Tema 3: Infeccions urinàries Flashcards
Per quin tipus de microorganisme normalment són causades les infeccions urinàries?
Són freqüentment causades per E. coli, Candida i Proteus
Com de perillosa és aquesta infecció?
Normalment no són infeccions complicades, però poden arribar a ser infeccions molt perilloses à bactirèmia (infecció sistèmica) quan la infecció passa cap al ronyó i després a la sang.
La bufeta és estèril?
La orina és un sistema en el que no és fàcil que s’hi facin cultius de
microorganismes, per tant, es pensava que la bufeta era estèril, però s’ha vist que no és cert
És fàcil o difícil estudiar la bufeta?
És difícil d’estudiar ja que la bufeta és de difícil accés, les mostres que s’han estudiat s’han extret a partir d’orina però no són resultats del tot segurs ja que la orina ja haurà passat per la uretra i allà si que hi ha microbiota
Com classifiquem les infeccions segons la localització?
- Infeccions urinàries altes:
o Ronyons: pielonefritis. Es poden produir abscessos renals, hi ha una acumulació de microorganismes (pus) en les cavitats - Infeccions urinàries baixes:
o Uretra: uretritis
o Bufeta: cistitis–> les més importants
o Pròstata: prostatitis
Quines vies hi ha per les quals comença una infecció urinària?
Hi ha dues vies per començar amb una infecció: quan hi ha l’ús d’un catèter o és la contaminació a partir de la uretra (la més freqüent), que ascendeixen.
Per que són normalment causades les infeccions?
Generalment les infeccions són causades per contaminacions endògenes (microorganismes del tracte digestiu, sobretot en dones), per tant, parlem d’enterobacteris
Què són els enterobacteris?
Els enterobacteris són flagel·lats, aquest són capaços d’entrar per la uretra i anar ascendint fins a la bufeta, on s’enganxen i proliferen. Si el sistema no funciona correctament són capaços d’ascendir cap als ronyons i llavors causar pielonefritis.
Com es pordueix l’infecció sitemàtica?
Quan hi ha l’aparició d’abscessos
renals es pot donar una infecció dels ronyons a la sang i, per tant, causar una infecció sistèmica (bacterièmia).
Quins mecanismes de defensa tenim?
Un del mecanismes més importants és la micció, ja que arrossega tot i ho excreta. El sistema mecànic (moviment peristàltic) i les vàlvules que eviten el reflux de la orina (eviten que pugi la orina). També tenim una microbiota vaginal que també competeix pels microorganismes que poden causar infeccions.
Quins són els factors predisposants?
Els factors predisposants són l’edat i el sexe. En el primer any, els casos d’infecció d’orina són més freqüents en nens, degut a la llargada de la uretra (no està formada per complert). A partir dde l’any de vida, les dones tenen un major percentatge de probabilitat, el 70% de dones patiran com a mínim infecció urinària
Quins són els factors de predusposició per a la dona?
La principal raó és que la uretra és molt més curta, per tant, es més fàcil que arribin els microorganismes contaminants. Mecànicament, durant el coit, la uretra es deforma, per tant, és més fàcil que els microorganismes
ascendeixin. Altres factor mecànics: Catèters, pedres i tumors.
QUins són els motius per a que hi hagi una alteració de la microbiota?
- Administració d’antibiòtics
- Ús d’espermicides
- Canvis hormonals, durant la menopausa com canvia el nivell d’estrògens, la microbiota disminueix i per tant és més fàcils agafar infeccions. També amb l’edat, hi ha un pèrdua de tensió en els músculs pelvis i la bufeta fa com una mena de bossa perquè no queda sostinguda, creant una cavitat anomenada cistocele. També durant l’embaràs, ja que hi han canvis hormonals i alteració de la morfologia.
Que és el cistocele?
Es provoca per la pèrdua de tensió
en els músculs pelvis i la bufeta fa com una mena de bossa perquè no queda sostinguda, creant una cavitat anomenada cistocele. En el cistocele s’acumula orina
perquè la bufeta no es buida correctament, aleshores es
quan hi ha l’acumulació de microorganismes
Quins són els factors de predisposició perl’home?
- No hi ha pràcticament infeccions urinàries en menors de 50 anys (amb excepcions d’anomalies
urològiques. - A partir dels 50 anys, hi ha canvis hormonals com la disminució de la testosterona, fent que hi hagi
inflamació de la pròstata. Aquesta no te espai, aleshores contrau la uretra, alterant morfològicament el
conducte i hi ha més facilitat de tenir infeccions urinàries.
Que és el síndome miccional?
El síndrome miccional (cistitis) és la irritació de la superfície de la mucosa de la bufeta i uretra, donant com a hipòtesi diagnòstica una infecció urinària
Quins tipus de síondrome miccional hi han?
- Disúria (i estrangúria)–> micció dolorosa
- Pol·laciúria–>micció freqüent
- Tenesme–>urgència d’orinar
Que pot comporat la cistitis sense invasió de teixits?
- Orina tèrbola i olor d’aquesta
- Pot haver febre < 38oC
- Asimptomàtics (molts cops són les pitjors, perquè no te n’adones que la tens fins que es complica)
Que pot comportar l’invasió de teixit durant una pielonefritis aguda?
- Febre alta
- Dolor a la zona lumbar
- Esgarrifances, vòmits, diarrea, taquicàrdia i síndrome miccional
- Asimptomàtics (però tens la infecció del ronyó)
- Parts prematurs en dones embarassades.
Quines dues casuístiques e spoden donar en una pielonefritis aguda?
Pot ser que:
- No hi hagi obstrucció dels conductes del ronyó i es resolgui
- Sí hi hagi obstrucció i es formin els abscessos renals bloquejant el sistema, fent necrosi del teixit a
nivell de ronyó i que s’escampi aquests microorganismes per la sang.
Quin tipus de microorganisme normalment porvoca aquesta infecció?
Majoritàriament són bacteris. Però també hi ha altres microorganismes que causen aquestes infeccions que
normalment afecten a malalts immunocompromesos, per immunodeficiències o anomalies en el tracte urinari:
- Fongs: espècies com Candida
- Amb menys freqüència micobacteris, virus i paràsits (filariasi, tricomonasi, leishmaniosi i malària).
QUe podem trobar en un diagnòstic etiològic?
- Infeccions urinàries NO complicades: la gran majoria que es diagnostiquen. La majoria causada per E. coli (75%) i Klebsiella. Parlem de dones no embarassades, endògenes i monomicrobianes.
- Infeccions urinàries complicades: dones embarassades, homes, nens, gent gran… Aquí incrementa la
diversitat en % dels microorganismes que causen infeccions (E. coli 65%, Klebsiella, Proteus)
QUines caracterísitques necesiten els microorganismes que causen aqeusta infecció?
Tots els microorganismes que causen infeccions en la orina necessiten mobilitat, mecanismes per sobreviure en aquest ambient, contrarestar l’ambient (ex: si hi ha molta urea, tenir una ureasa per basificar el medi), formació de
biofilms (mecanismes per adherir-se a l’epiteli), secreció de toxines (destrucció del teixit), mecanismes per evadir el sistema immune (càpsules), capacitat de proliferació (captant altres nutrients)…
Quin percentatge de les infeccion urinaries no complicades són provocades per E.coli?
El 75-80% de les infeccions urinàries estan causades per aquest microorganisme. Hi ha diferents serogrups i filogrups que alguns són més freqüentment uropatògens.