Cocs Gram Positius Flashcards
Característiques microbiològiques Staphylococcus:
- Agrupació
- Metabolisme
- Medis creixement
- Cocs Gram+
- Agrupació en gotims de raïm
- Aerobis-Anaerobis facultatius: són halotolerants.
- Medis usuals (no són exigents)
Medi Chapman
- Medi selectiu amb un 7,5% de sal: permet creixement Staphylococcus.
- Porta Manitol: allibera residus àcids que farà canviar de color:
* Colònies grogues: MANITOL +
* Colònies blanques: MANITOL NEG
Prova de la coagulasa:
- Coagulasa +
- Coagulasa neg
- Només es troba UNA espècie: Staphylococcus aureus
- NO enzim.Ex: Staphylococcus epidermidis o saprophyticus
STAPHYLOCOCCUS COAGULASA +: S. AUREUS
Característiques microbiològiques
Cocs Gram+ Agrupats en gotims de raïm Produeix enzims catalasa i coagulasa Halotolerants Creix en medis usuals també selectius i Chapman
Són PATÒGENS PRIMARIS
STAPHYLOCOCCUS COAGULASA +: S. AUREUS
Epidemiologia
Localització: flora comensal –> Pell + fosses nasals
Es transmet per: contacte directe
STAPHYLOCOCCUS COAGULASA +: S. AUREUS
Patogenia: Mecanisme invasor
- Multiplicació extracel·lular, inflamació aguda (pus).
Segons porta d’entrada afecten:
- Fol·licle pilós: foliculitis, furoncol, àntrax
- Annexes cutanis: hidrosadenitis, mussol, paroníquia piogena
- Mama: absessos mamaris
- Pell glabra: impetigen
- Infecció ferides traumàtiques i quirúrgiques
STAPHYLOCOCCUS COAGULASA +: S. AUREUS
Patogenia: Mecanisme toxigènic
- Enterotoxines: es menja toxina preformada (temps incubació curt) –> gastroenteritis
- Exfoliatina: sindrome de la pell escaldada
STAPHYLOCOCCUS COAGULASA +: S. AUREUS
Patogenia: Mecanisme immunopatològic
Ag estimula molts limfocits T –> Inflamació descontrolada i exagerada –> Shock tòxic
STAPHYLOCOCCUS COAGULASA +: S. AUREUS
Diagnòstic directe:
- Examen microscopic
- Cultius
- Coagulasa
Diagnòstic indirecte
- Cocs gram+ agrupats en raïm
- Medis usuals o de Chapman
- S. Aureus: Coagulasa +
NO HI HA DIAGNÒSTIC INDIRECTE
STAPHYLOCOCCUS COAGULASA NEG: ECN
Característiques microbiològiques
- Cocs gram+ agrupats en raïm
- Enzim catalasa
- Halotolerants
- Medis usuals (també chapman, manitol neg)
- Anaerobis-aerobis facultatius
Infecció oportunista (factor predisponent)
STREPTOCOCCUS
Característiques microbiològiques
- Cocs Gram+
- Catalasa negatius
- Metabolisme anaerobic (aerotolerants) –> Bacteris facultatius
- Creixement: bacteris exigents –>Agar-Sang
Estreptococs beta-hemolitics del grup A
Streptococcus pyogenes
Estreptococs beta-hemolitics del grup B
Streptococcus agalactiae
Streptococcus pyogenes:
CARACTERÍSTIQUES MICROBIOLÒGIQUES
- Morfologia
- Agrupació
- Metabolisme
- Catalasa (?)
- Hemolisi (?)
- Coc gram positiu
- Cadenes
- Exigent (agar-sang)
- Catalasa neg
- Anaerobic
- Beta-hemolític (carbohidrat C del grup A)
Streptococcus pyogenes:
EPIDEMIOLOGIA
- Reservori humà: flora començal faringe
- Transmet: Via aèria
Streptococcus pyogenes:
PATOGÈNIA: Mecanisme invasor
Multiplicació extracel·lular: producció pus. Infeccions:
- Faringies: Faringoamigdalitis estreptocòccica i escarlatina.
- Cutanies: erisipela, impetigen i cel·lulitis estreptocòccica
Streptococcus pyogenes:
PATOGÈNIA: Mecanisme immunopatològic
Reacció hipersensibilitat III. –> No cal fer cultiu, ja no hi ha estreptococcus. Commplicacions:
- Febre reumàtica
- Glomerulonefrits post-estreptocòccica.
Streptococcus agalactiae:
CARACTERÍSTIQUES MICROBIOLÒGIQUES
- Morfologia
- Agrupació
- Metabolisme
- Catalasa (?)
- Hemolisi (?)
- Coc gram positiu
- Cadenes
- Medi Agar-sang
- Catalasa neg
- Metabolisme anaerobic
- Beta-Hemolitic
- Carbohidrat C del grup B
Streptococcus agalactiae:
EPIDEMIOLOGIA
Reservori humà: flora comensal del tracte intestinal i tracte genital femení.
Transmet: directa.
Streptococcus agalactiae:
PATOGENIA
- Sepsis neonatal (adquirit al travessar el canal del part -profilaxis amb ampicilina)
- Infeccions urinàries
- Infeccions supirades de la pell
Estreptococos viridans
CARACTERISTIQUES MICROBIOLOGIQUES
- Oportunistes
- Cocs grampositius - agrupats en forma cadena
- Catalasa negatius
- Medi enriquit - Agar-Sang
- Facultatius - Medis Anaerobis
- Hemolisi parcial - alfa-hemolitics i resistens optoquina
Estreptococos viridans
EPIDEMIOLOGIA
Reservori humà: flora comensal orofaringe i tracte intestinal.
