Tema 55. Origen de Roma Flashcards
- Història de la fundació de Roma
- 1100 aC: una tribu indoeuropea arriba a Itàlia i s’estableix a la regió central, formant una unitat cultural amb les poblacions preexistents. Sorgeixen així els primers assentaments llatins en la regió que du el seu nom, el Laci.
- El Laci es trobava situat entre dues regions molt riques, Etrúria al nord i Campània al sud, les quals tenien un gran desenvolupament comercial i, per tant, estaven més civilitzades. No obstant, el Laci, tot i l’escassetat de recursos, es va convertir en la regió més avançada d’Itàlia a causa de la seva privilegiada posició geogràfica, ja que constituïa un pas obligat de comerç entre Etrúria i Campània.
- Els primers poblats apareixen al Laci a començaments del primer mil·lenni, localitzats principalment a les muntanyes albanes, als set turons de la futura Roma i en altres llocs com Preneste o Tíbur. Els nuclis de població sorgits al voltant de les muntanyes albanes constituïen una federació, la Lliga Llatina, al capdavant de la qual estava Alba Longa.
- Algunes d’aquestes primitives poblacions van esdevenir importants ciutats gràcies a la seva condició de llocs de pas comercials. L’exemple més clar és la pròpia Roma. Sobre el curs inferior del Tíber, a la marge esquerra i a uns 30 km de la costa, hi havia un grup de turons que van ser poblats més tard que la zona albana. Aquesta ubicació resulta especialment favorable pels següents motius:
1️⃣ Per disposar d’un riu navegable, el Tíber, que afavoria el comerç per tota la zona al tenir una sortida directa al mar Tirré.
2️⃣ Per localitzar-se a aquesta zona el primer güal del riu. Allà confluïen diverses rutes terrestres que unien Etrúria amb Campània i la costa amb l’interior.
3️⃣ Per ser un encreuament de camins, la qual cosa va atreure a comerciants i habitants de tot arreu. - Al segle X aC aquest lloc era encara una zona pantanosa. Des del punt de vista topogràfica es distingien dues zones:
1️⃣ Set turons: Palatí, Esquilí, Aventí, Celi, Capitolí, Quirinal i Viminal. Eren zones escarpades de difícil accés però de fàcil defensa.
2️⃣ Tres valls: Velabre, Múrcia i el Camp de Mart. Eren zones baixes amb risc constant d’inundacions. - El turó Palatí fou la primera zona que es va poblar, per la seva posició central respecte a la resta de turons i també pel control que tenia del güal del Tíber. A més, la via Salaria passava per sota, via junt a la qual es trobava el Fòrum Boari, on es comerciava amb sal.
- Al segle VIII aC es forma la Lliga del Septimontium, una federació on les poblacions que habitaven els turons es van unir per formar una realitat política més àmplia però sense perdre la seva autonomia. La situació es va fent cada vegada més estable i poc a poc les Valls comencen a ser ocupades per construccions.
- Al llarg del segle VII aC són ja evidents el primers símptomes d’urbanització: aquest centre comercial, amb la xarxa de comunicacions, atreu l’atenció dels comerciants i artesans que, procedents principalment d’Etrúria, s’instal·len a les Valls i aporten beneficis econòmics a la incipient ciutat. El grup de poblats federats esdevé mica en mica en un autèntic nucli urbà: Roma, la ciutat dels set turons.
- Llegenda de la fundació de la ciutat de Roma
La ciutat de Troia, després d’un prolongat setge, és finalment saquejada i destruïda pels grecs comandats per Agamèmnon. Durant la nit de la destrucció, el troià Eneas, fill de Venus i del mortal Anquises, fuig de la ciutat acompanyat del seu pare, el seu fill Ascani i tots aquells troians que pot avisar pel camí. Després d’una llarga travessia pel mar —on, entre altres coses, mor el seu pare ancià i coneix i abandona Dido, la reina de Cartago— Eneas i la resta de troians arriben a les costes del Laci. Allà Latinus, rei de les tribus autòctones, li dona en matrimoni a la seva filla Lavínia. No obstant, Turn, un antic pretendent de la regió, se sent ofés i li declara la guerra als troians. Turn es derrotat en combat singular i Eneas funda la ciutat de Lavínium en honor de la seva esposa. Després de la seva mort, el seu fill Ascani decideix fundar una nova ciutat en altre territori, Alba Longa, la qual es converteix en capital del Laci.
