Tema 3: Infeccions urinàries

Question 1

Per quin tipus de microorganisme normalment són causades les infeccions urinàries?

Answer 1

Són freqüentment causades per E. coli, Candida i Proteus

Question 2

Com de perillosa és aquesta infecció?

Answer 2

Normalment no són infeccions complicades, però poden arribar a ser infeccions molt perilloses à bactirèmia (infecció sistèmica) quan la infecció passa cap al ronyó i després a la sang.

Question 3

La bufeta és estèril?

Answer 3

La orina és un sistema en el que no és fàcil que s’hi facin cultius de
microorganismes, per tant, es pensava que la bufeta era estèril, però s’ha vist que no és cert

Question 4

És fàcil o difícil estudiar la bufeta?

Answer 4

És difícil d’estudiar ja que la bufeta és de difícil accés, les mostres que s’han estudiat s’han extret a partir d’orina però no són resultats del tot segurs ja que la orina ja haurà passat per la uretra i allà si que hi ha microbiota

Question 5

Com classifiquem les infeccions segons la localització?

Answer 5

• Infeccions urinàries altes:
  o Ronyons: pielonefritis. Es poden produir abscessos renals, hi ha una acumulació de microorganismes (pus) en les cavitats
• Infeccions urinàries baixes:
  o Uretra: uretritis
  o Bufeta: cistitis–> les més importants
  o Pròstata: prostatitis

Question 6

Quines vies hi ha per les quals comença una infecció urinària?

Answer 6

Hi ha dues vies per començar amb una infecció: quan hi ha l’ús d’un catèter o és la contaminació a partir de la uretra (la més freqüent), que ascendeixen.

Question 7

Per que són normalment causades les infeccions?

Answer 7

Generalment les infeccions són causades per contaminacions endògenes (microorganismes del tracte digestiu, sobretot en dones), per tant, parlem d’enterobacteris

Question 8

Què són els enterobacteris?

Answer 8

Els enterobacteris són flagel·lats, aquest són capaços d’entrar per la uretra i anar ascendint fins a la bufeta, on s’enganxen i proliferen. Si el sistema no funciona correctament són capaços d’ascendir cap als ronyons i llavors causar pielonefritis.

Question 9

Com es pordueix l’infecció sitemàtica?

Answer 9

Quan hi ha l’aparició d’abscessos
renals es pot donar una infecció dels ronyons a la sang i, per tant, causar una infecció sistèmica (bacterièmia).

Question 10

Quins mecanismes de defensa tenim?

Answer 10

Un del mecanismes més importants és la micció, ja que arrossega tot i ho excreta. El sistema mecànic (moviment peristàltic) i les vàlvules que eviten el reflux de la orina (eviten que pugi la orina). També tenim una microbiota vaginal que també competeix pels microorganismes que poden causar infeccions.

Question 11

Quins són els factors predisposants?

Answer 11

Els factors predisposants són l’edat i el sexe. En el primer any, els casos d’infecció d’orina són més freqüents en nens, degut a la llargada de la uretra (no està formada per complert). A partir dde l’any de vida, les dones tenen un major percentatge de probabilitat, el 70% de dones patiran com a mínim infecció urinària

Question 12

Quins són els factors de predusposició per a la dona?

Answer 12

La principal raó és que la uretra és molt més curta, per tant, es més fàcil que arribin els microorganismes contaminants. Mecànicament, durant el coit, la uretra es deforma, per tant, és més fàcil que els microorganismes
ascendeixin. Altres factor mecànics: Catèters, pedres i tumors.

Question 13

QUins són els motius per a que hi hagi una alteració de la microbiota?

Answer 13

• Administració d’antibiòtics
• Ús d’espermicides
• Canvis hormonals, durant la menopausa com canvia el nivell d’estrògens, la microbiota disminueix i per tant és més fàcils agafar infeccions. També amb l’edat, hi ha un pèrdua de tensió en els músculs pelvis i la bufeta fa com una mena de bossa perquè no queda sostinguda, creant una cavitat anomenada cistocele. També durant l’embaràs, ja que hi han canvis hormonals i alteració de la morfologia.

