Tema 36. Lírica i Bucòlica

Question 1

1. Introducció poesia lírica

Answer 1

• POESIA LÍRICA: etimològicament: “poesia cantada amb una lira”.
• Caracteritza per expressar els sentiments de l’autor i per tractar de suscitar en l’oient o lector sentiments similars.
• Comparteix amb la lírica grega: varietat de continguts, de metres i estrofes, el caràcter subjectiu, la presència de mites i l’extensió (composicions breus).
• Es diferencia de la grega: aquesta estava pensada per ser recitada per una o més persones amb acompanyament musical i la llatina per ser llegida per una única persona sense música. La lírica romana es va quedar dins l’àmbit literari, no va traspassar la frontera dels costums socials.
• La POESIA BUCÒLICA: de βουκολος, “pastor de bous”. Es va iniciar a Grècia amb els Idilis de Teòcric i es caracteritza per tractar temes de pastors i estar protagonitzada per ells. Hi ha una evident voluntat d’evasió de la realitat quotidiana i urbana en recerca d’una realitat remota i idíl·lica.

Question 2

2. Poesia lírica

2. 1. Primeres composicions

Answer 2

• El gènere líric s’inicia prou tard a Roma en comparació a l’èpica i el teatre. Parlem de finals del s. II aC. Aquesta tardança es deu a que, per tal que floreixi la lírica, és necessari un distànciament de la realitat política i social del moment que aparti els ciutadans dels ideals patriòtics i els apropi a l’esfera privada.
• D’epoca preliteraria conservem vestigis de “Carmina”, composicions breus i de contingut heterogeni pensades per a ser recitades en contextos molt particulars. Són els avantpassats de la lírica del segle II aC.
  🔹Carmina convivalia: composicions de caràcter èpic cantades durant els àpats amb acompanyament de flauta, fent exaltació de barons il·lustres.
  🔹Carmina fescennina: composicions heretades dels etruscos per allunyar els esperits dolents.
  🔹Carmina fratrum arvalum: el col·legi sacerdotal dels Fratres Arvales estava format per 12 sacerdots consagrats a Ceres que durant les processons entonaven aquests Carmina per afavorir unes bones collites.
  🔹Carmina saliorum: el col·legi del Salis estava format per 12 ó 24 sacerdots consagrats a Mart. Cantaven aquestes composicions en temps de guerra.
  🔹Pregària a Mars Pater: el pater familias de cada casa, a principis de la primavera, recorria el llindar de les seves terres cantant aquest Carmina per atraure una bona collita.

El primer autor de qui es conserva alguna composició lírica és LIVI ANDRÓNIC. Va escriure un Himne a Juno Reina per encàrrec dels Pontífexs davant l’amenaça de l’entrada d’Asdrúbal a Roma. No sabem si estava escrit en saturnis, però si que va ser recitat per tres cors de noies.

Question 3

2. Poesia lírica

2. 2. El cercle de Lutaci Càtul

Answer 3

• Se situa a finals del s. II aC i principis del s. I aC, època de grans convulsions polítiques i socials on els poetes abandonen els ideals patriòtics i es dediquen a una anàlisi personal dels seus sentiments.
• Les conquestes i l’expansió econòmica derivades de les guerres púniques van crear una classe noble molt enriquida i abocada a l’otium. Els fills d’aquests nobles podien dedicar-se a les lletres per afició i completar els seus estudis en diverses ciutats mediterrànies, com Atenes, Rodes o Alexandria, on aprenien noves corrents literàries.
• El cercle literari de Lutaci Càtul estava format per gramàtics, poetes i oradors:
  🔹Lutaci Càtul: els seus epigrames són frívols però amb gràcia
  🔹Porci Licini: escriu epigrames de temàtica pastoril
  🔹Valeri Edituo: també escriu epigrames, un d’ells imitant una oda de Safo
  🔹Suelo: només conservem 8 versos d’aquest autor
  🔹Levi: és el més rellevant. Alguns estudiosos consideren que aquest és el Levi Meliso de qui parla Suetoni en “De grammaticis et rhetoribus”. La seva obra Erotopaignia està formada per composicions breus de caire eròtic.
• D’aquest cercle es conserven certament pocs fragments, de mètrica variable i gairebé sempre de temàtica eròtica. La seva influència en els Poetae Novi, no obstant, no és gens menyspreable, ja que representen un primer assaig en el recerca de nous horitzons literaris.

