Part 6: Art 122-2 a final Flashcards
- Article 122-3
Article 122-3 Caducitat en les relacions jurídiques disponibles
1. El termini de caducitat se suspèn d’acord amb el que estableixen els articles del 121-15 al 121-19 pel que fa a la suspensió de la prescripció, o per acord exprés de les parts. La suspensió s’aixeca una vegada exhaurit el termini pactat o, si no n’hi ha, a partir del moment en què qualsevol de les parts denunciï l’acord de manera fefaent.
- Article 122-3.2
- Quan es tracta de relacions jurídiques disponibles, la caducitat no ha d’ésser tinguda en compte d’ofici pels tribunals, sinó que ha d’ésser al·legada per una persona legitimada.
- Article 122-4
Article 122-4 Caducitat convencional
La caducitat convinguda per les parts es regeix, si no hi ha pacte, per les disposicions sobre caducitat en les relacions jurídiques disponibles establertes per aquest Codi.
- Article 122-5
Article 122-5 Còmput del termini i preclusió
1. El termini de caducitat s’inicia, si no hi ha normes específiques, quan neix l’acció o quan la persona titular pot conèixer raonablement les circumstàncies que fonamenten l’acció i la persona contra la qual es pot exercir. En tot cas, s’aplica també a la caducitat el que disposa l’article 121-24 en matèria de preclusió.
- Article 122-5.2 b 3
- En el còmput del termini de caducitat no s’exclouen els dies inhàbils ni els festius. El còmput de dies es fa per dies sencers. El dia inicial s’exclou i el dia final s’ha de complir totalment.
- El còmput de mesos o anys es fa de data a data. Si al mes del venciment no hi ha el dia corresponent a l’inicial, es considera que el termini acaba el darrer dia del mes.
- Disposició Transitòria única
Les normes del llibre primer del Codi civil de Catalunya que regulen la prescripció i la caducitat s’apliquen a les pretensions, les accions i els poders de configuració jurídica nascuts i encara no exercits amb anterioritat a l’1 de gener de 2004, amb les excepcions que resulten de les normes següents:
- Disposició Transitòria única a i b
a) L’inici, la interrupció i el reinici del còmput de la prescripció produïts abans de l’1 de gener de 2004 es regulen per les normes vigents fins aquell moment.
b) Si el termini de prescripció establert per aquesta Llei és més llarg, la prescripció es consuma quan ha transcorregut el termini establert per la regulació anterior.
- Disposició Transitòria única c
c) Si el termini de prescripció establert per aquesta Llei és més curt que el que establia la regulació anterior, s’aplica el que estableix aquesta Llei, el qual comença a comptar des de l’1 de gener de 2004. Tanmateix, si el termini establert per la regulació anterior, tot i ésser més llarg, s’exhaureix abans que el termini establert per aquesta Llei, la prescripció es consuma quan ha transcorregut el termini establert per la regulació anterior.
- Disposició Final Primera
Resten substituïts pels preceptes corresponents d’aquesta Llei els articles 1, 2, 3 i 344 i les disposicions finals segona i quarta del Decret legislatiu 1/1984.
- Disposició Final Segona
Aquesta Llei entra en vigor als vint dies després d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, llevat de l’article 7, que aprova els títols I i II del llibre primer del Codi civil de Catalunya, i de la disposició final primera, que entren en vigor l’1 de gener de 2004.