Question 14

Que és el cistocele?

Answer 14

Es provoca per la pèrdua de tensió
en els músculs pelvis i la bufeta fa com una mena de bossa perquè no queda sostinguda, creant una cavitat anomenada cistocele. En el cistocele s’acumula orina
perquè la bufeta no es buida correctament, aleshores es
quan hi ha l’acumulació de microorganismes

Question 15

Quins són els factors de predisposició perl’home?

Answer 15

• No hi ha pràcticament infeccions urinàries en menors de 50 anys (amb excepcions d’anomalies
  urològiques.
• A partir dels 50 anys, hi ha canvis hormonals com la disminució de la testosterona, fent que hi hagi
  inflamació de la pròstata. Aquesta no te espai, aleshores contrau la uretra, alterant morfològicament el
  conducte i hi ha més facilitat de tenir infeccions urinàries.

Question 16

Que és el síndome miccional?

Answer 16

El síndrome miccional (cistitis) és la irritació de la superfície de la mucosa de la bufeta i uretra, donant com a hipòtesi diagnòstica una infecció urinària

Question 17

Quins tipus de síondrome miccional hi han?

Answer 17

• Disúria (i estrangúria)–> micció dolorosa
• Pol·laciúria–>micció freqüent
• Tenesme–>urgència d’orinar

Question 18

Que pot comporat la cistitis sense invasió de teixits?

Answer 18

• Orina tèrbola i olor d’aquesta
• Pot haver febre < 38oC
• Asimptomàtics (molts cops són les pitjors, perquè no te n’adones que la tens fins que es complica)

Question 19

Que pot comportar l’invasió de teixit durant una pielonefritis aguda?

Answer 19

• Febre alta
• Dolor a la zona lumbar
• Esgarrifances, vòmits, diarrea, taquicàrdia i síndrome miccional
• Asimptomàtics (però tens la infecció del ronyó)
• Parts prematurs en dones embarassades.

Question 20

Quines dues casuístiques e spoden donar en una pielonefritis aguda?

Answer 20

Pot ser que:
- No hi hagi obstrucció dels conductes del ronyó i es resolgui
- Sí hi hagi obstrucció i es formin els abscessos renals bloquejant el sistema, fent necrosi del teixit a
nivell de ronyó i que s’escampi aquests microorganismes per la sang.

Question 21

Quin tipus de microorganisme normalment porvoca aquesta infecció?

Answer 21

Majoritàriament són bacteris. Però també hi ha altres microorganismes que causen aquestes infeccions que
normalment afecten a malalts immunocompromesos, per immunodeficiències o anomalies en el tracte urinari:
- Fongs: espècies com Candida
- Amb menys freqüència micobacteris, virus i paràsits (filariasi, tricomonasi, leishmaniosi i malària).

Question 22

QUe podem trobar en un diagnòstic etiològic?

Answer 22

• Infeccions urinàries NO complicades: la gran majoria que es diagnostiquen. La majoria causada per E. coli (75%) i Klebsiella. Parlem de dones no embarassades, endògenes i monomicrobianes.
• Infeccions urinàries complicades: dones embarassades, homes, nens, gent gran… Aquí incrementa la
  diversitat en % dels microorganismes que causen infeccions (E. coli 65%, Klebsiella, Proteus)

Question 23

QUines caracterísitques necesiten els microorganismes que causen aqeusta infecció?

Answer 23

Tots els microorganismes que causen infeccions en la orina necessiten mobilitat, mecanismes per sobreviure en aquest ambient, contrarestar l’ambient (ex: si hi ha molta urea, tenir una ureasa per basificar el medi), formació de
biofilms (mecanismes per adherir-se a l’epiteli), secreció de toxines (destrucció del teixit), mecanismes per evadir el sistema immune (càpsules), capacitat de proliferació (captant altres nutrients)…

Question 24

Quin percentatge de les infeccion urinaries no complicades són provocades per E.coli?

