parcial 1 Flashcards
10 principis de la economia
- Individus hem d’escollir
- El cost d’oportunitat de les nostres decisions
- Anàlisi marginal
- Persones es mouen per incentius
- El comerç millora el nostre benestar
- El mercat facilita el comerç
- L’estat pot millorar, a vegades, el resultat de mercat
- El nivell de vida d’un pais depen de la seva capacitat per produir
- Els preus pugen quan el govern imprimeix massa diners
- La societat s’enfronta a la disjuntiva entre inflació i atur
Principi 1: els individus hem d’escollir
Hem de valorar que guanyem i perde, quan prenem decisions (principi de cost - benefici)
Principi 2: cost d’oportunitat de les nostres decisions
La millor opció a la qual renunciem quan prenem una decisió
Principi 3: Anàlisi marginal
Prenem decisions valorant els beneficis adicionals davat els costos adicionals
Principi 4: Les persones es mouen per incentius
Canviem el nostre comportament per obtenir algun tipus de recompensa
Principi 5: El comerç millora el nostre benestar
Ningú produeix tots els béns que necessita. Ens especialitzem en una activitat per cobrir necessitats als altres a través de l’intercanvi. Saber aprofitar els avantatges del comerç. Concepte de divisió del treball
Principi 6: El mercat facilita el comerç
Ningú s’especialitzaria si no estigués segur de poder obtenir allò que necessita a canvi del que produeix. Les empreses decideixen que produir, els individus que comprar. Interactuant en un mercat. Guiant-se per uns preus i interessos personals
Principi 7: l’estat pot millorar els resultats del mercat
Els mercats son una bona manera d’organitzar l’activitat econòmica. L’estat intervé per assignar els recursos de manera més eficaç i evitar fallades de mercat
Principi 8: El nivell de vida d’un pais depen de la seva capacitat per produir
Com + capacitat per produir bens i serveis, + s’incrementa el nivell de vida. Principi de valor afegit = els productes /serveis de valor afegit aportaran més riquesa que aquells que en tinguin menys.
Principi 9: Els preus pugen quan el govern imprimeix massa diner
Inflació =augment generalitzat i sostingut en el nivell de preus existents del mercat durant un temps (generalment 1 any). Quan el nivell general de preus puja, amb cada unitat de moneda s’adquireixen menys bens i serveis
Principi 10: La societat s’enfronta ala disjuntiva entre inflació i atur
A mesura que augmenta la demanda, la tensió sobre preus es més gran i comencen a pujar, mentre que l’atur disminueix. A curt termini, quan augmenten els preus baixen els salaris reals i l’abaratiment del cost de mà d’obra i per tant les empreses demanen més feina
Que s’enten per economia?
Ciència que estudia com les societats administren uns recursos escassos per produir bens i serveis i distribuir-los entre els individus.
Ciència social que estudia les relacions en els processos de producció, intercanvi, distribució i satisfacció de necessitats humanes i com a resultat individual i col·lectiu de la societat
Com defineix economia Lionel Robbins?
Ciència que estudia el comportament humà com a relació entre els fins i els mitjans escassos que tenen usos alternatius
Dos enfocaments de l’economia
Macroeconomia i microeconomia
Microeconomia
Estudia el comportament econòmic i decisions que prenen les unitats econòmiques com consumidors i les empreses i les seves interrelacions en el mercat.
Ex: fluctuacions de preus, oferta i demanda, costos de producció, externalitats de l’economia
Macroeconomia
Estudia i analitza els comportaments globals econòmics interrelacionats. Estudia l’economia d’un pais en termes generals Ex: PIB, taxa d’atur, deute públic
Escassetat
Implica que no es poden satisfer totes les infinites necessitats humanes perquè no es poden aconseguir suficients recursos, donada la seva limitació.
Implica que no es poden assolir tots els objectius de la societat a la vegada, de forma que cal establir prioritats
Tipologies de bens
Béns econòmics i lliures
Béns econòmics
Tenen costos de producció, son escassos i tenen un cost econòmic
Béns lliures
No son escassos. Hi ha més oferta que demanda. Hi ha abundància. No tenen cost de producció
Cost d’oportunitat
Cost de la inversió dels recursos disponibles, a una oportunitat econòmica, a costa de les inversions alternatives disponibles, o el valor de la millor opció no realitzada.
És al que hem de renunciar (la millor opció) quan prenem una decisió
Conducta optimitzadora
Fer el màxim amb el mínim de recursos
Elecció racional
Escollir l’opció que aporta un major benefici en relació amb el cost d’oportunitat (anàlisi cost - benefici)
Eficiència
Parteix de la base que els recursos utilitzats son escassos.
És la relació entre els recultats obtinguts i els recursos utilitzats.
