Tema 4: INfeccions de l'aparell genital Flashcards

1
Q

Digue sles principals caracteríbsitiques de les infeccions de l’apareel genital

A
  • La majoria es classifiquen com a ETS.
  • La incidència d’aquestes infeccions és molt alta a nivell global.
  • El gran problema són les persones asimptomàtiques, les quals contagien a moltes d’altres sense saber que tenen la malaltia i es converteix en una infecció crònica, això pot comportar problemes greus sobretot en les dones.
  • Aquests microorganismes no poden viure al medi ambient (làbils i dèbils), per tant sempre els trobem dins de l’individu.
  • Són malalties que es poden tractar, normalment amb antibiòtics, i solen tenir un bon resultat
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

Depenent del sexe trobem diferents infeccions i complicacions:

A
  • Homes–>infecció en la uretra
    o Si hi ha complicacions poden tenir prostatitis o epididimitis.
  • Dones–>Infeccions a la vagina (vaginitis o vulvovaginitis) i al cèrvix/coll de l’úter (cervicitis)
    o És molt complicat diferenciar quin tipus d’infecció es tracta (vagina o cèrvix).
    o Si hi ha complicacions hi ha més afectacions que ens els homes, la infecció pot arribar a
    les trompes de Fal·lopi i poden donar complicacions en la fertilitat.
    o La majoria són molt difícils de diagnosticar i això fa que perjudiqui molt més a la salut general de
    les dones, més que als homes.
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

A que és degut que la majoria d’infeccions sigui difícils de diganosticar fet que perjudica molt més a les dones?

A
  • Símptomes: es poden confondre amb altres factors que li passin a la dona (sang à regla).
  • Tenim molt present el VPH (pot arribar a causar càncer de cèrvix), però potser no es pensa
    tant en anar al metge per alguna possible infecció.
  • Anatomia: als homes només trobem un tipus d’epiteli, l’uretral, en canvi les dones al tenir
    més diversitat d’epitelis a l’aparell genital, poden tenir més diversitat d’infeccions
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

DIgues quins son els patògens més freqüents a diferents llocs de l’aparell genital:

A
  • Candida i Trichomonas es troben més freqüentment a la vagina.
  • Gonorrhoea i Chlamydia s’internalitza a les cèl·lules del coll de l’úter.
  • Els virus freqüentment provoquen vulvovaginitis.
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

Quina és la via d’accés de les infeccions?

A

La porta d’entrada dels patògens són les mucoses (vagina, epiteli de la uretra, recte, faringe…).

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

Hi ha mecansimes de defensa en l’aparell genital?

A

Així com en les IU hem vist que a part de les mucoses, hi havia un mecanisme de defensa específic, aquí no:
- L’únic mecanisme de defensa és que les mucoses genitals estiguin intactes, que no hi hagi ferides.
o Que no hi hagi alteracions a la microbiota.
- La vagina no té cap altre mecanisme, però l’uretra masculina sí, ja que el presenta una acció microbicida (líquid seminal microbicida), que actua front aquests patògens

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

QUins són els factors de risc?

A
  • Exposar-se à promiscuïtat
  • Lesió de les mucoses
  • Pot haver coinfecció de patògens. Exemple: infecció per Tricomonas és més probable patir infecció per VIH.
  • Alteració de les mucoses genitals
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

QUins són els Patògens més importants que afecten al tracte genital i que es transmeten per via sexual?

A

Patògens més importants que afecten al tracte genital i que es transmeten per via sexual:
- Gonococ
- Clamídia
- Treponema pallidum (sífilis)
- Virus de l’herpes simple (VHS)
- Papilomavirus
- Trichomonas vaginalis

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

QUins són els Patògens més importants que afecten al tracte genital i que es transmeten per via no sexual?

A

Altres patògens del tracte genital que estrictament no es transmeten per contacte sexual:
- Càndida
- Diferents espècies de bacteris anaeròbics

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

És important diferenciar la simptomatologia de cada infecció?

