0. De l'Antic Règim a l'Estat Liberal

Question 1

Explica en què es basa la ideologia liberal.

Answer 1

defensa tres principis bàsics:
La llibertat econòmica: qualsevol individu és lliure de fer el que vulgui amb els seus diners (negocis, etc.). La llibertat econòmica defensa els interessos de la burgesia. A més, portarà a la implantació del capitalisme.

La igualtat jurídica: tothom té els mateixos drets; tothom és igual davant la llei.

La llibertat política: la sobirania està en el poble, i és aquest qui ha de triar els seus representants de manera lliure; no es creu en els règims autoritaris.

Question 2

Diferencia reforma de revolució.

Answer 2

Reforma: és un canvi parcial d’unes determinades estructures (polítiques, socioeconòmiques i idéologiques).

Revolució: és una transformació radical que suprimeix estructures (polítiques, socioeconòmiques i ideològiques) i les substitueix per unes altres; transformar completament les estructures d’un estat.

El liberalisme a Espanya s’implanta gràcies a una revolució.

Question 3

Quins canvis suposa la revolución liberal a Espanya?

Answer 3

De economia feudal a economia capitalista.
De societat estamental a societat de classes.
De monarquia absoluta a monarquia liberal, parlamentària o constitucional.

Question 4

Durant el segle XIX hi ha més revolucions liberals arreu d’Europa Occidental?

Answer 4

Sí.

Question 5

Explica breument què passa entre 1808 i 1833. (a Espanya).

Answer 5

hi ha una lluita entre els partidaris de l’absolutisme (encapçalats pel rei Ferran VII de Borbon) i els partidaris del liberalisme. El 1833 la mort del rei Ferran i la seva substitució per la seva filla Isabel II (menor d’edat) suposa la implantació definitiva del liberalisme polític i econòmic. (oposició absolutista molt forta, alternança liberalisme-absolutisme).

Question 6

Explica breument que passa entre 1833 i 1874 (a Espanya).

Answer 6

la constitució de l’Estat liberal capitalista de classes serà greument dificultada per tres tipus de problemes (les guerres civils carlines, les protestes populars i les lluites internes dins la burgesia liberal). (hi ha liberalisme però amb molts problemes).

Question 7

Explica breument que passa a partir de 1874. (a Espanya).

Answer 7

hi ha liberalisme a Espanya.

Question 8

Quan es produeix la invasió napoleònica a Espanya?

Answer 8

L’any 1808.

Question 9

Quan es produeix la invasió napoleònica a Espanya, què volen imposar els francesos?

Answer 9

Una monarquia pseudo-liberal.

Question 10

Explica breument que passa entre 1808 i 1833 a Espanya.

Answer 10

L’any 1808, quan a Espanya hi ha la monarquia absoluta de Ferran VII, es produeix la invasió napoleònica. Els francesos volen imposar un règim pseudo-liberal; en el bàndol contrari, a Cadis, els representants dels resistents (liberals i absolutistes), elaboren la Constitució de 1812 (o Constitució de Cadis), de caràcter liberal-progressista). Però després de la derrota francesa de 1814 torna l’absolutisme de Ferran VII, que persegueix els liberals. Aquests fan el 1820 un cop d’estat que respecta la corona però implanta el Liberalisme (Trienni Liberal). tres anys després el rei recupera el seu poder absolut i el manté fins la seva mort el 1833. La seva hereva, Isabel i la regent Maria Cristina abracen el liberalisme per a conservar el tro, ja que elles tenen l’oposició dels absolutistes, partidàries de Carles Maria Isidre, germà de Ferran VII (aquest seran els carlins).

Question 11

En què es fonamentava bàsicament l’Antic Règim?

Answer 11

Economia feudal o economia agrària.
Societat Estamental.
Monarquia absoluta.

Question 12

Explica l’economia feudao o agrària de l’Antic Règim.

Answer 12

Aquesta economia no és de mercat sinó que és de subsistència (no venen els productes, cultiven per menjar-s’ho ells mateixos). Els pagesos no són propietaris de les terres que cultiven sinó que són arrendataris. Els propietaris d’aquestes són els senyors d’aquelles terres (noblesa, clergat i el rei). El pagès ha de pagar molts impostos a:
Al propietari de la terra, pels motius:
Senyoriu territorial: pel fet de poder cultivar la terra. El lloguer de la terra ja que és el propietari d’aquesta.
Senyoriu jurisdiccional: com que el propietari és qui mana, té la màxima autoritat a la seva terra i per tant cobra impostos. Ell manava a la seva terra, doncs podia cobrar impostos, i així ho feien.
A l’església: delme.
A l’Estat-Rei.
Aquestes propietats s’anomenen propietats amortitzades. Això vol dir que els propietaris d’aquestes, tot i que estiguessin molt endeutats, no se’ls podia treure la terra; aquesta estava lligada al títol, no se’ls podia expropiar. Tampoc podien desfer-se d’ella. 
També es practicaven algunes altres activitats econòmiques menys comunes com l’artesania, el comerç, la banca…

Question 13

Explica la societat estamental de l’Antic Règim.

Answer 13

la llei marcava que les persones no eren iguals (desigualtat civil). La societat estava dividida en els tres estaments: Rei, Noblesa i Clergat, i el 3r estat (poble). Els dos primers estaments són els privilegiats, que no paguen impostos, a més de gaudir d’alt prestigi social. El poble està considerat l’estament inferior. Un està en un estament o un altre per naixement (a no ser que es fes una contribució molt generosa al rei, i aleshores podia ser que se li atorgués un títol nobiliari). Els burgesos, pertanyents al tercer estat, estan orgullosos d’estar-hi ja que pensen que els nobles són uns paràsits de la societat que no fan res útils, però no els agrada la societat actual ja que en l’estament que estan no tenen cap privilegi i han de pagar molts impostos.

