Parcial 2 Flashcards
Elasticitat de la demanda
Sensibilitat de la quantitat demandada o ofertada als canvis en els preus.
En economies de mercat, si pugem el preu d’un producte o servei, la quantitat demandada baixa, i si baixem el preu la demanda puja.
L’elasticitat ens dirà en quina mesura es veu afectada la demanda per les variacions en el preu
Si ens trobem davant un producte de demanda inelàstica
Tenim un marge de pujada de preus, i una baixada de preus on ens aportaria res en benefici
SI ens trobem davant un producte de demanda elàstica
Una pujada de preu pot suposar una baixada substancial de les vendes
Productes de luxe
Demanda elàstica
Productes de primera necessitat
Demanda inelàstica
Productes que creen adicció
Demanda inelàstica
Com es calcula la elasticitat de la demanda?
Variació de la q. demandada / quantitat de demanda inicial X 100
Fallades del mercat
- Competència imperfecta (monopolis i oligopolis)
- externalitats
- Informació imperfecta
Oligopolis
Sector dominat x grans multinacionals. Creen influències pro també poden crear eficiències
Externalitats
QUan la producció consum d’un bé afecta directament als agents que no participen en la seva compra ni en la seva venda.
Això afecta als preus de mercat
Creen ineficiències de mercat
Externalitats negatives
Quan les accions d’un agent redueixen el benestar d’altres
Cost social
Inclou tots els costos associats a una activitat econòmica. Inclou la suma dels costos privats i els derivats de les externalitats
Cost privat
També es diu costos interns
Cost de producció d’un producte o servei
Externalitats negatives: mesures per reduir el cost social
Internalització d’una externalitat
Internalització d’una externalitat
Alteració dels incentius perquè les persones i empreses tinguin en compte els efectes externs de les seves actuacions.
El govern pot internalitzar una exterenalitat posant un impost al productor per reduir la quantitat d’equilibri fins al nivell socialment desitjable.
Externalitat positiva
Cost social de produir és inferior al cost privat.
Beneficis a tercers.
El nivell òptim de producció és més gran que la quantitat d’equilibri
Internalitzar les externalitats. Intervenció pública
- Impostos
- Subvenció
- Legislació
- Persuassió i conscienciació
Solucions privades a les externalitats
Teoriema de Coase
Teorema de Coase
Si els agents particulars poden negociar sobre l’assignació dels recursos sense incórrer en costos de transacció, llavors serà possible que els resolguin per si sols el problema de les externalitats
Costos de transacció
Costos en què incorren les parts en el procès de negociació d’un acord i en el procés de vetllar pel seu compliment.
Polítiques públiques x les externalitats
- Mesures d’ordre i control
- Polítiques basades en el mercat
Mesures d’ordre i control
Regulacions
- Prohibits certs comportaments
- Obligat a certs comportament
Polítiques basades en el mercat
- El govern utilitza subvencions i impostos per alinear els incentius privats amb l’eficiència social.
- Impostos pigouvians: impostos aprovats per corregir els efectes d’una externalitat negativa
- Permissos transferibles de contaminació: permeten la transferència voluntària de drets de contaminació d’empreses a altres.
Macroeconomia
Estudi del funcionament de l’economia en tot el seu conjunt a partir d’un nombre reduit de variables
Microeconomia
Part de la teoria econòmica que estudia el comportament de les unitats econòmiques com consumidors, empreses, indústries i les seves interrelacions.
Política macroeconòmica
Està integrada pel conjunt de mesures governamentals destinades a influir sobre l’evolució de l’economia en el seu conjunt
Objectius de la politica macroeconòmica
- Inflació
- Desocupació
- Creixement
- Dèficit públic
- Tipus d’interés
- Desequilibri exterior
- Tipus de canvi
Indicadors macroeconòmics econòmics i financers
- PIB
- Creixement PIB
- Dèficit públic
- Deute públic
- Renda per càpita
- Índex GINI
- Poder adquisitiu
- Tipus d’interés interbancari
- Tipus de canvi
- Nivell d’atur
- IPC
PIB
Conjunt de productes i serveis que es produeixen en un temps determinat dins d’una societat o pais (normalment 1 any)
Indicador que mesura la riquesa productiva
Creixement PIB
Mesura més fiable i útil
Expectatives
Dèficit públic
Diferència entre els ingressos i despeses de les administracions públiques
S’expressa com un % del PIB
PIB / PNB
PIB: Té en compte tot els recursos. Empreses espanyoles que produeixen a espanya i també les empreses internacionals que comercien a espanya
PNB: Només es tenen en compte els recursos i capacitats / espanyols.
Filials espanyoles a altres paisos.
Deute públic
Deute de l’estat en relació al PIB
Renda per càpita
Relació entre el PIB i el nombre d’habitants
Índex GINI
Mesura la desigualtat de renda en un país, sent 0 una situació d’igualtat absoluta i 1 de desigualtat absoluta
Lletres del tresor
Emissions de deute públic a curt termini que fa l’estat mitjançant subhasta a través del Tresor Públic per obtenir finançament, amb un valor nominal de 1.000 euros.
Es tracta de valors de renda fixa que permeten que els compradors puguin saber per endavant la rendibilitat que n’obtindran en un termini determinat.
És un instrument pel qual acostumen a interessar-se inversors que no volen productes de risc elevat a llarg termini.
Prima de risc
Diferència entre el que paga l’estat alemany i el que paga un país determinat com Espanya.
Un %.
Alemanya s’enten que es el pais més estable i amb menys risc.
Poder adquisitiu
Quantitat de béns i serveis que poden ser comprats per una suma determinada de diners.
Es relaciona amb el nivell de preus i renda disponible
Tipus de interès interbancari
Preu del diner.
El marca el banc central, actualment és bastant alt
Tipus de canvi
El nombre d’unitats d’una moneda que s’intercanvien per les unitats d’un altre pais
Al món hi ha 3 grans divises
El dolar americà
El euro
El yenn japonés
(que l’euro es revaloritzi respecte el dòlar fa que augmenti la nostra capacitat d’importar als paisos de zona dolar
Nivell d’atur
- Percentatge de població activa (edat de treballar i voluntat de treballar) i que no treballa
IPC
Nivell d’inflació d’una economia en relació a un conjunt de productes i serveis.
(Cistella fictícia amb 500 productes i es valora periòdicament) Cada 5 anys es revisa
Taxa d’inflació subjacent
No es tenen en compte els preus dels carburants i hidrocarburs com el petroli o el gas natural, i tampoc els d’alimentació frescos.