A

De cara al diagnòstic microbiològic és molt important fer una distinció en la simptomatologia (gràcies als productes
patològics), ja que podrem tenir una idea del tipus de patogen que tenim:

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

Defineix i digues els pricnipals tipus d’infeccions d’exudació-supuració:

A
  • Infeccions d’exudació-supuració: es caracteritzen per exudar/supurar pus. Es produeix en homes.
    o Uretritis
    o Cervicitis: en dones
    o Vulvovaginitis: en dones
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

DIgues les principals caracter´sitiques de la uretritis:

A

Uretritis:
- Inflamació de la uretra
- Producció de pus espès
- Disúria (dolor i molèsties al miccionar)
- Pruïja (picor molt intensa)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

Digues les principals característiques de la cervicitis

A

Cervicitis: en dones
- Inflamació intensa a la part on acaba
la vagina i comença el coll de l’úter.
- Pus al coll de l’úter.
- Disúria
- Dolor abdominal

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

Digues les principals característiques de la vulvovaginitis

A

Vulvovaginitis: en dones
- Presenta un exsudat vaginal purulent (surt pus)
- Disúria
- Pruïja

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

Digues els pricniapls tipus d’infeccions i la seva simptomatologia

A
  • Infeccions d’exudació-supuració: es caracteritzen per exudar/supurar pus. Es produeix en homes.
  • Infeccions amb formació de vesícules o úlceres: virus d’herpes simples o T. palladum (xancre)
    o Pot haver-hi pus
    o Lesió: més important.
  • Infeccions amb berrugues genitals: ve donat pel Papillomavirus.
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

Digues el que sàpigues sobre les infeccions de Neisseria amb exudació-supuració

A

Ens centrarem en N. gonorrhoeae, coneguda comunament com gonococ.
La simptomatologia més comuna és l’exsudat uretral en homes i la supuració de pus en el coll de l’úter en dones.
- Són bacteris gram negatius que formen diplococs.
- Inmòbils, no esporulats, oxidasa +, catalasa +.
- Són aerobis estrictes que produeixen àcids a partir de l’oxidació de glucosa i altres carbohidrats (no
fermenten).
- No redueixen nitrats.
- Són molt difícils de fer créixer en medis de cultiu i per això necessiten un medi especial per créixer.
o Has d’afegir factors de creixement, determinats aminoàcids…

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
17
Q

Quines són les similituds i diferències entre Neisseria gonorrhoeae i Neisseria meningitidis?

A

En el gènere Neisseria trobem moltes espècies, 10 d’elles són comensals, formen part de la nostra microbiota. Però hi ha dues espècies patògenes: Neisseria gonorrhoeae i Neisseria meningitidis (sistema nerviós, pot ser que la tinguis però no et causi malaltia). Característiques de les patògenes:
- Similituds:
o Capacitat d’adherir-se pels pilis.
o Antígen Opa (adhesió).
o No tenen LPS, tenen LOS (seria el LPS però es diu diferent perquè les Neisseries no tenen té
l’antigen O).
- Diferències:
o N. meningitidis té càpsula i N. gonorrhoeae no. El fet de tenir càpsula, li ajuda a infectar.
o N. meningitidis presenta l’antígen Opc (adhesió) i N. gonorrhoeae no.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
18
Q

Digues quins són els principals factors de patogenicitat de Neisseria Gonorrheae

A
  • Pilis tipus IV
    o Adhesina: fixació a les nostres mucoses de forma específica als receptors de la mucosa genital, de
    la conjuntiva.
  • Proteïnes OPA
    o Adhesina. Implicat en l’adhesió a l’epitali de l’hoste.
  • Purines. Implicat en l’adhesió a l’epitali de l’hoste.
  • LOS:
    o En comptes de tenir LPS tenen LOS (lipopoligosacàrids, que són oligosacàrids,
    no tenen l’antigen O, però sí lípid A).
    o Aquest LOS és un factor de virulència ja que continua tenint lípid A i aquesta
    és la part tòxica del LPS.
    o Sialilació: modificació de LOS
  • Capacitat d’adquirir ferro
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
19
Q

Quines són les pricnipals diferències entre els gonococ i els pneumococ?

A

Gonorrhoeae (gonococ):
- Via d’entrada: genital
- Provoca: uretritis, cervicitis, salpingitis, procitis.
- Alta prevalença
- Baixa mortalitat
Meningitidis (pneumococ):
- Via entrada: respiratòria
- Provoca: meningitidis, pneumònia, bacterièmia.
- Baixa prevalença.
- Alta mortalitat.