Estreptococos viridans
PATOGENIA i manifestacions clíniques
Són oportunistes.
- Endocarditis bacteriana subaguda
- Càries dental
- Abscessos sistèmics
STREPTOCOCCUS PNEUMONIAE
Característiques microbiològiques
- GP?
- Catalasa?
- Agrupació
- Metabolisme
- Hemolisi?
- Morfologia
- Coc grampositiu
- Catalasa negatiu
- Diplococs
- Exigents: Agar-sang
- No beta-hemolitics sensibles a la optoquina
- Càpsula polisacàrida: molta diversitat antigènica, resposta timus-independent.
STREPTOCOCCUS PNEUMONIAE
Epidemiologia
Reservori humà: nasofaringe
Transmissió via aèria
STREPTOCOCCUS PNEUMONIAE
Patogènia
Pot afectar:
- Vies respiratòries superiors: multiplicació extracel·lular (conjuntivitis, otitis mitja, sinusitis)
- Vies respiratòries inferiors: pneumònia pneumocòccica
- Extrarespiratòries: meningitis pneumocòccica i peritonitis espontània.
Diagnòstic directe: EXAMEN MICROSCOPIC
- S. pyogenes
- S. Agalactiae
- S. Pneumoniae
- E. Viridans
- Cocs gram+ agrupats en cadena EXCEPTE S. Pneumoniae diplococs.
- S. Pyogenes: No es fa en infeccions faringies (E. viridans flora orofaringia que no es distingeix de S.Pyogenes).
- S. Agalactiae: Frotis cutani o LCR es fa tinció gram (MAI present en salut) + mostra sang per cultiu.
- S. Pneumoniae: mostres tracte respiratori amb valor si ben recollida.
- E.Viridans: mostres de metastasi i sang, bacteris oportunistes de la flora comensal. TÉ VALOR
Diagnòstic directe: AÏLLAMENT PER CULTIU
Enriquit amb Agar-sang, obervar tipus hemòlisi:
- Beta-hemolisi: Detecció carbohidrat C (S.Pyogenes i S.Agalactiae)
- Alfa-hemolisi: Prova optoquina (S.Pneumoniae i E.Viridans)
Diagnòstic directe: TÈCNIC DE DIAGNÒSTIC RÀPID
- S.Pyogenes
- S.Agalactiae
- S. Pneumoniae
- S.Pyogenes: tècniques de detecció d’antigens en el frotis faringi
- S.Agalactiae: Tècniques de detecció d’antigens o àcids nucleics. En mares embarassades.
- S. Pneumoniae: Detecció d’antigens de la càpsula polisacàrida o detecció d’àcids nucleics. També es pot fer amb mostres d’orina.
Diagnòstic directe: ESTUDI DE LA SENSIBILITAT
Estreptococs A i B SEMPRE sensibles penicil·lina.
- S. Pneumoniae: sensibles, menys sensibles, respistents a penicil·lina.
- E.Viridans: més resistents a la penicil·lina.
Diagnòstic indirecte
- No es realitza diagnòstic indirecte.
EXCEPTE: pacient amb complicació post-estreptocòccica.
- Infecció per mecanisme immunipatològic S.Pyogenes. Es busca estreptolisines (Ag) mitjançant Antiestreptolisines (Ig)
Tractament
Estreptococs grup A i B: 100% sensibles penicil·lina.
- S. Pneumoniae: disminuït la sensibilitat a la penicil·lina.–> tenir en compte CIM + territori. Meningitis (ha de creuar BHE): CEFATOXIME
- E. Viridans: les resistents a la penicil·lina es tractarà amb CEFALOSPORINES: VANCOMICINA O CEFATOXIMA
Profilaxis
- Streptococcus del grup A: malaltia patogenia hipersensibilitat evolució a brots. Quimioprofilaxis: BENZATINA.
- Estreptococ grup B (S. Agalactiae): embarassades 3r trimestre: Ampicil·lina endovenosa en part.
- E. Viridans: manipulacions que puguin causar bacterèmia. S’administra Amoxicil·lina a sosis altes.
- S. Pneumoniae: vacuna antipneumococ. Antigen timus-independent.
ENTEROCOCCUS
Característiques microbiològiques
- GP?
- Catalasa?
- Metabolisme
- Resistència?
- Cocs gram positius
- Catalasa negatius
- Anaerobis facultatius, No són exigents
- SEMPRE resistents a la penicil·lina
ENTEROCOCCUS
Epidemiologia
- Reservori humà i animal: flora comensal del tracte digestiu i genitourinari femení humà.
Transmissió directa
ENTEROCOCCUS
Patogènia
- Infeccions oportunistes: defenses baixes o cos estrany.
Sobretot: tracte urinari (mecanisme ascendent) i biliar (alta resistència al medi).
ENTEROCOCCUS
Diagnòstic directe
- Mostres segons lloc d’infecció i observació al microscopi. NO medis enriquits, si medis diferencials.
- Estudi de sensibilitats:
- E. faecalis: sensible ampicil·lina
- E. faecium: resistent ampicil·lina –> Vancomicina
