Tema 2. Orígens i consolidació del catalanisme (1833-1901) Flashcards
Fes un petit resum introductori sobre el catalanisme.
INTRODUCCIÓ
El Catalanisme comença sent un moviment cultural, però posteriorment es consolida com un moviment polític. Hi haurà catalanistes progressistes i conservadors.
Els progressistes, els primers, tenen a Valentí Almirall com a líder. Funden el Centre Català, que escriurà el “Memorial de Greuges” (1855), que és el primer document important del catalanisme polític. No obstant, acaba fracassant.
Els conservadors, més tard, funden la Lliga de Catalunya, que redacta el “Missatge a la reina regent” (1886). La Unió Catalanista redactà “Les bases de Manresa” (1892), tercer document important.
De l’Església catalana, prèviament carlina, destaca el Vigatanisme, amb la figura del Bisbe Torras i Bages. Juntament amb la burgesia catalana, amb la Unió Regionalista, fundaren la Lliga Regionalista (1901), partit polític catalanista conservador.
Quan i per què apareixen els nacionalismes a Europa? Defineix nacionalisme i nació.
El nacionalisme va lligat al liberalisme. Sorgeix arran de les invasions napoleòniques. La gent que s’oposava en contra de les invasions eren els patriotes.
Nacionalisme: moviment polític i cultural que defensa que un determinat poble és una nació i, per tant, té dret a ser un estat, dret a l’autodeterminació.
Nació:
- Terme romàntic o conservador: comunitat que comparteix una identitat pròpia (història, religió, tradició, llengua, ètnia…) que la distingeix d’altres pobles.
- Terme progressista (més d’esquerres): conjunt de persones que tenen la voluntat de conviure en un estat propi.
El nacionalisme triomfa en molts països europeus durant el segle XIX.
Explica les situacions polítiques, econòmiques i de la llengua catalana durant el segle XIX.
SITUACIÓ POLÍTICA
Catalunya és una regió d’Espanya sense autogovern.
SITUACIÓ ECONÒMICA
Catalunya és la regió espanyola més rica: industrialitzada, ha viscut la revolució agrícola… És el principal motor econòmic d’Espanya.
SITUACIÓ LLENGUA CATALANA
Al començament del segle XIX, cent anys després del Decret de Nova Planta, encara persistia un sentiment de rebuig cap al procés de centralització espanyol. Com a conseqüència del decret, el català va desaparèixer de la vida administrativa, de l’eclesiàstica i fins i tot de les elits econòmiques.
Els burgesos i rics parlen castellà (les elits econòmiques) perquè veuen el català com una llengua vulgar, de poble, de pobres. A més, és una llengua (en el moment) amb una baixa riquesa literària (no s’escriu en català).
Igualment, el català continuava viu com a llengua de comunicació oral entre la majoria de la població.
Explica els inicis del catalanisme (el cultural). Què pretén? Com ho fa? Digues alguns autors importants.
Els inicis del catalanisme fan referència a un àmbit cultural. Està vinculat amb una tendència literària: la Renaixença (a la resta d’Europa correspon amb el Romanticisme), per la primera meitat del segle XIX. L’artista ha de ser lliure, vol remoure el passat, fer reivindicacions del món medieval…
La Renaixença apareix el 1833 amb l’objectiu d’enfortir la consciència d’una identitat catalana. Ho fa des de diferents camps:
- Història: es recorden èpoques d’estat propi, moments gloriosos…
- Filosofia: el seny defineix els catalans, molt treballadors. “El català de les pedres treu pa”…
- Dret civil: conjunt de lleis que dictamina les relacions família-propietat. El govern centralista espanyol vol abolir el codi civil català.
- Religió: catòlics, però amb maneres diferents de sentir, amb mites propis (com el de la Moreneta), Sant Jordi, els monestirs…
- Excursionisme: associacions excursionistes; “per estimar la terra l’hem de conèixer”. Es fomenta el coneixement pel patrimoni natural (i cultural, etc., també).
- Llengua: català.