Question 14

Explica que es el Motí d’Aranjuez i quan es produeix i quines eón les conseqüències a curt termini.

Answer 14

Va ser un intent per part de Ferran VII de treure al seu pare Carles IV la corona d’Espanya, juntament amb altres membres de la cort. Això passa perquè Napoleó està envaint Espanya i Carles IV no fa res. Manuel de Godoy (havia fet una grandíssima ascensió social, que havia provocat el recel dels companys), primer ministre, cap de govern, és odiat per tota la cort, i és l’amant de la reina (i és de la confiança del rei també), i això també afavoreix el motí. La gent surt al carrer per donar suport a Felip VII, i per aquest motiu Carles IV abdica en favor del seu fill i, a més, Manuel de Godoy és empresonat.
Seguidament Carles IV demana ajuda a Napoleó. L’emperador francès demana a Ferran VII que deixi marxar als seus pares a França i que, després, vagi a parlar amb ell. Napoleó també aconseguirà que alliberin a Godoy. Quan Ferran VII va a França Napoleó l’obliga a abdicar en favor d’ell mateix i, com que el rei espanyol és molt covard, ho fa.

Question 15

Què és la guerra del francès? Quan es produeix?

Answer 15

1808-1814. També anomenada guerra d’independència, comença sent una sublevació o aixecament espontani del poble que defensa la sobirania d’Espanya, defensa la seva nació. Els espanyols se n’adonen que els francesos estan agafant el control de l’Estat, i per això es produeix l’aixecament.

Question 16

Quin tipus de gent participa en la guerra del francès?

Answer 16

Gent humil, tradicionalment antifrancesa.
Patriotes il·lustrats desitjosos d’imitar el model liberal francès.
Elits reaccionaries que consideren la invasió francesa com un ultratge.
Són patriotes sense gaire idea política.

Question 17

Quins són els résultats d’aquest aixecament?

Answer 17

Dona lloc a la primera constitució espanyola, la Constitució de 1812 (o Constitució de Cadis), de caràcter progressista i liberal, que defensa el liberalisme. Espanya és liberal per primer cop.

Apareixen oficials liberals. S’organitza un exèrcit popular, on gent amb idees liberals però humil ascendiran, permetent així accedir a l’oficialitat militar dins de l’exèrcit professional. Els voluntaris lluiten formant guerrilles.

Question 18

Quin dia comença la guerra del francès?

Answer 18

El 2 de maig de 1808.

Question 19

Com s’anomena també la guerra del francès?

Answer 19

Guerra contra el francès o guerra d’independència.

Question 20

Quin fet fa que comenci la guerra el francès?

Answer 20

El Motí d’Aranjuez. (2 de maig 1808).

Question 21

La notícia del Motí d’Aranjuez corre ràpid pel territori? I quines conseqüències té aquesta notícia?

Answer 21

La notícia d’aquest aixecament corre ràpid i altres ciutats faran el mateix. Ràpidament s’organitza un exèrcit de guerrilles que ataquen contínuament els interessos dels francesos.

Question 22

Qui són els mamelucs?

Answer 22

guerrillers a sou molt sangonents de banda dels francesos, són sàdics, brutals, sangonents, etc., amb l’intenció de causar el pànic a la població i desmobilitzar-los.

Question 23

Durant la guerra del francès, Espanya queda dividida, explica-ho:

Answer 23

Els patriotes: lluiten per fer fora l’invasor francès. Són gent humil, liberals, absolutistes… Tots odien els francesos i els volen fer fora, però no tenen una ideologia comuna entre ells. Són els que redacten la Constitució de Cadis.

Els afrancesats: espanyols que decideixen col·laborar amb els francesos, ja sigui per oportunismes (volen ascendir socialment, etc.), o perquè creuen que l’arribada dels francesos és el millor que podia passar-li a Espanya, ja que així es convertiria en un estat modern (liberal, progressista, avançat, etc.).

Question 24

Quan els ajuntaments anaven sent ocupats pels francesos, que feien els patriotes durant la guerra del francès?

Answer 24

Quan els ajuntaments eren ocupats pels francesos, els patriotes es reorganitzaven clandestinament en les anomenades Juntes de Defensa. Poc a poc es van organitzant aquestes juntes per formar Juntes Provincials o inclòs regionals. Totes aquestes acaben culminant en la creació de la Junta Central Suprema a Cadis, l’any 1810.

Question 25

Què és el més relevant que succeeix a la Junta Suprema de Cadis?

Answer 25

Aquesta institució és doncs el govern dels patriotes, el parlament que redactarà la Constitució de 1812.
L’any 1812 es redacta la primera constitució espanyola. Els patriotes absolutistes i clergat accepten la constitució ja que no volen causar una divisió interna amb els liberals. Aquesta constitució s’aprova el 19 de maig de 1812, i també aquesta constitució és anomenada “La Pepa”. Cadis serà una ciutat que mai caurà en mans dels francesos. Aquesta constitució atorga considerables drets als ciutadans.

Question 26

Durant la guerra del francès espanya té dos reis, explica-ho.

Answer 26

Durant el període d’entre 1808-1813, abans que tornés Ferran VII, a Espanya hi havia dos reis: per una banda Josep Bonaparte, que era dels francesos, i controlava aquella el territori ocupat pels francesos i, per altra banda, el mateix Ferran VII, que tot i que havia renunciat a la corona, els espanyols van lluitar pel seu retorn en la guerra del francès.

