parcial 3 Flashcards
Producte interior brut (PIB)
suma dels béns i serveis produits en un espai econòmic o país durent un període de temps determinat (normalment 1 any) excloent el consum intermedi utilitzat en la producció
Quin altre nom rep el PIB?
Riquesa d’un país
PNB
S’utilitzava fins la dècada dels 80.
Identic al PIB però incorporava béns i serveis produits per factors propis a l’exterior
Variació del pib
Sol utilitzarse per mesurar el creixement econòmic
PIB.Principals elements
- Es valor a preus de mercat, a través dels preus que paguen els consumidors o clients finals
- Inclou només el valor de béns i serveis finals, però no dels intermedis
- Es computa al llarg d’un any
- Inclou només el valor del que s’ha produit durant aquell any
- S’inclou en el PIB el que s’ha produit a l’interior del pais, amb independència de que els factors que ho produeixin siguin de propietat nacional o estrangera
PIB PER CÀPITA
PIB dividit per la població de l’espai econòmic.
S’utilitza per comparar el grau de desenvolupament entre paisos, encara que és una simple comparació de la capacitat productiva per individu.
Com a mitjana aritmètica, no es un mesurament adequat al benestar o distribució de la riquesa.
Indicador alternatiu: índex de desenvolupament humà de la UNESCO.
PIB per en paritat poder adquisitiu (PPA)
Mètode per mesurar el poder adquisitiu relatiu de les monedes de diferents paisos respecte als mateixos tipus de béns i serveis.
Degut a que poden costar més en un pais que en un altre, la PPA ems permet efectuar comparacions més exactes dels nivells de vida en diferents paisos.
Limitacions del PIB com a magnitud macroeconòmica de benestar i desenvolupament
- No es tenen en compte algunes externalitats negatives, com la contaminació ambiental
- No es té en compte la distribució de l’ingrés
- No inclou activitats productives que afecten al benestar però no produeixen transaccions (treballs de voluntaris / mestresses de casa)
- Activitats que afecten negativament al benestar poden fer augmentar el PIB
- Ignora l’endeutament extern: el PIB s’incrementarà si un govern o les empreses subscriuen prèstecs a l’estranger
Altres indicadors per mesurar el nivell de desenvolupament i benestar
- esperança de vida
- mortalitat infantil
- disponibilitat de serveis mèdics
- quantitat d’oci
- formació i educació
- Distribució de la renda
- clima
Components del pib.
Suma que aporta cada sector productiu
- Agricultura (2,34%)
- Industria (20,79%)
- Serveis (67,9%)
La desocupació. Com es medeix
- Primer cal distingir un treballador desocupat d’un inactiu
Ens hem de basar en l’observació d’algunes accions: si busca treball o si ha declarat que n’acceptaria
Es pot mesurar la desocuapació de 2 formes: - La desocupació registrada: persones registrades en oficines de treball, públiques o privades
- Desocupació mesurada en enquestes: es pregunta a una mostra representativa si esta buscant feina, temps que porten a l’atur…
La desocupació. Efectes
1- Cost econòmic
- La societat manté recursos sense utilitzar
- Menys ingressos per la població aturada i menys qualitat de vida
- Pèrdua de qualificació i competitivitat
- Desocupats no paguen impostos a l’Estat
- Desocupats representen un cost en prestacions
La desocupació. Efectes II
2- Cost psicològic i social
- Efectes sobre la salut física i mental
- Conductes antisocials
Nivell general de preus i inflació
- La inflació és la taxad de creixement de nivell general de preus (NGP) d’un país
- És una mesura que representa als diversos béns i serveis d’un país.
Les dos mesures per calcular els canvis en el NGP son:
a) El deflactor del PIB
b) Índex de Preus al COnsum (IPC)
Deflactor del PIB
Índex de preus que s’obté dividint per cada any el PIB nominal entre el PIB real.
Índex de Preus al Consum (IPC)
- Mesura del nivell de preus més utilitzada
- Mesura dels preus agregats i es calcula com una mitjana ponderada dels preus dels béns de consum final
- Engloba únicament els preus de béns i serveis de consum final que compren les famílies d’un país, però no els preus dels béns de capital ni els béns intermedis
L’IPC ha de ser
- Representatiu
- Comparable
- Confiable. Precís. Congruent
- Útil
- Oportú
IPC. Principals limitacions
- Ponderacions son les del any base, percentatges de despesa de la família promig.
