Introducció al mercat del treball Flashcards
Objectius
- Analitzar característiques bàsiques del mercat de treball espanyol
- Trets de la desocupació espanyola en relació amb el context europeu
- Mecanismes d’adjust del mercat de treball al canvi de cicle econòmic
- Mostrar i analitzar la reforma del mercat de treball al govern de Mariano Rajoy
Des dels anys 70, un tret distintiu en l’economia espanyola
Alt nivell de desocupació laboral
Mercat de treball a espanya
- Mercat construit socialment pel seu nou projecte d’intercanvi: el treball humà
- L’oferta de treball és elàstica i matisa pels efectes renda i substitució.
- La demanda del treball és una demanda derivada
El preu del mercat del treball (salari)
Ve determinat per l’oferta de la mà d’obra i pel marc institucional: la demanda del treball constituirà a establir les quantitats intercanviades, el nivell d’ocupació
Intervenen dos elements en relació amb la demanda del treball
- La demanda derivada, que depèn del nivell de demanda de productes (en el pla macroeconòmic i microeconòmic)
- La demanda del treball no persegueix satisfer uns objectius sinó obtenir un benefici a través de la venda de productes i serveis.
El nivell de demanda d’aquests determinaria el nivell de producció planejat per l’empresa, i d’aquest es desprendran unes necessitats i una demanda de factor treball
Ha d’esperar-se una relació positiva entre evolució per demanda, el producte, i l’ocupació
Una quantitat de producte es pot obtenir a partir de
Combinacions de factors productius, en funció de la naturalesa del procés productiu, les necessitats i la demanda del treball també es modificaran.
Es pot parlar de processos productius…
- Intensius en treball
- Menys intensius en treball // intensius en capital
Demanda de treball de l’economia
Vindrà determinada pel nivell de demanda i producció i també pel perfil de procés productiu. Aquest està influit per l’especialització sectorial i productiva d’una economia
L’elecció per grau d’intensitat més o menys gran en l’ús del factor treball dependrà…
del nivell salarial i també de la disponibilitat o no de la mà d’obra
Empreses intensives en capital
Dins d’una activitat productiva determinada, es considera que les empreses de més grandaria son més intensives en capital
L’ocupació té un fort component procíclic.
Des del 2005 el ritme de creixement de l’economia supera el de l’economia en el seu conjunt.
El creixement de l’ocupació era intensiu en la creació d’ocupació , bé pel mateix creixement econòmic i pel desenvolupament sectorial d’aquest i / o pel grau d’intensitat en l’ús del factor treball o dels processos productius que es van constituit en motors del creixement.
Crisi del 2008
Desacceleració del mercat de treball
Productivitat aparent del factor treball
Es mesura per la relació entre el PIB i el nombre d’ocupants.
- Durant les fases expansives de l’economia la productivitat es redueix, mentre que s’incrementa durant les fases regressives
L’economia espanyola
Mostra una alta intensitat de correlació de l’ocupació amb el producte, una situació pròpia d’una economia intensiva en l’ús del factor treball
El nivell d’ocupació d’una economia ve determinat per
- El nivell de producció
- Orientació sectorial
- Per naturalesa del procés productiu vigent majoritàriament en una economia
Ocupació
Conjunt de tasques que ha de fer una persona en un lloc de treball
Es refereix a l’organització parcel·lada del treball i el conjunt de la tasca ve determinat per la naturalesa tecnològica i organitzativa del procés productiu.
Aquesta capacitat remet al concepte de qualificació (conjunt de tasques que un individu és capaç d’efectuar correctament
Qualificació
Potencialitat de l’individu.
Encaix o desencaixament entre ocupació i qualificació determinaran també el nivell d’ocupació.
Com s’adquireix la qualificació?
A través de processos formals: Activitats que exerceixen els centres i institucions educatives
A través de processos informals que s’associen a l’experiència o aprenentatge que s’adquireix al mateix lloc de treball
Tendències relacionades amb l’ocupació
- Als paisos anglosaxons es vincula la desigualtat de la renda a l’impacte que les tecnologies de la informació han tingut sobre les ocupacions.
- Als paisos europeus, es considera que el desajustament entre ocupacions i qualificacions explicaria una part de la desocupació estructural.