Es creen símbols que representen la catalanitat: la barretina (catalanisme rural), la senyera (Guifré el Pelós i la seva mort, amb les quatre barres de sang…), la sardana, homes patriòtics (Segadors, finals s XIX), Jaume I (Corona Catalanoaragonesa), patró Sant Jordi, Montserrat com a lloc de peregrinació…
La Renaixença intenta recuperar el prestigi perdut del Català. Comença sent un moviment cultural elitista (adreçat a classes altes):
- 1833 (Isabel II + Revolució Industrial catalana + Renaixença): amb l’”Oda a la Pàtria”, de Carles Aribau.
- Continua amb Rubió i Ors i els Jocs Florals (certamen literari on es premia la millor producció literària), per fomentar i prestigiar el Català.
Però també hi ha Renaixença popular (no només elitista), amb un Català més senzill i proper, és a dir, amb un català semblant al que parla el poble:
- Teatre popular de Pitarra i Guimerà.
- Poesia de Jacint Verdaguer.
- Cant coral d’Auselm Clavé o de l’Orfeó Català.
- Molta premsa, d’esquerres, satírica, humorística… (L’esquella de la Torratza, La Campana de Gràcia…).
Quins antecedents, tant culturals com polítics, té el catalanisme polític? (fins l’any 1875)
Fins l’any 1875:
-Catalanisme cultural amb la Renaixença.
-Tendències polítiques precatalanistes (defensen la descentralització, no l’autodeterminació de Catalunya):
·Carlisme (apareix el 1833): pretén tornar a l’Antic Règim (de Felip V), i que les antigues corones recuperin els seus furs (Regne de Balears, Castella, Corona d’Aragó…). Fer d’Espanya un estat confederal. És un moviment molt catòlic, ultradretà, antiliberal. A Catalunya té molts seguidors.
·Republicanisme federal (de Pi i Margall): moviment urbà, progressista i laic. A Catalunya és on n’hi havia més de tot Espanya.
El Catalanisme polític, en certa manera, ve d’aquestes dues tendències.. Alguns Carlins evolucionen i es passen a un catalanisme conservador amb la derrota dels carlins. Alguns republicans federals, amb la fi del Sexenni (primera república), evolucionen cap a un catalanisme d’esquerres.
-Els sectors populars parlen català i se senten catalans (no sent necessàriament catalanistes, sinó que creuen que Catalunya té moltes diferències amb Espanya).
Què pretén, en general, el nacionalisme català?
El nacionalisme català (tant progressista com conservador) té tres objectius:
- Reivindicació cultural: llengua, dret civil i cultura catalana.
- Reivindicació econòmica: es demana proteccionisme per la indústria catalana i que així aquesta creixi.
- Reivindicació política: l’autogovern. Funcionaris catalans, potestat per fer lleis… Cal remarcar, però, que no són separatistes (independentistes), no atempten contra la unitat d’Espanya.
Explica com, des de 1833, des del punt de vista polític, evoluciona el catalanisme.
Les diferents constitucions del nou Estat liberal espanyol van definir Espanya com una nació única, amb les corts com a dipositàries úniques de la sobirania nacional (si de cas, compartida només amb el rei), i van apostar per un model d’organització estatal basat en la centralització política, econòmica, administrativa, jurídica i militar.
Sota el regnat d’Isabel II l’Estat liberal va haver d’enfrontar-se a les crítiques de certs sectors del progressisme català que discrepaven d’una centralització tan radical i reclamaven més atribucions per als ajuntaments i les diputacions. Els moviments populars, les bullangues, que es produïren entre el 1835 i el 1843 van palesar aquest descontentament i van ser una primera mostra d’oposició al centralisme.
Cap a la dècada 80-90, el catalanisme és un moviment polític minoritari ja que no rep el suport de la burgesia catalana. És un moviment en mans de la classe mitja. A la burgesia no li interessa el catalanisme ja que vol tenir una ‘molt bona relació’ amb el govern central de Madrid (ja que volen tenir una Espanya industrialitzada per a aconseguir un mercat nacional integrat, inexistent en el moment). No es vol enfrontar amb Madrid. Per això, serà un moviment minoritari, inicialment.