20
Q

Digues tot el que sàpigues sobre les OMV

A

Formació de vesícules de membrana per evitar resposta immune.
El microorganisme pot agafar trossos de membrana i alguns antígens del citoplasma o de la
membrana surten com a vesícules de membrana externa (OMVs) à gonococ genera OMV deixant
anar part del LPS, LOS.
En algunes d’aquestes vesícules s’uneix als anticossos a RMps, les IgA s’uneixen i al reconèixer
aquestes vesícules no ataquen als gonococs.
§ Realment indueix una resposta immune exagerada (peptidoglicà i LOS) per poder evitar el
sistema immune à atrauen neutròfils.
§ Dins dels neutròfils, els quals fagociten el microorganisme, és on es queden.
OMV, vesicuels de memebrana externa, grampsoitius també cnara que no tinguin memebrana externa, hi fan amb la menrana.
a laboriatori podem purificar les OMV, les podem utilitzar per el nostre benefici, per fabricar vacunes, tansportar anitgens per poden inmunitzar, fabricarle spossant a dintre el que vulguem, també s’esta utilitzant coma vesicuels portadores de molècules anticancerígenes, també per fàrmecs, i també en contra de patogens, si les vesicules estan unides al epiteli els bacteris no es podran unir i per tant no podràn infectar.
L’exsudat purulent que facilita la transmissió està compost d’aquests neutròfils/cèl·lules del sistema
immune plenes de Neissèries–> serveix en diagnòstic, ja que en les
altre malalties que cursen amb simptomatologia similar això no s’observa.

21
Q

Quina és la rpicnipal simptomatologia en gonocòccia?

A

Més freqüent:
- Uretritis en l’home (secreció i dolor)
- Cervicitis en la dona (poden ser asimptomàtiques o simptomàtiques: dolor, picor, sagnat anormal…)
En els dos sexes es pot donar:
- Faringitis
- Conjuntivitis
- Procititis

22
Q

Quines complicacions es poden donar en gonocòccia?

A

Complciacions:
En homes pot provocar infeccions en altres llocs (orquitis, prostatitis, epodidimitis…) i ser greu provocant cúmuls interns de pus, també pot haver fibrosi i acabant-se obstruint (estenosi uretral) on s’acabi amb problemes d’esterilitat (poc freqüent).
Si la dona és asimptomàtica el gonococ pot estar residint allà permanentment.
- Un 10-20% desenvolupa malaltia inflamatòria pelviana à infertilitat: lesió trompes de Fal·lopi (salpingitis:
inflamació).
- Infeccions disseminada (tant en homes com en dones) à símptomes com d’artritis (en líquid articular
veurem acumuls de gonococs) i també lesions a la pell (eritemes).
Tinció de gram d’un exsudat uretral d’un pacient amb gonorrea.
Veiem leucòcits polimorfonuclears (fletxes grans). Neisseria en un
leucòcit (fletxa petita).

23
Q

Digues el que sàpigues sobre la malaltia inflamatòria pelviana

A

*passa tant amb Neissèria com en Clamídia.
D’alguna manera la infecció del cèrvix passa a la mucosa de les trompes de Fal·lopi, sent asimptomàtic, tenint
diverses conseqüències.
- Embarassos ectòpics incrementen de <2% a 9%.
- Infertilitat de <3% a 16%.
- Dolor crònic en 36% de les malalties.

24
Q

Per a que es pot donar la malatia inflamatòria pelviana?

A

Això pot ser degut a factors de l’hoste (predisposició genètica), influencia de la microbiota (pot ser que hi hagi disbiosi de la microbiota, però no es aps si en les trompes hi ha microbiota)
Els estudis que diuen que sí que hi ha microbiota calcules que hi ha 10^8 bacteris/g de fluid vaginal
(principalment Lactobacillus) i a les trompes n’hi ha 10^4, al haver aquest valor en el fluid vaginal, provoca disbiosi i que en les trompes i hagi 4 ordres de magnitud entre un lloc i l’altre.
perill principal és ser asimpotmatic, ja que no t’estas tractant

25
Q

Digues el que sàpigues sobre C.trachomantis

A

porvoca infeccions amb exsudació-supuració.
- Són gram-negatius i no presenten peptidoglicà, tot i que sí tenen membrana citoplasmàtica i membrana
externa.
o Això fa que no tinguin una forma fixa, poden ser cocs o bacils.
- Son paràsits intracel·lulars, no poden replicar-se al medi extern–> paràsits energètics.
- Hi ha 18 serotips diferents, tenen caracteístiques diferents que els permeten afectar de maneres diferents

26
Q

Defineix cos elemental:

A
  • Cos elemental: cèl·lula comprimida, pot
    sobreviure fora de l’hoste, és la froma infectiva
27
Q

Defineix cos reticulat:

A
  • Cos reticulat: metabòlicament activa, produeixen el cos elemental. dintre de la celula de l’hota, es replcia i pot sortir formant un cos elemental
28
Q

Que és la proteïna MOMP?

