microtúbuls Flashcards
Quines de les següents afirmacions relatives als centres organitzadors dels microtúbuls (MTOC) són correctes?
a) Tenen una estructura formada per nou triplets de microtúbuls.
b) El corpuscle basal és un centre organitzador de microtúbuls.
c) Els microtúbuls creixen a partir de complexes de gamma-tubulina en els MTOC.
d) Són estructures citosòliques envoltades de membrana però amb una sola monocapa de fosfolípids.
e) Són múltiples i sempre són l’extrem (-) del microtúbul.
R: Tant el MTOC com el corpuscle basal tenen aquesta estructura de 9+3 (nou triplets de microtúbuls), al contrari que els cilis i els flagels, amb estructura 9+2. El corpuscle basal es considera un centre organitzador de microtúbuls en cilis i flagels. La gamma-tubulina és aquella proteïna d’unió necessària entre el MTOC i el microtúbul que es sintetitza a partir del MTOC. Aquests complexes d’organització NO tenen membrana, NO són orgànuls. Només existeix un MTOC quan la cèl·lula es troba en la interfase (CREC 🡪 la comissió diu que a les imatges sembla que hi poden haver més. Internet (molt per sobre) diu que en tenen un i prou).
Així que marquem a, b, c (i e potser).
Els microtúbuls citoplasmàtics:
a) Determinen la contracció muscular.
b) Durant la divisió cel·lular s’organitzen a partir del centrosoma formant el fus mitòtic.
c) Tenen l’extrem (+) orientat cap al centrosoma.
d) Es polimeritzen a partir de la γ-tubulina localitzada al centrosoma.
e) Cap és correcta.
R: La contracció muscular la determina l’actina. En quant al fus mitòtic, és cert. Els centríols creixen i després es divideixen, tenint un total de 4. Als pols de la cèl·lula es sintetitzen els microtúbuls formant el fus. Els microtúbuls, al contrari que els filaments intermedis, són polars. El seu extrem positiu és aquell dirigit a la membrana plasmàtica, i el negatiu està ancorat al centrosoma. Ja hem comentat que la gamma-tubulina és una proteïna essencial, ja que només a partir d’aquesta poden començar a sintetitzar-se els microtúbuls.
Així que marquem b, d.
Quins dels següents processos depenen de microtúbuls?
a) La formació de contactes focals.
b) L’emissió de pseudopodis.
c) El moviment ameboide.
d) El moviment dels flagels.
e) Cap és correcta.
R: Els contactes focals depenen de les integrines, són les unions entre la cèl·lula i els filaments de la MEC. L’emissió de pseudopodis depèn de l’actina, bàsicament (microtúbuls ≠ moviment cel·lulars) 🡪 això inclou a les amebes. Els flagels estan constituïts per microtúbuls amb una estructura 9+2. Gràcies a les dineïnes i a l’ATP, es poden moure els cilis i els flagels, fent lliscar els microtúbuls.
Així que marquem d.
Quina o quines de les següents proteïnes tenen activitat “motor” associada a microtúbuls?
a) Quinesina.
b) Dineïna.
c) Miosina.
d) TAU.
e) MAP-2.
R: Les vesícules es mouen dintre de la cèl·lula gràcies a que estan ancorades als filaments d’actina i als microtúbuls. En aquest segon cas, són dues les proteïnes que les mouen: les quinesines (cap al pol positiu) i les dineïnes (cap al pol negatiu). Les miosines les relacionem amb l’actina. Després estan aquelles proteïnes que mantenen units microtúbuls (de funció NO motora, sinó estructural), que serien les MAP2 (donen més distància entre microtúbuls al ser més llargues) i les TAU (donen menys distància, i la seva hiperfosforilació es relaciona amb malalties neurodegeneratives, com l’Alzheimer o el Parkinson).
Així que marquem a, b.
En un tall transversal (microscòpia electrònica) d’un cili observem:
a) Microtúbuls formant 9 triplets, disposats de manera circular.
b) Microtúbuls formant 9 doblets, disposats de manera circular.
c) Microtúbuls formant 9 doblets disposats de manera circular i un parell de microtúbuls en el centre.
d) Microfilaments formant 9 doblets disposats de manera circular i un parell de microtúbuls en el centre.
e) La mateixa ultraestructura que la d’un tall transversal d’un flagel.
R: L’estructura 9+3 és pròpia dels centríols i dels corpuscles bassals, no dels cilis. L’estructura 9+2, que sí que correspon als cilis i als flagels, es basa en 9 doblets disposats de manera circular i un al centre.
Així que marquem c, e.
En un tall transversal de l’axonema d’un cili al microscopi electrònic s’observen:
a) Unes projeccions radials d’actina.
b) 9 triplets de microtúbuls disposats en forma circular i un parell de microtúbuls centrals.
c) 9 doblets de microfilaments disposats en forma circular i un parell de microtúbuls centrals.
d) La mateixa estructura que la d’un corpuscle basal o centríol.
e) Cap és la correcta.
R: Els cilis i l’actina no tenen relació. Ja hem dit que l’estructura 9+2 es basa en 9 doblets de microtúbuls amb un doblet al centre.
Així que marquem e.
