Proteïnes Flashcards
Què són les proteïnes?
Grans molecules formades per aminoàcids
Proteïnes i cèl·lules relació
Molecules orgàniques més abundants a les cèl·lules
Aminoàcids
Compostos orgànics de baix pes molecular
De què estan compostos els aminoàcids?
Àtom de carboni central (carboni alfa)
Grup carboxil (-COOH)
Grup amino (-NH2)
Un àtom d’H
Radical variable: 20 tipus aminoàcids
Classificació dels aminoàcids
Alfa
Beta
Gamma
Delta
Segons el grup amino unit a c2, c3, …
Com són tots els aminoàcids dels éssers vius?
Aminoàcids alfa
Aminoàcids essencials
No poden sintetitzar-se i han de ser ingerits per la dieta
Propietats físiques dels aminoàcids
Sòlids
Solubles en aigua
Punt de fusió elevat
Quin és l’únic aminoàcid que no té activitat òptica?
La glicina, perque no té carboni asimètric
Isòmer D
Grup NH2 a la dreta
Isòmer L
Grup NH2 a l’esquerra
Quines són les úniques formes que formen part de les proteïnes?
Les formes isòmers L
Activitat òptica dels aminoàcids
Dreta: dextrògirs
Esquerra: levògirs
Relació activitat òptica i formes
No té cap mena de relació, és independent de la forma
Propietats químiques dels aminoàcids
Comportament amfòfer en dissolució aquosa — ionitzar-se depenen del pH actuen com a àcid o base
Aminoàcids actuen com a base
El medi és àcid i capten protons del medi
Aminoàcids medi àcid
Actuen com a base i alliberen protons al medi
Zwitterió
Àcid i base a la vegada
Què permet el comportament amfòter dels aminoàcids?
Permet que actuin com a efecte amortidor o tampó — mantenen constant el pH
Punt isoelèctric
Valor pH d’una molècula té carrega neta (=0)
Tipus d’aminoàcids
Segons la polaritat del grup R:
Polars sense càrrega
Apolars
Polars amb carrega negativa
Polars amb carrega positiva
Aminoàcids apolars
Cadena hidrocarbonada, neutres i insolubles
· alanina
Polars sense càrrega
Cadena hidrocarbonada curta amb grups funcionals que formen enllaços d’H amb aigua
·cisteina
Grups polars amb càrrega negativa
Radical R presenta grup àcid
Grups polars amb càrrega positiva
Radical R presenta grup bàsic
Pèptids
Dos o més aminoàcids units per enllaç peptídic
Dipèptid
2 aa
Oligopèptid
+10 aa
Polipèptid
11-100 aa
Quants aminoàcids ha de tenir una proteïna?
+100 aa
Enllaç peptídic
Enllaç covalent entre grup carboxil i grup amino de dos aa diferents
+H2O
Què causa la rigidesa dels pèptids
Que l’enllaç peptídic no permet gir (només C alfa N i C alfa C)
De què estan formades les proteïnes?
Una sola cadena peptídica
Varies cadenes polipeptídiques
· Poden tenir algun fragment no peptídic
Estructura de les proteïnes
Determinada per la naturalesa dels àtoms que la constitueixen
Estructures de les proteïnes i breu expl.
Estructura primària: seqüència aa
Estructura secundària: conformació espai
Estructura terciària: conformació espai
Estructura quaternària: associació diverses cadenes polipeptídiques
Estructura primària
Seqüència d’aminoàcids ordenats
Cada proteïna té la seva pròpia
— funcions i determinar nivells superiors
Grups R i estructura primària
Influeixen molt en les propietats i funcions, un canvi pot canviar el comportament de la proteïna
Estructura secundària
Disposició en l’espai de l’estructura primària — interaccions entre àtoms