Tema 2. Orígens i consolidació del catalanisme (1833-1901)

Question 1

Fes un petit resum introductori sobre el catalanisme.

Answer 1

INTRODUCCIÓ
El Catalanisme comença sent un moviment cultural, però posteriorment es consolida com un moviment polític. Hi haurà catalanistes progressistes i conservadors.

Els progressistes, els primers, tenen a Valentí Almirall com a líder. Funden el Centre Català, que escriurà el “Memorial de Greuges” (1855), que és el primer document important del catalanisme polític. No obstant, acaba fracassant.

Els conservadors, més tard, funden la Lliga de Catalunya, que redacta el “Missatge a la reina regent” (1886). La Unió Catalanista redactà “Les bases de Manresa” (1892), tercer document important.

De l’Església catalana, prèviament carlina, destaca el Vigatanisme, amb la figura del Bisbe Torras i Bages. Juntament amb la burgesia catalana, amb la Unió Regionalista, fundaren la Lliga Regionalista (1901), partit polític catalanista conservador.

Question 2

Quan i per què apareixen els nacionalismes a Europa? Defineix nacionalisme i nació.

Answer 2

El nacionalisme va lligat al liberalisme. Sorgeix arran de les invasions napoleòniques. La gent que s’oposava en contra de les invasions eren els patriotes.

Nacionalisme: moviment polític i cultural que defensa que un determinat poble és una nació i, per tant, té dret a ser un estat, dret a l’autodeterminació.
Nació:

• Terme romàntic o conservador: comunitat que comparteix una identitat pròpia (història, religió, tradició, llengua, ètnia…) que la distingeix d’altres pobles.
• Terme progressista (més d’esquerres): conjunt de persones que tenen la voluntat de conviure en un estat propi.

El nacionalisme triomfa en molts països europeus durant el segle XIX.

Question 3

Explica les situacions polítiques, econòmiques i de la llengua catalana durant el segle XIX.

Answer 3

SITUACIÓ POLÍTICA
Catalunya és una regió d’Espanya sense autogovern.

SITUACIÓ ECONÒMICA
Catalunya és la regió espanyola més rica: industrialitzada, ha viscut la revolució agrícola… És el principal motor econòmic d’Espanya.

SITUACIÓ LLENGUA CATALANA
Al començament del segle XIX, cent anys després del Decret de Nova Planta, encara persistia un sentiment de rebuig cap al procés de centralització espanyol. Com a conseqüència del decret, el català va desaparèixer de la vida administrativa, de l’eclesiàstica i fins i tot de les elits econòmiques.

Els burgesos i rics parlen castellà (les elits econòmiques) perquè veuen el català com una llengua vulgar, de poble, de pobres. A més, és una llengua (en el moment) amb una baixa riquesa literària (no s’escriu en català).
Igualment, el català continuava viu com a llengua de comunicació oral entre la majoria de la població.

Question 4

Explica els inicis del catalanisme (el cultural). Què pretén? Com ho fa? Digues alguns autors importants.

Answer 4

Els inicis del catalanisme fan referència a un àmbit cultural. Està vinculat amb una tendència literària: la Renaixença (a la resta d’Europa correspon amb el Romanticisme), per la primera meitat del segle XIX. L’artista ha de ser lliure, vol remoure el passat, fer reivindicacions del món medieval…

La Renaixença apareix el 1833 amb l’objectiu d’enfortir la consciència d’una identitat catalana. Ho fa des de diferents camps:

• Història: es recorden èpoques d’estat propi, moments gloriosos…
• Filosofia: el seny defineix els catalans, molt treballadors. “El català de les pedres treu pa”…
• Dret civil: conjunt de lleis que dictamina les relacions família-propietat. El govern centralista espanyol vol abolir el codi civil català.
• Religió: catòlics, però amb maneres diferents de sentir, amb mites propis (com el de la Moreneta), Sant Jordi, els monestirs…
• Excursionisme: associacions excursionistes; “per estimar la terra l’hem de conèixer”. Es fomenta el coneixement pel patrimoni natural (i cultural, etc., també).
• Llengua: català.