Bipolaritat de les ocupacions
S’estarien erosionant les ocupacions intermedies en termes de qualificacions, en favor de les superiors i inferiors
L’erosió d’ocupacions intermèdies s’explica en 5 factors:
- Progrés tècnic
- Globalització
- Alternació de les preferències de consumidors quant a demanda de béns i serveis
- Desigualtat salarial i de vendes
- Canvi institucional en el mercat de treball
Progrés tècnic
Biaix a favor de les ocupacions amb més nivell de qualificació, de més productivitat i remuneració.
Pot implicar una substitució del treball humà en les ocupacions que utilitzen tasques rutinàries, susceptibles de mecanitzarse.
Part d’ocupacions amb baixa retribució son tasques no rutinàries i per tant no substituibles.
Globalització
- Mediatitzat pel canvi tecnològic i per la desregulació dels mercats.
- Reducció de la distància econòmica; ha reduit els costos de comunicació, coordinació, transport i distribució.
- La desregulació es presenta com una condició necessària per a que aquests canvis es produeixin
- Ha portat una substitució de productes nacionals per importacions i processos de deslocalització
Alternació de les preferències dels consumidors quant a la demanda de béns i serveis
Impulsarà canvis en l’oferta de productes i en la naturalesa de les ocupacions que els elaboren.
La preferència més gran per la varitetat en determinats segments i productes conduiria a modalitats de producció més flexibles que accentuarien l’impacte de la tecnologia sobre les ocupacions i afavoriria encara més a la bipolaritat de les ocupacions.
Canvi institucional en el mercat de treball
Determinats elements de configuració institucional de mercat de treball afecten a la dinàmica de les operacions
Ocupacions i qualificació a espanya
Durant les dues últimes dècades s’han donat un augment del pes dels treballadors ocupats en llocs no manuals
Durant la crisi 2005-2018 a Espanya es produeix un augment de les ocupacions “professionals i tècnics” “treballadors de serveis” i “peons” i s’han reduit els “administratius i obrers qualificats”
Incidència del model tecnicoorganitzatiu a Espanya
Ha estat més gran en el període de creixement econòmic previ a la gran recessió, i el canvi sectorial tindrà més influència durant els anys de crisi econòmica.
Oferta de treball a espanya
Ve determinada per la població en edat de treballar (força de treball) i pels seus desitjos de treballar (taxa d’activitat)
Força de treball
Està determinada per valors demogràfics (grandària de la població i estructura per edats)
Desitjos de treballar
Intervenen factors socials, culturals i econòmics
Creixement econòmic previ a la gran recessió
La població espanyola passa d’un estancament econòmic a un fort creixement demogràfic per el saldo migratori fortament favorable.
Després va venir un estancament vegetatiu.
Espanya, durant el creixement econòmic es va convertir en un país receptor d’immigració
Aquesta immigració va afavorir l’augment del creixement demogràfic, la població activa, la taxa d’activitat i la població ocupada.
El sector més afectat és la construcció
Problema de la desocupació a espanya
Espanya és el pais de la unió europea amb la taxa d’atur més gran.
taxa d’atur 16-34 anys és superior a la mitjana nacional ia rriba a un 74% en dones entre els 16-19 anys
S’han de tenir en compte dos aspectes en la desocupació a espanya:
- El problema és estructural i sistèmic
- Sotmesos a un mateix context econòmic recessiu, altres països mostren un millor resultat en el seu mercat de treball
Les baixes taxes d’ocupació de l’època s’expliquen per dos raons
- Creixement de llocs de treball gràcies a la industrialització i creixement del sector terciari
- Reducció de la població activa gràcies a l’emigració
Entre 1993-2008 espanya
Viu 60 trimestres de creixement ininterromput però l’atur només arriba a reduirse fins un 7,95% al primer trimestre
Relació entre l’atur i altres factors
- Gran relació entre l’edat de la persona i l’atur a espanya. A mesura que avancen les edats es redueixen les taxes d’atur
- Relació entre el nivell de formació i la taxa d’atur. L’atur és més alt en colectius amb nivells de formació baixos i es redueix en persones amb nivells educatius elevats.
A espanya coexisteix un problema de
- Fracàs escolar
- Sobrequalificació
Fracàs escolar: abandó dele sistema educatiu de manera prematura per joves atrets per la forta demanda de treball i alts nivells salarials del sector de la construcció durant la construcció de la fase expansiva.
