Part 2: Art 111-8 a 121-4

Question 1

1. Article 111-8

Answer 1

Article 111-8 Actes propis
Ningú no pot fer valer un dret o una facultat que contradigui la conducta pròpia observada amb anterioritat si aquesta tenia una significació inequívoca de la qual deriven conseqüències jurídiques incompatibles amb la pretensió actual.

Question 2

2. Article 111-9

Answer 2

Article 111-9 Equitat
L’equitat s’ha de tenir en compte en l’aplicació de les normes, si bé els tribunals només poden fonamentar llurs resolucions exclusivament en l’equitat quan la llei ho autoritza expressament.

Question 3

3. Article 111-10

Answer 3

Article 111-10 Vigència de les lleis

1. Les lleis de Catalunya entren en vigor una vegada han transcorregut vint dies des del dia en què han estat publicades íntegrament en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, si no s’hi disposa altrament.
2. La vigència de les lleis i de les altres normes cessa quan són derogades per altres de posteriors de rang igual o superior que ho declarin expressament.

Question 4

4. Titol II del Llibre I

Answer 4

Títol II

La prescripció i la caducitat

Question 5

5. Capitol I del Titol II del Llibre I

Answer 5

Capítol I

La prescripció

Question 6

6. Secció primera del Capitol I del Titol II del Llibre I

Answer 6

Secció primera

Disposicions generals

Question 7

7. Article 121-1

Answer 7

Article 121-1 Objecte
La prescripció extingeix les pretensions relatives a drets disponibles, tant si s’exerceixen en forma d’acció com si s’exerceixen en forma d’excepció. S’entén com a pretensió el dret a reclamar d’altri una acció o una omissió.

Question 8

8. Article 121-2

Answer 8

Article 121-2 Pretensions no prescriptibles
No prescriuen les pretensions que s’exerceixen mitjançant accions merament declaratives, incloent-hi l’acció de declaració de qualitat d’hereu o hereva; les de divisió de cosa comuna; les de partició d’herència; les de delimitació de finques contigües, ni les d’elevació a escriptura pública d’un document privat, ni tampoc les pretensions relatives a drets indisponibles o les que la llei exclogui expressament de la prescripció.

Question 9

9. Article 121-3

Answer 9

Article 121-3 Imperativitat
Les normes sobre prescripció són de naturalesa imperativa. Tanmateix, les parts poden pactar un abreujament o un allargament del termini no superiors, respectivament, a la meitat o al doble del que està establert legalment, sempre que el pacte no comporti indefensió de cap de les parts.

Question 10

10. Article 121-4

Answer 10

Article 121-4 Al·legació
La prescripció no pot ésser tinguda en compte d’ofici pels tribunals, sinó que ha d’ésser al·legada judicialment o extrajudicialment per una persona legitimada.