Answer 24

El 75-80% de les infeccions urinàries estan causades per aquest microorganisme. Hi ha diferents serogrups i filogrups que alguns són més freqüentment uropatògens.

Question 25

Quin és el filogrup de E.coli que causa més frequentment infeccions urinàries?

Answer 25

El filogrup que causa més freqüentment infeccions urinàries es el grup B2.

Question 26

QUins són els mecanismes de patogenicitat d’E.coli?

Answer 26

• Adhesines (fímbries): permet enganxar-se en la paret de l’epiteli de la bufeta.
• Hemolisina HlyA: trenca cèl·lules (resposta inflamatòria, producció de citocines).
• Toxines
• Produeix sideròfors (quelants de ferro) per poder proliferar allà i créixer.

Question 27

Explica el procés d’infecció d’E.coli?

Answer 27

E. coli produeix infecció perquè hi ha contaminació a partir
del tracte digestiu. Pot arribar a la bufeta perquè te flagel·lació perítrica i amb les adhesines i fímbries de tipus 1 pot adherir-se a les cèl·lules de l’epiteli, entrant a l’epiteli i proliferant. Fa una mena de
comunitat intracel·lular i en aquestes poden patir exfoliacions o inclús desenganxar la cèl·lula sencera i poden viatjar i entrar
de nou en altres cèl·lules de l’epiteli de la bufeta, inclús en capes més internes. Aquestes cèl·lules poden arribar als ronyons.

Question 28

Que passa si l’infecció per E.coli arriba al ronyó?

Answer 28

Si arriben al ronyó, les cèl·lules de l’epiteli són una mica diferents. Mentre que en la bufeta el
que li permet adherir-se és l’adhesina tipus I, en la paret del ronyó de les cèl·lules epitelials és el pili tipus P. Una altra cosa que pot fer a la superfície del ronyó és bloquejar la senyal que fa el
receptor TLR-4. Quan senyalitza a través del receptor TLR-4 inhibeix l’expressió del receptor d’IgA. Les IgA són reconegudes en la superfície de les cèl·lules. Si tens IgA que poden reconèixer al microorganisme, el porten al receptor i el fagociten. E. coli bloqueja l’expressió del receptor i s’escapa de la resposta del sistema immune.

Question 29

Digues el que saps sobre Proteus Miabilis.

Answer 29

Gramnegatiu, que afecta a persones grans o amb sondes o catèters. És un enterobacteri molt freqüent a la femta, amb flagel·lació perítrica.

Question 30

Quin és el mecanisme de patogènia que presenta Proteus Mirabilis?

Answer 30

El seu mecanisme de patogènia presenta:
- Adhesines (fímbries): l’expressió varia depenent del moment en el que està.
- Captar metalls
- Produir toxines
- Té una ureasa molt potent que li permet descompondre la urea en amoníac i CO2 (basifica el medi àcid).

Question 31

Quin efecte negatiu té la ureasa?

Answer 31

fa que el pH de l’orina, que en una persona sana és lleugerament àcida, tingui un pH bàsic. Aquest pH
és tòxic per l’uroepiteli i a més provoca la precipitació de Mg i Ca, la qual propicia la formació de cristalls
d’estruvita i apatita que provoca la formació de pedres/càlculs a la bufeta

Question 32

Quin tipus de moviment té Proteus Mirabilis?

Answer 32

Es mou per swarming–> en una placa de cultiu d’agar sòlid
es mouen fent com onades.

Question 33

Que facilita l’amoni?

Answer 33

L’amoni facilita la formació de critall, aixó facilita una major unió de proteus.

