Introducció al mercat del treball Flashcards

1
Q

Objectius

A
  • Analitzar característiques bàsiques del mercat de treball espanyol
  • Trets de la desocupació espanyola en relació amb el context europeu
  • Mecanismes d’adjust del mercat de treball al canvi de cicle econòmic
  • Mostrar i analitzar la reforma del mercat de treball al govern de Mariano Rajoy
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

Des dels anys 70, un tret distintiu en l’economia espanyola

A

Alt nivell de desocupació laboral

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

Mercat de treball a espanya

A
  • Mercat construit socialment pel seu nou projecte d’intercanvi: el treball humà
  • L’oferta de treball és elàstica i matisa pels efectes renda i substitució.
  • La demanda del treball és una demanda derivada
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

El preu del mercat del treball (salari)

A

Ve determinat per l’oferta de la mà d’obra i pel marc institucional: la demanda del treball constituirà a establir les quantitats intercanviades, el nivell d’ocupació

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

Intervenen dos elements en relació amb la demanda del treball

A
  • La demanda derivada, que depèn del nivell de demanda de productes (en el pla macroeconòmic i microeconòmic)
  • La demanda del treball no persegueix satisfer uns objectius sinó obtenir un benefici a través de la venda de productes i serveis.

El nivell de demanda d’aquests determinaria el nivell de producció planejat per l’empresa, i d’aquest es desprendran unes necessitats i una demanda de factor treball

Ha d’esperar-se una relació positiva entre evolució per demanda, el producte, i l’ocupació

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

Una quantitat de producte es pot obtenir a partir de

A

Combinacions de factors productius, en funció de la naturalesa del procés productiu, les necessitats i la demanda del treball també es modificaran.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

Es pot parlar de processos productius…

A
  • Intensius en treball
  • Menys intensius en treball // intensius en capital
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

Demanda de treball de l’economia

A

Vindrà determinada pel nivell de demanda i producció i també pel perfil de procés productiu. Aquest està influit per l’especialització sectorial i productiva d’una economia

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

L’elecció per grau d’intensitat més o menys gran en l’ús del factor treball dependrà…

A

del nivell salarial i també de la disponibilitat o no de la mà d’obra

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

Empreses intensives en capital

A

Dins d’una activitat productiva determinada, es considera que les empreses de més grandaria son més intensives en capital

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

L’ocupació té un fort component procíclic.

A

Des del 2005 el ritme de creixement de l’economia supera el de l’economia en el seu conjunt.
El creixement de l’ocupació era intensiu en la creació d’ocupació , bé pel mateix creixement econòmic i pel desenvolupament sectorial d’aquest i / o pel grau d’intensitat en l’ús del factor treball o dels processos productius que es van constituit en motors del creixement.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

Crisi del 2008

A

Desacceleració del mercat de treball

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

Productivitat aparent del factor treball

A

Es mesura per la relació entre el PIB i el nombre d’ocupants.
- Durant les fases expansives de l’economia la productivitat es redueix, mentre que s’incrementa durant les fases regressives

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

L’economia espanyola

A

Mostra una alta intensitat de correlació de l’ocupació amb el producte, una situació pròpia d’una economia intensiva en l’ús del factor treball

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

El nivell d’ocupació d’una economia ve determinat per

A
  • El nivell de producció
  • Orientació sectorial
  • Per naturalesa del procés productiu vigent majoritàriament en una economia
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

Ocupació

A

Conjunt de tasques que ha de fer una persona en un lloc de treball
Es refereix a l’organització parcel·lada del treball i el conjunt de la tasca ve determinat per la naturalesa tecnològica i organitzativa del procés productiu.
Aquesta capacitat remet al concepte de qualificació (conjunt de tasques que un individu és capaç d’efectuar correctament

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
17
Q

Qualificació

A

Potencialitat de l’individu.
Encaix o desencaixament entre ocupació i qualificació determinaran també el nivell d’ocupació.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
18
Q

Com s’adquireix la qualificació?

A

A través de processos formals: Activitats que exerceixen els centres i institucions educatives

A través de processos informals que s’associen a l’experiència o aprenentatge que s’adquireix al mateix lloc de treball

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
19
Q

Tendències relacionades amb l’ocupació

A
  • Als paisos anglosaxons es vincula la desigualtat de la renda a l’impacte que les tecnologies de la informació han tingut sobre les ocupacions.
  • Als paisos europeus, es considera que el desajustament entre ocupacions i qualificacions explicaria una part de la desocupació estructural.
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
20
Q

Bipolaritat de les ocupacions

A

S’estarien erosionant les ocupacions intermedies en termes de qualificacions, en favor de les superiors i inferiors

