híbrid mostra la barreja dels fenotips progenitors homozigòtics.
Exemple: mirabilis jalapa.
Codominança
El fenotip dels híbrids manifesta per igual els caràcters dels dos progenitors alhora
Al·lelise múltiple
- Quan en una població un mateix caràcter està controlat per més de dos al·lels.
-Ja que un individu diploide solament pot portar dos al·lels, un en cada cromosoma del aprell d’homòlegs, les diferents combinacions d’al·lels generen major nombre de genotips.
-Els diferents al·lels es diferencien com un superíndex en lletra mmajúscula.
-La seua transmissió seguiex les Lleis de Mendel, però segons les relacions de dominança entre els diferents al·lels, manifestenn variabilitat de les proporcions fenotípiques.
Locus
Els gens es situen linealment al llarg dels cromosomes, ocupant un lloc específic anomenat locus.
Gen lligat
En els treballs amb la mosca, va arribar a la conclusió que els gens en el mateix loci i no massa allunyats entre si, tendeixen a heretar-se junts.
Heterocromosomes o cromosomes sexuals
Un parell són heterocromosomes, és a dir, són morofolòicament diferenciables: els cromosomes sexuals X i Y. Aquests cromosomes són els responables de la determinació de la genètica del sexe en la espècie humana.
Autosomes
Els humans tenim 23 parells de cromosomes homòlegs, dels quals 22 són autosomes, iguals en homes i dones. L’últim parell són heterocromosomes (X i Y). Els autosomes no determinen el sexe.
Herència lligada al sexe
-Quan els caràcters es situen en el segment diferencial del cromosoma X, l’expressió està lligada al sexe.
-En els gomes, que tenen un únic cromosoma C, aquests caràcters són controlats per un sol al·lel i es manifesten sempre, siguin dominants o recessius.
-
Primera Llei de Mendel (5)
-Mendel va encreuar dos individus homozigòtics per a u carpàcter determinat, com el color de la llavor.
-En encreuar la generació parental (P) amb un individu homozigòtic dominant de llavors grogues (AA) i un altre homozigòtic recessiu de llavors verdes (aa), es produeix la F1 d’individus heterozigòtics de llavors grogues (Aa).
-La planta AA produeix gàmetes A i la planata aa produeix gàmetes aa, produint zigots Aa.
-Aquests resultats van establir la llei d’uniformitat de la primera generació filial (F1), on la descendència d’ecnreuaments entre homozigòtics i heterozigòtics és uniforme en genotip i fenotip, formant només heterozigòtics.
-Amb dominança completa, el fenotip dels homozigòtics dominants i heterozigòtics és el mateix.
Segona Llei de Mendel (3)
- Mendel va permetre que els individus de la F1 (heterozigìtcs Aa), s’autofecunden entre si. Es formen gàmetes amb al·lel A i amb el a, ambdós amb kla mateixa probabilitat. La unió al atzar d’aquests gàmetes a la F2 origina les combinacions AA, Aa i aa en proporcions 3:1 (dominants a recessius).
-Llei de la segregació dels caràcters antagònics de la segona generació filial (F2): els individus són diferents entre si per la segregació dels al·lels que es separen durant la informació dels gpametes (meiosi).
-Així a la F2 reapareix el fenotip recessiu que estava enmascarat en la F1.
Tercera Llei de Mendel
-Mendel va triar com ageneració parental (P) dues varietats de pèsols homozigòtics per a dos caràcters: AALL (pèsol groc i llis) i aall (pèsol vers i rugós).
-Els progenitors produien un únic tipus de gàmeta: AL i al, respectivament.
-La unió d’aquests gàmetes dona lloc a descendents heterozigòtics per als dos caràcters (AaLl), produïnt així totes les plantes de laF1 iguals, amb pèsols grocs i llisos.
-Els individus de la F1 produiran gàmetes AL, Al, aL i al.
-Després de l’autofecundació, es formen 16 combinacions fenotípiques i 4 fenotips diferents, 9:3:3:1.
-LLei de la independència dels caràcters adquirits: els caràcters no antagònics s’hereten independentment, ja que els al·lels es trans per separat i es combinen de totes les maneres possibles,
