4. Prevenció de les malalties infeccioses Flashcards
Qué és la prevenció de les malalties infeccioses?
Les malalties infeccioses constitueixen un greu problema de salut a escala mundial (de fet, són una de les causes principals de mortalitat en aquells països en què les condicions de salubritat ambiental són insuficients), i la principal manera d’evitar-les és la prevenció.
L’existència d’estructures i estratègies de sanejament ambiental (especialment de l’aigua) i l’accés a un sistema sanitari de qualitat són condicions imprescindibles per prevenir la propagació de les malalties infeccioses. Més enllà de les condicions de salubritat ambiental, la prevenció de les malalties infeccioses es basa en dues estratègies: els hàbits saludables i la vacunació.
Qué són els habits saludables?
Són els hàbits i conductes del nostre dia a dia, que ens poden ajudar a prevenir les malalties infeccioses. Alguns consisteixen a minimitzar l’exposició a patògens. Tenir una bona higiene personal, prestant especial atenció a les mans, i mantenir net el nostre entorn, així com utilitzar proteccions específiques per evitar el contacte amb patògens en entorns potencialment contaminats, en són alguns exemples. També és important seguir hàbits que ens permetin mantenir el sitema immunitari enles millors condicioons possibles, com seguir una dieta equilibrada i un estil de vida actiu, dormir un nombre d’hores suficient i evitar el consum de drogues.
Qué és la vacunació
Una vacuna és un preparat biològic, en general injectable, que proporcions immunitat davant d’una malaltia infecciosa determinada. L’administració sistemàtica de vacunes a la població ha salvat incomptables vides a tot el món. Les autoritats sanitàries dissenyen un calendari de vacunes específic atenent les particularitats de la població (la major part d’elles s’administren durant la infància, però a vegades es donen a adults o persones en circumstàncies especials, com ara embarassades o persones grans. D’altra banda, els viatges també s’han de vacunar abans de visitar determinades regions del planeta).
Com funcionen les vacunes?
El mecanisme d’acció de les vacunes consisteix a generar memòria immunitària contra un patogenespecífic sense que l’organisme desenvolupi la malaltia. Les vacunes són preparats que contenen fragments o formes no virulentes d’un patogen. Cada vacuna és útil contra un patogen concret. Quan ens subministren una vacuna no desenvolupem la malaltia perquè el patogen no és virulent. Tanmateix, la seva presència sí que desencadena la resposta immunitària específica. Els limfòcits identifiquen el patogen i s’activen, de manera que generen limfòcits de memòria i produeixen anticossos. Davant d’una futura infecció per part d’una forma virulenta del mateix patogen, els limfòcits de memòria generats garanteixen una resposta immunitària ràpida i efectiva. Així, la vacuna evitarà que patim la malaltia o farà que sigui molt més lleu.
Com es tracten les malalties infeccioses?
Quan un pacient desenvolupa una malaltia infecciosa, ha d’anar a un centre de salut perquè el personal mèdic valori el seu estat i decideixi el tractamet oportú (el personal mèdic valora la capacitat de resposta immunitària del pacient i, en funció d’aquesta resposta, determina el tractament necessari). El tractament de determinade malalties infeccioses sol incloure la prescripció de medicaments.
Qué són els antibiòtics?
Són medicaments que ataquen els bacteris, i els destrueixen o n’impedeixen la proliferació. Els antibiòtics poden ser específics per a un sol tipus de bacteris o atacar-ne de tipus diferents (antibiòtics d’ampli espectre). No tenen cap efecte sobre malalties que no tinguin origen bacterià, i un exemple és l’amoxicil·lina (antibiòtic d’ampli espectre utilitzat com a primer fàrmac davant d’infeccions bacterianes que afecten l’oïda, la faringe, les amígdales…).
Què són els antivirals?
Són medicaments que alteren el cicle de replicació dels virus i en limiten la proliferació a l’organisme. En general són fàrmacs específics: cada antiviral actua contra un tipus concret de virus i la seva eficàcia depèn en gran mesura del moment en què se subministren. Per això, el seu ús està menys estès que el dels antibiòtics (l’aciclovir és l’antiviral que s’utilitza en el tractament d’infeccions produïdes pel virus varicel·la-zòster o pel virus de l’herpes simple. És efectiu si s’administra a la primara fase de la infecció).
Què són els sèrums immunològics?
Ésun sèrum sangini amb grans quantitats d’anticossos per a un agent infecciós concret. Els sèrum immunològic s’extreu d’organismes que estan desenvolupant la resposta immunnitària específica a una patogen determiat. La injecció del sèrum immunològic a un pacient permet administrar-li de manera urgent els anticossos que necessita per combatre específicament uns patògens. Tanmateix, no activa la producció d’anticossos propis i, per tant, no atorga al paciet immunitat al llarg termini (el tètanus, la ràbia o l’ebola són malalties que es tracten amb sèrums immunològics).
Què són els medicaments simptomàtics?
Encara que no combaten la causa de la malatia, aquests fàrmacs ajuden al pacient a suportar-ne millor els signes i símptomes. Entre ells destaquem:
- Els antipirètics: substàncies que fan disminuir la febre.
- Els analgèsics: medicaments que redueixen o eliminen el dolor.
- Els antiinflamatoris: substàncies que redueixeno prevenen la inflamació de teixits.
Per exemple, l’ibuprofèn és un medicaent antipirètic, analgèsic i antiinflamatori d’ús molt estès.
Quins dos tipus de medicaments hi ha?
Mentres que alguns medicaments combaten directament l’agent causant de la infecció, la qual cosa ajuda que la resposta immunitària específica sigui més efectiva (antibiòtics, antivirals i sèrums immunològics), hi ha altres medicaments que no combaten l’agent causant de la malaltia, sinó que n’atenuen els signes o símptomes (medicaments simptomàtics).
