Tema 35. Didàctica Flashcards
- Introducció didàctica
- La didàctica és un subgènere de l’èpica i la seva definició ve donada no per la forma o contingut sinó per la finalitat, la d’instruir. D’igual manera que l’èpica, aquesta també s’escriu, normalment, en hexàmetres dactílics.
- El poema didàctic apareix com a resposta a les necessitats d’una cultura on la lectura i l’escriptura no estaven a l’abast de tothom i l’ensenyament es realitzava de manera oral. Els estudiosos asseguren que el ritme d’aquestes obres afavoreix la memorització.
- Les primeres manifestacions didàctiques venen de la mà d’Hesíode i els seus “Els treballs i els dies” i “Teogonia”, sobre el conreu de la terra i la genealogia dels déus, respectivament. Més endavant tenim als filòsofs presocràtics com Parmènides i Empèdocles. La didàctica anirà decaient en benefici d’altres gèneres com la tragèdia però resorgirà a l’època hel·lenística, descacant els “Phaenomena” d’Arat (IV-III aC).
- Aquest gènere es caracteritza per la presència de la naturalesa, d’un ésser superior a qui el poeta dirigeix la seva saviesa, per la inspiració divina i pels proemis.
- Lucreci i el “De rerum natura”
- Biografia
- Contingut estructura i finalitat de l’obra
- Biografia
- Lucreci viu durant una època molt convulsa política i socialment parlant, el segle I aC, amb les dictadures de Mari i Sul·la i els esdeveniments al voltant de Cèsar i Pompeu. Aquesta situació va afavorir la divulgació de la filosofia epicúria, que predicava la recerca d’una vida feliç.
- El seu poema, “De rerum natura”, mostra una visió optimista del progrés de la humanitat, però va quedar inacabat a causa de la seva mort.
- D’ell Ciceró diu que combina les dues característiques dels genis filosòfics, ingenium et ars.
- Biografia
- Contingut i estructura de l’obra:
- Es tracta del primer poema didàctic escrit en llatí. Consta de 6 llibres dedicats a Memi, tot i que està dirigit al públic en general.
- Exposa al teoria física d’Epicur (materia i buit) però des d’un punt de vista moral. Lucreci veu la poesia com un medi per a predicar veritats i alliberar el gènere humà de la por a la mort i de la religió, que atemoreix els homes amb l’existència dels déus i la seva influència en les accions quotidianes.
- L’obra té una estructura tripartita: els dos primers llibres estan dedicats a l’estudi de les bases ontològiques de l’epicureisme; els dos següents versen sobre qüestion més psicològiques, com l’existència de l’ànima, les percepcions o les sensacions; i els dos últims tracten sobre la cosmologia, és a dir, sobre l’aparició del cosmos i dels ésser vius, incloent els ésser humans i la seva cultura.
- L’estructura de l’obra és també circular, ja que les preguntes del primer llibre queden resoltes a l’últim.
- La finalitat del poema és plantejar la filosofia epicureísta com a única forma de vida. Lucreci va acompanyant el lector durant tota l’obra fins a la fi última d’aquesta corrent: la pau i la tranquilitat de l’ànima. Està convençut que la vida epicúria és l’única resposta a les desgràcies del seu temps.
- Contingut i estructura de l’obra:
- Lucreci
2. 3. Doctrina filosòfica
- Doctrina
- L’ontologia lucreciana es basava en dos axiomes. El primer és que res surt del no res, és a dir, que cap element de la natura pot sorgir espontàniament sinó que tot té la seva causa. Si no fos així, no farien falta les llavors per conrear ni la procreació animal i humana. El segon és que al morir, els elements no desapareixen completament, perquè tots els cossos tenen una part que no mor. Aquesta part és invisible, indivisible, sòlida, eterna i immutable i està formada per elements infinits el nom dels quals és “primordia rerum” (àtoms). Entre ells hi ha un buit que permet que es moguin, “inane”.
- Doctrina
- Virgili i les Geòrgiques
- Biografia
- Obra didàctica
- Biografia
- (…)
- Fou el propi Mecenes qui li va suggerir escriure les Geòrgiques ja que, com a fill d’agricultors, dominaria el tema. Tot i així, Virgili es va documentar el millor possible. Va utilitzar fonts com “Els treballs i els dies” d’Hesíode, les “Geòrgiques” de Nicandre, “De agricultura” de Cató i “De re rustica” de Varró.