Sobrequalificació té 2 causes:
- Problema d’encaixament en les formacions: arriba al mercat joves amb titulacions en les quals no existeix sistemàticament suficient ocupació
- Estructura productiva i model tecnoorganitzatiu nacional: dificulten el desplegament de determinades activitats tecnològicament avançades.
Trets demogràfics compartits entre paisos:
- L’atur es presenta d’una manera més intensa en gent amb nivell educatiu més baix, joves i contractes temporals
- La incidència de la temporalitat en l’augment de la desocupació constitueix un mecanisme d’adaptació al cicle i estacionalitat de l’ocupació
- Els aturats de llarga durada (+12 mesos) la tendència a nivell europeu ah estat d’un augment durant la crisi econòmica. Existeix una relació entre desequilibri general del mercat de treball i taxa d’atur de llarga durada
- L’atur de llarga durada està constituit per persones que ocupaven treballs manual no qualificats i l¡altre grup per treballadors manuals no qualificats
Heterogeneitat de la desocupació europea
En alguns paisos ha augmentat l’atur i en altres s’ha reduit. Això es pot explicar amb molts factors:
- Característiques de la crisi
- Gestió que els paisos han fet de la demanda del treball
- Naturalesa de la seva economia
- Institucions
Generació de desocupació més gran
Aquella en que els paisos han basat el seu desenvolupament en la demanda interna.
L’adequació de la demanda de treball als nivells més petits de producció resultants de la crisi econòmica s’han fet en alguns paisos en termes de treballadors, i en altres reduint hores de treball.
La crisi ha tingut greus conseqüències en sectors com la construcció i immobiliària.
Paisos on la població ha percebut que la crisi era sumament greu i persistent
- L’increment de la desocupació ha estat més gran
- Ha modificat els hàbits de comportament social de la població
- Contraure el consum i provoca una caiguda més gran de l’activitat i la demanda de treball
- Si afegim expectatives desfavorables un alt grau d’endeutament de families i empreses, és encara més comprensible la contracció del consum i inversió per motius de prevenció
Política econòmica general i reforma laboral
Ajustos presuspostaris han consistit en reduccions de la despesa pública i increments d’impostos que miraven el poder adquisitiu dels espanyols.
L’objectiu principal és reduir el dèficit públic
Reial decret llei 3/2012 de 10 de febrer
Demana mesures urgents per la reforma del mercat laboral.
Reconeix que el mercat de treball espanyol té grans desequilibris especialment quan a joves i aturats de llarga durada.
La gravetat de la situació de l’atur a espanya exigia una reforma que es podia dividir en 3 parts.
- Negociació colectiva
- Tractament dels costos i procediments d’acomiadament
- Modalitats de contractació
Negociació colectiva:
Altera la relacio de forces en restar capacitat de negociació als sindicats.
Abasta questions relatives al nivell de negociació, flexibilitat interna i agilització de negociació-
La reforma es pronuncia a favor de descentralitzar els àmbits de negociació colectiva per apropar-los a la situació d’empresa
S’amplia la possibilitat de desvinculació de condicions pactades en convenis, es flexibilitzen les condicions epr les quals l’empresa pot solicitar mobilització geogràfica i es suprimeix la necessitat de la intervenció d e l’autoritat laboral i d’acord amb eles representants sindicals es pot establir prioritats de permanència de determinats colectius
Agilització de convenis colectius
Consisteix en posar fi a la denominada ultractivitat, es posa fi a la renovació automàtica del conveni existent.
L’agitilització de convenis colectius. Respecte els costos i simplificació dels procediments, la reforma incorpora:
- Redefinició de causes econòmiques d’acomiadament
- Nou tractament de les indemnitzacions per acomiadament
- Supressió de l’autoritat administrativa
Reconsideració de les causes objectives d’acomiadament
El text reial decret llei entén epr acomiadament col·lectiu l’extinció de contractes de treball fundada en causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, quan en un període de 90 dies l’extinció afecti almenys:
- 10 treballadors en empreses que ocupin menys de 100 treballadors
- 10% dels treballadors de l’empresa
- 30 treballadors en empreses que ocupin 300 treballadors
S’entendra que la disminució és persistent si…
Es produeix durant 3 trimestres consecutius.
D’altra banda, incorren causes tècniques quan es produeixin canvis en l’àmbit dels mitjans o instruments de producció
causes organitzatives quan es produeixin canvis en l’àmbit dels sistemes i mètodes de treball del personal o en la manera d’organitzar la producció
i causes productives quan es produeixin canvis en la demanda dels productes o serveis que l’empresa preten colocar al mercat
Que es podria considerar acomiadament colectiu?