És la capacitat d’aconseguir un resultat (objectiu) amb el mínim de recursos possible
Eficàcia
Complir la finalitat del producte sense importar els recursos destinats
Factors productius
Aquells recursos, materials o no, que en ser combinats en el procés de producció aporten valor per l’elaboració de béns i serveis.
Quins factors productius hi ha?
- Terra (recursos naturals)
- Treball (RRHH)
- Capital (béns de capital, no productes finals)
- Capital inmaterial (patents, software…)
Frontera de Possibilitats de producció
Combinacions de factors productius / tecnologies en el que s’aconsegueix la producció màxima.
Reflecteix la quantitat màxima de béns i serveis que una societat és capaç de produir en un determinat període de temps i a partir d’uns factors de producció i uns coneixements tecnològics determinats
Llei de rendiments decreixents
Si es produeix amb quantitats fixes d’un factor i es van afegint quantitats successives d’un altre factor, arribarà un moment a partir de qual els increments de producció seran cada vegada menors.
Agregar més d’un recurs a la producció, mantenint les altres constants, reculta en un menor benefici per cada recurs que s’afegeix.
Benefici marginal
Preu màxim que algú està disposat a pagar per un producte o servei. Benefici que obtinc amb cada treballador
Producte marginal de treball
Canvi en la producció quan s’agrega feina adicional, mentre tots els altres factors es mantenen constants
Ingrés marginal
Augment d’ingressos totals quan es ven una unitat més de producte
Especialitzacio
Concentrar els esforços en un conjunt de tasques,que permet utilitzar de la millor manera possible els recursos i capacitats ( eficiència)
Permet reduir els costos i que els consumidors obtinguin els productes a un preu més baix.
Cluster
Concentració geogràfica d’empreses
Les economies derivades de la producció a gran escala no serien possibles si les tècniques de producció modernes no es basessin en:
- Especialització
- Divisió del treball
Economies d’escala:
La producció a gran escala facilitada per l’especialització permet incrementar la relació entre el capital i el treball
Quan una empresa es capaç de produir a gran escala es redueixen els costos unitaris i és més eficient
Relació entre especialització i economies d’escala
Sense especialització no es pot arribar a una economia d’escala, ja que aquestes necessiten un volum determinat.
Avantatge comparatiu
Un individu o pais té un avantatge comparatiu en la producció d’alguna cosa si el cost d’oportunitat de produir aquest be o servei és més baix que per la resta.
Globalització
Procés de homogeneïtzació de les següents dimensions:
- Econòmica i financera
- Cultural
- Tecnològica
- Legal
Conseqüències de la globalitzacio
- Els estats perden sobirania a l’hora de prendre decisions (fixar preus, interessos…)
- Divisa única, major integració econòmica i comercial.
- Es perden hàbits de consum més globals
Motors d’aquesta globalització
- Noves TIC
- Abaratiment del transports (mercaderies i passatgers)
- Hegemonia del idioma anglès, idioma de comunicació mundial
- Major integració econòmica i comercial
Implicacions de la globalització per les PIMES
- El mercat per les empreses ha passat a ser global
- Han de competir amb un mercat dominat per grans empreses. El mercat s’ha concentrat. Atomització = oligopolis, empreses que dominen el mercat i poden estar en diferents sectors. Han de competir amb un producte diferenciat
- L’empresa ha de fer una reflexió en quant a la seva cadena de valor.
Fases de la cadena de valor
- Innovació = creació de producte
- Aprovisionament = materies primeres i component per obtenir el producte
- Producció
- Marketing i comercialització
- Part post-venda. Internacionalitzar alguna part de la cadena de valor.
Quan es pot considerar una empresa global?
Quan saben aprofitar la globalització. Un % de les seves vendes (+ de un 50%) va a altres paisos
Diferència entre client i consumidor
El consumidor consumeix i el client és un potencial comprador.
Economia de mercat
Sistema econòmic en que les decisions clau es prenen a través dels mercats (de forma descentralitzada), en el funcionament dels quals tenen un paper essencial els preus. Acostuma a estar lligada al capitalisme, i a un estat poc intervencionista. S’oposa a les economies planificades
Quins motius justifiquen la intervenció de l’estat?
- Redistribució de renda i equitat (IVA, impostos…)
- Raons macro-econòmiques: inflació
- Errades o desviacions del mercat
Errades o desviacions del mercat
- Competencia imperfecta: oligopolis (mercat dominat per grans i poques empreses) i monopolis. Les empreses abusen de la seva posició dominant.
- Externalitats: l’estat pot regular posant impostos si el producte fabricat és molt contaminent, per exemple.
- Informació imperfecta: El consumidor no té prou informació per prendre una decisió adequada a l’hora de consumir.