Es creen símbols que representen la catalanitat: la barretina (catalanisme rural), la senyera (Guifré el Pelós i la seva mort, amb les quatre barres de sang…), la sardana, homes patriòtics (Segadors, finals s XIX), Jaume I (Corona Catalanoaragonesa), patró Sant Jordi, Montserrat com a lloc de peregrinació…

La Renaixença intenta recuperar el prestigi perdut del Català. Comença sent un moviment cultural elitista (adreçat a classes altes):

• 1833 (Isabel II + Revolució Industrial catalana + Renaixença): amb l’”Oda a la Pàtria”, de Carles Aribau.
• Continua amb Rubió i Ors i els Jocs Florals (certamen literari on es premia la millor producció literària), per fomentar i prestigiar el Català.

Però també hi ha Renaixença popular (no només elitista), amb un Català més senzill i proper, és a dir, amb un català semblant al que parla el poble:

• Teatre popular de Pitarra i Guimerà.
• Poesia de Jacint Verdaguer.
• Cant coral d’Auselm Clavé o de l’Orfeó Català.
• Molta premsa, d’esquerres, satírica, humorística… (L’esquella de la Torratza, La Campana de Gràcia…).

Question 5

Quins antecedents, tant culturals com polítics, té el catalanisme polític? (fins l’any 1875)

Answer 5

Fins l’any 1875:

-Catalanisme cultural amb la Renaixença.

-Tendències polítiques precatalanistes (defensen la descentralització, no l’autodeterminació de Catalunya):
·Carlisme (apareix el 1833): pretén tornar a l’Antic Règim (de Felip V), i que les antigues corones recuperin els seus furs (Regne de Balears, Castella, Corona d’Aragó…). Fer d’Espanya un estat confederal. És un moviment molt catòlic, ultradretà, antiliberal. A Catalunya té molts seguidors.
·Republicanisme federal (de Pi i Margall): moviment urbà, progressista i laic. A Catalunya és on n’hi havia més de tot Espanya.

El Catalanisme polític, en certa manera, ve d’aquestes dues tendències.. Alguns Carlins evolucionen i es passen a un catalanisme conservador amb la derrota dels carlins. Alguns republicans federals, amb la fi del Sexenni (primera república), evolucionen cap a un catalanisme d’esquerres.

-Els sectors populars parlen català i se senten catalans (no sent necessàriament catalanistes, sinó que creuen que Catalunya té moltes diferències amb Espanya).

Question 6

Què pretén, en general, el nacionalisme català?

Answer 6

El nacionalisme català (tant progressista com conservador) té tres objectius:

• Reivindicació cultural: llengua, dret civil i cultura catalana.
• Reivindicació econòmica: es demana proteccionisme per la indústria catalana i que així aquesta creixi.
• Reivindicació política: l’autogovern. Funcionaris catalans, potestat per fer lleis… Cal remarcar, però, que no són separatistes (independentistes), no atempten contra la unitat d’Espanya.

Question 7

Explica com, des de 1833, des del punt de vista polític, evoluciona el catalanisme.

Answer 7

Les diferents constitucions del nou Estat liberal espanyol van definir Espanya com una nació única, amb les corts com a dipositàries úniques de la sobirania nacional (si de cas, compartida només amb el rei), i van apostar per un model d’organització estatal basat en la centralització política, econòmica, administrativa, jurídica i militar.

Sota el regnat d’Isabel II l’Estat liberal va haver d’enfrontar-se a les crítiques de certs sectors del progressisme català que discrepaven d’una centralització tan radical i reclamaven més atribucions per als ajuntaments i les diputacions. Els moviments populars, les bullangues, que es produïren entre el 1835 i el 1843 van palesar aquest descontentament i van ser una primera mostra d’oposició al centralisme.

Cap a la dècada 80-90, el catalanisme és un moviment polític minoritari ja que no rep el suport de la burgesia catalana. És un moviment en mans de la classe mitja. A la burgesia no li interessa el catalanisme ja que vol tenir una ‘molt bona relació’ amb el govern central de Madrid (ja que volen tenir una Espanya industrialitzada per a aconseguir un mercat nacional integrat, inexistent en el moment). No es vol enfrontar amb Madrid. Per això, serà un moviment minoritari, inicialment.

Des de 1833 que Espanya va seguir un procés de centralització, però estava obstaculitzat per factors com l’oposició carlina i els furs bascos i navarresos. Amb la Restauració aquests factors acaben, fent que la centralització esdevingui molt més exagerada. Es produeix, doncs, un moviment de reacció a determinats territoris de l’estat. A Catalunya, apareix el catalanisme. No obstant, el catalanisme també té la base cultural de la Renaixença i els antecedents polítics del carlisme i el republicanisme federal.