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
21
Q

L’erosió d’ocupacions intermèdies s’explica en 5 factors:

A
  • Progrés tècnic
  • Globalització
  • Alternació de les preferències de consumidors quant a demanda de béns i serveis
  • Desigualtat salarial i de vendes
  • Canvi institucional en el mercat de treball
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
22
Q

Progrés tècnic

A

Biaix a favor de les ocupacions amb més nivell de qualificació, de més productivitat i remuneració.
Pot implicar una substitució del treball humà en les ocupacions que utilitzen tasques rutinàries, susceptibles de mecanitzarse.
Part d’ocupacions amb baixa retribució son tasques no rutinàries i per tant no substituibles.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
23
Q

Globalització

A
  • Mediatitzat pel canvi tecnològic i per la desregulació dels mercats.
  • Reducció de la distància econòmica; ha reduit els costos de comunicació, coordinació, transport i distribució.
  • La desregulació es presenta com una condició necessària per a que aquests canvis es produeixin
  • Ha portat una substitució de productes nacionals per importacions i processos de deslocalització
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
24
Q

Alternació de les preferències dels consumidors quant a la demanda de béns i serveis

A

Impulsarà canvis en l’oferta de productes i en la naturalesa de les ocupacions que els elaboren.

La preferència més gran per la varitetat en determinats segments i productes conduiria a modalitats de producció més flexibles que accentuarien l’impacte de la tecnologia sobre les ocupacions i afavoriria encara més a la bipolaritat de les ocupacions.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
25
Q

Canvi institucional en el mercat de treball

A

Determinats elements de configuració institucional de mercat de treball afecten a la dinàmica de les operacions

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
26
Q

Ocupacions i qualificació a espanya

A

Durant les dues últimes dècades s’han donat un augment del pes dels treballadors ocupats en llocs no manuals

Durant la crisi 2005-2018 a Espanya es produeix un augment de les ocupacions “professionals i tècnics” “treballadors de serveis” i “peons” i s’han reduit els “administratius i obrers qualificats”

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
27
Q

Incidència del model tecnicoorganitzatiu a Espanya

A

Ha estat més gran en el període de creixement econòmic previ a la gran recessió, i el canvi sectorial tindrà més influència durant els anys de crisi econòmica.

28
Q

Oferta de treball a espanya

A

Ve determinada per la població en edat de treballar (força de treball) i pels seus desitjos de treballar (taxa d’activitat)

29
Q

Força de treball

A

Està determinada per valors demogràfics (grandària de la població i estructura per edats)

30
Q

Desitjos de treballar

A

Intervenen factors socials, culturals i econòmics

31
Q

Creixement econòmic previ a la gran recessió

A

La població espanyola passa d’un estancament econòmic a un fort creixement demogràfic per el saldo migratori fortament favorable.
Després va venir un estancament vegetatiu.
Espanya, durant el creixement econòmic es va convertir en un país receptor d’immigració
Aquesta immigració va afavorir l’augment del creixement demogràfic, la població activa, la taxa d’activitat i la població ocupada.

El sector més afectat és la construcció

32
Q

Problema de la desocupació a espanya

A

Espanya és el pais de la unió europea amb la taxa d’atur més gran.

taxa d’atur 16-34 anys és superior a la mitjana nacional ia rriba a un 74% en dones entre els 16-19 anys

33
Q

S’han de tenir en compte dos aspectes en la desocupació a espanya:

A
  • El problema és estructural i sistèmic
  • Sotmesos a un mateix context econòmic recessiu, altres països mostren un millor resultat en el seu mercat de treball
34
Q

Les baixes taxes d’ocupació de l’època s’expliquen per dos raons

A
  • Creixement de llocs de treball gràcies a la industrialització i creixement del sector terciari
  • Reducció de la població activa gràcies a l’emigració
35
Q

Entre 1993-2008 espanya

A

Viu 60 trimestres de creixement ininterromput però l’atur només arriba a reduirse fins un 7,95% al primer trimestre

36
Q

Relació entre l’atur i altres factors

A
  • Gran relació entre l’edat de la persona i l’atur a espanya. A mesura que avancen les edats es redueixen les taxes d’atur
  • Relació entre el nivell de formació i la taxa d’atur. L’atur és més alt en colectius amb nivells de formació baixos i es redueix en persones amb nivells educatius elevats.
37
Q

A espanya coexisteix un problema de
- Fracàs escolar
- Sobrequalificació

A

Fracàs escolar: abandó dele sistema educatiu de manera prematura per joves atrets per la forta demanda de treball i alts nivells salarials del sector de la construcció durant la construcció de la fase expansiva.