Question 34

Quines tècniques ràpides es porten a terme per fer un screening de tota les mostres d’orina?

Answer 34

• Sediment d’orina: es centrifuga la mostra, i s’agafa el sediment. En aquest precipitat tindrem les cèl·lules del sistema immune que s’observarà directament al microscopi (si hi han, indicació d’infecció).
  o Piúria significativa = 10 mL, > 10 leucos/camp (x40). Presència de pus en la orina, que reflexa una infecció.
• Citòmetre de flux: en aquest cas busquem la presència de cèl·lules del sistema immune, que serien
  indicatives d’una infecció
• Tires reactives: en aquesta hi ha diferents substrats que reaccionen a diferents paràmetres de la orina si hi ha infecció.

Question 35

Que es fa quan tenim un resultat positiu en una tècnica ràpida o si hi han dubtes?

Answer 35

Quan tenim un resultat positiu de les tècniques anteriors o hi ha dubtes, aleshores es fa una tinció de gram de l’orina (sense centrifugar). En aquest cas si que usem l’objectiu de 100X, ja que volem observar bacteris

Question 36

QUe vol dir urocultiu?

Answer 36

VOl dir que hi han diferents tipus de medis que podem utilitzar–>Agar sang, McConkey, Manitol-Sal, medi CLED (cisteïna, lactosa, electròlit deficient), i medis de cultiu cromogènics.

Question 37

Si estem davant d’un gramnegatiu, l’orina s’ha de sembrar en:

Answer 37

• Medi McConkey: medi selectiu per gram negatius (sals biliars) i diferencial per Enterobacteris (que poden fermentar la lactosa–> colònies rosades).
• Medi agar sang: és un medi ric que fa créixer a tots els bacteris, i el fem per si de cas, per si no es tracta
  d’un Enterobacteri.

Question 38

Que saps sobre el medi CLED?

Answer 38

CLED: és un medi ric, amb cisteïna (necessària per alguns cocs grampositius), amb lactosa (que permet diferenciar els gram negatius fermentadors de la lactosa com els Enterobacteris dels gram negatius no fermentadors de la lactosa com Pseudomonas), electròlit deficient. També té blau de
bromotimol, un indicador de pH à canvia el pH quan hi ha o no fermentació de la lactosa.

Question 39

Com interpretem els resultats obtinguts en CLED

Answer 39

• Si pot fermentar la lactosa transformarà el medi de color
  groc
• Si és lactosa negatiu poden ser incolores o blaus.

Question 40

Que tipus de nansa s’utilitza per fer una sembra en medi de cultiu com a sembra quantificant?

Answer 40

Moltes vegades es fa una sembra en medi de cultiu com a sembra quantificant, s’utilitza una nansa de Kölle calibrada (t’agafa un volum determinat, ex: 1 μl), la qual la submergeixes en el pot d’orina i fas una sembra vertical en la placa amb el medi de cultiu i llavors s’escampa per tota la placa com si fessis una sembra d’esgotament, a partir de la sembra vertical inicial.

Question 41

Que són els mdeis de cutliu cromogènics?

Answer 41

Són medis en els quals creixen els bacteris, i quan creixen, depenent
dels bacteris que siguin, la colònia serà de diferent color, això s’aconsegueix posant dins del medi substrats que quan entren en contacte amb determinats enzims, canvien de color.

Question 42

Quins mètodes bioquímics es poden portar a terme?

Answer 42

• Reducció de nitrats
• Sistemes estandarditzats
• Sistemes automatitzats

Question 43

Quin tecncia d’identificació s’està utilitzant de manera universal en molts laboratoris d’hospotials?

Answer 43

Actualment en molts laboratoris d’hospitals s’està utilitzant la tècnica del MALDI-TOF com a tècnica universal d’identificació de microorganismes

Question 44

Cultiu vs Maldi-Tof

Answer 44

Metode clàsic (cultiu)–>2-3 dies
Malditof–> 10min + 30min maldi-tof

Question 45

Quin és el tractament d’una infecció urinària?