Question 8

Qui és valentí Almirall? Explica els trets bàsics del seu pensament.

Answer 8

Ens situem a la dècada dels 80.

Valentí és una figura cabdal del catalanisme polític, en va ser el pare. Fou antic republicà federal intransigent, i va ser present a la Revolució de la Gloriosa, l’organitzà, en part. Amb el fracàs del Sexenni evoluciona cap al catalanisme polític. Fou periodista i advocat.

Funda l’any 1879 el “Diari Català” (on hi exposa la seva ideologia i les notícies més importants referents al catalanisme), i publica l’any 1886 “Lo Catalanisme” (llibre). El llibre estableix les bases ideològiques d’un catalanisme progressista (d’esquerres). El que vé a dir en el llibre és que Catalunya és la regió més rica d’Espanya i que, si tingués autogovern, prosperaria molt més i beneficiaria a tota Espanya. Per ell, la indústria i economia catalana havia de servir pel desenvolupament de la mateixa Catalunya però també per la regenaració d’Espanya. Per això calia impulsar una forta tasca d’agitació cultural, al marge de les institucions oficials, i fundar una organització política interclassista amb capacitat per intervenir en les eleccions. Un catalanisme d’esquerres, democràtic, laic i urbà.

Question 9

Què fa Almirall l’any 1880? Quins acords s’obtenen?

Answer 9

Almirall convocà el 1880 el Primer Congrés Catalanista, en el que hi assisteixen Republicans Federals i intel·lectuals de la Renaixença. S’hi arriben a uns acords:
-Defensar el “Codi Civil Català”. Hi ha rumors que el Partit Progressista i el Partit Conservador volen abolir el Codi Català, i així era.

• Fundar l’Acadèmia de la Llengua Catalana per a que normalitzi el català, unificant així els diferents catalans.
• La creació del Centre Català (no és un partit polític). És una organització que té com a finalitat difondre el catalanisme per tota la societat catalana, que encara no és conscient que Catalunya és una nació.

Question 10

Què fa el Centre Català l’any 1885?

Answer 10

L’any 1885, el Centre Català convoca un míting a la Llotja de Barcelona (en mans de la burgesia), en el que participa l’alta burgesia catalana ja que el govern està negociant amb el Regne Unit un acord lliurecanvista (que perjudicaria la indústria catalana). Allà es decideix redactar el “Memorial de Greuges” (“Memòria en defensa de los intereses materiales i morales de Catalunya”), dirigit i lliurat al cap d’estat Alfons XIII.

• El Memorial denunciava el centralisme i demanava el dret a impulsar la vida regional. (autogovern).
• Defensava el proteccionisme.
• Defensava el codi civil català.

El Memorial no va tenir l’eficàcia esperada a Madrid, però sí va acostar la burgesia cap al moviment catalanista.

Question 11

El Centre Català acaba fracassant. Explica-ho.

Answer 11

Aviat la proposta d’Almirall va mostrar-se inviable, perdent així suport. En primer lloc, la burgesia no ignora el passat republicà federal d’Almirall (esquerres), que no causa molta simpatia entre el catalanista i els burgesos, a part que per a les elits econòmiques, el catalanisme que proposava Almirall es mostrava massa radical, massa republicà, ja que eren classes properes als partits monàrquics. Per altra banda, el catalanisme progressista tenia un component social menor que el del republicanisme federal, la qual cosa en limitava la seva acceptació popular, a part que la majoria dels obrers estaven interessats en l’anarquisme.

Un altre factor que va fer perdre més suport a Almirall va ser la forta oposició que va mostrar contra l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, en gran part promoguda per l’alcalde liberal Rius i Taulet, i que va contribuir doncs a un aïllament i distanciament de la burgesia, i així apartar-lo del panorama polític del moment. Poc després d’això, el Centre Català va desaparèixer i la influència d’Almirall va caure significativament.

Question 12

Introdueix el catalanisme conservador.

Answer 12

INTRODUCCIÓ
A partir de la crisi del Centre Català, apareixerà un catalanisme conservador, és a dir, des d’una perspectiva de dretes, entrant ja cap a la dècada dels 90.

El catalanisme conservador agrupava diferents personalitats i tendències.