Sobrequalificació té 2 causes:
- Problema d’encaixament en les formacions: arriba al mercat joves amb titulacions en les quals no existeix sistemàticament suficient ocupació
- Estructura productiva i model tecnoorganitzatiu nacional: dificulten el desplegament de determinades activitats tecnològicament avançades.

38
Q

Trets demogràfics compartits entre paisos:

A
  • L’atur es presenta d’una manera més intensa en gent amb nivell educatiu més baix, joves i contractes temporals
  • La incidència de la temporalitat en l’augment de la desocupació constitueix un mecanisme d’adaptació al cicle i estacionalitat de l’ocupació
  • Els aturats de llarga durada (+12 mesos) la tendència a nivell europeu ah estat d’un augment durant la crisi econòmica. Existeix una relació entre desequilibri general del mercat de treball i taxa d’atur de llarga durada
  • L’atur de llarga durada està constituit per persones que ocupaven treballs manual no qualificats i l¡altre grup per treballadors manuals no qualificats
39
Q

Heterogeneitat de la desocupació europea

A

En alguns paisos ha augmentat l’atur i en altres s’ha reduit. Això es pot explicar amb molts factors:
- Característiques de la crisi
- Gestió que els paisos han fet de la demanda del treball
- Naturalesa de la seva economia
- Institucions

40
Q

Generació de desocupació més gran

A

Aquella en que els paisos han basat el seu desenvolupament en la demanda interna.
L’adequació de la demanda de treball als nivells més petits de producció resultants de la crisi econòmica s’han fet en alguns paisos en termes de treballadors, i en altres reduint hores de treball.
La crisi ha tingut greus conseqüències en sectors com la construcció i immobiliària.

41
Q

Paisos on la població ha percebut que la crisi era sumament greu i persistent

A
  • L’increment de la desocupació ha estat més gran
  • Ha modificat els hàbits de comportament social de la població
  • Contraure el consum i provoca una caiguda més gran de l’activitat i la demanda de treball
  • Si afegim expectatives desfavorables un alt grau d’endeutament de families i empreses, és encara més comprensible la contracció del consum i inversió per motius de prevenció
42
Q

Política econòmica general i reforma laboral

A

Ajustos presuspostaris han consistit en reduccions de la despesa pública i increments d’impostos que miraven el poder adquisitiu dels espanyols.
L’objectiu principal és reduir el dèficit públic

43
Q

Reial decret llei 3/2012 de 10 de febrer

A

Demana mesures urgents per la reforma del mercat laboral.
Reconeix que el mercat de treball espanyol té grans desequilibris especialment quan a joves i aturats de llarga durada.

44
Q

La gravetat de la situació de l’atur a espanya exigia una reforma que es podia dividir en 3 parts.

A
  • Negociació colectiva
  • Tractament dels costos i procediments d’acomiadament
  • Modalitats de contractació
45
Q

Negociació colectiva:

A

Altera la relacio de forces en restar capacitat de negociació als sindicats.
Abasta questions relatives al nivell de negociació, flexibilitat interna i agilització de negociació-
La reforma es pronuncia a favor de descentralitzar els àmbits de negociació colectiva per apropar-los a la situació d’empresa

S’amplia la possibilitat de desvinculació de condicions pactades en convenis, es flexibilitzen les condicions epr les quals l’empresa pot solicitar mobilització geogràfica i es suprimeix la necessitat de la intervenció d e l’autoritat laboral i d’acord amb eles representants sindicals es pot establir prioritats de permanència de determinats colectius

46
Q

Agilització de convenis colectius

A

Consisteix en posar fi a la denominada ultractivitat, es posa fi a la renovació automàtica del conveni existent.

47
Q

L’agitilització de convenis colectius. Respecte els costos i simplificació dels procediments, la reforma incorpora:

A
  • Redefinició de causes econòmiques d’acomiadament
  • Nou tractament de les indemnitzacions per acomiadament
  • Supressió de l’autoritat administrativa
48
Q

Reconsideració de les causes objectives d’acomiadament

A

El text reial decret llei entén epr acomiadament col·lectiu l’extinció de contractes de treball fundada en causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, quan en un període de 90 dies l’extinció afecti almenys:
- 10 treballadors en empreses que ocupin menys de 100 treballadors
- 10% dels treballadors de l’empresa
- 30 treballadors en empreses que ocupin 300 treballadors

49
Q

S’entendra que la disminució és persistent si…

A

Es produeix durant 3 trimestres consecutius.
D’altra banda, incorren causes tècniques quan es produeixin canvis en l’àmbit dels mitjans o instruments de producció
causes organitzatives quan es produeixin canvis en l’àmbit dels sistemes i mètodes de treball del personal o en la manera d’organitzar la producció
i causes productives quan es produeixin canvis en la demanda dels productes o serveis que l’empresa preten colocar al mercat

50
Q

Que es podria considerar acomiadament colectiu?