Answer 45

• Cistitis aguda no complicada es tracta amb agents antibacterians via oral 3-7 dies.
• Altres IU ( home, nen, dona embarassada, píelo-nefritis, etc…) cal tractament llarg, personalitzat, inclús via sistèmica.
• Tractament empíric (fosfomicina o nitrofurantoina) per via oral o antibiograma.

Question 46

Quina prevenció es pot portar a terme?

Answer 46

• Buidar regularment la bufeta
• Higiene, evitant sobretot la contaminació fecal-genital.

Question 47

Quina prevenció poden portar e terme les persones propenses a tenir IU?

Answer 47

• Vacunes: en general són extractes de microorganismes per estimular el sistema immune.
• Ús de diferents Lactobacillus per tal de competir amb E. coli
• Compostos derivats de plantes: hi ha molts compostos derivats de plantes per trencar / prevenir IU:

Question 48

Digues el qeu saps sobre les vacunes com a mètode preventiu de IU

Answer 48

• Vacunes: en general són extractes de microorganismes per estimular el sistema immune.
  o 18 serotips diferents d’E. coli mortes per estimular el sistema immune à via oral
  o 6 serotips diferents d’E. coli + altres enterobacteris à via vaginal en crema
  o Barreja d’E. coli, K. Pneumoniae, Proteus i E. faecalis à altres vies (espai sota la llengua)

Question 49

Digues el qeu saps sobre l’ús de diferents lactobacillus per tal de competir amb E.coli, com a mètode preventiu de IU

Question 50

Digues el que saps sobre les vacunes com a mètode preventiu de IU

Answer 50

• Lactobacillus té diferents maneres de competir amb E. coli per tal d’evitar la infecció per aquest:
  (1) Inhibició competitiva de l’uropatògen per unir-se
  a epiteli de la vagina
  (2) Congregació al voltant d’uropatògen
  (3) Producció de bactericines, peròxid d’hidrogen i àcid làctic
  (4) Ambient àcid per àcid làctic
  (5) Inhibició de la formació de biopel·lícules
  (6) Inhibició de citocines proinflamatòries (TNF, IL-
  6…) evitant la degradació de la mucosa
• S’ha fet un estudi que conclou que no és pitjor que els antibiòtics, però és un mecanisme que evita la generació de resistències als antibiòtics.

Question 51

Digues el que saps sobre els compostos derivats de plantes com amètode preventiu de IU

Answer 51

o Una forma de prevenir IU són els nabius, ja que contenen proantocianidines (flavonoides) que
s’uneixen a les fímbries que té E. coli, aleshores dificulta l’adhesió d’E. coli a l’epiteli.
o També s’utilitzen altre compostos com fructosa per bloquejar la unió de les fímbries de tipus 1 a
les mucoses.

Question 52

Com sap el microbiòleg clínic quin antibiòtic donar?

Answer 52

Es fa un antibiograma. El que ens permet es determinar si aquell
antimicrobià pot fer un efecte o no sobre aquest microorganisme que hem aïllat, i per tant, ens permet tractar amb el millor tractament.
Per això, en teoria ja està garantit en el perfil d’un antibiòtic (poden haver resistències naturals), així que l’objectiu real, és determinar la presencia o no d’una resistència activa, degut a l’aparició de resistències adquirides.

Question 53

Quines dues tècniques per fer l’antibiograma hi han?

Answer 53

Hi ha dues tècniques per fer l’antibiograma:
- Tècniques de dilució
o Macrodilució
o Microdilució
- Tècniques de difusió
o Difusió en disc
o Epsilon test

Question 54

Quin medi es fa servir normalment per fer un antibiograma?

Answer 54

El medi que es fa servir normalment per fer antibiogrames és el Müller-Hinton.

Question 55

Que és fa en les tècniques de dilució?