En primer lloc, intel·lectuals com Puig i Cadafalch, Domènech i Muntanter, Prat de la Riba, Àngel Guimerà, Cambó i Verdaguer i Callis. Escriuen la revista “La Renaixença”.

En segon lloc, l’església ex-carlista, (amb la derrota a la tercera guerra carlina (72-76)), acaba abandonant el carlisme i adopta el nacionalisme català conservador. El catalanisme cristià, doncs, és conservador, no liberal i tradicionalista (prové dels carlins - ultracatòlics). La religió és el que realment uneix la nació catalana; és el nexe que dóna sentit a la consciència catalana. Té dret a exigir respecte per la seva llengua i per les seves institucions.

Torras i Bages, màxim representant del Vigatanisme del moment, escriu “La Tradició Catalana” (1892), on afirma que l’esperit català es fonamenta en la família, la propietat i la religió: “Catalunya serà cristiana, o no serà”: si Catalunya no és cristiana, mai podrà ser una nació. És contrari a idees de Valentí Almirall (laic).

Question 13

Què succeeix l’any 1887 referent al catalanisme? Explica-ho.

Answer 13

L’any 1887 es funda la Lliga de Catalunya, conservadora, de caire elitista (classe mitja, mitja-alta). No pretén apropar-se al moviment obrer. Es defineix com una organització apolítica. Incorpora homes com Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch i Enric Prat de la Riba, al costat d’altres que procedien de la Renaixença, com Àngel Guimerà. Al ser més conservador que el Centre Català, sintonitza millor amb una burgesia cada cop més descontenta amb la política dinàstica.

Creen el seu propi diari: “La Veu de Catalunya”. La organització defensava l’oficialitat de la llengua catalana (que el Català fos la llengua oficial del territori), el dret civil català, el proteccionisme i l’execució d’una política exclusivament catalanista, és a dir, autogovern per Catalunya.

Una de les seves primeres iniciatives va ser el “Missatge a la Reina Regent” (1888).

Question 14

Quin document important s’ecriu l’any 1888? Explica’l.

Answer 14

Una de les seves primeres iniciatives va ser el “Missatge a la Reina Regent” (1888), que és el segon document important del catalanisme, dirigit a la cap d’estat del moment, la Reina Maria Cristina, en el que es demanava autonomia per Catalunya, l’oficialitat del català, proteccionisme… És a dir, el que demanava el Memorial de Greuges, però amb la diferència que es reclama el retorn de les institucions catalanes tal com eren abans del Decret de Nova Planta, és a dir, institucions medievalitzades, no democràtiques (Almirall era democràtic, i per això no demanava aquest tipus d’institucions).

Reivindicacions Missatge Reina Regent: -Corts generals (noblesa, església, tercer estat): ·Les ha d’obrir el cap d’Estat. ·On es votin els pressupostos, impostos, i quina part s’envia la resta d’Espanya, al govern central.

• Govern propi: la Generalitat.
• Soldats destintats al territori català. Es mostren en contra del sistema de quintos, i a favor d’un sistema de soldats voluntaris a sou.
• Català: llengua oficial.
• Ensenyament en català, llengua vehicular.
• Tribunals de justícia catalans.
• Catalunya ha de triar els seus propis càrrecs.
• Els funcionaris han de ser catalans.

Question 15

Quin és el fet considerat com “la primera victòria del catalanisme”?

Answer 15

La Lliga de Catalunya aconsegueix evitar l’eliminació del codi civil català, presentant aquest fet com “la primera victòria del catalanisme”.

Question 16

Què és el catalanisme tradicionalista? Explica la seva evolució, fins arribar a Torras i Bages.

Answer 16

EL CATALANISME TRADICIONALISTA
Durant la implantació de l’Estat liberal una bona part del clero català s’havia arrenglerat amb el carlisme i havia adoptat posicions integristes i antiliberals. Al llarg de la Restauració, i després que la Santa Seu hagués fet públic el seu suport a Alfons XII, una part del clero va abandonar aquests plantejaments per cercar un espai dins del liberalisme més conservador. En aquest trànsit hi va tenir un paper important el vigatanisme, un moviment cultural i intel·lectual impulsat en gran manera pels membres de les institucions eclesiàstiques de la ciutat de Vic.

