adhesions Flashcards
Les “tight junctions” o unions estretes:
a) Tenen com a funció l’establiment de contactes amb la matriu extracel·lular.
b) Estan implicades en la impermeabilització dels epitelis.
c) Són importants pel manteniment de la polaritat funcional de la membrana plasmàtica en cèl·lules epitelials.
d) La seva estructura molecular es pot estudiar mitjançant la microscòpia electrònica de scanning o de rastreig.
e) Cap és correcta.
R: Les TJ són zònules 🡪 uneixen dues cèl·lules. Gràcies a ser zònules segellen membranes i així impedeixen el moviment de les proteïnes per la membrana. Aquest fet provoca la impermeabilització entre membranes polaritzades ja que no deixa passar res entre l’espai intermembranós dels teixits (com ara els epitelis), també provoca la polarització ja que SEPARA les membranes fent que tinguin característiques pròpies. Les estudiem a partir de la criofractura; sabem que al fer-la, les membranes cel·lulars es separen per bicapes. Després les veurem a partir de TEM, no SEM. El SEM l‘usem per veure teixits o estructures en 3D.
Així que marquem b, c.
Les cadherines són:
a) Proteïnes transmembrana implicades en l’adhesió.
b) Proteïnes GPI que interaccionen amb el citoesquelet.
c) Molècules d’adhesió intercel·lular dependents de calci.
d) Proteïnes que s’uneixen a l’actina i que al fosforilar-se (β-cadherina) es perd l’adhesió intercel·lular.
e) Cap és correcta.
R: Les cadherines són proteïnes d’adhesió cel·lular. Són característiques perquè són molt llargues, i encara més quan, amb Ca2+ s’activen. S’ajunten a altres cadherines d’altres cèl·lules (unió homotípica), i alhora, estan unides (mitjançant catenines) a microfilaments d’actina citosòlics (fibres d’estrès). Per aquesta unió, és necessari que siguin transmembrana. Hi ha molts tipus de cadherines, i només un d’ells és una GPI (cadherina T), NO és una característica comuna en totes les cadherines, per això jo no la marcaria com a correcta. Són proteïnes molt estudiades en oncologia: al fosforilar-se les CATENINES, es perd l’enllaç entre les catenines i les cadherines. La resposta d fa referència a les cadherines, i aquestes no es fosforilen.
Així que marquem a, c. (dubto amb b)
Els contactes focals:
a) Uneixen les membrades plasmàtiques de cèl·lules veïnes.
b) Impedeixen el pas directe de molècules d’una cèl·lula a la cèl·lula veïna.
c) Són llocs d’ancoratge del citoesquelet a la membrana i a la matriu extracel·lular.
d) S’organitzen a partir de microtúbuls corticals.
e) Cap és correcta.
R: Definim el contacte focal com la unió donada entre una cèl·lula i la matriu extracel·lular. Com els filaments més propers a la membrana plasmàtica són els d’actina que formen el còrtex, s’organitzen a partir d’aquests.
Així que marquem c.
Els desmosomes:
a) Impedeixen el pas de petites molècules a través dels connexons.
b) Són molt abundants als eritròcits.
c) Són un lloc d’ancoratge del filaments intermedis.
d) Són importants per donar resistència a cèl·lules de teixits sotmesos a forces mecàniques.
e) Cap és correcta.
R: Els desmosomes són màcules d’adhesió. Els connexons no tenen res a veure: són estructures pròpies de les gap junctions (màcules de comunicació) que PERMETEN el pas de petites molècules entre cèl·lules veïnes. Els eritròcits són cèl·lules del torrent sanguini, per tant, no estan unides entre elles; no tenen desmosomes. Efectivament, així com les tight junctions i les adherens junctions estan associades a l’actina, els desmosomes i els hemidesmosomes estan associats als FI; i sabem que els FI aporten suport mecànic a la cèl·lula.
Així que marquem c, d.
Quines de les següents afirmacions relacionades amb les integrines són correctes?
a) Són proteïnes integrals de la membrana plasmàtica.
b) Són proteïnes implicades en el transport de vesícules.
c) S’uneixen a la làmina nuclear a través de microtúbuls.
d) Es disposen a la membrana plasmàtica per tal d’unir-se a la matriu extracel·lular.
e) Cap és correcta.
R: Com TOTES les proteïnes d’adhesió, les integrines són proteïnes integrals. I no són motores. Estan associades a l’actina (cap proteïna d’adhesió està associada a microtúbuls). Efectivament, en el cas de les integrines (així com de les selectines) es poden unir a molècules diferents a elles mateixes (unió heterofílica) així que no les trobem només entre cèl·lula i cèl·lula sinó que també les podem trobar entre la cèl·lula i la MEC (contacte focal).
Així que marquem a, d.
