5. Diagnòstic etiologic de les mallaties infeccioses Flashcards
El diagnòstic directe es basa en
trobar la presència del microorganisme en l’organisme.
Mostres clíniques es divideixen en 3 grups segons el lloc d’on provenen:
- Territoris estèrils en condicions de salut (líquids sistèmics i biòpsies d’òrgans). –> CAL assèpsia (per evitar FP)
- Territoris estèrils en condicions de salut però que travessen una zona colonitzada per la flora comensal. (orina i esput) –> CAL minimitzar la contaminació.
- Territoris colonitats per la flora comensal en condicions de salut (femta, saliva, pell, tracte respi superior…) Es busca patògen primari en zona (hi ha massa diversitat morfològica).
Control de qualitat que es fa al laboratori per comprovar si s’ha minimitzat la colonització de territoris estèrils en condició de salut que travessen una zona colonitzada per flora comensal per obtenir la mostra:
- Centrifugar la mostra i obtenir sediment al microscopi.
CONTAMINAT SI:
- Cèl·lules epitelials de descamació (el tracte urinari té uroteli o epiteli de transició).
- Colònies de bacteris diferents (diversitat morfològica).
BEN RECOLLIT SI:
- Cèl·lules PMN (degut inflamació)
- Morfologia bacteriana única
- NO cèl·lules epitelials escamoses
Condicions d’emmagatzematge:
- Orina
- LCR
- Cal posar en nevera (E. Coli es multiplica exponencialment fora d’aquesta).
- No posar en nevera (Meisseria meningitis es lisa en pocs segons en fred i no apareixeria en estudi).
Importància de la observació al microscopi en fresc
Mostra líquida o sòlida.
Detecció de FONGS i PARÀSITS:
- Fongs: fàcil per estructura cel·lular. Sbt fongs filamentosos (hifa).
- Paràsits: permet veure el paràsit en moviment.
Modificacions de l’examen en fresc (breu explicació de cadascuna):
- Tinta xina: tenyeix el fons de la mostra on hi ha els microorganismes. Utilitzat per veure: Cryptococcus neoformans (fong llevaduriforme), pot provocar meningitis en SIDA avançada.
- Camp fosc: per detectar bateri (espiroqueta- Treponema pallidum, sífilis). Visible brillant i amb el moviment d’espiroqueta.
Aïllament per cultiu
S’aïlla microorganisme en cultiu, s’identifica d’acord amb taxonomia i realitzem l’estudi de sensibilitat als antimicrobians.
Tècniques de diagnòstic directe
- Observació al miscroscopi en fresc
- Aïllament per cultiu
- Seqüències de nucleòtids específiques o detecció d’antigens
Seqüències de nucleòtids específiques o detecció d’antigens
Tècniques ràpides i molt específiques. Es pot detectar Ag a partir Ig.
Diagnòstic indirecte tipus de resposta
- Resposta humoral - serologia
- Resposta cel·lular - intradermorreaccions
Passos diagnòstic directe en tinció
- Colorant inicial
- Decoloració (alguns microorganismes retenen colorant inicial i altres el perden)
- Colorant de contrast (veiem els microorganismes que no han retingut el colorant inicial)
Tinció de Gram:
- Divisió bacteris
- Divideix els bacteris en funció estructura paret.
GRAM POSITIUS: contenen peptidoglicans (molt gruixuts). Retenen colorant inicial. (Blau)
GRAM NEGATIUS: peptidoglicans molt fins. MB externa. Perden colorant inicial i es tenyeixen amb contrast. (Rosa)
Tinció de Ziehl-Neelsen
- Divisió bacteris
Divideix els bacteris en funció de la composició de la paret.
- Micobacteris: riques en GREIXOS (on s’uneix colorant),, àcid micolic. Reté colorant INICIAL. S’anomenen- Bacil àcid alcohol resistent (BAAR)
- Bacil àcid no resistents: la resta, perden colorant inicial.
Decoloració Ziehl-Neelsen
Molt agressiva: HCl + Alcohol
Tinció FONGS
Fongs: paret molt rica en sucres (on va la tinció)
- Tinció de plata
- PAS
Tinció PARÀSITS:
- Paràsits de cavitat obertes
- Paràsits hemotissulars
- PARÀSITS DE CAVITATS OBERTES: tub digestiu i tracte urogenital. Tinció: MIF + fixació FORMOL
- PARÀSITS HEMOTISSULARS: infeccions de sang i teixits. Tinció: GIEMSA.
Avantatges i inconvenients DIAGNÒSTIC DIRECTE
- Tècnica barata i molt ràpida
- Molt específica en paràsits (gran variabilitat morfològica)
- Poc específica en bacteris (no+ distingeix: GP, GN, cocs i bacils).
- Tècnica relativament poc sensible.
Tipus de medi de cultiu: USUALS
Permeten el creixement dels bacteris que NO tenen requeriments nutricionals especials.
Tipus de medi de cultiu: ENRIQUITS
Afegim factors de creixement per fer creixer els bacteris amb requeriments nutricionals.
Tipus de medi de cultiu: DIFERENCIALS
S’afegeix substrat per ser metabolitzat per alguns bacteris.
El metabolisme acidifica el medi de cultiu –> es pot comprovar amb indicador de pH.
Tipus de medi de cultiu: SELECTIUS
Incorporen elements (antibiotics, sals biliars…) que fa que NOMÉS pugui créixer un determinat tipus de bacteri.
Tipus de medi de cultiu: CROMOGENICS
Metabolització del substrat fa canviar de color la colònia.
Avantatges i inconvenients de tècniques de diagnòstic ràpides:
- Detecció antigènica
- Detecció de seqüències d’àcids nucleics
- Ràpides
- Molt específiques
- Orienten tractament empiric inicial
- No coneixem resistències
- Respon a si o no
- Són molt cares