L’apropament del clero català al catalanisme conservador va estar liderat per clergues com Jaume Collell i el bisbe Josep Morgades, en un intent de cristianitzar un moviment que havia començat des de posicions laiques. Aquest grup va dotar-se d’un òrgan de premsa, el setmanari “La Veu del Montserrat”, i entre les seves iniciatives cal destacar les campanyes a favor de la celebració del mil·lenari de Montserrat (1881) i la restauració del monestir de Ripoll (1893), com també l’exigència que els bisbes fossin catalans.

Question 17

Explica el que sàpigues sobre el bisbe Torras i Bages.

Answer 17

Josep Torras i Bages

La tradició vigatana va entroncar amb Josep Torras i Bages, bisbe de Vic, que va defensar un catalanisme d’arrels cristianes. L’any 1892 va publicar “La tradició catalana”, on defensava que l’esperit de Catalunya reposa en la família, la propietat i la religió, refusava tot plantejament de canvi social, presentava una Edat Mitjana idealitzada com a model de valors que calia aplicar al present i defensava una estratègia regionalista allunyada de l’acció política. En conseqüència, el clero, per tal de regenerar la societat catalana, havia de ser protagonista principal en la tasca de cristianització d’un model social degradat per la industrialització.

Un concepte important en Torras i Bages és que Déu fou el creador de totes les nacions del món i que, per tant, Catalunya renaixeria com a nació ja que Catalunya és una nació, i aleshores mai desapareixeria, seria eterna.

Question 18

L’any 1891, quin fet referent al catalanisme important succeix? Explica’l.

Answer 18

LA FORMACIÓ DE LA UNIÓ CATALANISTA (1891)

Davant de la campanya contra el projecte de Codi Civil espanyol es va veure present la necessitat d’organitzar més i millor el moviment catalanista. Per això, la Lliga Regionalista va proposar la creació d’una nova entitat, la Unió Catalanista (1891). És una federació de diferents grups catalanistes,volent agrupar grups, centres, associacions, ateneus i publicacions. Un altre dels seus objectius era propagar les idees catalanistes i portar a terme la realització d’un programa comú per a tots els grups catalanistes. La Lliga de Catalunya, la creadora de l’entitat, també s’hi va integrar. A més, aquesta formació és propera a la pagesia catalana ja que és una agrupació conservadora. Així doncs, aquest suport descentralitzava una mica l’hegemonia que tenia Barcelona sobre el procés catalanista. Tenia també una base social conformada per propietaris mitjans, comerciants, professionals liberals i intel·lectuals. Tenia amplitud geogràfica, afavorint així la difusió de les seves idees.

La nova organització va tenir un paper important en el desvetllament de la consciència catalanista i va significar el triomf de les tesis que posaven l’èmfasi en l’obtenció d’un ampli autogovern per a Catalunya, més enllà de l’organització descentralitzada de l’Estat. El seu punt més feble va ser la tensió entre els sectors contraris a la participació en la vida política i els que defensaven la necessitat de convertir la Unió en una organització política que es presentés a les eleccions.

Question 19

Què redacta la Unió Catalanista l’any 1892? Explica el document.

Answer 19

Les Bases de Manresa són un document redactat per la Unió Catalanista l’any 1892, i és un document nacionalista, molt conservador i catòlic, que recull els principis del catalanisme polític (conservador), i que proposa les bases per a una Constitució catalana; un “pre-estatut”. Conforma un projecte polític, una proposta política per Catalunya. Conjunt de normes (que pretenien esdevenir lleis) per a l’estat català.

Es redacta a una Assemblea de Manresa. El nom complet del document és “Bases per a la Constitució Regional Catalana”. Torras i Bages també participa en la redacció de les Bases. Es volen recuperar les institucions d’abans del Decret de Nova Planta (institucions medievals).

Les Bases estaven estructurades en disset articles i definien un poder regional que reposava en la plena sobirania de Catalunya. Les competències de l’Estat central quedaven força limitades, i s’hi atorgaven competències absolutes al poder català en matèria legislativa, educació, justícia, ordre públic, encunyació de moneda, etc. S’hi proclamava l’oficialitat de la llengua catalana, que els càrrecs públics a Catalunya només fossin exercits per catalans i s’hi declarava voluntari el servei militar. El seu caràcter arcaïtzant es palesa en la defensa del restabliment d’antigues institucions, com l’audiència reial i les corts, que haurien de ser elegides per sufragi corporatiu, i la vinculació de Catalunya amb Espanya per mitjà d’un pacte d’aquestes institucions amb la Corona.

