Tema 1. La primera fase de la restauració (1875-1898) Flashcards
Per què s’anomena “Restauració”?
La terminologia de “La Restauració” fa referència al fet que suposa que la dinastia dels Borbons retorna a Espanya. Es reinstaura aquesta dinastia l’any 1875 amb la figura d’Alfons XII, fill d’Isabel II.
Amb el Sexenni hi havia un liberalisme democràtic. Amb la restauració, que succeeix referent a això?
La Restauració també suposa el retorn d’un liberalisme no democràtic (recordem que aquest període ve just després del Sexenni democràtic - 1868-1874). Aquest retorn ve donat per un nou sistema polític (o projecte polític) ideat pel polític Cánovas del Castillo. Cánovas, durant el Sexenni, va ser el líder dels Alfonsins (antics partidaris d’Isabel II, però envers a la impossibilitat del seu retorn, aclamen el retorn del seu fill Alfons).
Des de 1833 fins 1875 va ser un període de gran inestabilitat. Quins van ser els problemes principals? Quines conseqüències tenien per l’Estat?
Guerres carlines (guerres civils carlines): oposició carlina, absolutista i ultradretana.
Cops d’Estat freqüents: oposició interna pels enfrontaments entre Moderats i Progressistes.
Bullangues (revolutes urbanes): oposició esquerrana, sectors populars, republicanisme i sindicats.
Molta participació de l’exèrcit a la vida política.
Això creà una enorme inestabilitat plasmada en continus canvis violents de govern, suspensions de garanties constitucionals (estat d’excepció) i un predomini polític dels militars, entre d’altres, que causaren un difícil funcionament polític i econòmic del país.
Quins projectes polítics van fracassar des de la monarquia d’Isabel II fins el retorn d’Alfons XII?
Aquesta gran inestabilitat va causar fracassos polítics tals com el projecte liberal no democràtic d’Isabel II (1833-1868) com el projecte liberal més democràtic del Sexenni (1868-1874, que inclou la fase dominada pel republicanisme democràtic federal d’esquerres de la Primera República).
Com va ser la transició entre el Sexenni democràtic i la Restauració?
L’any 1874 el general Manuel Pavía va fer un cop d’estat (enfront la Primera República) per lluitar el poder al general Francisco Serrano, el qual va governar de forma governamental el país durant dotze mesos. El 29 de desembre de 1874, Martínez-Campos va fer un altre cop d’estat a Sagunt en el que proclamà Alfons XII rei d’Espanya, iniciant així la Restauració.
Quin document signa Alfons XII per al seu retorn? Explica el que sàpigues del document.
Amb el cop d’estat de Martínez-Campos, Alfons XII signa el Manifest de Sandhurst (al desembre de 1874), escrit per Cánovas del Castillo. Aquest manifest està dirigit als espanyols i exposa les intencions del nou rei. Cánovas vol que el poble aclami el nou rei, que la gent vulgui el seu retorn, que el poble segueixi al monarca; per això, el manifest mostra aquest retorn com la millor alternativa possible a la primera República.
A diferència d’amb Amadeu de Savoia, el rei Alfons XII té una bona rebuda a Espanya?
Alfons XII té una bona rebuda al seu país, el gener de 1875, i la situació promet un període d’estabilitat política i econòmica (a diferència dels anteriors períodes conflictius).
Cánovas del Castillo vol solucionar els problemes que tenia la monarquia d’Isabel II. Quin eren?
Oposició carlina, enfrontament entre Moderats i Progressistes, les bullangues i l’intervencionisme de l’exèrcit en la vida política.
Amb la Restauració, com se soluciona el problema de l’oposició carlina? Té algunes conseqüències? Anomena també què passa amb la primera guerra d’independència cubana.
Oposició carlina: aquesta oposició ultra-catòlica és definitivament derrotada en la tercera guerra carlina, l’any 1876. Així doncs, aquesta oposició passarà a ser un partit polític ultraconservador. També s’obté la victòria en la primera guerra d’independència cubana en els inicis de la Restauració, el 1878). Com a represalia cap al país Basc i Navarra, que donaren suport als carlins, el govern de Madrid acaba amb els seus furs (tot i que es mantindrà el concert econòmic, és a dir, poden cobrar els seus impostos i pactar quina part cedeixen a l’estat.
