Renaixement Flashcards
Característiques musicals:
- Sonoritat homogènia
- Predomini de la sonoritat de consonàncies imperfectes
- Concepció vertical
- Composició simultània de totes les veus
- Ampliació de l’àmbit de la polifonia
- Formes i proporcions senzilles
- La composició no es basa sempre en música preexisten
- Línia melòdica senzilla
- Pulsació clara
Què vol dir ampliació en l’àmbit de la polifonia?
Les diverses veus es van especialitzant en un àmbit concret cobrint, entre totes, un àmbit de prop de tres octaves.
Què vol dir formes i proporcions senzilles?
Les formes són semblants a les de de la música popular (estròfiques). L’estructura en que es basa la composició es pot reconèixer a través de l’escolta.
Escola franco-flamenca 1a gen (XV):
- Compositors:
- Dufay (1400-1474)
- Binchois
- Formes lliures
- Tenor veu estructural
Escola franco-flamenca 2a gen (XV):
- Compositors:
- Dufay (1400-1474)
- Ockeghem (1420-1497)
- Formes lliures
- Totes les veus = d’importants
- Missa CF
Escola franco-flamenca 3a gen (XV):
- Compositors:
- Willaert, Clemens Non Papa
- Música profana lliure
- Totes les veus = d’importants
- Missa de paròdia
Chansons:
composicions profanes, anomenades chansons de manera genèrica
Missa de Cantus Firmus:
Utilitza un cant preexistent com a base sobra la qual es desenvolupen les altres veus. El cant preexistent el fa el tenor.
1a gen. FF
- Chansons segueixen utilitzant formes fixes
- Música sacra seguirà el model del s. XIV
- Textura i cadències són les mateixes que en l’Ars nova afegint sonoritat que inclourà:
- consonàncies imperfectes
- textura + diàfana
- ritme + clar
2a gen FF
- Importancia música religiosa (Missa CF)
- Música profana amb els últims exemples de composicions basades en formes fixes
- Utilització generalitzada d’una nova textura a 4 veus
- Desenvolupament extraordinari contrapunt imitatiu
3a gen FF
- Invenció impremta
- Substitució d’mitació estricte per imitació desenvolupada
- Substitució Missa CF per Missa paròdia
- Relació caràcter del text i música
Fauxbordon:
Composició que es caracteritza per la sonoritat dominant d’acords tríades en 1a inversió emmarcats per acords de quinta sense la tercera. A tres veus de les quals només s’escriuen dues, ja que la veu restant es canta una quarta per sota de la veu aguda.
Quan apareixen les primeres composicions a quatre veus?
Al renaixement, a la segona generació de l’escola franco-flamenca, amb Dufay i Ockeghem.
Consort:
Conjunt instrumental generalment de la mateixa família d’instruments que toca música de cambra i interpreta dances i peces polifòniques + complexes.
Aportacions escola franco-flamenca:
- Al principi música basada en formes/textures Ars nova però amb aparicó de tercera i sexta.
- La textura s’amplia a 4 veus amb àmbit ample amb el tenor com a veu estructural (Missa CF)
- Desenvolupament de contrapunt, primer de manera estricte (Ockeghem) i deprès d’una manera + lliure.
- Finals s. XV i principis s. XVI desapareixen elements propis de l’E.M
Quins elements propis de l’E.M desapareixen a finals S. XV/principis s. XVI?
- La imitació és més lliure i afecta a totes les veus de la mateixa manera (imitació desenvolupada)
- Missa de CF passa a Missa paròdia
- Es deixen de fer servir les formes fixes
- La música comença a refelctir el caràcter del text
Esdeveniments importants Renaixement:
- Caiguda Bizanci (1453)
- Matrimoni Reis Catòlics (1479)
- Reforma Luterana (1517)
- Esglèsia Anglicana (1534)
- Concili de Trento (1545-1563)
- Mort de Carles V (1558)
- Guerra del Trenta Anys (1618-1648)
Descobriments Renaixement:
- Invenció impremta (1450)
- Descobriment Amèrica (1492)
- Viatge Maghales i Elcano (1519-1522)
Compositors:
- Dufay (1400-1474)
- Ockeghem (1420-1497)
- Josquin Des Prez (1450-1521)
- Juan del Encina (1468-1529)
- Palestrina (1525-1594)
- Tomás Luís de Victoria (1548-1611)
- Monteverdi (1567-1643)
Martí Luter
1483 -1546
Reforma:
- Concepció de la música més autònoma de la moral
- coral luterà
Coral luterà:
Melodies que fan servir els luterans en la seva música sacra, cantada en alemany, que seria l’equivalent al cant gregorià.
Contrareforma:
- Música al servei de la litúrgia
- Escola de Palestrina
Missa Papae Marcelli:
- Palestrina
- en resposta a les reformes del Concili de Trento (1545-1563), que buscaven una música més clara i entenedora per al culte religiós.
- imitació lliure, joc entre veus, estil catòlic
- clau en la consolidació del motet polifònic en la música litúrgica.
Estil de Palestrina:
- Cada veu té les qualitats del cant pla (graus conjunts)
- Evita cromatismes
- Retard per marcar el ritme
- Canvis de densitat segons el nombre de veus
Contemporanis de Palestrina:
- Orlando di Lasso
- Cristóbal de Morales
- Francisco Guerrero
- Tomás Luís de Victoria
Mille regretz:
- Josquin des Prez
- Cançó profana
- Notació mensural