Question 27

Comenta la constitució de 1812.

Answer 27

Subjecte sobirania: ciutadans espanyols.

Caràcter ideològic: liberal.

Relació entre poders: Poder legislatiu: la cort, i el rei té dret a vetar consecutivament una mateixa llei dues vegades. Poder executiu: el rei. Poder judicial: els tribunals.

Elaborada per: patriotes.

Tipus de sufragi: SUM.

Declaració de drets: molt àmplica (educació, llibertat d’expressió, protecció contra la violència policial…).

Relació església-estat: estat catòlic sense llibertat religiosa.

Question 28

Perquè comença la decaiguda de l’Imperi de Napoleó?

Answer 28

Napoleó decideix envair Rússia, però no surt bé i, aleshores, comença la seva decadència. Altres territoris se subleven intensament contra els francesos.

Question 29

Perquè Napoleó decideix abandonar Espanya?

Answer 29

Napoleó decideix envair Rússia, però no surt bé i, aleshores, comença la seva decadència. Altres territoris se subleven intensament contra els francesos. L’any 1813 Napoleó abandona Espanya.

Question 30

Quan Napoleó abandona Espanya i, per tant, Josep Bonaparte també, què succeeix?

Answer 30

L’any 1813 Napoleó abandona Espanya. L’any següent, 1814, Ferran VII, conegut al moment com “El deseado”, torna a Espanya. En el seu retorn hi ha una restauració absolutista (i no només a Espanya, sinó que el liberalisme que Napoleó havia anat estenent per Europa va desapareixent). Hi ha, doncs, una restauració europea després de la derrota de Napoleó. Anglaterra ja tenia un règim liberal des de fa temps, i el manté).Ferran VII anul·la a l’instant la Constitució de 1812, i persegueix als liberals, tot i que ells també havien sagnat pel rei en la guerra del francès, i tot i que la constitució reconeixia Ferran VII com a rei d’Espanya (però clar, en una monarquia parlamentària). Per aquest motiu molts liberals s’exilien a França, on el règim del moment és menys opressor que l’espanyol, o bé es mouen en la clandestinitat per conspirar contra la forma de govern de Ferran VII. De tant en tant hi ha alguna sublevació liberal. L’actual rei espanyol no vol que ningú persegueixi el seu poder absolut i torna a establir l’Antic Règim.

Question 31

Després de la caiguda de Napoleó, que fan els països més importants de la zona europea?

Answer 31

Rússia, Prússia i Àustria creen la Santa Aliança, un exèrcit destinat a intervenir en cas d’aixecament liberal.

Question 32

Hi ha liberalisme en algun moment durant el regnat de Ferran VII?

Answer 32

Sí, durant el trienni liberal, de 1820 a 1823.

Question 33

Explica el trienni liberal.

Answer 33

EL TRIENNI LIBERAL (1820-1823)
Els militars liberals, guiats pel general Rafael de Riego, es rebel·len contra el rei. S’atrinxeren soldats a la caserna i proclamen la Constitució de Cadis, a Sevilla. Molts altres generals es mobilitzen i aquesta sublevació es produeix arreu del territori; gairebé no hi ha oposició. Com el rei és molt covard, fa un comunicat per acceptar la constitució (tot i que ell no vol, ell és absolutista). L’any 1820 Ferran VII jura la constitució i Espanya passa a ser una monarquia constitucional. Els liberals exiliats tornen al país i a més perdonen al rei d’haver-los perseguit.
Durant 3 anys es restaura la Constitució de Cadis i, per tant, Espanya és liberal.
El rei fa veure que l’accepta, però realment no. Fa intents per derrotar els liberals durant aquest trienni, però no funcionen. Com que el rei és profundament absolutista i no veu manera de recuperar el poder total, demana ajuda d’amagat a la Santa Aliança, i aquesta envia un exèrcit francès, els Cent Mil fills de Sant Lluís, que entren al país sense oposició. Aleshores l’any 1823, l’exèrcit allibera el rei, que havia estat amagat en una illa per tal que no el trobessin, i els liberals tornen a ser perseguits i, per això, molts tornen a exiliar-se com, per exemple Francisco de Goya, pintor que va realitzar el retrat de la família reial de Carles IV, pare de Ferran VII, però més tard es va declarar liberal.

Question 34

Ferran VII, tot i haver acceptat la constitució de Cadis durant el trienni liberal, era absolutista?

Answer 34

Sí.

Question 35

Després del trienni liberal es torna a l’absolutisme? En cas afirmatiu, per part de qui? Quines conseqüències hi ha?

Answer 35

EL RETORN A L’ABSOLUTISME (1823-1833)
Ferran VII torna a fer el mateix que en la restauració anterior, però cada cop el liberalisme va estenent-se entre la població, sobretot entre les classes mitges.
Cada cop, al fer-se vell, el rei serà menys dur amb els liberals.
Es retorna a l’antic règim.

Question 36

Després del trienni liberal, Ferran VII torna a Espanya. Quins problemes té principalment?

Answer 36

L’oposició dels liberals.
Però hi ha un altre conflicte a part de l’oposició liberal, i aquest és un conflicte dinàstic. El rei no ha tingut fills, i només va tenir dues filles, però la Llei Sàlica impedeix que les dones siguin reines com a caps de govern (és a dir, només poden ser reines com a mullers del rei, el cap de govern). No obstant, el rei té un germà: Carles Mª Isidre.

Question 37

Ferran VII com soluciona el seu problema dinàstic?