Amb la Restauració, com se soluciona el problema de l’enfrontament entre Progressistes i Moderats?
Enfrontament entre Moderats i Progressistes: durant la monarquia d’Isabel II el partit Moderat havia tingut un caràcter partidista i excloent cap als progressistes, que no disposaven del mateix suport que oferia la reina als Moderats. Com a solució a aquest problema, quan Cánovas guanya les eleccions per primer cop, s’elimina la Constitució de 1869 i Cánovas construeix un règim que és una còpia degenerada del model bipartidista anglès, que consisteix en:
- Dos grans partits liberals burgesos, el conservador de Cánovas (antic Moderat) i el liberal de Sagasta (antic progressista), que ocupen alternativament i pacífica el poder.
- L’alternança de govern (“el turno”) es basa en el frau electoral. Aquest frau és possible gràcies al pacte entre els dos partits, amb el suport del rei, de les classes dominants (burgesa, exèrcit) i els poders locals. Els cacics locals (juntament amb els funcionaris de l’Estat) executen les trampes.
Amb la Restauració, com se soluciona el problema de les bullangues?
Bullangues: també contra l’amenaça sindicalista i del republicanisme democràtic federal d’esquerres s’aplica una brutal repressió policial i militar.
Amb la Restauració, com se soluciona el problema de l’intervencionisme dels militars en la vida política?
Militars en la vida política: davant del gran protagonisme del que disposaven molts militars i del freqüent intervencionisme de l’exèrcit en la vida política, el nou sistema canovista aparta els militars d’aquest àmbit. A més, Alfons XII esdevé un rei-soldat líder dels militars i, així, l’exèrcit li tindrà més respecte i l’obeirà.
L’etapa de la primera fase de la Restauració (any-any?), per què es caracteritza?
Entre 1875 i 1898 Espanya viu un període de considerable estabilitat política (la Restauració - primera i segona fase - transcorre des del 1875 fins el 1923), estabilitat institucional (que no van tenir ni Isabel II ni el Sexenni) en assegurar l’automatisme del canvi de govern amb un bipartidisme d’alternança mecànica, pacífica, conservadora i fraudulenta.
Quina constitució es redacta i quina s’aboleix per al règim de la Restauració?
La base legal d’aquest sistema és la Constitució de 1876 (que dura quasi 50 anys, fins el 1923), que substitueix la de 1869 (considerada perillosament democràtica). És un text conservador.
Defineix el règim de la Restauració.
La Restauració és un règim monàrquic, liberal (constitucional, parlamentari i bicameral - cambra baixa i cambra alta), no democràtic, centralista, confessional, conservador, capitalista, en mans de la burgesia.
Explica el que sàpigues de la Constitució de 1876.
Sobirania compartida: el rei té el poder executiu i, a més, comparteix el poder legislatiu amb els ciutadans ja que els senadors són triats pel rei (parlament configurat pel rei). A més, pot dissoldre les corts i pot vetar sense límit les lleis aprovades al parlament. La separació de poders és dubtosa. Per tant, s’enforteix molt el poder del monarca.
Declaració de drets: tot i que la Constitució proclama llibertats de forma solemne, en realitat aquestes queden fortament limitades per lleis complementàries que redueixen molt les llibertats polítiques (d’informació, sindical) respecte la de 1869.
Relgiositat: l’Estat es defineix com a confessional catòlic i, a més, finança l’Església. El que no s’elimina és una certa llibertat religiosa (de practica privada, no d’ostentació pública). Això implica que si algú es vol casar ho ha de fer per l’església, que si mors el funeral ha de ser catòlic, etc.
Sufragi: retorna el sufragi restringit o sufragi censatari.
La constitució de 1876 atorga molt poder al monarca. No obstant, quina és l’actitud dels caps d’Estat davant aquesta situació?
Tot i que aquesta constitució atorga molt poder al monarca, el rei Alfons XII i després la seva vídua Maria Cristina (la sobtada mort del rei el 1885 obliga la vídua a actuar com a regent; a més Alfons XIII és un fill pòstum) respectaran el funcionament del canovisme col·laborant amb els dos partits dinàstics.