La ciutat d’Alba Longa serà dirigida per una nissaga de reis descendents d’Ascani fins que arriba Numitor. El germà d’aquest, Amuli, el destrona i, per evitar qualsevol aixecament per part dels descendents, mata els fills barons de Numitor i consagra a l’única filla, Rea Sílvia, a la deessa Vesta, assegurant així la seva castedat. Una nit, però, Rea Sílvia es visitada en somnis per Mart, qui engendrarà en ella dos bessons. Després del naixement d’aquests, Amuli ordena la mort de la noia per haver transgredit el vot sagrat de castedat de les vestals i que els nens siguin llançats al riu. Els esclaus els dipositen a una cistella, la qual quedarà aturada a la llera del riu. Als plors dels nadons acudirà una lloba que els alletarà. Més endavant, un pastor anomenat Fàustul els trobarà i criarà juntament amb la seva dona Laurèntia.
Els bessons Ròmul i Rem creixen dedicant-se a la caça fins que el seu pare adoptiu els hi conta la veritat. Llavors decideixen marxar a Alba Longa per restituir l’ordre, matant al seu oncle-avi Amuli i tornant-li el poder al seu avi Numitor. Com a recompensa, el rei el permet fundar una nova ciutat i els besson escullen l’indret on la seva cistella es va aturar, a la ribera del Tíber. Els germans, però, no es posen d’acord sobre el lloc exacte on fundar la ciutat, així que decideixen esperar una senyar divina. Finalment, Rem veu 6 voltors i Ròmul 12, per la qual cosa la ciutat s’iniciarà al lloc escollit per ell, el turó Palatí. Immediatament Ròmul estableix el pomerium, el recinte sagrat, i anuncia que qualsevol persona que el creui sense el seu permís, li estarà declarant la guerra. Rem creua la línia d’un sal i Ròmul no té més remei que defensar la llei i donar mort al seu germà. La ciutat de Roma queda fundada amb un fratricidi el 21 d’abril de l’any 753 aC.
- Monarquia
- La monarquia fou la primera forma de govern de la ciutat de Roma des de la seva fundació fins el 509 aC, quan l’últim rei fou derrocat i es va instaurar la república. Van haver-hi un total de 7 reis en aproximadament 250 anys, un període de temps massa extens per ser veritat segons Roldan Hervás (2005).
MONARQUIA LATINO-SABINA
1️⃣ Ròmul: fou el fundador i primer rei de Roma. Va construir les muralles de la primitiva ciutat al Palatí, la Roma quadrata, i va instaurar el Senat amb els 100 primers habitants. Apareix, però, un problema: a la nova ciutat no hi ha dones, i les tribus veïnes no volen oferir les seves en matrimoni. Així doncs, Ròmul decideix convidar els Sabins a uns jocs inaugurals al Camp de Mart i, un cop allà, raptar totes les dones i refugiar-se dins de les muralles. Els Sabins marxen per preparar la guerra i a la tornada es troben amb les seves filles interposant-se entre els dos bàndol: ara estan lligades pel matrimoni i no volen cap guerra. Commoguts per aquesta acció, sabins i romans fan un pacte: Ròmul i Titus Taci, rei dels sabins, regnaran conjuntament. El rei sabí va morir poc després i Ròmul va seguir regnant fins que un dia, mentre passava revista a les tropes al Camp de Mart, va esclatar una tempesta i va desaparèixer en mig d’un núvol.
2️⃣ Numa Pompili: els romans van cridar al poder al gendre de Titus Taci. Aquest es caracteritzava pel seu caràcter religiós i el seu sentit de la justícia. Estava convençut que la nimfa Egèria el visitava en somnis per transmetre-li coneixements religiosos. Fou el fundador dels col·legis sacerdotals i el responsable de la reforma del calendari.
