endocitosi Flashcards
El receptor d’EGF i l’EGF (Epidermal Growth Factor) segueixen les vies de:
a) Reciclatge pel receptor i degradació pel lligand.
b) Reciclatge pel receptor i el lligand.
c) Degradació pel receptor i el lligand.
d) Transcitosi pel lligand i el receptor.
e) Cap és correcta.
R: Purament teòrica. L’EGF és un pèptid molt petit, el canvi de pH que es dóna en entrar a l’EE no és suficient com per separar l’EGF del seu receptor, la qual cosa fa que ambdós acabin al lisosoma.
Així que marquem c.
Els endosomes:
a) Primerencs (early) estan enriquits en Rab5.
b) Tardans (late) estan implicats en el transport del receptor de la manosa-6-
fosfat cap als lisosomes.
c) Són artefactes del procés de fraccionament cel·lular.
d) Només es troben a les cèl·lules epitelials polaritzades.
e) Cap és correcta.
La a és verídica, ja que gràcies a que la Rab5 està als EE i la Rab7 als LE s’ha pogut estudiar la seva maduració. Com ja hem dit, el transport del receptor de la manosa-6-fosfat cap als lisosomes es dóna des del TGN. És clar que en una cèl·lula normal (de tots els tipus, no només epitelial) tenim endosomes, no poden ser conseqüència de trencar la cèl·lula.
Així que marquem a.
Els endosomes són:
a) Estructures implicades en la secreció regulada.
b) Artefactes del procés d’homogeneïtzació dels teixits.
c) Estructures que tenen funcions similars als microsomes.
d) Estructures relacionades amb l’endocitosi mediada per receptors.
e) Estructures implicades en l’endocitosi de fase fluida.
R: Descartem b 🡪 NO són coses artificials; quan una cèl·lula neix, ja hi són. No tenen res a veure amb la secreció, i tampoc tenen relació amb els microsomes, que sí que són artefactes.
Així que marquem d, e.
El procés de fagocitosi:
a) Es dóna a totes les cèl·lules dels organismes animals.
b) Permet l’eliminació de cèl·lules envellides.
c) És important per a la defensa de l’organisme davant les infeccions.
d) No requereix la participació de receptors de membrana.
e) Cap és correcta.
R: La fagocitosi és una característica de determinades cèl·lules eucariotes en general molt especialitzades. Hi ha un exemple molt present sempre: els macròfags. S’encarreguen d’eliminar patògens o cèl·lules que ja no serveixen. El dubte principal és el dels receptors, que sí són necessaris, al tractar-se d’un sistema d’endocitosi ESPECÍFIC.
Així que marquem b, c.
La fagocitosi:
a) Es dóna a totes les cèl·lules dels organismes animals i vegetals.
b) És important per a la defensa de l’organisme davant les infeccions.
c) Dóna lloc als fenòmens d’autofagocitosi.
d) Requereix la presència de caveoles a la membrana plasmàtica.
e) Cap és correcta.
R: Ja hem dit que és una característica de cèl·lules especialitzades, els fagosomes. Un d’ells és el macròfag, que elimina patògens. En quant a l’autofagocitosi, és una mica confús. Si ho interpretem com que allò introduït per fagocitosi provoca el procés d’autofagocitosi, no és cert. L’autofagocitosi es dóna quan un autofagosoma envolta alguna cosa que ja estava a la cèl·lula per portar-la a un lisosoma. Ara bé, el sistema d’envoltar és el mateix. Tot i així, jo diria que són processos que podem separar (totes es cèl·lules fan autofagocitosi però no totes fagocitosi). Les caveoles són ports de senyalització i sí que a vegades creen vesícules però no són essencials per la fagocitosi.
Així que marquem b. (dubto amb c)
Respecte del procés d’endocitosi, quines de les següents afirmacions són vertaderes?
a) En l’endocitosi de fase fluida, els receptors de membrana dels sots recoberts de clatrina són els responsables de la captació del material internalitzat.
b) Els filaments d’actina són necessaris per a l’endocitosi mediada per receptor.
c) Macròfags i neutròfils constitueixen dos tipus cel·lulars altament especialitzats a l’endocitosi de grans partícules (fagocitosi).
d) El canvi de pH=5 a pH=7 a la vesícula d’endocitosi determina canvis conformacionals a les subunitats HA1 i HA2 de la hemaglutinina que finalment determinen la fusió de la membrana endocrítica amb la membrana viral.
e) Cap es correcta.
R: Ja hem dit que els macròfags (els neutròfils també) tenen la capacitat de fagocitar patògens. La pinocitosi o endocitosi de fase fluida (és a dir, que recull part del medi extracel·lular, del “líquid”), es pot donar per vesícules de clatrina, de caveolina o per cap de les dues; tot i que majoritàriament es dóna per vesícules de clatrina, així que la podríem donar per bona perquè no diu sempre. En quant als filaments d’actina, no són estrictament necessaris. Podríem considerar que tenen relació ja que cada vegada que una vesícula entra a la cèl·lula, el còrtex que està sota la membrana s’ha de trencar a partir de severing proteins. En quant a la d, no recordo haver parlat de cap de les coses que diu, en absolut.
Així que marquem a, c. (sense tenir en compte la d)
La hipercolesterolèmia familiar (malaltia deguda a una mutació del receptor d’LDL) ha servit:
a) Per entendre els mecanismes de divisió als llevats.
b) Per entendre els mecanismes de l’endocitosi mediada per receptors.
c) Per entendre els mecanismes de la fagocitosi.
d) Per entendre la segona llei de Mendel.
e) Cap és correcta.
R: Aquest estudi ha permet descobrir el funcionament de com entra el colesterol a la cèl·lula, ja que s’ha comparat un cas normal amb un cas d’hipercolesterolèmia familiar. La cosa és que el colesterol no pot entrar tal qual a la cèl·lula, i el carreguen proteïnes (LDL o HDL). Aquestes proteïnes són les que reconeix el receptor. Es porten al EE, com tota vesícula que entra i que ha d’acabar al lisosoma. L’acidificació del lumen del EE fa que es separin la LDL mb el receptor. El receptor acaba als RE i la LDL al lisosoma.
Així que marquem b.