A

MOMP (60% del pes sec), és una proteïna de membrana externa que es pot modular per donar serotips
diferents (18 serovars). Aquesta és la proteïna que li permet entrar a la cell en un fagosoma.

29
Q

Què és el primer que fa Chlamydia la entrar al fagosoma?

A

El primer que fa Chlamydia al entrar pel fagosoma és activar un sistema de secreció (T3S), a través del qual comença a expulsar coses de la cell hoste per crear un ambient on estigui còmode.

30
Q

SI les condicions no són favorables, que fa la chlamydia?

A

Pot proliferar, però si les condicions no li son favorables (que hi hagi senyalització de citosines i resposta
immune, que no hi hagi prou nutrients…) és capaç de mantenir-se en un estat de persistència durant molt de temps sense manifestar-se. Llavors quan tornen a haver-hi bones condicions, prolifera i comença a formar el cos elemental, que pot
sortir de l’hoste per poder infectar més cèl·lules.

31
Q

Que fan les proteïnes Incs?

A

Les proteïnes Incs (proteïnes d’inclusió de la membrana) són les que expulsa i posa a la paret del fagosoma i s’encarregaran de modular tota l’activitat mencionada anteriorment.

32
Q

Quina és la simptomatologia de la Chlamydia en homes?

A
  • Uretritis
  • Proctitis (inflamació mucosa rectal)
  • Epididimitis, orquitis (inflamació testicle), infertilitat
  • Prostatitis
  • Estenosi uretral (estrenyiment de la uretra)
  • Conjuntivitis
33
Q

Quina és la simptomatologia de la Chlamydia en dones?

A

Dones: adolescents i joves (si són asimptomàtiques hi ha complicacions).
- Cervicitis en 50 – 70% (fins 90%) asimptomàtica à sense tractament à persistència
- Malaltia inflamatòria pèlvica–> INFERTILITAT: lesió trompes de Fal·lopi (salpingitis)
- Disseminació sistèmica: metàstasi, artritis i dermatitis
o La que pot donar artritis s’anomena síndrome de Reiter–> lesions en articulacions i manifestacions a la pell.
- Proctitis
- Conjuntivitis

34
Q

Digues les diferents teoríes per les quals és veu afectat l’aparell genital per culpa de la malaltia inflamatòria pelviana.

A

En el cas de la dona pot acabar amb infertilitat. No només per gonococ i clamídia es dona aquesta malaltia, i a més no se sap perquè el coc acaba donant aquesta malaltia. Hi ha diferents teories:
- Ascensió a les trompes de Fal·lopi.
- Persistència en les cèl·lules en formes persistents.
- Reacció immunològica–> hipersensibilitat
- El cos fa reacció front antígens de clamídia, però després genera una reacció autoimmune.

35
Q

De que depen que es produeixi infertilitat per la malaltia inflamatòria pelviana?

A

De què depèn que es produeixi infertilitat:
- Hi ha factors específics del patogènia à exemples:
o Hi ha diferents serovars, pot ser hi ha algun que més freqüentment provoca aquesta complicació.
o Depèn de la dosi d’infecció.
- Hi ha factors epidemiològics à exemples:
o Si hi ha coinfecció.
o Reinfeccions.
- Hi ha factors immunològics à exemples:
o Producció de citosines
- Hi ha factors de l’hoste à exemples:
o Predisposició genètica, malformacions en el teixit, alteracions en la microbiota o diferències en les
microbiotes de les diferents dones…

36
Q

Quin tractament i vacuna s’utiliotza contra la malaltia inflamatòria pelviana?

A

Pel seu cicle, es pot atacar al microorganismes en
diferents lloc punts del cicle i, com ja s’ha generat resistències, hi ha molts estudis de diferents
tractaments nous (verd). No hi ha vacuna tot i que es porten fent estudis des del 1900 aprox.