Answer 37

Per influència de la seva dona, Ferran VII elimina la Llei Sàlica i així permet que la seva filla pugui convertir-se en reina un cop ell mori. Igualment, cal recordar que la seva filla té 3 anys.
Aleshores, el rei nomenarà la seva dona com a Regent fins que la seva filla pugui exercir de reina. Maria Cristina és la dona de Ferran VII. Quan el rei mor, ella es casa en secret amb un plebeu.
La majoria de la Cort dóna suport a Carles i, per tant, Maria Cristina necessita suport per tal de mantenir el tro. Aleshores recorre als liberals. Ella, com que veu que és la única opció, es guanya la simpatia dels liberals oferint la monarquia constitucional a canvi del seu suport.
Maria Isabel, Isabel II, amb 3 anys, és reina; però la seva mare és nomenada regent fins que la seva filla pugui exercir ella mateixa de reina.
Els partidaris de Carles Mª Isidre, absolutistes, seran una forta oposició per la monarquia d’Isabel II, i s’anomenen carlins.

Question 38

Quina cronologia té la monarquia d’Isabel II? Sintetitza que es vol aconseguir i què passa amb la monarquia d’Isabel II.

Answer 38

1833-1868. A l’inici mana la regent Maria Cristina, i comença la revolució liberal, que és el pacte que va fer la monarquia amb els liberals. Per tant, Espanya es converteix en un estat liberal, en un estat modern.

Question 39

Quines transformacions suposa la revolució liberal?

Answer 39

T econòmiques, socials i polítiques.

Question 40

Explica les transformacions econòmiques de la revolució liberal durant la monarquia d’Isabel II.

Answer 40

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES: es passa d’una economia feudal, fonamentada en la falta de llibertat econòmica i en l’absència d’una propietat privada autènticament lliure i individual, a una economia capitalista, que es fonamenta en la llibertat econòmica (llibertat de producció, distribució i contractació), en la lliure competència i en la propietat privada lliure i individual; i, a més, es produeix una revolució industrial.
Revolució agrària liberal: en l’Antic Règim les terres eren propietats amortitzades, vinculades a la noblesa (mayorazgos), l’Església (les mans mortes, ja que no cuidaven les terres, les tenien abandonades) i els municipis (béns comunals, que també estaven pràcticament abandonades). Les terres estaven lligades a un títol o família, i per tant no se’n podien desprendre d’elles; per tant, la propietat privada no era lliure ja que no podien fer el que volguessin amb les seves propietats, ni tampoc individual. Els liberals no volen això, i a més són capitalistes. Per tant volen modificar l’estructura de la propietat agrària i, doncs, actuen en el següent:
Desvinculació dels mayorazgos: el noble ja pot fer el que vol amb la serva terra, ja no està lligada permanentment al títol nobiliari i, per tant, aquella terra es converteix en un bé de mercat.
Supressió del senyoriu jurisdiccional: el noble ja no és la màxima autoritat en la terra i, per tant, no pot cobrar impostos (excepte un lloguer per la seva terra), només l’Estat pot cobrar impostos.
Desamortitzacions: treure la propietat a una institució o persona sense cap tipus d’indemnització (les desamortitzacions són lleis). La desamortització eclesiàstica (també coneguda com a desamortització de Mendizábal) es produeix l’any 1836. La següent desamortització és la de Madoz, feta l’any 1855, que consisteix en l’expropiació de terres dels municipis.

L’objectiu d’aquestes mesures és intentar introduir el capitalisme al camp i que aquest es converteixi en un bé de producció. Les terres volen ser venudes a gent que vulgui modernitzar el camp, i així millorar la producció, però finalment moltes terres aniran a parar a noblesa, que no tindrà cap interès en modernitzar el camp i, per tant, seguir igual que abans. Fins i tot, aquestes mesures acaben perjudicant als mateixos pagesos, que han de pagar lloguers més alts.
Reforma fiscal: diu que l’Estat és l’únic que pot cobrar impostos, i que tothom n’ha de pagar, sense excepció.
Revolució industrial: per facilitar-la se suprimeixen els privilegis dels gremis (que eren agrupacions d’artesans d’un mateix ofici que decidien aspectes com per exemple si algú es podia establir a la ciutat per muntar el mateix negoci, consensuaven els preus, les jornades laborals, la qualitat dels productes, etc., controlaven l’àmbit comercial). Això es fa perquè, per exemple, si un empresari volgués instal·lar una fàbrica a una ciutat, el gremi el més possible és que ho denegués ja que no voldria tanta competència, i per això se suprimeixen aquests privilegis. Així doncs, qualsevol persona pot muntar el negoci que vulgui, ja que hi ha lliure competència, lliure economia, capitalisme. També hi ha una política comercial proteccionista. Tot i que la revolució industrial ja s’havia posat en marxa prèviament, ara, les lleis de llibertat d’indústria (gràcies a la supressió dels privilegis dels gremis) permeten un major creixement de la indústria.
En un sentit ampli, la revolució industrial és el pas d’una societat rural agrària ineficient a una societat urbana industrialitzada i molt productiva.

Question 41

Explica les transformacions socials de la revolució liberal durant la monarquia d’Isabel II.