-Competències per Madrid: relacions internacionals (diplomàcia), defensa (exèrcit), comerç internacional, construcció d’infraestructures comunes pel país (Espanya).
·Separació de poders.
·Sobirania compartida (rei i parlament constitueixen el poder legislatiu).
·L’estat ha de subvencionar l’església (a més, no hi ha llibertat de culte).

-Sobre el poder regional:
·Llengua oficial: Català.
·Funcionaris de Catalunya han de ser catalans (per naixement o bé la gent que se sent catalana; no és un catalanisme racista).
·Totes les lleis (que corresponguin a competències catalanes) es faran a Catalunya. Encunyació de moneda. ·Catalunya cobrarà els seus propis impostos.
·Poder legislatiu: les corts (triades de manera semblant a l’Edat Mitjana, és a dir, tot home amb responsabilitats familiars -cap de família- pot votar. Vota una llista de candidats que forma part del seu propi sector -si treballes en el tèxtil com a obrer, votes al sector tèxtil a un empresari o persona amb molt poder econòmic-. Per tant, no és un sistema representatiu ni democràtic)
Volen controlar el poder polític amb les elits econòmiques. No volen que les classes populars irrompin en el sistema polític.
·Es recupera la institució de la Generalitat (encarregada d’aplicar mesures decidides a les Corts).
L’exèrcit és voluntari, o bé es pagarà una taxa a Madrid per a que aconsegueixi exèrcit per a Catalunya. Estan en contra de les quintes.
·Sometent: creada a l’Edat Mitjana, institució fundada per la ciutadania per defensar la ciutat. Cossos civils de defensa, per al suport de les forces d’ordre públic.
·Cos propi de policia.
·Ensenyança adaptada a les necessitats catalanes, i pública.

Finalment, Espanya quedaria com una monarquia, seria un estat descentralitzat, federal, molt conservador (eleccions no democràtiques, defensa de l’Església, sobirania compartida).

Question 20

Com afecta el desastre del 98 a Catalunya? Només fes una introducció.

Answer 20

El desastre del 1898 va tenir un abast econòmic i militar, però a Catalunya va comportar també canvis polítics que van significar la irrupació del catalanisme en la vida política. La pèrdua de les darreres colònies de l’imperi espanyol va comportar el desprestigi dels partits dinàstics i va posar de manifest la seva ineficàcia per dur a terme una veritable regeneració de la política espanyola tal com demanaven molts sectors socials del país. Aquesta incapacitat va afavorir les aspiracions polítiques del catalanisme, que tenia uns líders consolidats, havia elaborat un cos doctrinari amb entitat i havia aconseguit una notable mobilització social.

Amb aquest teló de fons, la conjectura del 9 va afavorir la consolidació d’una nova generació d’intel·lectuals i activistes que defensaven un nou programa polític i la creació d’un partit que es presentés a les eleccions com a estratègia per accedir a l’autonomia. A més, la seva actitud crítica vers la manera de fer política dels partits dinàstics els legitimava per criticar la corrupció i reclamar reformes polítiques i socials.

Question 21

Quines són les conseqüències polítiques desastre del 98?

Answer 21

A Catalunya el desastre del 98, per tant, afecta molt. El principal mercat tèxtil de Catalunya era el cubà, i la pèrdua de la colònia significa una gran pèrdua per l’economia. El govern de Madrid no ha defensat els interessos de Catalunya, doncs els catalans busquen una alternativa.

La burgesia catalana crea la Unió Regionalista (1899), grup polític, que disposa de capital, però no té un bon ideari establert que el permeti consolidar-se. Per altra banda, el grup que publicava el diari “La Veu de Catalunya” va abandonar la Unió Catalanista i va fundar el Centre Nacional Català (1900), amb joves professionals (Prat de la Riba, Cambó, Carner, Duran i Ventosa…), favorables a la intervenció del catalanisme en la política per la via electoral. Aquest centre disposava d’una bona base ideològica, però no d’un capital considerable. Resumint, tenim una burgesia en desacord amb els partits dinàstics i un grup de conservadors que volen fundar un partit catalanista conservador; els primers disposen de capital, mentre que els segons d’ideari.

