Edat Mitjana Flashcards
Context històric:
- Entre Caiguda Imp. R Occident (476) i Caiguda Imp. R Orient (1453)
- Diversitat de ritus cristians en els primers segles
- Renaixement Carolingi (VIII-IX)
- Expansió de l’Islam (a partis s.VII)
Abans d l’ús generalitzat de la notació musical:
- “Prehistòria musical”
- Notació com a eina mnemotècnica (recordar)
- Primers exemples notació significatius:
- Grècia: s III aC
- E.M: s VIII - IX dC
Aportacions cant gregorià:
- Unificació litúrgies cristianes d’occident
- Ús generalitazat de la notació musical
- Fonament de la composició (tropus i polifonia)
Evolució general notació musical:
- Text sol, abans de notació
- Altura (s.IX-X)
- Signes: neumes
- Sistema de línies
Ritme
- Schola cantorum VII/IX - 1370
Tropus:
- forma postgregoriana
- cant gregorià que s’ha allargat afegint text o notes
- melisma
- monodia
¿Què és un melisma?
Diferents notes a la mateixa síl·laba
Polifonia:
- forma postgregoriana
- composició
- procés independencia veus
Organum paral·lel:
- s. X
- dependència rítmica i melòdica
- 2 veus
- música enchiridis
Organum lliure:
- s. XI
- dependència rítmica
- independència melòdica
- Troparis de Wichester
Organum melismàtic:
- s. XII
- independència rítmica i melòdica
- escola de St. Marçal
Notació modal:
- s. XII - XIII
- Escola de Notre-Dame
- notació rítimica
- sub. ternària
- patrons rítmics recurrents
Notació mensural:
- s. XIII
- Motet Ars Antiqua
- sense patrons rítmics
- sub. ternària
- figures rítmiques per cada nota
Ars Nova:
- s. XIV
- subdivisió binària:
- notació rítmica sense patrons
Evolució polifonia a partir del cant gregorià:
- Cap a la independència melòdica i rítmica de les veus
- De la improvisació i els tractats a la notació i les partitures
- De dues a quatre veus
- Cap a l’aparició de les primeres notacions rítmiques
¿Quan va ser el Romànic?
s. X - s. XIII
¿Quan va ser el Gòtic?
s. XII - s. XV
Del Romànic al Gòtic:
- Del feudalisme a les ciutats
- Dels monestirs a les catedrals
- Sud de França a Nord de França (centres culturals)
- De les primeres notacions a les notacions rítmiques
Moviment trovadoresc:
- Trovères
- Trobadors
- Minnesingers
Trovadors:
- sud de França
- primers exemples finals segle XI
- Activitat fins el segle XIII
Trovères:
- nord de França
- formes fixes:
- Rondó
- Balada
- Virolai
Rondó:
ABa(A)abAB
Context històric segle XIV (Ars nova):
- Guerra dels Cent Anys (1338-1453)
- La Pesta Negra
- El Cisma d’Occident
Context artístic sXIV (Ars nova):
- Evolució literatura vernacle: Dante, Petrarca, R. Llull…
- Pintura: Giotto
Aspectes musicals sXIV (Ars nova):
- subdivisió binària normalitzada
- major varietat de figures rítmiques
- cadència de doble sensible
Formes i gèneres musicals sXIV (Ars nova):
- música profana
- motet isorítmic
- formes fixes
Compositors importants Ars nova:
- Guillaume de Machaut (1300-1377)
- Francesco Landini
Cadències sXIV:
- de doble sensible
- Landini
Relació entre el cant gregorià i la notació:
El cant gregorià va sorgir de la unificació de les litúrgies cristianes i per tant va provocar l’ús generalitzat de la notació.
On i com neix el moviment trobadoresc?
- Neix al sud de França al voltant del segle XI.
- Va sorgir com una forma de poesia musical
- Especialment popular a les corts nobles.
Expansió per Europa Occidental del moviment trobadoresc:
Es va expandir per Europa Occidental al segle XII, arribant a la península Ibèrica, Itàlia, Anglaterra i Alemanya, influenciant la poesia lírica a diverses regions.
Formes fixes moviment trobadoresc:
- Rondó
- Balada
- Virolai
Istampitas:
Pràcticament l’únic exemple de música instrumental que ens ha arribatde l’E.M.
- Es van originar a Itàlia al s. XIV
Perquè hi ha pocs documents de música instrumental a l’Edat Mitjana?
Perquè la música vocal religiosa tenia més importancia i es considerava més digne de ser preservada. A més, gran part de la tradició instrumental es transmitia oralment.
Diferencia entre notació modal i mensural:
La notació modal sempre té patrons rítmics recurrents, i per tant és ritmicament poc flexible. En canvi la mensural no té aquests patrons rítmics recurrents, ja que va introduir un sistema de notació més precís, permetent així més llibertat i precisió en el ritme.