Answer 41

TRANSFORMACIONS SOCIALS: REVOLUCIÓ BURGESA I SOCIETAT DE CLASSES: Els (burgesos) liberals fan una revolució burgesa, que implanta la societat de classes. La llei ha de ser igual per tothom, cosa que fa que desapareixin automàticament els estaments (que es basaven en la desigualtat civil, a part d’en la desigualtat econòmica). Per tant, la societat es reestructura en una societat de classes, que es basen en el poder adquisitiu que té cadascú, conformant tres classes (alta, mitjana i baixa), on la gent té un poder adquisitiu semblant a cadascuna d’aquestes. La classe alta estava formada per la noblesa, l’alta burgesia (empresaris agraris, immobiliaris, grans comerciants, industrials, etc.), els polítics, els militars i el clergat. La classe mitjana, molt minoritària i pràcticament inexistent, es formava per la petita i mitjana burgesia. La classe baixa era la més nombrosa de totes, i la formaven assalariats de tallers, fàbriques (obrers), camperols (arrendataris o jornalers).
Les classes baixes tenen unes condicions de vida molt precàries i, tot i que la llei en teoria diu que tothom és igual jurídicament parlant, es veuran reduïts molts drets. De tant en tant, quan la societat popular no pot més, fan les BULLANGUES, que són revoltes o aixecaments populars urbans molt violents que exigien canvis al govern (com baixada d’impostos, millors drets, acabar amb els quintos…). Les bullangues a Catalunya es produeixen quasi bé cada any.
La societat de classes del segle XIX, per tant, és una societat bipolar: hi ha una classe alta minoritària enfrontada amb una gran massa de pagesos i obrers.

Question 42

Explica les transformacions polítiques de la revolució liberal durant la monarquia d’Isabel II. I també explica el liberalisme en general.

Answer 42

Liberalisme en general: es regeix pel principi de sobirania nacional o popular, és a dir que una part (sufragi restringit o censatari) o el conjunt de la població (sufragi universal) vota en eleccions lliures i pluripartidistes els seus representants, els quals conformaran un parlament. Aquest parlament funciona d’acord amb una Constitució que assegura les llibertats o drets polítics (llibertat d’expressió, d’associació…) i que garanteix la separació o divisió de poders (entre legislatiu, executiu i judicial).

Liberalisme a Espanya: la monarquia autoritària desapareix i Espanya es constitueix com un Estat liberal (constitucional, parlamentari i amb separació de poders) monàrquic, centralista i confessional catòlic.

Aquest és un sistema liberal, però no democràtic:
Hi ha sufragi censatari (una gran part de la població queda exclosa de la sobirania nacional),.
Molts partits s’il·legalitzen.
El rei té gran poder, hi ha sobirania compartida, és a dir, que el rei té el poder executiu i gran part del legislatiu i, per tant, el parlament (sobirania popular) comparteix el poder amb el rei.

A més, no és pròpiament liberal ja que:
Moltes llibertats es troben restringides.
Quan hi ha problemes estatals greus es suspenen les garanties constitucionals, declarant l’estat d’excepció (la Constitució queda anul·lada temporalment).

Durant la monarquia d’Isabel II s’aproven dues constitucions, la de 1837 i la de 1845. Són conservadores, tot i que la del 45 ho és més (per exemple, és obligatori practicar la religió Catòlica). Són molt més conservadores que la Constitució de Cadis (1812). Malgrat que proclamen els principis de sobirania nacional i separació de poders, el cert és que limiten els drets dels ciutadans i permeten que la reina controli el poder executiu i part del legislatiu (sobirania compartida).

Question 43

La monarquia d’Isabel II per què es caracteritza a part de pel liberalisme?

Answer 43

Per la gran inestabilitat política.

Question 44

Per quins factors la monarquia de la filla de Maria Cristina acabarà fracassant l’any 1868?

Answer 44

Per les guerres carlines, per l’enfrontament entre moderats i progressistse i per les bullangues.

Question 45

Explica quin problema suposen les guerres carlines per la monarquia d’Isabel II. Explica que són també aquestes guerres.

Answer 45

LES GUERRES CARLINES: quan Ferran VII mor, anul·la la Llei Sàlica per tal que la seva filla pugui ser reina, impedint així que l’altre possible candidat successor de la corona, Carles V, pugui ser rei; això Carles V no ho accepta ja que ell creia que ell seria rei d’Espanya, i cau en una forta frustració. El sector més reaccionari de la societat (noblesa, clergat, i altres) li dona suport. Carles V marxa al Nord d’Espanya per fer una primera guerra carlina.
Els carlins són seguidors de Carles V, VI i VII, que són membres d’una branca alternativa dels Borbons. Són contraris al liberalisme, al capitalisme, al centralisme, al regnat d’una dona i a la pèrdua de poder econòmic de l’església. És un moviment absolutista, antiliberal, contrarevolucionari, reaccionari, ultraconservador, tradicionalista i d’extrema dreta. La seva consigna és “Déu, pàtria, rei”. Però els conflictes carlins no són únicament un conflicte dinàstic, també són conflictes:

Econòmics: l’església Catòlica, quan comencen a desamortitzar-la, es posa al costat de Carles ja que aquest promet el retorn d’aquestes terres. Aquestes desamortitzacions afecten a molts pagesos ja que els nous propietaris de les terres són pitjors que els anteriors i, per tant, es posen al costat de Carles també. Església i pagesos, doncs, són carlins.
Religiosos: els liberals no són ateus però atempten contra els interessos de l’església i, per això, se’ls acusa d’anticatòlics.

Polítics: els carlins defensen l’absolutisme. A més, els bascos i navarresos, tenien autogovern i, com que els liberals són centralistes, tenien por de perdre’l. A més, els catalans es posen de part dels carlins a canvi que aquests es comprometin a ajudar-los a recuperar l’autogovern. Els carlins, que donaven suport al fill de l’antic rei Carles IV, Carles V, durant el seu regnat no va treure l’autogovern d’aquells territoris i no tenia intenció de fer-ho si tornava l’absolutisme, no com els liberals, que volien una Espanya centralitzada.