El mercat
El mercat d’un producte esta integrat per tots els compradors i venedors d’aquest producte.
L’oferta i la demanda quan interactuen en el mercat determinen…
- La quantitat que es produeix de cada producte
- El preu al que s’ha de vendre
Tipologies de mercat
- Mercats lliures
- Mercats intervinguts
- Mercat competitiu o perfectament competitiu
- Mercat de competència imperfecta
Mercats lliures
Hi ha llibertat total per ofertar i demandar
Mercats intervinguts
Forta intervenció per part de l’estat
Mercat competitiu / perfectament competitiu
Mercat atomitzat. Moltes petites empreses, cap amb una posició dominant. Els productes que s’oferten no tenen una diferenciació al mercat. Totes les empreses poden entrar i sortir lliurement del mercat
Mercat de competència imperfecta
Oligopolis i monopolis
El mercat i el preu
Preu baix = estimula el consum i desanima la producció
Preu alt = Redueix el consum i incentiva la producció
Funció de la demanda
Quantitat de béns i serveis que poden ser adquirits als diferents preus del mercat per un consumidor o per un conjunt de consumidors. Demandar significa estar disposat a comprar.
Tipus de béns
- Béns normals
- Bens inferiors
- Béns substitutius
- Béns complementaris
- Béns independents
Béns normals
Quan els ingressos dels consumidors son mes alts, el consumidor augmenta el consum d’aquells productes
Béns inferiors
Quan els ingressos del consumidor pugen, el consum d’aquests béns disminueix
Béns substitutius
La seva naturalesa és diferent, però pot cobrir les mateixes necessitats que el primer producte. Hi ha substitutius perfectes / imperfectes. El preu dels béns substitutius afecta la demanda del bé original
Béns complementaris
Bé complementari per poder consumir-ne un altre. El preu del bé complementari també afecta en la demanda del producte, que baixa
Béns independents
No guarden relació els uns amb els altres.
Desplaçaments de la corba de la demanda
Es desplaça quan s’altera qualsevol dels factors que incideixen en la demanda diferent del preu del producte en qüestió
Factors que influeixen en la corba de la demanda
- Renda / ingrés dels consumidors
- Preus dels béns relacionats
- Preferències dels consumidors
- Tamany del mercat o nombre de consumidors
- Expectatives
L’oferta
Quantitat de béns / serveis que els productors estan disposats a oferir a diferents preus i condicions, en un determinat moment.
Quantitat de productes / serveis disponibles al mercat per ser consumits.
Llei de l’oferta
Davant un increment de preu d’un producte la quantitat ofertada pels productors tendirà a ser major, degut a un major incentiu i a la possibilitat de guanyar més beneficis.
Factors que influeixen en l’oferta
- L’estat de la tecnologia
- Preus dels factors productius (inputs)
- Preus dels productes relacionats
- Impostos sobre les vendes
- Nombre d’empreses que participen en el mercat
- Regulacions de govern
- Expectatives
Factors que influeixen en els desplaçaments de la corba de l’oferta
- Preu dels factors productius
- Tecnologia existent
- Nombre d’empreses al mercat
- Canvis en els impostos
- Reglamentacions del govern
- Expectatives
Quan es produeix un moviment al llarg de la corba de l’oferta?
Quan augmenta o disminueix el preu del producte / servei
Oferta i demanda. Equilibri de mercat
Existeixen preus pels que les intencions de compradors / venedors no son compatibles. Les quantitats demandades i ofertades no coincideixen.
Existeix un preu pel qual ambdues intencions coincideixen
Existeix excés de demanda (quan les quantitats demandades superen les ofertades) i excés de oferta (quan les quantitats ofertades superen les demandades)
Preu d’equilibri
Aquell en que coincideixen les quantitats ofertades i demandades
Variacions de l’equilibri. Desplaçament d’una de les corbes
Si s’alteren els factors que incideixen en les corbes de l’oferta i la demanda, aquestes experimentaran desplaçaments. També produiran canvis en el preu i la quantitat d’equilibri.
El paper del preu
Assignació d’un valor monetari numèric a una mercaderia / servei. El concepte de preu en microeconomia és una de les variables més importants
Com es fixa el preu en el mercat lliure?
A través de la llei de l’oferta / la demanda
Preu de valors mobiliaris
S’anomena cotització
Quin nom rep el preu al sector de les assegurances?
Prima
Quan es fixa el preu es té en compte
- Costos de producció
- Benefici que vol obtenir / li deixen obtenir
- Preus de la competència
- Valor que el consumidor atorga al teu producte
Quantitat d’equilibri
Punt en que es casen l’oferta i la demanda en quant a quantitat.
