Astronomia solar i extrasolar Flashcards
Bombolla local
Bombolla o núvol local poc dens on viatgen moltes estrelles del brac¸ d’Orió
de la Via Làctia
Local Interstellar Cloud or Fluff
Regió dins de la bombolla local, on es situa el Sol
Àpex
Direcció del moviment
solar circular al voltant del bulb galàctic
Rotació diferencial
Degut a l’estat plasmàtic del Sol i el canvi de radiació a convecció, la velocitat de rotació és diferent segons la latitud
Efecte dinamo
Efecte de conversió d’energia
cinèica de les partícules carregades en energia electromagnètica en la intersecció entre la zona radiativa i convectiva
Parts del Sol
Nucli, zona radiativa, zona convectiva, fotoesfera, cromoesfera i corona
Nucli
Regió on es produeixen les reaccions termonuclears
Zona radiativa
Regió de transport radiatiu on els fotons segueixen camins aleatoris, canviant d’energia al rang visible
Tacoclina
Part més extensa de la zona radiativa, on es dona la transició a la zona convectiva
Zona convectiva
Regió de transport convectiu, on es fan efectes de
dinamo locals, amb pols locals, que causa el canvi d’un camp magnètic poloïdal global a un toroïdal.
Fotoesfera
Part superior que emet els fotons que observem
Granulacions
Grànuls i supergrànuls de la fotoesfera per la pujada de material convectiu que fan efecte dinamo local
Cromoesfera
Capa de gas fina que forma part de l’atmosfera solar, juntament amb la corona, de color vermell per la transició Hα
Corona
Capa de gas molt àmplia, sobre la cromosfera, que té una temperatura molt major i densitat molt menor
Reconnexions magnètiques
Possible mecanisme de transport energètic a la corona, que provoca descàrregues magnètiques (curtcircuits)
Constant solar
Quantitat de potència de llum solar que arriba per unitat d’àrea
Prominències
Emissions de material de la corona en forma d’arc, passant per la corona
Ejeccions coronals de massa
Prominències de gran massa i flux de protons, anomenats tempesta de protons
Tidal locking
Acompasament de les òrbites de dos cossos, de forma que s’observa sempre la mateixa cara d’un respecte l’altre, per les forces de marea
Aurora
Concentració de partícules carregades de la magnetosfera (planetaria) en els pols
Regions causades pel vent solar
Helioesfera, shock de terminació i heliopausa
Helioesfera
Bombolla de partícules carregades que s’ejecten al medi interestel·lar pels vents solars
Shock de terminació
Límit on el vent solar passa de velocitats supersòniques a subsòniques
Heliopausa
Frontera on la pressió de l’helioesfera s’iguala amb la pressió del medi interestel·lar
Shock d’arc (no solar)
Ona de compressió pel moviment supersònic d’una estrella respecte el medi
interestel·lar
Espiral de Parker
Patró espiral que fa el vent solar en sortir de cada punt de la superfície solar
en rotació periòdica
Cicle dinamo
Canvi de polaritat del camp magnètic global en un període de 22 anys, pel moviment de les capes convectives del Sol, de forma que les parelles de taques (N-S) es desplacen
Mínim de Maunder
Etapa de 50 anys en la qual no ha haver-hi gairebé taques solars
Bases dels models de formació planetària
Presència de gas i pols que ajuden al refredament i pèrdua de moment angular, de forma que els planetes comparteixen pla de rotació
Mecanismes d’acreció del cor (formació planetària)
Contacte directe,
l’efecte del camp magnètic i inestabilitats gravitatòries del disc, per passar de pols a planetessimals, l’acció
gravitatòria, per formar protoplanetes, i les col·lisions orbitals acaben per donar lloc als planetes
Frost line
Límit d’actuació dels mecanismes d’acreció del cor (5UA), i es formen planetes jovians, formats a partir de nuclis gelats
Model de Nice de migració planetària
Canvi de localització orbital dels planetes en la seva formació i inicis de
vida, pel traspàs de moment angular entre cossos petits en el cinturó de Kuiper
Ressonància entre Saturn i Júpiter
Va propocar l’empenta del cinturó de Kuiper, Urà i Neptú cap a les parts externes i el cinturó principal cap a les parts internes = gran bombardeig tardà als 4 planetes interns
Fricció dinàmica
Per l’acció gravitatòria de frenada del material que hi ha prop dels protoplanetes,
l’òrbita espirala i passa de ser el·líptica a circular
Gaps de Kirkwood
Ressonàncies orbitals del Sol amb Júpiter que causen un decreixement en el número d’asteroides del cinturó principal (podrien ser restos del disc protoplanetari)
Condicions dels planetes
- òrbites al voltant d’estrelles, 2. forma esfèrica, 3. òrbita no compartida amb altres objectes
Plutó
No compleix la tercera condició de planetes, pel que és un planeta nan transneptunià de classe plutí
Asteroides trojans
Asteroides que es troben molt aprop de l’òrbita d’un planeta, a ±60º
Asteroides propers a la Terra
Apollo (periheli creua l’òrbita terrestre), Atena (l’afeli creua l’òrbita terrestre), Amor (òrbita externa a la terrestre) i Inner Earth Object (IEO) (òrbita interna a la terrestre)
Cinturó resonant dispers
Disc dispers del cinturó de Kuiper per la ressonància amb Neptú
Tipus de cometes
Cometes de curt període (cinturó resonant dispers) i de llarg període (del núvol d’Oort)
Cues dels cometes
Tres cues: de pols, de plasma i de partícules grans no afectades pel vent solar
Albedo cometes
Tenen albedo baix, poca reflectivitat
Formació d’anells
Pot ser per desintegració de satèl·lits per forces de marea
Formació de llunes
Coformació amb el planeta, captura i restes d’una col·lisió
Mètodes de detecció d’exoplanetes
Trànsits, velocitat radial, astrometria, microlents i detecció directa
Fotometria per trànsits
Detecció del canvi de brillantor periòdic en la corba de llum d’una estrella
Velocitat radial
Oscil·lació periòdica de la velocitat radial d’una estrella pel canvi de posició del centre de masses
Astrometria
Oscil·lació periòdica de la posició d’una estrella en el cel pel moviment del CM
Microlents (gravitational lensing)
Curvatura de la llum d’una estrella per la presència de l’exoplaneta
Detecció directa
Observació directa de l’exoplaneta, ja sigui perquè l’estrella té una baixa lluminositat o es fa un eclipsi artificial
Zona habitable
Zona on l’aigua pot estar en estat líquid o hi ha gasos d’efecte hivernacle
Mètode de timing
Detecció de planetes que orbiten estrelles de
neutrons, pels canvis en les freqüències de les seves pulsacions