37
Q

Digues les principals característiques de les infeccions amb exudació-suporoció per trichomonas vaginalis:

A
  • És un protozou flagel·lat (paràsit) amb quatre flagels, una membrana ondulant i una
    mena d’exoesquelet (axòstil).
  • No fa cists, només trobem trofozoïts
  • Només es troba en humans i en el tracte genital.
  • Només es transmet per relacions sexuals, quan hi ha contacte de mucoses contaminada.
    És un eucariota i, per tant, és una cèl·lula més gran que un bacteri i més fàcil d’observar al microscopi.
38
Q

DIgues les pricnipals caracter´sitiques de patogènia de Trichomonas vaginalis:

A

Pot tenir relacions simbiòtiques amb altres microorganismes, pot ser portador de bacteris (Mycoplasma) i virus. Si
fas un cultiu o el mires en secrecions directes del tracte genital veus cèl·lules ovoides però quan s’adhereixen al
teixit, agafen una morfologia diferent, aleshores veus cells més planes.
No es un microorganisme intracel·lular. En l’epiteli normalment tenim una microbiota
resident (Lactobacillus) que si s’altera (disbiosi) serà quan Trichomonas aprofita per adherir-se a l’epiteli. Quan s’enganxa forma microcolonies (es replica).

39
Q

Quina és la simpotmatologia de Trichomonas en les dones i en els homes?

A

Dona–>vulvovaginitis i / o cervicitis. És una de les causes més freqüents de tenir fluxos anormals
Home–>uretritis o prostatitis. La majoria dels homes no tenen simptomatologia, els homes són els portadors
asimptomàtics, ja que les dones si que solen presentar símptomes. És una malaltia molt freqüent.

40
Q

Quina relació té Trichomonas vaginalis?

A

La relació amb altres microorganismes:
- Trichomonas està relacionat amb la coinfecció per Mycoplasma, que pot estar com a endosimbiont dins
del protozou.
- Hi ha virus que estan com a endosimbiont del paràsit.
- Les lesions produïdes pel paràsit afavoreixen altres infeccions (sobretot HIV) à l’únic mecanisme de defensa es tenir una mucosa sana

41
Q

Anomena les pricnipals caracterísituqes de les infeccions amb exudació-supuració de la Candida albicans:

A

Són fongs que molta gent és portadora, fins al 70%, per tant, es pot dir que forma part de la nostra microbiota.
És un microorganisme que es troba a totes les mucoses.
- Morfologies:
o Formes de llevat à quan la trobem a la microbiota com a comensal. (c)
o Forma de pseudohifa o hifes à quan causa malaltia (envaint epiteli). (d)
o Quan fa infeccions disseminades trobem les tres
formes (llevat, pseudohifes i hifes).
- C. albicans pot presentar-se de color:
o Blanc: són més fàcils de disseminar. A l’intestí
o Opaques: es presenten normalment com a
comensals. En la pell.
o Grises (en els últims estudis afegeixen aquest):
infeccions bucals.

42
Q

Digues les pricnipals característiques de patogènia de Candida albicans:

A

Té una paret cel·lular característica à betaglucà (indueix immunitat)
- Sobretot sucres–>alguns antígens són reconeguts per diferents receptors.
En condicions normals, pot haver colonització per Candida comensal:
- En el moment que hi ha una lesió i es comencen a fer les hifes o pseudohifes, la paret canvia, ensenyant
antígens diferents, la modula.
o Quan està en forma comensal emmascara alguns antígens i quan adopta la morfologia de
pseudohifa o hifa és quan canvia la paret exposant el betaglucà que crida a la resposta immune i
hi ha invasió de neutròfils i produeix vulvovaginitis i cervicitis.
o Hi ha canvis en la microbiota,
en el pH, en la mucosa per
canvis hormonals… El canvi de
pH indueix en canvi de
morfologia.

43
Q

Quina és la simpotamologia de Candida albicans?

A

És més fàcil que et puguis infectar quan tens canvis hormonals, antibiòtics, anticonceptius, embaràs, diabetis, irritació per roba interior, relacions sexuals amb persones afectades de balanitis.
En dones –>vulvovaginitis:
- Pruïja vaginal intensa, flux vaginal espès blanc, llavis i paret eritematosa, pàpules.
En homes–>asimptomàtics (majoria) o balanitis:
- Inflamació gland, plaques eritematoses amb pústules
- Diagnòstic per aparença clínica però cal confirmar per cultiu i/o microscòpia.