- Dificultat per distingir els increments de preu que no són reals i que es deuen a millores en la qualitat del producte o introducció de nous atributs en un mateix tipus de producte
- Innovacions i canvis d’hàbits en el consum
- Índex de Laspeyres encadenat
Inflació tipologia.
Inflació -10%
Inflació 10%-1000%: individus proven de desprendre’s de diner que tenen (invertint) ja que aquest cada vegada val menys
Hiperinflació +1000%: el diner pràcticament no té valor (en conflictes bèlics i polítics. Risc de bancarrota a l’estat i tornada a l’economia de trueque)
Estanflació (1965) Combina inflació i recessió. L’estat actua baixant els tipus d’interés i els impostos.
Deflació: Caiguda generalitzada del NGP, produit per la manca de demanda, els consumidors no compren esperant que els preus baixin més.
Inflació subjacent
Valor de la inflació una vegada deduits els productes energètics i aliments frescos no elaborats.
Constitueix el nucli estructural de la inflació i en marca la tendència a mitjà termini.
Acostuma a tenir un comportament més suau i amb menys altibaixos que la inflació normal
INFLACIÓ. CAUSES
- Inflació de demanda: la demanda agregada augmenta més depressa que la producció
- Inflació de costos: perquè s’ha encarit algun factor productiu
- Inflació estructural: es pot produir per causes estructurals de l’economia (mercats imperfectes, conflictes entre agents econòmics…)
- Inflació autoconstruida: Agents preveuen l’evolució dels preus i ajusten la seva conducta a la previsió futura
La inflació. efectes
- Pèrdua de poder adquisitiu: no és necessàriament cert si es produeix una idexació de IPC amb els salaris, prestacions públiques, contractes de lloguer…
- Estalvi de diner en metàlic
- En casos d’hiperinflació: la gent vol canviar el diner ràpidament en divisa estrangera o comprar béns
- Persones acreedores o de quantitats fix (perjudicats)
- Persones deutores a taxa fixa (beneficiats)
La funció de la producció
- Relació entre la quantitat d’inputs que utilitza una empresa i la quantitat d’outputs que produeix.
El principi bàsic de qualsevol empresa és la d’aportar valor, transformant inputs en outputs
Corba de producció total
Ens mostra de quina forma la quantitat d’output depen de la quantitat d’input variable, donada una quantitat d’input fixe
Producte marginal del treball
Variació de la quantitat d’output produida per una unitat adicional de treball (input)
Rendiments decreixents
Quan l’augment de la quantitat d’aquest input, mantenint fixes el nivell de tots els altres inputs, provoca una disminució del producte marginal
Cost fix
No depèn de la quantitat d’output produida
Cost variable
Cost que depen de la quantitat d’output produida
Cost total
Suma del cost fixe i el cost variable
Cost directe
Costos que es poden imputar directament en un producte
Costos indirectes
Costos generals, que no puc dir d’entrada a quin producte pertany
Cost marginal
Variació del cost total generada per produir una unitat més d’output
És el cost adicional en el que l’empresa incurreix quan es produeix una unitat més de béns i serveis
Cost total mitjà
Cost total dividit entre la quantitat d’output produida
Cost total per unitat de producte
Rendiments d’escala. Fonts de rendiments decreixents
- Especialització i divisió del treball
- Alta inversió inicial
- Externalitats de xarxa
- Grans empreses
- Problemes de comunicació i de coordinació a les empreses
- Actuen com a limitador del tamany de les empreses
- Burocràcia i costos administratius
Corba del cost total mitjà
- Habitualment té forma d “u”
- Mostra que a mesura que s’augmenta l’output produit, el cost total mitjà disminueix al principi, i després s’incrementa a mesura que creix l’output
- A mesura que incrementem la producció el cost fixe es reparteix entre més unitats d’output.
Augmentar la producció té dos efectes:
- Efecte repartiment: com més gran és la producció, més gran és la quantitat de productes entre la qual es reeparteix el cost fixe, i per tant més petit és el cost fixe mitjà
- Efecte rendiments decreixents: com més gran és la producció, més gran és la quantitat de factor de producció variable necessària per generar una unitat de producció addicional
Rendiments d’escala
Rendiments creixents d’escala (economies d’escala) es produeixen quan el cost total mitjà a llarg termini, disminueix a mesura que s’incrementa la producció
- Quan el cost total mitjà a llarg termini s’incrementa quan s’incrementa la producció
- Quan el cost total mitjà a llarg termini és horitzontal i no experimenta variacions.
Quin principi explica que el CFMe disminueix quan augmenta el nivell de
producció?
El principi de repartiment del cost fixe