La constitució de 1876 és un text molt conservador però, està obert a canvis?
El text és obert a futurs canvis. Sagasta, cada vegada que governi, adoptarà el paper progressista (pacte tàcit), reformista: amplia els drets polítics (llibertat d’informació de 1833, d’associació de 1887) i el 1890 concedeix el sufragi universal masculí.
Els dos partits “turnistas”=dinàstics, el Conservador de Cánovas i el Liberal de Sagasta, tenen molts punts en comú. Quins?
Són partits dinàstics: monàrquics, defensors de la dinastia borbònica en la línia isabelina).
Partidaris d’un liberalisme moderat i centralista.
Són burgesos capitalistes: representen amb una política de dretes els interessos socioeconòmics de les classes altes.
Contraris a les reformes socials o a la descentralització.
Contraris a una autèntica democratització: coincideixen en la necessitat de acordar trampes electorals per a alternar-se en el poder i consolidar el règim.
Tot i que el P. Conservador i el P. Liberal tenen molts trets en comú, quines són els trets característics de cadascú?
PARTIT CONSERVADOR
- De caràcter molt conservador.
- Partidari de la repressió.
- Immobilisme polític (no reformes).
- Defensor de l’Església.
- Defensor de l’ordre social.
- Representa l’alta burgesia i la noblesa.
- Més oligàrquics, clericals i dretans que el Liberal.
- Dirigit per Cánovas del Castillo.
PARTIT LIBERAL
- Partidari de fer alguna reforma (petits canvis): cada cop que Sagasta governa s’aproven reformes no gaire importants per tal que quan tornin a governar els Conservadors aquests últims puguin acceptar aquesta nova política i no abolir-la (pacte tàcit). Així doncs hi ha un progrés polític lent per fer veure que no hi ha estancament polític.
- Partidaris de la repressió, però una mica més moderada que la dels Conservadors.
- Conservadors.
- Representen a la burgesia mitjana-alta.
- Són lliurecanvistes.
- Orientació progressista.
El P. Conservador i el P. Liberal són semblants. Per què Cánovas va voler el torn pacífic entre aquests dos partits? Explica també quina és la idea del torn pacífic.
Com que Cánovas, pel sistema canovista, bipartidista, necessita un altre partit, ha de ser un partit polític que no difereixi gaire del seu per a que no li suposi un entrebanc per assolir els seus objectius. Per això demana a Sagasta que fundi un partit també conservador, el Partit Liberal.
Així, aquests partits es reparteixen la tasca política mentre s’alternen el poder: el govern liberal és reformista (en qüestions polítiques, no socials) i retorna gradualment les llibertats perdudes; el conservador, quan el substitueix, assimila les reformes. És un joc polític ja que els dos partits comparteixen els mateixos interessos i l’ambició de poder. Aquest mecanisme és el “Pacte Tàcit”. Amb aquest pacte es recuperen la llibertat d’informació (1883), la llibertat d’associació (1887) i el S.U.M (1890). El rei també té clar aquest pacte tàcit. Els liberals no aprovarien cap llei que els conservadors es veiessin obligats a abolir.
De quines formacions polítiques anteriors prové el Partit Conservador, principalment?
Partit Conservador:
- Partit Moderat.
- Unión Liberal.
- Partit Progressista.
De quines formacions polítiques anteriors prové el Partit Liberal, principalment?
Partit Liberal:
- Partit Progressista.
- Partit Demòcrata.
- Partit Republicà Moderat (Republicans Unitaris).
Amb la mort d’Alfons XII, la situació política entre cap d’estat i govern com queda?
La compenetració entre els dos partits es ratifica el 1885, per la mort d’Alfons XII, amb el Pacte de El Pardo.
Cánovas del Castillo aprova una llei electoral. Quina és la data i què diu aquesta llei?
LLEI ELECTORAL CÁNOVAS 1878
Poden voltar majors de 25 anys (sufragi censatari):
-Amb contribució anual mínima de 25 pessetes per contribució territorial o de 50 per subsidi industrial.
-Clergat.
-Funcionaris amb un sou major de 2000 pessetes anuals.