A

L’extinció de contractes de treball que afectin la totalitat de la plantilla de l’empresa, sempre que el nombre de treballadors afectats siguin superior a 5, quan aquell es produeixi com a consequencia de la ceessació total de la seeva activitat empresarial fundada en les mateixes causes anteriorment assenyalades.

51
Q

Indemnitzacions per acomiadament improcedent

A

Es redueixen en passar dels 45 dies per any treballat abans de la reforma a 33 després d’aquesta, i reduir el màxim dee 42 mensualitats a 24.
Se suprimeix la necessitat d’autorització administrativa dels acomiadaments colectius i l’obligació de l’empresa al pagament de tramitació entre el moment de notificació de l’acomiadament i el de la seva resolució digital.

52
Q

Nova contractació. Sorgeixen diferents figures

A
  • El nou contracte indefinit de suport als emprenedors
  • Contracte de formació i aprenentatge
  • Tercera modificació contractual
  • Suspensió de la limitació a la concatenació de contractes temporals
53
Q

Nou contracte indefinit de suport als emprenedors

A
  • Empreses de menys de 50 treballadors
  • Contracte indefinit i a jornada completa
  • Període de prova de 1 any.

Es beneficia d’importants incentius fiscals i el treballador pot comptabilitzar el salari amb 25% de prestació per desocupació i el contracte ha de mantenirse mínim 3 anys

54
Q

Contracte de formació i aprenentatge

A
  • Menors de 30
  • Quan expiri, no podra ser contractat sota aquesta modalitat per l’empresa per la mateixa activitat laboral
  • Temps de treball no pot superar el 75% el primer any i el 85% el 2n i 3r any.

Bonificat amb importants reduccions de quotes fins al 100% de les cotitzacions

55
Q

Tercera modalitat contractual

A

Hores extraordinaries amb contracte a temps parcial

56
Q

Suspensio de la limitació a la concatenació de contractes temporals

A

Hores extraordinaries amb contracte a temps parcial

57
Q

Suspensió de la limitació a la concatenació de contractes temporals

A

Modificacions de figures contractuals preexistents

58
Q

Reforma laboral i problema de la desocupació

A

No s’ha reduit la desocupació, pero si els salaris
La reforma laboral obre la porta a una adequacio mes gran de les condicions laborals a la situacio especifica de les empreses i afavoreix un ajust equilibrat entre salaris, ocupacio i jornada laboral.
Ha reduit els costos de acomiadament i ha afavorit tant a la destruccio de contractes indefinits com la seva creacio

59
Q

Quan els costos d’acomiadament son reduits

A

Empresaris acomiaden amb facilitat i el cost de contractar també es redueix, ja que en el cas de necessitar en el futur un ajust en la plantilla, aquest proces es mes barat.
Aquesta situació fa que els empresaris comencin a contractar quan consideren que la recuperacio economica s’inicia i que acomiadin al primer simptoma de crisi.

Aixo provoca que la frequencia en la qual se surt i s’entra al mercat augmenti, pero no garanteix que a mitja termini la taxa d’atur millori.

Pot reduir l’atur de llarga durada, tret q els aturats d’aquest tipus pateixin importants perdues de capital huma o si no es produeix una forta segmentacio sociolaboral

60
Q

Costos d’acomiadament alts:

A

S’estabiiltzen les plantilles

61
Q

Els efectes dels costos d’acomiadament depenen

A

de la tecnologia, les pertorbacions econòmiques i la negociació entre sindicats i empresaris

62
Q

La reducció dels costos d’acomiadament i la simplificació del seu procediment

A

No sembla el millor camí per reduir la dualitat del mercat de treball, que suposa un elevat pes de contractes temporals.
Però el procediment més ràpid de limitar la temporalitat és reduir la possibilitat d’encadenaments d’aquest contracte

63
Q

En els moment d’expansió

A

Una mica menys de dos terços dels contractes de treball eren indeifinits i una mica més d’un terç, temporals
Alguns autors sostenen que la reducció dels costos d’acomiadament dels contractes indefinits contribuirà a reduir la dualitat.

64
Q

La causa de la dualitat

A

L’encadenament de contractes temporals per a llocs de treball i treballadors que no son temporals

65
Q

Contractes temporals

A

Son i seran el mecanisme més immediat per ajustar l’empresa a la conjuntura econòmica

66
Q

Si es dona una reforma laboral acompanyada d’un dur pla d’ajust macroeconòmic amb reduccions de despesa pública i increment d’impostos

A

La situació econòmica i social de les families i persones nomes pot empitjorar.