Answer 55

El que es fa es posar el microorganisme en diferents tubs
amb la mateixa quantitat d’aquest i el que canvia és la concentració de l’antimicrobià.

Question 56

Que és la concentració mínima inhibitòria?

Answer 56

la quantitat es suficient llavors no veurem creixement i aquella serà la concentració suficient per inhibir el creixement

Question 57

Digues el que sàpigues sobre la macrodilució?

Answer 57

• Macrodilució: per determinar la MIC (concentració mínima inhibitòria)
  o La MIC és un patró que permet mesurar les sensibilitats i resistències d’un determinat fàrmac
  enfront d’un patogen.
  o Sèrie de tubs amb medis de cultiu per permetre el creixement del microorganisme, a més,
  contenen concentracions seqüencials en augment del fàrmac que estem estudiant. Hi ha un gruo control.
  o Tindríem varis tubs, agafem una colònia i sembrem tots els tubs, ho incubem i al dia següent
  s’observa.
  La tècnica anterior (nivell macro) no s’utilitza en el laboratori de microbiologia, sinó farmacèutiques

Question 58

Digues el que sàpigeus sobre les microdilucions

Answer 58

• Partim de plaques de polietilè de 96 pous, on hi tindrem medi de cultiu deshidratat i
  concentracions dobles progressives de diversos antibiòtics.
• Es resuspen la colònia en els pous, s’incuba i si hi ha creixement quedarà un sediment.
• Podem determinar la MIC del bacteri i després mirar a la taula si és sensible o resistent a un
  antibiòtic en concret i a quina concentració.
• Avantatge: pots veure la resistència o sensibilitat per molts antibiòtics.

Question 59

Quina relació hi ha entre MIC i la dosi del fàrmac?

Answer 59

El bacteri és sensible quan la concentració d’antibiòtic en plasma és 4 vegades més gran que la MIC. Per exemple, un antibiòtic en dosi terapèutica s’assoleix 16 mg/mL en plasma. S. aureus és té una MIC de 4 (és sensible)

Question 60

Digues el que sàpigue sobre la difusió en disc/ mètode Kirby-Bauer

Answer 60

Dos mètodes:
1)
- Agafar una colònia del cultiu del nostre microorganisme, fer una suspensió en un
pot amb solució salina i barrejar-ho per aconseguit una solució homogènia.
o S’estandarditza comparant la seva terbolesa comparant-ho amb una
escala de McFarland 0,5. L’escala McFarland es fa amb BaCl2 + H2SO4 que formen BaSO4 que precipita.
2)
- Mullem un escovilló estèril i sembrem homogèniament en una placa amb medi Mueller-Hinton, on el
bacteri hi creixerà en una pel·lícula per tota la superfície.
Mariona Guasch 2023/24
27
- Amb unes pinces anem incorporant els discs de cel·lulosa / paper de filtre impregnats amb una
determinada quantitat d’antibiòtic o tires d’antibiòtic amb diferents concentracions.
- Incubar 24 hores i fer lectura.
L’antibiòtic ha de ser soluble en aigua ja que quan deixem el disc sobre l’agar, l’antibiòtic s‘ha de difondre de manera radial en totes les direccions. De manera que
la quantitat d’antibiòtic més gran serà pròxima al disc, i a mesura que ens allunyem la concentració serà menor.
Tècnica qualitativa

Question 61

Digues el que sàpigues sobre el Èpsilon Test (E-test)

Answer 61

• És una tira amb només un antibiòtic, però s’ha fixat l’antibiòtic a diferents concentracions (al llarg de la tira, concentracions dobles progressives).
• Igual que abans, s’agafa una colònia, es fa una suspensió del microorganisme, es sembra de manera homogènia i després es posa la tira.
  En aquest cas directament ens dona la MIC, que serà en la concentració més baixa, a partir de la qual ja no hi ha creixement.
  Aquesta és una tècnica quantitativa.