Brainscape's Knowledge GenomeTM

Browse over 1 million classes created by top students, professors, publishers, and experts.


See full index

Física Carla > Astronomia solar i extrasolar > Flashcards

Astronomia solar i extrasolar Flashcards

1
Q

Bombolla local

A

Bombolla o núvol local poc dens on viatgen moltes estrelles del brac¸ d’Orió
de la Via Làctia

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

Local Interstellar Cloud or Fluff

A

Regió dins de la bombolla local, on es situa el Sol

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

Àpex

A

Direcció del moviment
solar circular al voltant del bulb galàctic

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

Rotació diferencial

A

Degut a l’estat plasmàtic del Sol i el canvi de radiació a convecció, la velocitat de rotació és diferent segons la latitud

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

Efecte dinamo

A

Efecte de conversió d’energia
cinèica de les partícules carregades en energia electromagnètica en la intersecció entre la zona radiativa i convectiva

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

Parts del Sol

A

Nucli, zona radiativa, zona convectiva, fotoesfera, cromoesfera i corona

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

Nucli

A

Regió on es produeixen les reaccions termonuclears

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

Zona radiativa

A

Regió de transport radiatiu on els fotons segueixen camins aleatoris, canviant d’energia al rang visible

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

Tacoclina

A

Part més extensa de la zona radiativa, on es dona la transició a la zona convectiva

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

Zona convectiva

A

Regió de transport convectiu, on es fan efectes de
dinamo locals, amb pols locals, que causa el canvi d’un camp magnètic poloïdal global a un toroïdal.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

Fotoesfera

A

Part superior que emet els fotons que observem

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

Granulacions

A

Grànuls i supergrànuls de la fotoesfera per la pujada de material convectiu que fan efecte dinamo local

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

Cromoesfera

A

Capa de gas fina que forma part de l’atmosfera solar, juntament amb la corona, de color vermell per la transició Hα

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

Corona

A

Capa de gas molt àmplia, sobre la cromosfera, que té una temperatura molt major i densitat molt menor

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

Reconnexions magnètiques

A

Possible mecanisme de transport energètic a la corona, que provoca descàrregues magnètiques (curtcircuits)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

Constant solar

A

Quantitat de potència de llum solar que arriba per unitat d’àrea

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
17
Q

Prominències

A

Emissions de material de la corona en forma d’arc, passant per la corona

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
18
Q

Ejeccions coronals de massa

A

Prominències de gran massa i flux de protons, anomenats tempesta de protons

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
19
Q

Tidal locking

A

Acompasament de les òrbites de dos cossos, de forma que s’observa sempre la mateixa cara d’un respecte l’altre, per les forces de marea

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
20
Q

Aurora

A

Concentració de partícules carregades de la magnetosfera (planetaria) en els pols

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
21
Q

Regions causades pel vent solar

A

Helioesfera, shock de terminació i heliopausa

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
22
Q

Helioesfera

A

Bombolla de partícules carregades que s’ejecten al medi interestel·lar pels vents solars

23
Q

Shock de terminació

A

Límit on el vent solar passa de velocitats supersòniques a subsòniques

24
Q

Heliopausa

A

Frontera on la pressió de l’helioesfera s’iguala amb la pressió del medi interestel·lar

25
Q

Shock d’arc (no solar)

A

Ona de compressió pel moviment supersònic d’una estrella respecte el medi
interestel·lar

26
Q

Espiral de Parker

A

Patró espiral que fa el vent solar en sortir de cada punt de la superfície solar
en rotació periòdica

27
Q

Cicle dinamo

A

Canvi de polaritat del camp magnètic global en un període de 22 anys, pel moviment de les capes convectives del Sol, de forma que les parelles de taques (N-S) es desplacen

28
Q

Mínim de Maunder

A

Etapa de 50 anys en la qual no ha haver-hi gairebé taques solars

29
Q

Bases dels models de formació planetària

A

Presència de gas i pols que ajuden al refredament i pèrdua de moment angular, de forma que els planetes comparteixen pla de rotació