En les zones rurals de Catalunya, Navarra i País Basc s’hi van desenvolupar les tres guerres civils carlines (1833-1840; 1846-1849; 1872-1876). En les tres guerres els rebels absolutistes seran sempre derrotats pels governs liberals, el que assegura el triomf definitiu de la revolució liberal burgesa capitalista. 

La primera guerra carlina destaca per la seva gran brutalitat, i va durar 7 anys. Destaca el general Cabrera, que aguantarà fins l’últim moment i es resistirà davant l’oposició liberal. Carles V és derrotat i reconeix que la reina legítima d’Espanya és la seva neboda Isabel, i així a canvi el govern de la reina no pren represàlies contra ell. A més, la monarquia liberal no suprimeix l’autogovern dels bascos i els navarresos.

Question 46

Explica quin enfrontament polític hi havia essencialment durant la monarquia d’Isabel II. Per què?

Answer 46

L’ENFRONTAMENT ENTRE MODERATS I PROGRESSISTES: els liberals es dividiran fonamentalment en dos partits: els moderats i els progressistes. Els progressistes són partidaris d’estendre una mica més les llibertats dels ciutadans i d’ampliar el cens electoral. Els dos partits són conservadors, però amb diferències i discrepàncies suficients per estar enfrontats. Aquests partits s’alternen el poder, i són canvis de govern continus, però no pacífics, és a dir, no són resultat d’eleccions, sinó que aquestes dues tendències polítiques se substitueixen per mitjà de pronunciaments o cops d’Estat. Per què hi ha una confrontació entre moderats i progressistes?

Moderats:
Representen els interessos de la noblesa i l’alta burgesia.

Progressistes:
Representen els interessos de la burgesia mitjana.
No són demòcrates, però voldrien restringir menys les llibertats i el sufragi censatari.
A més són molt descontents amb el règim isabelí perquè només poden arribar al govern mitjançant cops d’estat dels militars progressistes perquè els moderats retenen sempre el poder amb el suport de la reina.

Question 47

Explica què són les bullangues i contra que protesten:

Answer 47

LES BULLANGUES: motins de masses urbanes que destrossen de tot pel carrer, motivats pels següents factors:

Protesta contra el servei militar (les quintes): aquest consistia en que tots els joves entre 20 i 30 anys podien fer el servei militar, per sorteig (un de cada cinc era escollit). Durava al voltant de 2 o 3 anys, i casi sempre suposava anar a la guerra. Un cop havies fet la instrucció (2 o 3 anys), al tornar a casa podies ser cridat un altre cop per anar a la guerra. Igualment, tot i que el sorteig es feia entre tota la gent, els rics no hi anaven ja que si es pagava una redempció, uns diners, es podia un estalviar de fer aquest servei; com que els pobres no podien pagar això hi havien d’anar obligatòriament, i això era molt injust per la gent del poble.

Protesta contra els impostos (els consums): els consums eren uns impostos que s’imposaven en els productes bàsics, com el pa, el carbó, etc. Per tant, el menjar era molt més car del que podria ser, i opinen que aquest impost és molt injust perquè perjudica greument la classe baixa.

Exigien una política econòmica proteccionista: sobretot demana pels catalans, aquesta política suposaria una limitació de les importacions per tal de beneficiar la producció nacional i les empreses locals.

Greuge per falta de llibertats i del sufragi universal.

Queixa pel preu de les subsistència i pels salaris baixos. 


Question 48

Què feia l’estat quan es produïen les bullangues?

Answer 48

Declarava l’estat d’excepció.

Question 49

Què és l’estat d’excepció?

Answer 49

Quan es produïen les bullangues l’Estat declarava l’Estat d’excepció i, per tant, com que les garanties constitucionals queden suspeses, l’exèrcit arrasa amb els obrers violents. I com que les bullangues es produeixen constantment, Espanya està contínuament en estat d’excepció.

Question 50

Quin paper té l’exèrcit durant el regnat d’Isabel II?

Answer 50

L’exercit és fonamental per mantenir l’ordre, per lluitar contra els carlins, per apagar les bullangues, per arribar al govern, etc. Per això l’exèrcit i els militars es converteixen en grans protagonistes durant el període de la monarquia d’Isabel II, on la majoria de líders polítics són generals militars.

Question 51

Quan Maria Cristina deixa de ser regent? Que fa la seva filla? Amb qui casen Isabel II?

Answer 51

Quan Isabel compleix 13 anys, la seva mare Maria Cristina deixa de ser regent i la filla es converteix oficialment en Reina d’Espanya. Ella ja presideix els consells de ministres, per exemple, però altres generals continuen manant molt. Amb 16 anys la casen amb Francesc d’Assís, el seu cosí germà, duc de Cadis, tot i que ella no vol.

Question 52

Comenta algunes idees del partit democràtic i contrasta-les amb les dels moderats i progressistes.

Answer 52

Seguretat individual (Progressistes (P) i Moderats (M) també ho defensen).
Llibertat d’expressió i impremta (P i M ho restringeixen. Els M més que els P).
Llibertat de reunió i manifestació (P i M ho restringeixen. Els M més que els P).
Llibertat d’associació (P i M ho restringeixen. Els M més que els P).
Dret de petició (P i M també ho defensen).
Dret d’educació primària i gratuïta (P i M no).
Participació en els drets polítics (P i M no).
Tothom ha de pagar impostos (P i M no). Els demòcrates es plantegen que aquells que més ingressen doncs han de pagar més impostos.
Tothom ha de fer la mili (P i M no, 1 de cada 5, joves de 20 a 30 anys, i els que pagaven no).
Dret a accedir a la funció pública (P i M en principi no, era molt complicat accedir-hi).
Creació de jurats populars (P i M no).
Sufragi universal masculí S.U.M. (P i M no, defensen el censatari).
Milícia nacional (P sí per a persones amb uns ingressos mínims, M no). Milícia nacional: ciutadans es presenten voluntaris per formar un cos armat que, en cas que l’exèrcit necessiti reforç, actuï.