Des de 1833 que Espanya va seguir un procés de centralització, però estava obstaculitzat per factors com l’oposició carlina i els furs bascos i navarresos. Amb la Restauració aquests factors acaben, fent que la centralització esdevingui molt més exagerada. Es produeix, doncs, un moviment de reacció a determinats territoris de l’estat. A Catalunya, apareix el catalanisme. No obstant, el catalanisme també té la base cultural de la Renaixença i els antecedents polítics del carlisme i el republicanisme federal.
Qui és valentí Almirall? Explica els trets bàsics del seu pensament.
Ens situem a la dècada dels 80.
Valentí és una figura cabdal del catalanisme polític, en va ser el pare. Fou antic republicà federal intransigent, i va ser present a la Revolució de la Gloriosa, l’organitzà, en part. Amb el fracàs del Sexenni evoluciona cap al catalanisme polític. Fou periodista i advocat.
Funda l’any 1879 el “Diari Català” (on hi exposa la seva ideologia i les notícies més importants referents al catalanisme), i publica l’any 1886 “Lo Catalanisme” (llibre). El llibre estableix les bases ideològiques d’un catalanisme progressista (d’esquerres). El que vé a dir en el llibre és que Catalunya és la regió més rica d’Espanya i que, si tingués autogovern, prosperaria molt més i beneficiaria a tota Espanya. Per ell, la indústria i economia catalana havia de servir pel desenvolupament de la mateixa Catalunya però també per la regenaració d’Espanya. Per això calia impulsar una forta tasca d’agitació cultural, al marge de les institucions oficials, i fundar una organització política interclassista amb capacitat per intervenir en les eleccions. Un catalanisme d’esquerres, democràtic, laic i urbà.
Què fa Almirall l’any 1880? Quins acords s’obtenen?
Almirall convocà el 1880 el Primer Congrés Catalanista, en el que hi assisteixen Republicans Federals i intel·lectuals de la Renaixença. S’hi arriben a uns acords:
-Defensar el “Codi Civil Català”. Hi ha rumors que el Partit Progressista i el Partit Conservador volen abolir el Codi Català, i així era.
- Fundar l’Acadèmia de la Llengua Catalana per a que normalitzi el català, unificant així els diferents catalans.
- La creació del Centre Català (no és un partit polític). És una organització que té com a finalitat difondre el catalanisme per tota la societat catalana, que encara no és conscient que Catalunya és una nació.
Què fa el Centre Català l’any 1885?
L’any 1885, el Centre Català convoca un míting a la Llotja de Barcelona (en mans de la burgesia), en el que participa l’alta burgesia catalana ja que el govern està negociant amb el Regne Unit un acord lliurecanvista (que perjudicaria la indústria catalana). Allà es decideix redactar el “Memorial de Greuges” (“Memòria en defensa de los intereses materiales i morales de Catalunya”), dirigit i lliurat al cap d’estat Alfons XIII.
- El Memorial denunciava el centralisme i demanava el dret a impulsar la vida regional. (autogovern).
- Defensava el proteccionisme.
- Defensava el codi civil català.
El Memorial no va tenir l’eficàcia esperada a Madrid, però sí va acostar la burgesia cap al moviment catalanista.
El Centre Català acaba fracassant. Explica-ho.
Aviat la proposta d’Almirall va mostrar-se inviable, perdent així suport. En primer lloc, la burgesia no ignora el passat republicà federal d’Almirall (esquerres), que no causa molta simpatia entre el catalanista i els burgesos, a part que per a les elits econòmiques, el catalanisme que proposava Almirall es mostrava massa radical, massa republicà, ja que eren classes properes als partits monàrquics. Per altra banda, el catalanisme progressista tenia un component social menor que el del republicanisme federal, la qual cosa en limitava la seva acceptació popular, a part que la majoria dels obrers estaven interessats en l’anarquisme.