30
Q

Mecanismes d’acreció del cor (formació planetària)

A

Contacte directe,
l’efecte del camp magnètic i inestabilitats gravitatòries del disc, per passar de pols a planetessimals, l’acció
gravitatòria, per formar protoplanetes, i les col·lisions orbitals acaben per donar lloc als planetes

31
Q

Frost line

A

Límit d’actuació dels mecanismes d’acreció del cor (5UA), i es formen planetes jovians, formats a partir de nuclis gelats

32
Q

Model de Nice de migració planetària

A

Canvi de localització orbital dels planetes en la seva formació i inicis de
vida, pel traspàs de moment angular entre cossos petits en el cinturó de Kuiper

33
Q

Ressonància entre Saturn i Júpiter

A

Va propocar l’empenta del cinturó de Kuiper, Urà i Neptú cap a les parts externes i el cinturó principal cap a les parts internes = gran bombardeig tardà als 4 planetes interns

34
Q

Fricció dinàmica

A

Per l’acció gravitatòria de frenada del material que hi ha prop dels protoplanetes,
l’òrbita espirala i passa de ser el·líptica a circular

35
Q

Gaps de Kirkwood

A

Ressonàncies orbitals del Sol amb Júpiter que causen un decreixement en el número d’asteroides del cinturó principal (podrien ser restos del disc protoplanetari)

36
Q

Condicions dels planetes

A
  1. òrbites al voltant d’estrelles, 2. forma esfèrica, 3. òrbita no compartida amb altres objectes
37
Q

Plutó

A

No compleix la tercera condició de planetes, pel que és un planeta nan transneptunià de classe plutí

38
Q

Asteroides trojans

A

Asteroides que es troben molt aprop de l’òrbita d’un planeta, a ±60º

39
Q

Asteroides propers a la Terra

A

Apollo (periheli creua l’òrbita terrestre), Atena (l’afeli creua l’òrbita terrestre), Amor (òrbita externa a la terrestre) i Inner Earth Object (IEO) (òrbita interna a la terrestre)

40
Q

Cinturó resonant dispers

A

Disc dispers del cinturó de Kuiper per la ressonància amb Neptú

41
Q

Tipus de cometes

A

Cometes de curt període (cinturó resonant dispers) i de llarg període (del núvol d’Oort)

42
Q

Cues dels cometes

A

Tres cues: de pols, de plasma i de partícules grans no afectades pel vent solar

43
Q

Albedo cometes

A

Tenen albedo baix, poca reflectivitat

44
Q

Formació d’anells

A

Pot ser per desintegració de satèl·lits per forces de marea

45
Q

Formació de llunes

A

Coformació amb el planeta, captura i restes d’una col·lisió

46
Q

Mètodes de detecció d’exoplanetes

A

Trànsits, velocitat radial, astrometria, microlents i detecció directa

47
Q

Fotometria per trànsits

A

Detecció del canvi de brillantor periòdic en la corba de llum d’una estrella

48
Q

Velocitat radial

A

Oscil·lació periòdica de la velocitat radial d’una estrella pel canvi de posició del centre de masses

49
Q

Astrometria

A

Oscil·lació periòdica de la posició d’una estrella en el cel pel moviment del CM

50
Q

Microlents (gravitational lensing)

A

Curvatura de la llum d’una estrella per la presència de l’exoplaneta

51
Q

Detecció directa

A

Observació directa de l’exoplaneta, ja sigui perquè l’estrella té una baixa lluminositat o es fa un eclipsi artificial

52
Q

Zona habitable

A

Zona on l’aigua pot estar en estat líquid o hi ha gasos d’efecte hivernacle

53
Q

Mètode de timing

A

Detecció de planetes que orbiten estrelles de
neutrons, pels canvis en les freqüències de les seves pulsacions

Física Carla (6 decks)

Brainscape helps you reach your goals faster, through stronger study habits.
© 2024 Bold Learning Solutions. Terms and Conditions