Question 53

Quin any es funda el partit demòcrata? i la Unió Liberal?

Answer 53

Demòcrates: 1849.

Unió Liberal. 1856.

Question 54

Què és el partit demòcrata?

Answer 54

El Partit Demòcrata és un sector del partit dels Progressistes partidaris d’un sistema democràtic, i han fet un partit polític.

Question 55

Qui és O’Donell i que fa?

Answer 55

Més endavant, el general O’Donell, militar de prestigi, en principi entre Moderats i Progressistes, decideix crear un partir, i compta amb el suport de la reina.

Question 56

Què és la Revolució de la Gloriosa i en quin any es produeix?

Answer 56

Els progressistes ja n’estan tips que els moderats controlin el poder polític i també estan farts del sistema polític actual, en general. Aleshores, aquests sectors descontents amb el règim d’Isabel II genera un cop d’Estat el 1868, al setembre, l’anomenada revolució de la gloriosa. Aquesta revolució la formen els progressistes, juntament amb els demòcrates i la Unió Liberal. Aquesta pronunciació té l’objectiu de fer fora la reina Isabel II i la dinastia dels Borbons, a part d’acabar amb el govern dels moderats. Els generals Prim (progressista), Serrano (Unió Liberal) i Topete (simpatitzant del partit Progressista) protagonitzen aquesta conspiració. Comença a Cadis i s’estén ràpidament per la resta d’Espanya. El 29 de setembre de 1868 la reina es veu obligada a marxar juntament amb la resta de la família reial, i marxa a parís.

Question 57

Quins anys abarca el sexenni revolucionari o democràtic=

Answer 57

1868-1874.

Question 58

Qui constitueix inicialment el govern provisional del sexenni revolucinari l’any 1868?

Answer 58

Prim, Serrano i Topete.

Question 59

Quin és l’objectiu de crear un govern provisional l’any 1868?

Answer 59

Els militars formen un govern provisional amb la funció d’organitzar unes eleccions pel febrer de 1869 per triar un parlament i un govern, i així tenir un nou govern legítim representant de la societat.

Question 60

Explica el panorama del parlament de 1898?

Answer 60

Els progressistes guanyen les eleccions (amb 159 diputats). La segona força política són els unionistes (Unió Liberal, de Serrano), empatada amb el Partit Republicà Federal (creat durant el sexenni, per antics demòcrates que no estan d’acord amb que els demòcrates vulguin un règim monàrquic, i fan aleshores un partit d’esquerres que vol un estat republicà federa, és a dir, descentralitzat; aquest partit és el que té més seguidors a Catalunya). Seguidament trobem el partit demòcrata, amb 20 diputats, que ha patit una divisió. Després venen els Carlins, que representen que volen que Carles VII sigui rei, i defensen una espanya monàrquica, catòlica i conservadora. Amb menys representació encara trobem els Isabelins, amb 14 diputats, partidaris del retorn d’Isabel. Per últim hi ha els Republicans Unitaris, que volen un model estatal centralista, no federal, amb un sol govern i un sol parlame

Question 61

Qui forma govern l’any 1869?

Answer 61

Formaran govern els Progressistes i els unionistes, tenint entre ells dos una majoria absoluta. Cal dir que aquests dos partits no són massa revolucionaris, i la república els sembla molt revolucionari, i per això volen continuar tenint una monarquia.

Question 62

Quin és el principal objectiu del govern de 1869? Explica’l.

Answer 62

Fer una nova constitució democràtica (i treure la del 1845, que és conservadora), la del 1869, progressista:

Reconeix molts drets als ciutadans (com la de Cadis).

Increment de la llibertat d’associació política (legalització del partit republicà), d’associació laboral (sindicats lliures) i d’informació.

Estableix la llibertat de culte. Reconeix l’aconfessionalitat de l’Estat (però ajuda als catòlics).

Veritable divisió de poders. Sistema democràtic.

Sufragi universal masculí.

Reducció del poder del monarca.

Estableix que Espanya és una monarquia.

Question 63

Quins són els principals problemes del sexenni revolucionari? Explica’ls.

Answer 63

Recerca d’un nou rei: es decideix que el general Serrano serà el regent (mentre que Prim el cap de govern). Finalment es tria a Amadeu de Savoia, que és un príncep italià (Itàlia és un país monàrquic democràtic). El general Prim és qui principalment defensa aquest rei, i acaba convencent a tothom, tot i que es triga 2 anys a aconseguir trobar el nou rei. Quan Amadeu arriba a Espanya, el general Prim és assassinat el dia anterior. Qui havia apostat principalment pel nou monarca està mort. Els altres no tenen molta confiança en Amadeu I, però inicialment l’accepten. Igualment, el monarca es trobarà molt sol i gaudirà de molt poc suport popular i polític. Serrano serà el cap de govern, doncs. Comença una monarquia, per tant, amb molt poc suport.

