00. Conceptes importants Flashcards
Digues tots els tipus de fonts que poden trobar i explica-les.
Font textual. Text. Font no textual. Estadística (gràfica, taula...). Gràfica (cartell, pintura...). Cartogràfica (mapa - per exemple un mapa que indiqui on es troben les principals explotacions mineres arreu del territori o bé que expressi uns resultats electorals en funció de la seva localització. Fotografia.
Font pública: document a l’abast de tothom, pensats especialment per a que la gent els vegi o senti. (cartells, fragment Constitució espanyola, discursos…).
Font privada: adreçat a una sola persona o a un grup molt reduït (una carta, una circular secreta…).
Font primària o històrica: produïda en el moment històric narrat. Té objectius diversos.
Font secundària: produïda molt temps després dels fets, normalment per un historiador i, per tant, subjectives ja que cadascú té la seva ideologia. Són elaborades a partir de fonts primàries. El seu objectiu principal és explicar la història.
Font jurídica/legislativa (projectes de lleis, lleis, fragments constitució…).
Segons el contingut:
Polític.
Econòmic.
Social.
Font política.
Segons el contingut:
Doctrinal o ideològic: retratat les ideologies d’algú.
Propagandístic: promociona les bones accions d’un govern.
Electoral, programàtic: eleccions, campanya electoral.
Parlamentària: discursos, etc.
Legislativa: lleis.
Institucional: una institució expressa les seves intencions.
Font econòmica (reduccions d’impostos, etc.).
Font social (fa referència a la població, com per exemple millorar les condicions dels obrers).
Font demogràfica (dades taxa natalitat, mortalitat, població, etc.).
Font periodística (articles, notícies…).
Segons el contingut:
Polític.
Econòmic.
Social.
Font cultural (art).
Font literària (fragment d’una obra…).
Font religiosa.
Font epistolar (carta).
Què hem de dir en el context històric quan comentem una font?
Situem els fets en el seu bloc històric corresponent.
Explicar el que ha passat anteriorment als fets narrats per tal que aquests hagin succeït, remuntant-se enrere en el temps, però sense excedir-se d’anys. Analitzem les causes que han provocat els esdeveniments.
Què és un ESTAT?
És un territori amb independència polític, és a dir, totalment sobirà, el qual disposa d’un conjunt d’institucions que governen i administren un territori.
Posa exemples d’institutions d’un Estat.
Exemples d’institucions: el parlament català, les Corts espanyoles, la Generalitat de Catalunya, hisenda, la monarquia, els ministeris, els tribunals, els ajuntaments, les diputacions (coordinen els ajuntaments d’una mateixa província), consells comarcals, ambaixadors, eurodiputats…
Defineix sobirania popular o nacional
el poble té el poder polític.
Defineix igualtat jurídica:
tothom és igual davant la llei.
Defineix sufragi universal
tots els ciutadans poden votar (complint els requisits).
Defineix sufragi censatari o restringit
el dret de vot és restringit, només els rics poden fer-ho.
Defineix constitució:
document on hi ha un conjunt de lleis bàsiques usades per estructurar i vertebrar l’estat i està per sobre de tot i tothom.
Defineix parlament:
institució principal de la democràcia. Quan el poble vota, aquest dóna la seva confiança a un diputat que està al parlament. És on es representa la sobirania popular, doncs. Aquest tria el govern (en el sistema polític actual espanyol), controla el govern, fa lleis i les controla. Si hi ha majoria absoluta, però, aquest control és nul ja que l’oposició no la pot frenar.
Defineix separació de poders
poders executiu, legislatiu i judicial estan dividits entre ells; cadascun d’ells està en mans d’institucions diferents i independents entre elles.
Defineix estat de dret
estat en que els ciutadans tenen uns drets emparats per tribunals i institucions separats del govern, independents; l’estat ha d’oferir serveis i garantir que els ciutadans puguin gaudir-los. Les lleis són justes, els tribunals són professionals, independents, garantistes i amb diverses instàncies, i no se’ls pot controlar.
Com podem classificar els tipis d’estat?
Segons el grau de representativitat dels ciutadans, segons les característiques del cap d’estat o segons la representació dels territoris (relació entre centre i perifèria=.
Quins tipus d’estat podem trobar segons el grau de representativitat dels ciutadans? Explica’ls.
Autoritari o dictadura: règim polític on el poder és en mans d’una minoria privilegiada que no representa el conjunt de la població i que utilitza la violència (repressió) per mantenir-se en el poder. Els ciutadans no tenen llibertat. No hi ha sobirania popular.
Democràcia: règim polític en què els ciutadans trien lliurement als seus representats, i aquests estan al parlament. Els ciutadans, a més, tenen drets i deures. És essencial que hi hagi una constitució. Els ciutadans tenen llibertats polítiques i igualtat jurídica. A més, el poder ha de ser temporalment limitat.
Quins tipus d’estat podem trobar segons les característiques del cap d’estat? Explica’ls.
Monarquia: el cap d’estat és el rei. Les monarquies poden ser:
Monarquia autoritària: el rei té tot el poder.
Monarquia constitucional / democràtica: el rei té un poder simbòlic i honorífic. Ha heretat el càrrec i és vitalici, fins que abdiqui o mori. És el màxim representant de l’estat, un gran ambaixador, també dialoga amb el govern, etc (la constitució està per sobre del rei).
República: el cap d’estat és un president el qual és el màxim representat de l’estat i que ha obtingut el seu càrrec depenent:
República democràtica: el cap d’estat ha estat votat pel poble i té funcions simbòliques.
República autoritària: el cap d’estat s’ha imposat amb un cop d’estat.