3️⃣ Tuli Hostili: d’origen llatí es diferenciava del seu antecessor pel seu caràcter bèl·lic. Va construir la Cúria Hostília, lloc de reunió del Senat. El seu regnat queda marcat per la guerra contra Alba Longa. Ambdues ciutats van decidir que, per evitar un bany de sang, enfrontarien els seus campions en un combat singular. La casualitat va voler que als dos bàndols i haguessin trigèmins: els Horacis al costat romà i els Curiacis a l’albà. Dos dels tres Horacis van caure ràpidament i el germà que quedava es va haver d’enfrontar individualment als tres Curiacis, aconseguint la victòria. Quan va tornar vencedor a Roma va veure com la seva germana Camila plorava la mort d’un dels Curiacis, a qui estimava. Com a represàlia per la traició, la va matar.
4️⃣ Anc Marci: d’origen sabí era el net de Numa Pompili. Va construir el Pons Sublicius sobre el Tíber, cosa que va facilitar el trànsit i el comerç de la sal. També va construir el port d’Óstia, augmentant també el comerç fluvial. Els etruscos, atrets per aquestes reformes, van augmentar les seves relacions amb els romans.
MONARQUIA ETRUSCA
5️⃣ Tarquini Prisc: era un ric comerciant etrusc que es va traslladar a Roma juntament amb la seva dona Tanaquil. La seva afabilitat li va valer el nomenament com a rei. De la mà de Tarquini van entrar a Roma diverses costums etrusques com rituals o festivitats. Va emprendre una reforma urbanística: va assecar l’estany on més endavant aniria el Fòrum; va construir la Cloaca Màxima i el Circ Màxim i va iniciar les obres del temple de Zeus Capitolí. Tarquini fou assassinat pels fills d’Anc Marci, els quals volien el tro. Tanaquil, però, els va posar al descobert i van haver de fugir de Roma.
6️⃣ Servi Tuli: fill d’una esclava es va criar al palau de Tarquini i protegit per Tanaquil, ja que havia presenciat un prodigi mentre el nen era petit: els cabells se li van inflamar sense causar-li cap dany. Servi aconsegueix ser escollit rei i per evitar les possibles represàlies, casa les seves filles amb els fills de Tarquini. Malauradament, una de les seves filles organitza, juntament amb el seu marit Tarquini, un complot per derrocar i matar al rei. Se li atribueix la redacció de la primera constitució i el primer cens.
7️⃣ Tarquini el Superb: amb ell Roma va aconseguir l’hegemonia al Laci i va finalitzar les obres del temple de Júpiter iniciades per Tarquini Prisc. Un familiar llunyà, Colatí, va retar al fill del rei, Sext Tarquini, a comprovar quina de les seves esposes era més respectuosa. Mentre que la de Sext estava amb les seves amigues, la dona de Colatí, Lucrècia, estava a casa filant la llana, com correspon a una bona matrona romana. Sext Tarquini al veure a Lucrècia va quedar bocabadat i uns dies després va entrar a casa seva i la va violar. Lucrècia, profundament avergonyida, li ho va contar al seu marit i després es va suïcidar. Aquest episodi va provocar una rebelió contra els Tarquinis, que van quedar expulsats de Roma, iniciant-se així la república romana. Segons Cornell (1999) va existir una fase protorepublicana on governaven un rei i un magistrat.
- La conquesta de la península itàlica
4. 1. Les guerres samnites (343 - 290 aC)
Durant els segles V i IV aC Roma va seguir una política d’expansió i aliances. Es va enfrontar als etruscos fins que va caure l’última ciutat, Veies, el 396 aC i va contenir les invasions gales del nord. A meitat del segle IV aC Roma sustentava una posició prou favorable: tenia l’hegemonia del Laci i els etruscos estaven ja esgotats per la continua pressió dels gals. No obstant, per aconseguir la supremacia a tota la península, encara necessitava subjugar a la resta de pobles dominants. Aquest procés es va dividir en dues etapes: les guerres samnites i les guerres pírriques.
LES GUERRES SAMNITES
La regió del Samni, que estava situada al sud dels Apenins, va començar a invair les regions frontereres, entre elles la fèrtil Campània, al sud del Laci. L’enfrontament amb Roma era, per tant, qüestió de temps.