-Artistes reconeguts.
-Professors titulats.
Sagasta, amb el seu paper reformista, aprova una altra llei electoral. Quina és la data i què diu aquesta llei?
LLEI ELECTORAL SAGASTA 1890
Poden votar majors de 25 anys amb permanència mínima de 2 anys en el municipi corresponent (sufragi universal masculí).
Quins dos grans grups polítics hi ha durant la Restauració?
Durant la Restauració distingim dos grups de partits, fonamentalment: els dinàstics (o partits dins del sistema) i els partits marginats (o fora del sistema).
Quins són els partits “dins del sistema”? A qui representa cadascún?
Partit Liberal-Conservador (P. Conservador): Cánovas del Castillo. -Grans propietaris rurals. -Alta burgesia. -Classes altes. Partit Liberal-Fusionista (P. Progressista): Sagasta. -Mitjans i petits propietaris rurals. -Classes mitjanes. -Burgesia urbana. -Professionals.
Quins són els partits “fora del sistema”? Digues els líders que sàpigues d’aquests partits.
Republicans: antimonàrquics i d’esquerres. (petita burgesia, classes mitjanes i populars urbanes, treballadors industrials).
-Federals: Pi i Margall.
-Unitaris (Unión Republicana): Salmerón.
-Possibilistes: Castelar.
-Progressistes: Ruiz Zorrilla.
Ultra-catòlics: carlins. (clergat, noblesa, classes altes, classes mitjanes rurals).
-Partit Tradicionalista: Vázquez de Mella (cap als 90):
Han renunciat a l’Antic Règim.
Rebutjen les llibertats.
Creuen en un règim catòlic i autoritari.
Nacionalistes: (burgesia, professionals i intel·lectuals, classes mitjanes).
-Lliga Regionalista (nacionalisme català): Prat de la Riba.
-Partit Nacionalista Basc: Sabino Arana.
Socialistes: ideologies subversives. (classe obrera).
-PSOE (1879): Pablo Iglesias.
Revolucionari i marxista.
Quin és el problema bàsic dels partits marginats?
Els partits marginats, a causa de la limitació de les llibertats polítiques, el sufragi censatari, el frau electoral i l’abstencionisme popular (efecte del frau), no poden governar mai: són minories parlamentàries o forces extraparlamentàries.
Són testimonials tant les forces d’oposició de dretes (els carlins, els nacionalistes catalans i bascos), com les d’esquerres (els republicans, el PSOE, els lerrouxistes i els nacionalistes d’esquerres).
Que representa el Partit Tradicionalista?
Els carlins, transformats en partit polític, són l’extrema dreta tradicionalista i anticentralista del parlament.
Apareixen moviments nacionalistes. Què en pots dir ràpidament?
Apareixen els moviments nacionalistes perifèrics, encara febles. A Catalunya la Lliga Regionalista serà el partit catalanista de masses, liberal, encara que neix el 1901, ja en la segona fase de la restauració. Al País Basc, el PNV és un partit independentista i antiliberal, que tindrà èxits electorals més tard que la Lliga.
Pel costat de les esquerres, què pots dir sobre els partits polítics marginats?
Pel costat de les esquerres, destaquen els republicans. Són antimonàrquics, demòcrates, d’esquerres i defensen la petita burgesia i els sectors populars (amb reformes socials relatives a impostos, quintes, salaris). Els seus desastres electorals (són sempre una minoria parlamentària) s’expliquen pel fracàs de la Primera República, pel caciquisme i per les greus divisions internes: republicans centralistes (Unión Republicana de Salmerón), federals (Pi i Margall) i radicals (inserruccionalistes de Ruiz Zorrila; Partit Radical de Lerroux).
Hi ha partits socialistes? Quin/quins? (en el la Restauració 1a fase).
El PSOE (fundat el 1879), socialdemòcrata, pseudomarxista, és encara molt marginal (el primer diputat arriba el 1910).
Quina força social, no política, d’oposició al sistema hi ha durant la Restauració?
Com a força social, no política, d’oposició hi ha el moviment obrer, dividit en moltes tendències.
Presenta el frau electora. Per què es duu a terme? Qui li dona suport?