- Biografia
- Obra didàctica
- Amb les Geòrgiques (de γεωργός) Virgili tenia la intenció de presentar un quadre de la vida campestre com un ideal: una vida austera en harmonia amb la natura mitjançant el conreu de la terra aporta satisfacció i pau.
- L’obra està dividida en 4 llibres, cadascun dedicat a un tema: el conreu de la terra, el dels arbres fruiters, la cura del ramat i la cria d’abelles. L’obra acabava amb una lloança a Corneli Gal però quan va caure en desgràcia August li va ordenar eliminar-ho i ho va substituir pels mites d’Aristeu i Orfeu i Eurídice.
- Virgili no contempla el treball al camp com un necessitat a l’estil d’Hesíode, sinó com una manera d’evitar la degeneració moral i d’aconseguir el progrés de la cultura humana. La perfecció del llenguatge i la versificació és notable; tracta el tema de l’agricultura amb la perfecció d’un tècnic i la sensibilitat d’un poeta.
- Obra didàctica
- Ovidi i la seva obra didàctica
4. 1. Biografia
- Ovidi (43 aC - 17 dC) neix a Sulmona però prompte marxa a Roma a iniciar el cursus honorum, cosa que desitjava el seu pare. Ell, no obstant, es decantarà per la poesia, ocupació que veritablement l’atreia. Va estudiar retòrica i va passar una temporada a Atenes. Es va casar 3 vegades, essent la seva última esposa la seva fidel companya fins a la mort a l’exili, on no el va poder acompanyar.
- Va ser un poeta molt celebrat en el cercle de Mecenes perquè sabia reflectir com ningú la societat romana de la seva època. Ja havia publicat les seves poesies eròtiques, la tragèdia Medea i estava finalitzant les Metamorfosis quan el 8 dC li va arribar l’ordre de “relegatio” a Tomis (actual Constanza, al Mar Negre), per la qual quedava desterrat de Roma tot i que mantenia el seu patrimoni i la seva condició civil de ciutadà. Les raons d’aquest exili ens les conta el propi Ovidi en l’obra “Tristia”: carmen et error, un poema i una errada. El poema és “Ars amandi”, del qual ara parlarem i l’errada, tot i els rius de tinta que s’han vessat sobre el tema, no queda clar. Ovidi suplicarà la seva tornada als emperadors August i Tiberi mitjançant les obres “Tristia” i “Epistulae ex Ponto”, sense que li fessin cas. Com a curiositat, el 2017 el Moviment Cinc Estrelles italià va revocar al Parlament d’ordre d’exili.
- Ovidi i la seva obra didàctica
4. 2. Obres didàctiques
🔹Ars amandi: després d’escriure “Amores” i “Heroidas”, Ovidi va decidir assajar una nova forma de poesia eròtica on, sota el paraigües de la poesia didàctica, tractava un tema habitual, el del “magister amoris”. El resultat és una combinació magistral de poesia seriosa i burleta. Està format per tres llibres en dístics elegíacs: els dos primers estan dedicats a ensenyar als homes on i com aconseguir noies; l’últim llibre va dirigit a les dones i a les tècniques de seducció, recordant que l’actitud davant l’amor ha de ser passiva. Aquesta obra és la que va provocar que August l’enviara a l’exili, ja que topava directament amb el seu programa de regeneració moral i de tornada al “mos maiorum”. També va ser la causant que durant l’Edat Mitjana se’l conegués com el “praeceptor amoris”.
🔹Medicamina ad faciei feminae: conservem 100 dístics elegíacs d’aquest llibre de receptes de bellesa a l’estil de la reina Cleopatra. Parla de la importància de la cura de la pell.
🔹Remedia amoris: poema en dístics elegíacs on dona remeis contra l’amor, equiparant aquest a una malaltia. Ovidi afirma que per evitar les dolències de l’amor el millor és evitar la vida ociosa, que et predisposa a caure en les seves xarxes. Si, malauradament, ja estàs atrapat per l’amor, et dona una sèrie de consells que has de seguir per no seguir amb aquesta malaltia, com fixar-te només en els defectes de l’estimada o forçar postures sexuals incòmodes. L’obra està farcida d’ironia i de paròdia i, d’igual manera que l’Ars amandi, va influir notablement en la societat del moment. Va ser durament criticada pel cercle afí a l’emperador August, però Ovidi es va defensar aduint que no anava dirigida a les dignes matrones romanes, sinó a les dones que ja estaven acostumades a aquest tipus de vida.