Question 4

2. Poesia lírica

2. 3. Els Poetae Novi o Neotèrics

Answer 4

• Representen una tendència artística homogènia emmarcada al segle I aC i centrada en les passions i l’amor. Rebutgen la poesia tradicional, solemne i objectiva i s’inclinen cap a la subjectivitat.
• Són un grup de poetes joves que provenen de la Gàl·lia Cisalpina i que comparteixen ambients, gustos i maneres de viure, exceptuant la posició política, ja que uns estan a favor de Cèsar i altres, com Catul, en contra. Tots aquests autors no necessiten la literatura com a mitjà de subsistència, sinó que es mouen en l’esfera de l’otium i de la literatura com a diversió.
• Els poemes són breus i molt cuidats, buscant la bellesa formal mitjançant la selecció i col·locació artística de les paraules i la perfecció mètrica. Les dues paraules que defineixen les seues composicions són polyeideia i variatio.
• Característiques: admiració als poetes grecs, sobre tot a Calímac i a Safo. El poema per excel·lència era l’epili, poema èpica breu de tema mitològic.
• D’aquest grup han sobreviscut pocs fragments amb l’excepció de Catul. Els autors principals són:
  🔹Valeri Cató
  🔹Furi Bibàcul
  🔹Varró Atàcin
  🔹Licini Calvus
  🔹Helvi Cinna

Question 5

2. Poesia lírica

2. 4. Catul

Answer 5

• Màxim representant dels Neotèrics.
• Va nèixer a Verona, però prompte a Roma on entra en contacte amb els homes més influents de la política i les lletres.
• Dos esdeveniments importants marquen la seva obra: la mort del seu germà i la seva relació amb Lèsbia, pseudònim de Clòdia, germana del tribú Clodi. Era la dona del procònsul Metelo, de qui Cicerò parla llargament al seu discurs “Pro Caelio”.
• CARMINA: és el primer llibre de poesia personal que ens ha llegat la literatura llatina, tot i que no sabem si van ser publicats en vida del poeta. Són poemes de diferents gèneres agrupats en el mateix llibre, tot i que sol dividir-se en tres parts atenent a la mètrica:
  🔹 1-60: poemes breus anomenats polimètrics, en metres eolis i iàmbics. Catul els denominava “nugae” (ximpleries), ja que els concebia dins l’àmbit lúdic.
  🔹61-68: vuit poemes llargs
  🔸61 i 62: epitalamis.
  🔸63: poema etiològic dels Galli.
  🔸64: és un epili en el qual, a partir del matrimoni de Tetis i Peleu, narra el viatge dels argonautes, l’abandonament d’Ariadna per Teseu unint-ho amb Medea i Jasó.
  🔸65: introdueix la secció elegíaca dels poemes llargs. Amb el pretext de plorar la mort del seu germà, anuncia que a partir d’ara només cantarà Carmina Maestra, per la qual cosa els poemes estaran en dístics elegíacs.
  🔸66-68: tema de les noces enteses com un ritual de transcisió de la joventut a la maduresa, especialment per a les dones.
  🔸68: la primer elegia subjectiva de la literatura antiga. És una carta dirigida en to familiar al seu amic Manlí per explicar-li el gran dol que està passant per la mort del seu germà.
  🔹69-116: epigrames en dístics elegíacs. Desenvolupa el lèxic de l’amicitia i l’aliança política. El contingut és el mateix que al primer bloc però molt més objectiu, el jo apareix més distanciat. L’epigrama és més lògic, analític i prosaic, a diferència dels poemes polimètrics que són imaginatius i hiperbòlics. A judici de Codoñer (1997) es mostra més innovador als polimètrics que als epigrames.
• Entre els poemes dels blocs 1 i 3 destaca el nombrós grup dels poemes amorosos, en els quals poden seguir-se les diferents fases per les que va passar el seu amor per Lèsbia: eufòria apassionada, dificultats, desamor i amarga ruptura. Fou el primer autor llatí que va descriure el desenvolupament d’un procés amorós d’una manera tan intensa.
• A Catul tenim recollides totes les característiques dels Neotèrics: temàtica (poesia eròtica, naturalesa, sàtira privada), influència dels lírics grecs, preocupació per aconseguir formes perfectes, introducció de nous temes i metres, plasmació de vivències personal, etc.
• Per últim, influències: els poemes polimètrics segueixen els epigrames de Meleagre (“Corona”) només en el tema, la mètrica d’aquest poemes es veu reflectida en el seus propis epigrames. També poden observar influències d’Arquíloc, Hiponacte i Safo.