L’any 1901 aquestes dues formacions van presentar una candidatura unitària a les eleccions ja que els dos grups presentaven confluència d’interessos, i es complementaven entre ells, ja sigui amb base social (burgesos) com amb projecte polític (Centre Nacional Català). Aquesta iniciativa es va conèixer com la “candidatura dels quatre presidents”. La candidatura catalana va imposar-se a Barcelona i va aconseguir l’elecció com a diputats dels quatre regionalistes.

Question 22

Explica la fundació de la Lliga Regionalista.

Answer 22

LA FUNDACIÓ DE LA LLIGA REGIONALISTA
L’èxit electoral de la candidatura unitària va afavorir la fusió dels dos grups en una nova entitat política: la Lliga Regionalista, un partit que va fer del diari “La Veu de Catalunya” el seu òrgan de difusió principal i que va consolidar la força electoral del catalanisme. A les eleccions municipals del mateix any la Lliga va obtenir onze regidors a l’ajuntament de Barcelona; els republicans, també onze, i els dinàstics, quatre. Les victòries del 1901 van marcar una fita dins el corrupte sistema electoral de la Restauració, perquè fou el primer cop que candidatures “no dinàstiques” guanyaren a Barcelona.

A partir d’aquell moment el joc polític a Catalunya ja no passaria per conservadors i liberals, sinó que l’hegemonia electoral es disputaria entre republicans i catalanistes, que esdevingueren les opcions polítiques majoritàries. A més, la Lliga fou la primera formació política moderna de l’Estat espanyol, perquè no solament va provocar el trencament del monopoli de les classes benestants que tenien els partits dinàstics, sinó que va dotar-se d’una organització eficaç (afiliats, centres polítics, secretaria electora, publicacions…).

Inicialment la Lliga va tenir influència entre els industrials, comerciants i professionals de Barcelona. Però, gràcies a la seva expansió cap a la resta de Catalunya, sobretot a les comarques centrals i orientals, va esdevenir també un partit força dominant entre els propietaris agraris. El seu programa polític fou capaç d’aplegar la majoria dels sectors benestants del país disposats a lluitar contra el corrupte i ineficaç sistema centralista de la Restauració i a favor d’un reformisme polític per atorgar l’autonomia a Catalunya.

La Lliga Regionalista és un partit polític de masses, nacionalista, burgès, catòlic, monàrquic i conservador.

Question 23

Explica el que sàpigues del Nacionalisme Basc.

Answer 23

El regionalisme basc apareix amb la pèrdua dels furs com a conseqüència de la derrota dels carlins, com un moviment de reacció davant del centralisme espanyol. L’abolició dels furs suposava l’abolició de parlament, fronteres, govern, lleis pròpies…

Un altre factor important per l’aparició del nacionalisme basc és el procés d’industrialització de Biscaia, creixement industrial, que va provocar l’arribada molt nombrosa d’immigrants d’altres territoris de l’Estat. Aquest fet, pel sector més tradicionalista, fa tenir un cert temor o por a perdre la identitat basca. En aquest context va guanyar força un moviment cultural en defensa de la llengua, la cultura i les tradicions basques que va donar lloc a la creació del moviment dels èuscars, que presentava un important component religiós i de defensa de la societat tradicional.

El principal impulsor d’aquest nacionalisme fou Sabino Arana, amb el lema “Déu i lleis antigues”, reflectint així la defensa de l’antiga societat patriarcal des d’una perspectiva antiliberal, catòlica i tradicionalista, i lluitava per la independència del País Basc, per l’autodeterminació (a diferència del catalanisme).

Aconseguir la “puresa de la raça” era un dels pilars d’aquest nacionalisme, que pretenia limitar la nova Euskadi a l’ètnia basca, atès que consideraven que els immigrants (els maketos) deterioraven els costums, la religió i la moral. Segons Arana, els responsables del retrocés de la identitat basca eren tant la classe dirigent, que amb la industrialització havia destruït la societat tradicional, com el socialisme obrer, que era estrany a les tradicions basques.

Sabino Arana fou el fundador del Partit Nacionalista Basc, PNB (1894). Defensa una Euskadi independent amb una sola ètnia (la basca), conservador i antisocialista (a Euskadi hi arrelà el socialisme, no l’anarquisme).
El nacionalisme basc és una ideologia racista, i no és internador (com el catalanisme), sinó que exclou.