Les trampes electorals (tupinades o “pucherazos”) s’havien fet al llarg dels 40 anys anteriors de liberalisme. Però ara es perfeccionen i tenen el suport dels dos grans partits ja que si el canovisme vol funcionar satisfactòriament i que el torn pacífic es produeixi correctament ha d’haver molta gent d’acord i assabentada de la trampa per a poder-la dur a terme:
- Els dos partits dinàstics.
- El rei.
- Poders locals (governadors civils, alcaldes…).
- Elits econòmiques (cacics). El cacic és el personatge més ric i influent d’una localitat (o d’una comarca), amb capacitat per a pressionar els seus veïns, subalterns, en les eleccions. Tenen molta influència sobre un territori. El caciquisme és un fenòmens de dominació social (al llarg del s.XIX i part del XX) que exerceix un individu sobre els seus ciutadans, malgrat la llibertat política i la igualtat jurídica teòriques del liberalisme. L’oligarquia local dels cacics condiciona els comportaments quotidians i polítics dels seus ciutadans perquè disposa de riquesa, usa mètodes violents (“la partida de la porra”) i té el suport de l’Estat.
En quantes fases es divideix el torn pacífic?
En quatre fases.
Anomena les quatre fases del torn pacífic.
PRIMERA FASE DEL FRAU: L’ACORD CÁNOVAS-SAGASTA
SEGONA FASE DEL FRAU: LA PRESSIÓ INFORMATIVA DEL CACIC
TERCERA FASE DEL FRAU: ELS CACICS I ELS FUNCIONARIS ESTATALS FAN TRAMPES
EFECTES DEL FRAU ELECTORAL
Explica la primera fase del frau electoral.
PRIMERA FASE DEL FRAU: L’ACORD CÁNOVAS-SAGASTA
El procés s’inicia amb l’acord de Cánovas i Sagasta, amb el beneplàcit del rei, el canvi de govern i el resultat de les futures eleccions (l’encasellat).
Així doncs, Cánovas i Sagasta decideixen que el partit A deixi de governar. S’informa el rei, que destitueix el president del govern del partit A, i nomena president al cap del partit B (el cap de la, fins el moment, oposició) per a que formi un govern provisional per a organitzar les eleccions. El nou president dissol el parlament, d’acord amb el rei, i convoca les eleccions (i les organitza). Com que és el cap del partit B, al que li toca governar, organitza les eleccions en benefici propi: fa el “encasillado”: un mapa on es prefixen els resultats de les futures eleccions, amb majoria clara del partit B.
Els resultats acordats es transmeten als governadors civils de cada província per a que aquests informin els alcaldes i cacics de cada població sobre la data de les eleccions i dels resultats que han de sortir a cada localitat ja que aquests últims són els encarregats de portar a la pràctica el frau electoral. Per a poder obtenir els resultats desitjats s’utilitzaran les trampes electorals.
Explica la segona fase del frau electoral.
SEGONA FASE DEL FRAU: LA PRESSIÓ INFORMATIVA DEL CACIC
Els cacics imposen uns resultats predeterminats en benefici de l’estabilitat del règim polític. Ho fan perquè formen part del bloc de poder del sistema.
Quan la intimidació del cacic sobre els electors no és suficient (això succeeix sobretot a les grans ciutats), es fa servir un mètode suplementari: les trampes electorals (les tupinades).
Explica la tercera fase del frau electoral.
TERCERA FASE DEL FRAU: ELS CACICS I ELS FUNCIONARIS ESTATALS FAN TRAMPES
El poder local, és a dir, els homes del cacic i els funcionaris de l’Estat, executa les següents corrupcions dels comicis, les anomenades tupinades:
-Abans de les eleccions, la tasca de pressió dels cacics es complementa amb el falsejament del cens (incloent-hi morts, electors imaginaris o gent censada de forma múltiple).
-Durant les eleccions hi ha compra de vots, xantatge econòmic (com per exemple amenaces de caire laboral), violència contra els electors (obliguen a votar a un partit i, si no és així, et pegaven bandes violentes)….
-Després de les eleccions es manipula l’escrutini (el recompte) dels vots ja que normalment les tupinades no són suficients: el “pucherazo”.