🔹Metamorfosis: és un llarg poema èpico-didàctic escrit en hexàmetres dactílics i dividit en 15 llibres on es narren un total de 250 mites sobre transformacions de déus, herois i personatges mitològics. L’obra comença amb la creació del món i acaba amb la divinització de Cèsar. Utilitza tota la tradició mítica anterior, com els “Heteroiumena” de Nicandre, les “Metamorfosis” de Parteni de Nicea, els “Ornithogonia” de Beo i les obres d’Homer, Hesíode i Virgili. Són mites molt coneguts i representats al llarg del temps, com Narcís, Píram i Tisbe, Hermafrodit, Orfeu i Eurídice, etc. Ovidi va saber agafar tota aquesta tradició i ordenar-la genealògicament. Representa l’obra culmen de la seva producció.
🔹Fasti: exposa la seqüència de les festes del calendari romà, amb els costums i llegendes relacionats amb elles. Pensava dedicar-li un llibre a cada mes però quan li va arribar l’ordre de relegatio només havia pogut escriure 6. A l’exili no va poder seguir amb l’obra per manca de material de consulta i per falta d’ànims (Knox, 2009). Cada llibre comença amb l’explicació etimològicament del nom del mes, generalment en boca de la divinitat a qui va dedicat, i després continua amb els fenòmens celestials que poden observar-se. Però el nucli fonamental són les festes i celebracions, indicant el seu origen a l’estil dels “Aitia” de Calímac, un llarg poema on explicava el motius del rituals, institucions i tradicions del Mediterrani. Els 6 llibres presenten una elaboració molt diferent, ja que als quatre primers està molt ben cuidada però als dos últims és prou deficient. Així i tot, l’obra és una de les fonts d’informació més important per a conèixer la religió romana.
🔹Halieutica: es un poema en hexàmetres dactílics sobre la pesca al Mar Negre. La defectuosa qualitat del poema fa que alguns estudiosos neguin l’autoria ovidiana, tot i que altres la jusfiquen aduint a la seva avançada edat i a les circumstàncies adverses del seu exili.
- Autors didàctics menors
- La didàctica d’època de Tiberi es caracteritza per tractats de temàtica molt variada i dispar, tots ells sota la influència de Lucreci, Virgili i Ovidi.
🔹Grati: autor de “Cynegetica”, un tractat sobre els diferents tipus de caça, molt influenciat per les Geòrgiques. Lloa la raó i considera que aquesta farà retrocedir la força bruta. Tot i el reconeixement que suposa el tractament d’un tema tan pot poètic com la caça, l’obscuritat del text i la falta de decòrum no es poden passar per alt.
🔹Germànic: tradueix els Phaenomena d’Arat amb el nom d’Aratea. A més corregeix passatges tenint en compte estudis posteriors i se separa d’Arat en algunes explicacions mítiques.
🔹Manili: autor de les “Astronòmica” on postula que els astres influeixen en el destí dels individus.
🔹Columela: autor de “De cultu hortorum”, seguint a Cató i Virgili.
- Influència en la literatura posterior
- Lucreci va estar molt de moda durant el Renaixement i aquesta consideració perdura fins els nostres dies ja que se’l considera pare del materialisme positivista i precursor dels descobriments moderns. Per altra banda, com la majoria del material d’Epicur s’ha perdut, Lucreci és una font històrica d’un valor innegable. Nombrosos autors han estat influïts per ell: Montague i els seus “Assatjos” o Leopardi, el poeta líric italià.
- Ovidi va tenir gran influència en els escriptors romans tardans i fou llegit, citat i adaptat durant l’Edat Mitjana i era el poeta llatí favorit del Renaixement. Al poema provençal “Flamenca” hi ha un llistat d’històries que tot trobador ha de saber recitar i la majoria són mites grecorromans procedents d’Ovidi. A finals del s. XV, amb el desenvolupament de la impremta, van aparèixer “editio princeps” de totes les seves obres.