Un altre factor que va fer perdre més suport a Almirall va ser la forta oposició que va mostrar contra l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, en gran part promoguda per l’alcalde liberal Rius i Taulet, i que va contribuir doncs a un aïllament i distanciament de la burgesia, i així apartar-lo del panorama polític del moment. Poc després d’això, el Centre Català va desaparèixer i la influència d’Almirall va caure significativament.
Introdueix el catalanisme conservador.
INTRODUCCIÓ
A partir de la crisi del Centre Català, apareixerà un catalanisme conservador, és a dir, des d’una perspectiva de dretes, entrant ja cap a la dècada dels 90.
El catalanisme conservador agrupava diferents personalitats i tendències.
En primer lloc, intel·lectuals com Puig i Cadafalch, Domènech i Muntanter, Prat de la Riba, Àngel Guimerà, Cambó i Verdaguer i Callis. Escriuen la revista “La Renaixença”.
En segon lloc, l’església ex-carlista, (amb la derrota a la tercera guerra carlina (72-76)), acaba abandonant el carlisme i adopta el nacionalisme català conservador. El catalanisme cristià, doncs, és conservador, no liberal i tradicionalista (prové dels carlins - ultracatòlics). La religió és el que realment uneix la nació catalana; és el nexe que dóna sentit a la consciència catalana. Té dret a exigir respecte per la seva llengua i per les seves institucions.
Torras i Bages, màxim representant del Vigatanisme del moment, escriu “La Tradició Catalana” (1892), on afirma que l’esperit català es fonamenta en la família, la propietat i la religió: “Catalunya serà cristiana, o no serà”: si Catalunya no és cristiana, mai podrà ser una nació. És contrari a idees de Valentí Almirall (laic).
Què succeeix l’any 1887 referent al catalanisme? Explica-ho.
L’any 1887 es funda la Lliga de Catalunya, conservadora, de caire elitista (classe mitja, mitja-alta). No pretén apropar-se al moviment obrer. Es defineix com una organització apolítica. Incorpora homes com Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch i Enric Prat de la Riba, al costat d’altres que procedien de la Renaixença, com Àngel Guimerà. Al ser més conservador que el Centre Català, sintonitza millor amb una burgesia cada cop més descontenta amb la política dinàstica.
Creen el seu propi diari: “La Veu de Catalunya”. La organització defensava l’oficialitat de la llengua catalana (que el Català fos la llengua oficial del territori), el dret civil català, el proteccionisme i l’execució d’una política exclusivament catalanista, és a dir, autogovern per Catalunya.
Una de les seves primeres iniciatives va ser el “Missatge a la Reina Regent” (1888).
Quin document important s’ecriu l’any 1888? Explica’l.
Una de les seves primeres iniciatives va ser el “Missatge a la Reina Regent” (1888), que és el segon document important del catalanisme, dirigit a la cap d’estat del moment, la Reina Maria Cristina, en el que es demanava autonomia per Catalunya, l’oficialitat del català, proteccionisme… És a dir, el que demanava el Memorial de Greuges, però amb la diferència que es reclama el retorn de les institucions catalanes tal com eren abans del Decret de Nova Planta, és a dir, institucions medievalitzades, no democràtiques (Almirall era democràtic, i per això no demanava aquest tipus d’institucions).
Reivindicacions Missatge Reina Regent: -Corts generals (noblesa, església, tercer estat): ·Les ha d’obrir el cap d’Estat. ·On es votin els pressupostos, impostos, i quina part s’envia la resta d’Espanya, al govern central.
- Govern propi: la Generalitat.
- Soldats destintats al territori català. Es mostren en contra del sistema de quintos, i a favor d’un sistema de soldats voluntaris a sou.
- Català: llengua oficial.
- Ensenyament en català, llengua vehicular.
- Tribunals de justícia catalans.
- Catalunya ha de triar els seus propis càrrecs.
- Els funcionaris han de ser catalans.
Quin és el fet considerat com “la primera victòria del catalanisme”?
La Lliga de Catalunya aconsegueix evitar l’eliminació del codi civil català, presentant aquest fet com “la primera victòria del catalanisme”.