3. La resposta immunitària Flashcards
Què és la resposta immunitària?
Si un agent infecciós aconsegueix travessar les barreres externes i penetar a l’organisme, entra en acció la línia de defensa següent: el sistema immunitara que, tan aviat com es detecta la invasió d’un patògen es desencadena la resposta immunitària.
Quins dos tipus de resposta immunitària hi ha?
Distingim dos tipus de resposta immunitària, que es complementen entre elles:
- La resposta immunitària inespecífica, que és la primera reacció del sistema immunitari davant l’entrada de qualsevol agent estrany.
- La resposta immunitària específica, que és una resposta selectiva, desencadenada per la presència d’un patogen determinat. Normalment s’activa quan la resposta inespecífica és insuficient.
Quins dos elements conformen la resposta inespecífica?
Els elements principals que conformen aquesta resposta són:
- Els fagòcits, glòbuls blancs que atrapen i destrueixen els microorganismes patògens.
- La inflamació dels teixits afectats, a causa d’un augment en el flux sanguini, que afavoreix l’arribada de fagòcits a la zona.
A més, quan la infecció és important també pot aparèixer febre, un augment generalitzat de la temperatura a l’organisme.
Quins són els “pasos” de la resposta inespecífica?
- En determinades circumstàncies, els agents infecciosos poden penetrar al nostre organsime. És el cas, per exemple, d’una ferida a la pell.
- L’entrada dels patògens desencadena la resposta immunitària inespecífica: la zona afectada s’inflama, envermelleix i s’escalfa perquè els teixits denyats secreten histamina, una substància que provoca l’augment de temperatura de la zona afectada i la dilatació dels vasos sanguinis que la recorren.
- L’augment de la irrigació sanguínia provocada per la vasodilatació afavoreix el trasnport de fagòcits i l’augment de la temperatura en millora el rendiment.
- Els fagòcits que hen travessat les parets del vas sanguini fagociten els patògens i els destrueixen al seu interior. El pus, que són les restes dels fagòcits carregats d’agents infecciosos, serà reabsorbit per l’organisme o expulsat.
- Si la infecció és important, o afecta diverses zones de l’organisme, la temperatura pot augmentar a tot el cos, i aleshores diem que hi ha febre. Es considera que aquest augmet de temperatura afavoreix l’acció del sistema immunitaria, sempre que no sigui excessiu.
Qué és la resposta immunitària inespecífica?
La resposta immmunitària inespecífica defensa l’organisme de la presència de qualsevol aget extern potencialment patogen.
Qué és la resposta immunitària específica?
Si la resposta inespecífica no pot frenar una infecció, entra en acció la resposta immunitària específica, una resposta especialitzada davant la presència d’un patogen determinat.
Quins elements conformen la resposta immunitària específica?
Aquesta resposta està protagonitzada pels limfòcits, que realitzen tres funcions:
- Produeixen anticossos, unes proteïnes que, de manera específica, s’uneixen al patogen o a les seves toxines per inactivar-los o destruir-los.(limfòcits B).
- Destrueixen les cèl·lules infectades pel patogen (limfocits T).
- Emmagatzemen memòria de la infecció, de manera que abans d’una futura presènciadel mateix agent infecciós, els sistema immunitari estarà preparat per donar una resposta més ràpida i efectiva que evitarà la malaltia.
Quins són els “pasos” de la resposta immunitària específica?
- Quan els agents infecciosos penetren a l’organisme, ataquen els teixits i es multipliquen.
- El sistema immunitari té infinitat de limfòcits diferents preparats per detectar de manera específica els incomptables agents infecciosos que poden atacar l’organisme (dendrites).
- Quan un limfòcit reconeix de manera específica el patògen, s’activa i passa a iniciar la resposta immuntària específica.
- Una part dels limfòcits activats s’emmagatzemen als ganglis limfàtics. Aquestes cèl·lules, conegudes com a limfòcits de memòria, són les responsables d’activar la memòria immunitària de l’organisme davant de futures infeccions del mateix patògen.
- Per lluitar contra el patogen, part dels limfocits activats comencen a produir anticossos, proteïnes que, de manera específca, s’uneixen als patògens per contribuir a la seva destrucció.
- La resta dels limfòcits (citotòxics) ataquen les cèl·lules infectades o danyades pels patògens i les destrueixen.
- Finalment, els fagòcits engoleixen els patògens marcats pels anticossos i les restes cel·lulars generades.
- L’existència de limfòcits de memòria fa possible que davant d’un futur atac per part del mateix patogen, la resposta immmunitària específica s’activi amb rapidesa i sigui molt més efectiva. Gràcies a aicò, normalment s’evita el desenvolupament de la malaltia.
Qué són les immunodeficiències?
És tota alteració de l’organisme que dóna lloc a una resposta immunitària no efectiva o insuficient. Les persones que la pateixen tenen una tendència més gran a contraure malalties infeccioses i que aquestes siguin més greus.
La nutrició deficient, l’obesitat, el consum de drogues o les fases avançades de l’envelliment, estan associats a un determinat grau d’immunodeficiència. Tambés hi ha malalties molt greus que porten associades immunodeficiències severes, com la sida i la leucèmia (càncer que afecta la medul·la òssia, que es caracteritza per la prescència de limfòcits anormals i no funcionals a la sang).
Qué són les autoimmunitats?
És una alteració de la resposta immunitària en què el sistema immunitari actua contra les cèl·lules del mateix organisme. Les alteracions autoimmunitàries es produeixen quan les cèl·lules immunitàries identifiquen com a elements estranys altres cèl·lules de l’organisme, i les ataquen com si es tractés d’agents infecciosos.
Hi ha una gran varietat d’alteracions autoimmunitàries, que poden afectar diferents òrgan o teixits, i provocar-ne el mal funcionamet o la destrucció progressiva, en els casos més greus. Entra aquestes alteracions destquen la diabetis de tipus 1, el lupus o la psoriasi (no és contagiosa i ataca la pell i les mucoses).
Qué són les al·lèrgies?
És una resposta immunitària exagerada davant la prescència d’un agent extern, no necessàriament patogen. Els agents externs que desencadenen una reacció al·lèrgic es denominen al·lèrgens (hi ha persones al·lèrgiques a una gran diversitat d’al·lèrgens, com per exemple els àcars del la pols, diferents tipus de pol·len, els cacauets, una substància present a la saliva dels gats o alguns medicaments).
La resposta al·lèrgica es pot desencadenar en tocar, inhalar o ingerir un l’al·lergen. En detectar un al·lergen, el sistema immunitari produeix histamina, la qual cosa dóna lloc a signes com la urticària, la producció de mocs, la inflamació o l’obturació de les vies respiratòries. En els casos més aguts, la resposta al·lèrgica pot ser fatal si no es tracta amb rapidesa.
Què són les alteracions de la resposta immunitària?
La resposta immunitària és un procés complex i de vegades pot patir alteracions que afecten la seva funció en l’organisme. Aquestes alteracions s’agrupen en tres categories: immunodeficiències, autoimunitats i al·lèrgies.