L’extinció de contractes de treball que afectin la totalitat de la plantilla de l’empresa, sempre que el nombre de treballadors afectats siguin superior a 5, quan aquell es produeixi com a consequencia de la ceessació total de la seeva activitat empresarial fundada en les mateixes causes anteriorment assenyalades.
Indemnitzacions per acomiadament improcedent
Es redueixen en passar dels 45 dies per any treballat abans de la reforma a 33 després d’aquesta, i reduir el màxim dee 42 mensualitats a 24.
Se suprimeix la necessitat d’autorització administrativa dels acomiadaments colectius i l’obligació de l’empresa al pagament de tramitació entre el moment de notificació de l’acomiadament i el de la seva resolució digital.
Nova contractació. Sorgeixen diferents figures
- El nou contracte indefinit de suport als emprenedors
- Contracte de formació i aprenentatge
- Tercera modificació contractual
- Suspensió de la limitació a la concatenació de contractes temporals
Nou contracte indefinit de suport als emprenedors
- Empreses de menys de 50 treballadors
- Contracte indefinit i a jornada completa
- Període de prova de 1 any.
Es beneficia d’importants incentius fiscals i el treballador pot comptabilitzar el salari amb 25% de prestació per desocupació i el contracte ha de mantenirse mínim 3 anys
Contracte de formació i aprenentatge
- Menors de 30
- Quan expiri, no podra ser contractat sota aquesta modalitat per l’empresa per la mateixa activitat laboral
- Temps de treball no pot superar el 75% el primer any i el 85% el 2n i 3r any.
Bonificat amb importants reduccions de quotes fins al 100% de les cotitzacions
Tercera modalitat contractual
Hores extraordinaries amb contracte a temps parcial
Suspensio de la limitació a la concatenació de contractes temporals
Hores extraordinaries amb contracte a temps parcial
Suspensió de la limitació a la concatenació de contractes temporals
Modificacions de figures contractuals preexistents
Reforma laboral i problema de la desocupació
No s’ha reduit la desocupació, pero si els salaris
La reforma laboral obre la porta a una adequacio mes gran de les condicions laborals a la situacio especifica de les empreses i afavoreix un ajust equilibrat entre salaris, ocupacio i jornada laboral.
Ha reduit els costos de acomiadament i ha afavorit tant a la destruccio de contractes indefinits com la seva creacio
Quan els costos d’acomiadament son reduits
Empresaris acomiaden amb facilitat i el cost de contractar també es redueix, ja que en el cas de necessitar en el futur un ajust en la plantilla, aquest proces es mes barat.
Aquesta situació fa que els empresaris comencin a contractar quan consideren que la recuperacio economica s’inicia i que acomiadin al primer simptoma de crisi.
Aixo provoca que la frequencia en la qual se surt i s’entra al mercat augmenti, pero no garanteix que a mitja termini la taxa d’atur millori.
Pot reduir l’atur de llarga durada, tret q els aturats d’aquest tipus pateixin importants perdues de capital huma o si no es produeix una forta segmentacio sociolaboral
Costos d’acomiadament alts:
S’estabiiltzen les plantilles
Els efectes dels costos d’acomiadament depenen
de la tecnologia, les pertorbacions econòmiques i la negociació entre sindicats i empresaris
La reducció dels costos d’acomiadament i la simplificació del seu procediment
No sembla el millor camí per reduir la dualitat del mercat de treball, que suposa un elevat pes de contractes temporals.
Però el procediment més ràpid de limitar la temporalitat és reduir la possibilitat d’encadenaments d’aquest contracte
En els moment d’expansió
Una mica menys de dos terços dels contractes de treball eren indeifinits i una mica més d’un terç, temporals
Alguns autors sostenen que la reducció dels costos d’acomiadament dels contractes indefinits contribuirà a reduir la dualitat.
La causa de la dualitat
L’encadenament de contractes temporals per a llocs de treball i treballadors que no son temporals
Contractes temporals
Son i seran el mecanisme més immediat per ajustar l’empresa a la conjuntura econòmica
Si es dona una reforma laboral acompanyada d’un dur pla d’ajust macroeconòmic amb reduccions de despesa pública i increment d’impostos
La situació econòmica i social de les families i persones nomes pot empitjorar.