🔹 Primera guerra samnita: la ciutat de Càpua, a Campània, va sol·licitar ajuda a Roma per a desfer-se de la invasió samnita. Roma, que desitjava expandir-se cap al sud, va acceptar i va derrotar els samnites obligant-los a tornar al seu territori. La resta de pobles llatins no van veure amb bons ulls el desplegament de tropes per tot el Laci i es van enfrontar a Roma en un conflicte anomenat “guerres llatines”. Roma va sortir vencedora i amb l’hegemonia sota tot el Laci.
🔹 Segona guerra samnita: després d’un període de supremacia militar, els romans van sofrir una derrota a les muntanyes samnites, al congost de les Forques Caudines. Fou prou humiliant per a Roma i aquesta va decidir canviar de tàctica: va establir colònies a les fronteres amb el Samni per tancar als samnites al seu territori. Eventualment, es van veure forçats a signar la pau.
🔹 Tercera guerra samnita: amb l’excusa d’ajudar els lucans, els quals estaven sotmesos als samnites, Roma va invair el Samni. Aquests van decidir demanar ajuda a les ciutats de Etrúria i als pobles gals del nord en un intent d’unir forces contra els romans. En una primera batalla Roma va derrotar els etruscos i els gals i en altra els samnites. Va ser l’últim cop que el Samni s’aixecava contra Roma.
Roma ja controlava gairebé tota la península. Tenia el control territorial des de la vall del Po fins a Lucània, passant per Etrúria, el Laci, Campània i el Samni.
4.2. Les guerres pírriques
Gràcies a les últimes conquestes, Roma comença a veure els beneficis que reporta la guerra: noves terres de cultiu, pagament de tributs per part dels pobles conquerit, esclaus, etc. Per aquest motiu Roma continuarà amb la seva política expansionista, sobretot perquè, per aconseguir el control de la península, només queden per sotmetre els pobles del sud: els grecs de Tarent i la resta de la Magna Grècia.
El conflicte no va tardar gaire en esclatar. El 282 aC Túrios, una ciutat de la part meriodional, va demanar la intervenció de Roma davant dels continus atacs que rebia de les poblacions veïnes. Roma va acceptar la invitació encantada. Després d’encarregar-se del problema, la flota romana no va marxar, sinó que es va quedar patrullant pel golf de Tarent. Els tarentins no hi estaven d’acord amb la presència romana i, sense previ avís de guerra, van enfonsar tots els vaixells. El 281 aC Roma declara la guerra a Tarent.
Tarent era una ciutat comercial pròspera però no tenia la capacitat militar per enfrontar-se a una Roma que ja havia conquerit la gran majoria de la península. Per aquesta raó, va demanar ajuda a Pirrus, rei de l’Epir, una ciutat grega situada prop de les costes italianes. Pirrus va arribar amb 25000 soldats i 20 elefants.
🔹 Primera guerra pírrica: es desenvolupa en Heraclea el 280 aC. Els romans pateixen una gran derrota davant les tropes de Pirrus, augmentada pel temor als elefants, uns animals que no havien vist mai. L’exèrcit grec va sofrir innumerables baixes, per la qual cosa va demanar un tractat de pau. A Roma, Api Claudi el Cec va convençer el Senat per a rebutjar-lo.
🔹 Segona guerra pírrica: té lloc a Ausculum el 279 aC. Els romans van tornar a perdre i Pirrus va sofrir tantes baixes que, segons Plutarc, va sentenciar: “una altra victòria com aquesta i perdrem la guerra” (d’aquí surt l’expressió “una victòria pírrica”, quan les pérdues no compensen una victòria).
🔹 Tercera guerra pírrica: l’última batalla té lloc a Benavento el 275 aC i acaba amb la víctoria romana. Pirrus marxarà a l’Epir abandonant Tarent, la qual caurà en mans romanes el 272 aC. Dos anys després també caurà Reggio, amb la qual cosa tota la península itàlica estarà sota domini romà.
Després de guanyar la guerra, Roma començarà la unificació política de tota la península, fundant a més colònies com Paestum o Brundisium, fins on arribarà la Via Clàudia. Després d’haver sotmès la Magna Grècia, començarà un provés d’hel·lenització que calarà en la societat romana. S’introduiran elements com nou ritus, noves divinitats, l’acunyació de monedes de plata, creació de ceràmica amb motius en negre, noms propis en l’aristocràcia, etc.