44
Q

Digues les principals característiques de les infeccions amb exudació supuració de Vaginosi Bacteriana:

A
  • Dones sexualment actives
  • Símptomes de vulvo-vaginitis, amb flux moderat
  • Microbiota alterada amb pocs Lactobacillus i augment de bacteris anaerobis a la microbiota ano-rectal.
    o Etiologia: Gardnerella vaginalis, Bacteriodes i cocs i bacils gram-variables à no està clar que sigui
    la causa, però s’ha trobat en molts dels casos de diagnòstic de vaginosi.
  • Colonitzar la uretra d’homes que tenen com a parelles dones infectades.
  • Causa-efecte à La disbiosi pot causar aquesta infecció, però en molts casos s’aïlla Gardnerella en dones asimptomàtiques, per tant en aquests casos no se sap quina
    es la causa.
  • Disminució Lactobacillus causa à Increment pH mucosa vaginal 6-7, òptim per Gardnerella.
  • Aïllat a 40% de dones sexualment actives i asimptomàtiques.
45
Q

Com podem portar a terme el diagnòstic de gonococs?

A

És un microorganisme molt fastidiós ja que és molt sensible al medi extern i fàcilment es mor en els escovillons que s’usen per recollir-lo.
- Mostra: exsudat
Primer de tot fem un gram i després podem identificar-los amb diverses tècniques:
- Podríem fer un cultiu en medis sòlids: aquests aïllaments es fan en estufes que enriqueixen l’atmosfera
amb CO2 i això és perquè tot i ser aerobis, viuen en baixes concentracions d’oxigen. Sembrarem en dos medis:
o Agar xocolata: és un medi de cultiu que és de color xocolata (marró).
–>Les Neissèries patògenes no creixen en medis habituals.
o Agar Thayer Martin (agar xocolata + suplements + vancomicina + colistina + nistatina + trimetropim (VCNT))–>medi específic per Neissèria.
–> La barreja d’antibiòtics s’utilitza per inhibir la microbiota pròpia que hi hauria en una mostra, ja que el gonococ li costa créixer (uns 2 dies) pot ser que l’altre microbiota creixi
abans que ell i no permeti veure’l.

46
Q

Que podem fer un cop tenim les msotres aïllades de gonococ?

A

Posteriorment quan tinguem les colònies aïllades el que podem fer és:
- Identificació bioquímica: fer les proves de la catalasa i oxidasa, que generalment ha de donar positiu, a més, per acabar de confirmar fem una prova d’oxidació de sucres.
o El gonococ, de tots els carbohidrats (sucres), només pot oxidar la glucosa.
o Per tant, podem fer cultius líquids en els quals posem en un glucosa, en l’altre maltosa i en un altre sucrosa i si és un gonococ només farà canviar el pH i per tant el color en el medi de la glucosa perquè l’ha oxidat.
- MALDI-TOF: a partir de colònia és molt ràpid.
- Identificació immunològica i/o genètica: a partir de colònies

47
Q

Quines proves bioquímiques es poden portar a terem per detectar els gonocos?

A

Poden ser proves directes (detecció d’antígen) o indirectes (detecció d’anticossos/resposta immune).
- Tècniques d’aglutinació: són les més barates, en les quals tenim unes boletes
que són partícules de làtex o gelatina que estan sensibilitzades amb anticossos
específics pels antígens que volem detectar (directe)
- Tècniques d’immunofluorescència: consisteix en tenir uns anticossos específics
conjugats amb un fluorocrom que serà fluorescent quan incidim llum. Així si s’uneix
a l’antigen, quan ho observem per microscopi de llum UV podrem
observar els bacteris fluorescents.
o Pot ser directa o indirecta.
o Té molta sensibilitat
- Enzim immunoanàlisi (ELISA): la unió de l’antigen amb l’anticòs es detectada per un canvi de color
que es produirà per una reacció enzimàtica. Totes les proves es poden fer en diversos formats. Aquesta tècnica permet detectar la presència de l’antigen però també quantificar en funció de la intensitat del color.
- Immunocromatografia (immunocard): consisteix en una tira de paper dividida en tres zones i es basa en la migració per capil·laritat d’una mostra a través d’una membrana de nitrocel·lulosa. La mostra només afegir-la s’uneix a un anticòs.