Manca de recursos: el primer que fan és pujar els impostos perquè Espanya té un dèficit enorme. Aleshores la gent està descontenta amb el nou sistema polític.
Oposició dels alfonsins: aquests són els antics moderats o antics isabelins, que se n’adonen que Isabel no podrà tornar mai més a Espanya, i per això passen a defensar el seu fill Alfons com a rei d’Espanya, Alfons XII. Aquest grup conspira constantment, volent acabar amb el sexenni i retornar a la monarquia que volen.

La tercera guerra carlina (1872-1876): volien a Carles VII per rei, però el govern tria a Amadeu de Savoia, i per tant es subleven contra els governants per tornar a una monarquia autoritària. Volen coronar a Carles VII com a rei d’Espanya. Gran despesa econòmica en exèrcit.

La guerra d’independència cubana (1868-1878): Cuba, Puerto Rico i Filipines seran les últimes colònies espanyoles. Els criolls (espanyols establers a Cuba) tenien por que els esclaus se sublevessin. Aprofitant els problemes a Espanya, es subleven contra els espanyols, començant una guerra que durarà 10 anys, però finalment guanyarà Espanya; tot això és una gran despesa econòmica.

L’oposició republicana: els republicans revolucionaris es rebel·len contra els governs. Es subleven contra el govern i contra la monarquia d’Amadeu de Savoia. No els agrada la situació del país. Intenten, a més, assassinar al rei.

Activisme dels sindicats: com per exemple els anarquistes.

Question 64

Que passa el febrer de 1873?

Answer 64

Amadeu de Savoia es veu superat per la dificilíssima situació del país i, a més, veu que el poble no l’accepta i, per tant, l’onze de febrer de 1873 abdica.

Question 65

Quan Amadeu I, Amadeu de Savoia, abdica, com reaccionen els governants? Quines són les conseqüències?

Answer 65

Coincidint amb l’abdicació d’Amadeu I, els diputats no creuen convenient buscar un altre rei i, per tant, opten per la república, tot i que amb aquesta no hi creu molta gent, el govern creu que és la única opció. Aleshores, el febrer de 1873 es proclama la Primera República Espanyola, que durarà fins el desembre de 1874.

Question 66

Quan es proclama la Primera República Espanyola, què passa en les eleccions?

Answer 66

Es convoquen unes eleccions generals, i les guanyen el Partit Republicà Federal. Unionistes i Progressistes no creuen en la república ja que no la veien viable, i ni es van presentar a els eleccions a moltes parts del territori. Va haver-hi molt poca participació en la votació, tot i que a Catalunya i a València bastanta gent va votar els republicans federals.

Question 67

Quin partit és el guanyador de les eleccions republicanes?

Answer 67

El Partit Republicà Federal.

Question 68

Quines tendències té el Partit Republicà Federal? Explica-les.

Answer 68

Benèvols: són partidaris de fer la revolució des de dalt. Poc a poc; primer fer una constitució, després constituir els estats, i poc a poc anar passant competències. No es pot fer el canvi d’un dia per l’altre. És un procés lent.

Intransigents: revolució des de baix. Cada poble ha d’establir-se com un estat, i decidir ells mateixos si volen federar-se o no, amb qui es federa i com, amb quins poders i competències, etc. Aquests territoris independents s’anomenen cantons, i aquests cantons serien els encarregats de decidir per ells mateixos si, primer de tot, es voldrien federar i, després, quines competències cedirien al govern central. El país es reconstrueix des de la base, des dels municipis, sense seguir una determinada llei. Procés més ràpid. Els intransigents també s’anomenen cantonalistes. Aquest procés de construir la república federal és molt semblant a una confederació.

Question 69

Quins problemes té la primera república?

Answer 69

A nivell internacional, la república no està ben vista. A més, aquesta té els mateixos problemes que la monarquia d’Amadeu. Els Unionistes i Progressistes s’uneixen amb els alfonsins, i aquests últims guanyen molta importància. A més, haurà de fer front a la sublevació dels republicans intransigents, majoritàriament a Andalusia, Múrcia, una part de València, Extremadura i Salamanca.

Question 70

Com es simbolitza la república en el quadre espanyol?

Answer 70

La república normalment es representa simbòlicament amb una dona vestida del tipus grega. El gall simbolitza la lluita constant, l’alerta. La dona vestida de manera clàssica, normalment ensenyant un pit (símbol de maternitat), amb una determinada gorra, símbol de la fi de l’esclavitud (de la monarquia), el cel blau simbolitza un nou dia, les indústries simbolitzen el progrés econòmic i tecnològic, l’agricultura simbolitza la prosperitat, l’electricitat el progrés, la balança simbolitza la justícia, els estris representen el món de la ciència, l’art, etc (progrés cultural i social). La dona porta ales: representen la victòria, una nova llei.

Question 71

La república no funciona. Què succeeix?

Answer 71

Novament els militars intervenen. El general Pavia fa un cop d’Estat al gener de 1874, i imposa una república dictatorial (acaba amb la democràcia), i així poder controlar el país mentre es decideix que fer amb la situació estatal complicada.

Question 72

Després del cop d’estat del gener de 1874, n’hi haurà un altre? Per què? Què defensa?

Answer 72

A finals de l’any 1874, el general Martínez Campos fa un nou cop d’Estat el desembre, en favor de la restauració dels Borbons, en la figura d’Alfons XII, fill d’Isabel II, ja que aquesta està clar que ja no podrà tornar a Espanya. Així doncs, comença una nova etapa política, la de la Restauració.

Question 73

Què suposa el Sexenni?

Answer 73

El Sexenni suposa un fracàs en l’intent d’estabilitzar i democratitzar el sistema polític (S.U.M., legalització del republicanisme i dels sindicats, premsa més lliure, impuls del catalanisme).