Question 6

2. Poesia lírica

2. 5. Horaci

Answer 6

• Neix a Venúsia de pare llibert; va viatjar a Roma molt jove, on va rebre lliçons del seu pare com a pedagog. La seva educació va estar fonamentada en la lectura de la poesia grega, completant-la amb una estada a Atenes, on va estudiar filosofia i va participar en la batalla de Filipos (42 aC) a favor del partit republicà. Quan va tornar a Itàlia va comprar un càrrec d’escribà de la qüestura per poder viure. Virgili i Varo li presentaren a Mecenes, el braç cultural d’August, qui es convertiria en el seu conseller.
• La seva obra lírica està formada pels Epodes i les Odes:
  🔹EPODES (per a Horaci, “Iambi”):
  ➖17 poemes curts, de to violent i sarcàstic, on denúncia el vicis de la societat. Agafa com a model a Arquíloc, tot i que els seus poemes són més moderats i no van dirigits contra persones individuals, sinó contra tipus genèrics de la societat: el mal poeta, la Fetillera, l’avar, etc.
  ➖En contraposició a la poesia de Catul, Horaci deixa de banda el dístic elegíac, optant quasi exclusivament per dístics epòdics formats per un dímetre iàmbic i un trímetre iàmbic. A més, a Horaci no trobem amor apassionat per un dona concreta ni odi personal com a motor de la creació poètica. En ocasions la inventiva queda relegada a un segon pla com el “Beatus ille”, on lloa la vida del camp davant de les complicacions de la vida urbana.
  🔹ODES:
  ➖104 poemes agrupats en 4 llibres on exposa els seus pensaments i sentiments. Són peçes petites de temes variats i amb destinataris diversos: canta als seus amics, a la grandesa de Roma i d’August (“Odes nacionals”), transmet els ideals de la seva filosofia epicúria, recrea mites, conta episodis autobiogràfics o esdeveniments de la vida pública (“Odes civils”).
  ➖Característiques: riquesa mètrica, utilitza estrofes sàfiques i d’Alceu que reprodueixen la musicalitat eòlica; riquesa temàtica utilitzant diverses estructures (gradació, anul·lar, etc.)
  ➖L’art d’Horaci radica en la sorprenent capacitat per inventar un llenguatge poètic aconseguint que paraules no necessàriament poètiques esdevinguin tals pel fet d’estar associades a d’altres. Hi ha comparacions inesperades, conclusions cridaneres i descripcions minucioses que fan que cada oda signa una fina i rica peça d’art.
  ➖Les Odes, a més a més, estan plagades del que s’anomena tòpics horacians, que tant influiran en la literatura posterior: aurea mediocritas, nunc est bibendum, exegi monumentum, dulce et decorum est pro patria mori, carpe diem, locus amoenus, etc.
  ➖Bé pel seu altíssim nivell poètic, per la distància amb els altres productes literaris de l’època o pel desprecia d’Horaci cap al “profanum vulgus”, les Odes no van tenir èxit. Aquest vindria de la mà d’August, qui li va confiar la composició del Carmen Saeculare, himne solemne i grandiós en honor dels déus i de l’Emperador amb motiu dels Ludi Romani Larentini del 17 aC, on va barrejar la llegenda de Troia i la història d’Eneas amb un homenatge a Virgili.

Question 7

2. Poesia lírica

2. 6. La lírica després d’Horaci

Answer 7

Decadència
🔹Panini Estaci (s. I dC): va escriure les “Silvae”, molt elaborades (adulació a l’emperador, noces, funerals…)
🔹Ausoni (s. IV dC): poemes commemoratius, epitalamis i idilis. És fred i retòric.
🔹Rutili Namacià (s. V dC): el seu poema “De reditio suo” tracta de la seva tornada des de Roma a la seva Gàl·lia nadiua. Està ple d’anyorança

Question 8

3. Poesia bucòlica
4. 1. Virgili
5. 2. Altres autors

Answer 8

(Biografia) +
Les BUCÒLIQUES són 10 poemes els protagonistes dels quals són pastors refinats que saben de poesia i que desenvolupen la seva feina en paisatges estereotipats on el rius són frescos, els arbres frondosos i el camp un lloc on disfrutar i no treballar. També hi ha lloc per a la crítica literària i per a l’aparició d’amics i poetes del cercle de Mecenes.
Va utilitzar com a model a Teòcrit amb extrema llibertat: els seus poemes no tenen tanta força ni vigor realista, sinó que són més sentimentals, on els pastor s’expresen amb gran cortesia i amb un llenguatge delicat.
Gairebé tots els poemes són diàlegs i es titllen amb el nom dels personatges protagonistes, per exemple:
🔹Títir i Melibeu: dos monòlegs, Títir ha aconseguit conservar els camps però Melibeu ha d’exiliar-se
🔹Alexis i Coridó: el pastor Coridó es queixa del rebuig del seu estimat Alexis.

3.2. Altres autors:
Calpurni Sícul (s. I dC): 7 composicions que segueixen les característiques de Virgili i Teòcrit, cantant l’adveniment d’una nova època daurada representada per Neró.

Question 9

4. Influència en la literatura posterior

Answer 9

• Abans del Renaixement: els poetes europeus ja havien creat esquemes lírics de gran bellesa i complexitat a partir de la lírica popular. Per aixó, quan es va redescobrir a Catul, Horaci i a altres poetes clàssics, no es va crear lírica des de zero. El que si van agafar fou material temàtic, a més d’enriquir la llengua, per la qual cosa els poemes lírics passaren a ser més solemnes i seriosos.
• Catul fou molt imitat. Els poetes humanístics l’admiraven especialment pel seu caràcter satíric i espontani.
• Horaci i Virgili comparteixen la condició de clàssics per excel·lència. La perfecta concordança entre pensament i expressió escrita influeixen en la majoria dels poetes del Segle d’Or de la literatura espanyola: Fray Luis de León va traduir al castellà nombroses Odes horacianes; Garcilaso de la Vega continuà la traducció bucòlica de Virgili, igual que el Marqués de Santillana a les “Serranillas”, Cervantes a “Galatea” o Luis de Góngora a “Polifemo”.
• La tradició clàssica es troba també en autors estranger com Petrarca (Cancionero), Milton (versió del poema “A Pirra”), Boccaccio (Admeto) i Jacopo Sannazano (Arcadia).